Anar al contingut

Yelmo de Benty Grange

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El yelmo de Benty Grange en la seua exposició, Weston Park Museum.

El yelmo de Benty Grange és un caixco defensiu militar de l'Alta Edat Mija, variant del spangenhelm, i com el yelmo de Wollaston, pertany al tipo «cresta de javalí».[1] S'ha datat entre els sigles VI i VII i va ser trobat durant unes excavacions arqueològiques en 1848, en un túmulo funerari anglosaxó de Derbyshire, per l'arqueòlec Thomas Bateman.[2]

Els restants de la troballa i una reconstrucció del yelmo, es troben depositats en el museu de Weston Park, en Sheffield. Sobreviuen les plaques de ferro que feyen de soport a atres plaques de banya, que estaven subjectes a fines làmines d'argent. La protecció nassal del caixco està decorat en una creu també d'argent.[3] A diferència del yelmo de Sutton Hoo que posseïx característiques pròpies dels artesans escandinaus, el yelmo de Benty Grange es considera indubtablement de manufactura anglosaxona.[4]

La cresta de javalí

El yelmo es va coronar en un javalí de ferro en ulls insertats de granate sobre bronze. La peça està montada sobre una placa elíptica d'aleació de coure. Les caderes del javalí estan fets en plaques en forma de pera d'argent dorat.

Segons la mitologia nòrdica, el javalí com a animal-talismà estava associat a Freyja, com a deesa en el camp de batalla. Els caixcos en crestes de javalí apareixen descrits en el poema épico Beowulf.

Referències

  1. ↑ Mark Harrison, Anglo-Saxon Thegn AD 449-1066, Osprey Publishing, 1993, ISBN 1855323494 p. 51.
  2. ↑ William A. Chaney, The Cult of Kingship in Anglo-Saxon England: The Transition from Paganism to Christianity, Manchester University Press, 1970, ISBN 0719003725 p. 122.
  3. ↑ Gale R. Owen-Crocker, Dress in Anglo-Saxon England, Boydell & Brewer, 2010, ISBN 184383572X p. 194.
  4. ↑ Barbara Ann Kipfer, Dictionary of Artifacts, John Wiley & Sons, 2008, ISBN 0470766190 p. 34.


Referències