Anar al contingut

Spangenhelm

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Casque de Baldenheim (2).JPG
Spangenhelm
Archiu:Helm DSC02149.JPG
Spangenhelm de el VI (Kunsthistorisches Museum, Viena).

Spangenhelm es referix al terme germànic per a un tipo de caixco de combat molt popular i estés en l'Alta Edat Mija. Spangen fa referència a les tires de metal que molegen l'estructura per al caixco. Les tires conecten tres a sis plaques d'acer o bronze. El marc pren un disseny cònic que es curva en la forma del cap. El frontal del caixco podria tindre afegit un protector per a la nas. Els spangenhelms més antics presenten unes solapes per a protegir les galtes, fetes de metal o cuiro. Els spangenhelms poden dispondre igualment d'una correja per a protegir el coll. Alguns models tenen una protecció de l'ull en una forma que s'assembla a la de marcs de monòcul moderns. Uns atres inclouen una careta completa en els corresponents buits per als ulls.[1]

El spangenhelm es va originar en Àsia Central, sent de tipo sármata. Va aplegar a Europa a través de lo que ara és Rússia del sur i Ucrània. Abans de el VI era el disseny de caixco més comú en Europa i d'us popular en tot el Mig Oriente. Va seguir amprant-se per lo manco fins a el IX. Va ser un element comú dels eixèrcits hunos i ostrogodos.[2]

El spangenhelm era una defensa relativament fàcil d'elaborar. La debilitat del disseny era la seua parcial protecció del cap i la seua construcció articulada. Va ser reemplaçat pel casque.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Viking Hersir 793-1066 d.C. Mark Harrison-Gerry Embleton (1993) ISBN 1-85532-318-4 p. 61.
  2. Michael Frassetto, Encyclopedia of Barbarian Europe: Society in Transformation, ABC-CLIO, 2003, ISBN 1576072630 p.367.


Referències

[editar | editar còdic]