Pedra de Eggja
La pedra de Eggja (també coneguda com la pedra de Eggum o Eggjum) és una gran pedra plana en inscripcions rúniques que cobria una tomba que data del periodo entre l'any 650 i el 700. Va ser descoberta mentres es llaurava en 1917 en la granja Eggja en Sogn og Fjordane, Noruega. Llavors, l'inscripció estava en la cara inferior de la llosa tapant la tomba d'un home, de manera que no podia llegir-se des de l'exterior (de la mateixa manera que la pedra de Kylver). La pedra es troba actualment en el museu de Bergen. Té unes 200 runas, per lo que és l'inscripció més llarga gravada en lletres de l'alfabet futhark antic, encara que algunes runas tenen una forma de transició cap al futhark jove.
S'han publicat molts treballs sobre esta inscripció, parcialment conservada, pero solament alguns d'ells contenen traduccions acceptades per la majoria dels experts. S'admet generalment que es tracta d'un text poètic i que partix dels seus versos contenen invocacions protectores de la tomba i descripcions del rito funerari. En canvi, hi ha una àmplia polèmica respecte a l'interpretació d'atres detalls de l'inscripció.
Ademés de les runas en la pedra està gravada l'image d'un cavall, encara que no té cap relació en el text.
Inscripció
L'inscripció rúnica conté els següents caràcters:
| Paràgraf | Inscripció | Transliteración |
|---|---|---|
| 1 |          
|
nissolusotuknisaksestain skorinni????maRnak danisniþ |
| 2 |        
|
hinwarbnaseumaRmadeþaim kaibaibormoþahunihuwaRob |
| 3 | ? ? ? ? ?
|
a?????surki |
Que s'interpreta com:
| Paràgraf | Nòrdic antic | Possible traducció |
|---|---|---|
| 1 | Ni's sólu sótt ok ni saxe stæin skorinn. Ni (witi) manr, nôkðan is na wrinr, |
Ni el sol va buscar ni l'espasa (seax) cinceló la pedra. No deu el home plorar sobre el cos nuet, |
| 2 | Hin(n) varp *náséo mannR, máði þæim kæipa í bormóþa húni. HuæaR of kam hæráss á hi á land gotna. |
Ací la roca que el home tiñó en la mar del cos, va fer les torres dels rems en el pot que ho va dur ¿Per a quí va vindre el falcó diví ací a la terra dels vius? |
| 3 | Alu misyrki |
Alu el deshacedor |
El primer paràgraf podria significar que la pedra va ser preparada segons la tradició: que no fora tocada per la llum solar i tallada sense usar ferro. No deuria estar descoberta durant la lluna menguante i no es mouria del seu lloc.
En el segon paràgraf se seguix descrivint el rito funerari: algú tiñó la pedra en sanc (metafòricament cos de mar, potser com a part d'un sacrifici per a propiciar el pas del fallit o invocar els poders que menciona la pedra. El hæráss és el "deu de les armes" - un deu psicopompo que ve a la terra dels vius per a dur-se al fallit al més allà. Possiblement es referixca al as Odín que practicava la bruixeria i solia canviar de forma. En la poesia nòrdica posterior el deu cristià assumix el lloc d'este kenning.
Una interpretació més prosaica (oferida per Ottar Grønvik) és que este paràgraf descriu la mort de l'enterrat en un dramàtic accident de barco.
El tercer paràgraf és el més incert. El significat de alu no està clar, podria ser una fòrmula iconográfica o un abreujament, o abdós coses. Les runas ansuz-laguz-uruz podrien interpretar-se com una bendició o una protecció contra els infels. Podria ser una paraula traduint-se com a «cervesa» (ale). La cervesa i el aiguamel eixercitaven un paper important en els rituals nòrdics, com a sacrifici o beguda simbòlica, usada en festivitats i rituals públics.
Mètrica
S'ha sugerit que el segon paràgraf seguiria la mètrica galdralag. L'inscripció seguix lliurement el mateix patró que els Encantamientos de Merseburg, en una divisió similar, pero en l'obra de Merseburg s'invoca un acontenyiment místic i es repetix un exorcisme. El compositor del vers de Eggja invoca dos rituals, en el primer enumerant dos acontenyiments desijats i en el segon preguntant per ells. Abdós inscripcions supondrien eixemples supervivents dels ljoð o galdr, versos rituals precristianos que recitaven els chamans i els líders dels cults i oràculs de Escandinavia.
Vore també
Bibliografia
- M. Olsen, 'Norges Indskrifter med de ældre Runer' (Christiania), Vol. III, pt. 2.
- Artícul Eggjastenen en Nationalencyklopedin 1991.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra de Eggja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.