Anar al contingut

Galdr

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Les völves eren sacerdot paganes que cantaven galdr.

Galdr (sing. galdr o galðr, cf. anglés antic: gealdor o galdor) és una paraula del noruec antic per a referir-se a "encantamiento, fetilla", i s'usava en relació en certs rituals.[1] Era utilisat per hòmens i per dònes.[2] Alguns estudiosos proponen que els recitaven en falsetto (gala).[2][3]

Etimologia

El vocable noruec antic galdr deriva d'una paraula amprada per a referir-se a fetilla cantades, gala (Alt alemà antic i anglés antic: galan) en el sufix Indoeuropeo -tro. En antic alt alemà el sufix -stro dona lloc a galster.[4]

Pràctica

Els galdramenn (lliteralment en nòrdic antic, hechiceros o macs) practicaven un tipo de màgia basat en fetilla, recitats, cantats o escrits en runas. Eren rutines pràctiques a diferència del seidr, que era més chamánico i s'emfatisava en trances extáticos. El fiölkyngi (lliteralment fetilla de «gran astúcia») era menys neutral que el galdr, i normalment vinculat a la màgia negra per lo que l'epítet ya comportava connotacions negatives.[5]

Se sap que s'ampraven per a facilitar l'esforç de les parturientas a l'hora de donar a llum[2] pero també eren usats en la finalitat de tornar loco a un enemic. Més allà, a un mestre en les arts màgiques i l'ocupació d'esta forma de encantamiento se li atribuïa el poder de mellar les espases, afonar barcos en alta mar, atraure tormentes i decidir la victòria o la derrota en una batalla.[3] Eixemples d'això poden trobar-se en Grógaldr i Friðþjófs saga hins frœkna.

Els encantamientos eren composts en una mètrica poètica especial cridada galdralag.[2] Este metro és similar al de sis llínees ljóðaháttr en la salvetat de que afig una sèptima llínea.[6] Una atra característica és la repetició paralela,[6] com es veu en les estrofes del Skirnismál, a continuació.

34. Heyri jötnar,
heyri hrímþursar,
synir Suttungs,
sjalfir ásliðar,
hvé ek fyrbýð,
hvé ek fyrirbanna
manna glaum mani,
manna nyt mani.[7]
34. "Give heed, frost-rulers,
hear it, giants.
Sons of Suttung,
And gods, ye too,
How I forbid
and how I ban
The meeting of men with the maid,
(The joy of men with the maid.)[8]

Una important referència a l'us dels galdr es troba en el poema éddico Oddrúnargrátr, en una escena en la que Borgny no va poder donar a llum fins que Oddrún ha cantat els "amarcs galdr".[2] (traduït com potent charms, per Henry Adams Bellows en la versió anglesa que acompanya a l'original a continuació):

7. Þær hykk mæltu
þvígit fleira,
gekk mild fyr kné
meyju at sitja;
ríkt gól Oddrún,
rammt gól Oddrún,
bitra galdra
at Borgnýju.
-
8. Knátti mær ok mögr
moldveg sporna,
börn þau in blíðo
vaig voreð bana Högna;
þat nam at mæla
mær fjörsjúka,
svá at hon ekki kvað
orð it fyrra:
-
9. "Svá hjalpi þér
hollar véttir,
Frigg ok Freyja
ok fleiri goð,
sem þú feldir mér
fár af höndum."[9]
6. Then no more
they spake, methinks;
She went at the knees
of the woman to sit;
With magic Oddrun
and mightily Oddrun
Chanted for Borgny
potent charms.
-
7. At last were born
a boy and girl,
Són and daughter
of Hogni's slayer;
Then speech the woman
baix weak began,
Nor said she aught
ere this she spake:
-
8. "Baix may the holy
ones thee help,
Frigg and Freyja
and favoring gods,
As thou hast saved em
from sorrow now."[10]

Vore també

Notes

  1. ↑ Artícul Galder en la Nationalencyklopedin (1992)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Steinsland, G. & Meulengracht Sørensen 1998:72
  3. ↑ 3,0 3,1 Vore artícul galder en Henrikson A., Törngren D. and Hansson L. (1998). Stora mythologiska uppslagsboken. ISBN 91-37-11346-1
  4. ↑ Hellquist, E. (1922). Diccionari d'etimologies sueques. C. W. K. Gleerups förlag, Lund. p. 177
  5. ↑ Jesse Byock (1999), The Saga of King Hrolf Kraki, Penguin Classics, ISBN 014043593X notes pp. 80-81.
  6. ↑ 6,0 6,1 Artícul Galdralag en la Nationalencyklopedin (1992)
  7. ↑ Skírnismál at «Norrøne Tekster og Kvad», Norway.
  8. ↑ Skirnismol in translation by Henry Adams Bellows.
  9. ↑ Oddrúnarkviða at «Norrøne Tekster og Kvad», Norway.
  10. ↑ The Lament of Oddrun in Henry Adams Bellows' translation.

Bibliografia

  • Schön, Ebbe. (2004). Torra-Tors hammare, Gudar och jättar i tro och tradition. Fält & Hässler, Värnamo.
  • Steinsland, G. & Meulengracht Sørensen, P. (1998): Människor och makter i vikingarnas värld. ISBN 91-7324-591-7


Referències