Seidr

Seidr (nòrdic antic: seiðr) un terme per a un tipo de màgia que va ser practicat pels nòrdics pagans. L'expressió també pot ser utilisada per a referir-se a reconstrucció del neopaganisme modern o a emulació de dites pràctiques.

Visió general

El seidr involucrava el encantamiento en fetilla, a diferència del galðrar que era més pràctic, era més chamánico i s'emfatisava en trances extáticos. Els practicants de seidr eren predominantment dònes (völva, o seiðkona, lit. «dòna que veu»), encara que també hi havia practicants masculins (seiðmaðr —sjåmadhr— lit. «home que veu»). En l'edat vikinga el seidr tenia connotacions de ergi («poc viril o afeminat») per als hòmens, ya que els seus aspectes manipuladors anaven en contra de l'ideal de home franc, de conducta sincera. Freyja i potser algunes de les atres deeses de la mitologia nòrdica eren practicantes de seidr, aixina com lo era Odín, un fet que alguns creuen que li avergonyia, ya que Loki en Lokasenna ho va acusar de practicant de seidr com una forma d'insult. No obstant, uns atres creuen que per ser el més important de tots els deus, estava per damunt d'eixes lleis morals, aixina com els deus en les religions politeistas d'atres pobles indoeuropeus. Els anglosaxons tenien paraules que segons pareix eren cognados de seiðr: siden i sidsa, abdós utilisades en contexts que sugerixen que eren usades per elfos (ælfe); estes segons pareix tenien un significat similar a seiðr (Hall 2004, pp. 117-30). Entre les paraules en anglés antic per a designar als practicants de màgia estaven les paraules wicca (m.) o wicce (f.), etónimos de la paraula en anglés modern witch (bruixa) pero sense conexió alguna entre wiccan i siden o sidsa.

Formes de seidr

Tal com descriu Snorri Sturluson en la seua saga Ynglinga (sec. 7), el seidr incloïa tant adivinacions com a màgia manipuladora. Segons pareix el tipo de adivinaació practicada per seidr era generalment distint, per la seua naturalea més metafísica, que els auguris quotidians realisats per les vidents.

Bibliografia

• DuBois, Thomas A. 1999. Nordic Religions in the Viking Age (Philadelphia: University of Pennsylvania Press), ch. 6.
• Hall, Alaric Timothy Peter. 2004. 'The Meanings of Elf and Elves in Medieval England' (Ph.D. University of Glasgow).
• McKinnell, John. 2001. 'On Heiðr', Saga-Book of the Viking Society, 25, 394-417.
• Parpola, Asko. 2004. 'Old Norse SEIÐ(R), Finnish SEITA and Saami shamanism', in Etymologie, Entlehnungen und Entwicklungen: Festschrift für Jorma Koivulehto zoom 70. Geburtstag, ed. by Irma Hyvärinen, Petri Kallio & Jarmo Korhonen, Mémoires de la Société Néophilologique de Helsinki, 64 (Helsinki: Société Néophilologique), pp. 235-273.
• Karlsson, Thomas. 2002. Uthark - Nightside of the runes. (Ouroboros)
• Jan Fries, Seidways