Seax

Seaxes pertanyents al Württembergisches Landesmuseum, de Stuttgart, Alemània (cridats Sachs (o Sax), plural: Sachse, o Kurzschwert, plural: Kurzschwerter en alemà).

Seax en rèplica.

Seax ([ˈsæɑks], conegut també com sax, sex o sachsum) és la paraula del anglés antic per a gavinet i per a una arma blanca, d'un sol tall (pero no únicament para 'gavinet', com s'afirma erròneament algunes voltes). En l'arqueologia moderna, el terme seax s'utilisa específicament per a designar un tipo d'espasa o daga típica dels pobles germànics del periodo de les migracions i de l'Alta Edat Mija, en especial els sajones, el nom del qual provablement deriva d'esta arma (saxons en anglés).

En heràldica, el seax és un moble consistent en una espasa curva el full de la qual presenta una muesca. Este moble apareix, per eixemple, en l'escut d'armes del comtat d'Essex (antigament cridat Middlesex).

Descripció

Existix una extensa varietat de seaxes, depenent de les seues formes i tipos de construcció. No obstant, les característiques més freqüents són:

• Un mechó ubicat sobre la llínea central del full, que es troba inserta en una empuñadura fabricada en algun material orgànic (fusta, banya, etc.).
• Un gran full d'un únic tall.
• El seax es porta horisontalment en una baïna penjada al cinto, a on el seu full ingressa en el tall cap a dalt.

Tipos i evolució

A continuació es llisten, en orde cronològic, els subtipos de seaxes que varen aparéixer en la regió nòrdica continental entre els anys 450 i 800 despuix de Crist.

• Narrow long seax
• Short seax
• Narrow seax – A sovint posseïa el seu full decorat en bandes trenades o serps gravades, i comunament incloïa reforços i pomos metàlics. Tant el tall com l'esquena del full es curven cap a la punta, que generalment es troba sobre la llínea central del full.
• Light broad seax – Similar al tipo anterior, pero sense els reforços metàlics de l'empuñadura, este tipo de seax posseïa decoració més simples en el seu full, com a llínees paraleles. De la mateixa manera que l'anterior, el tall i l'esquena del full es curven cap a la punta, que generalment es troba sobre la llínea central del full.
• Heavy broad seax – També cridat “atypical broad seax”, seguix mantenint la forma del full dels anteriors (curvada cap a la punta), per lo que la seua diferència radica en la seua decoració més austera i simple del full, i en el tamany de la llarga empuñadura d'una única peça (de tamany major a 20 cm de llongitut).
• Long seax – Posseïa un full de 50 cm o més, a sovint adornada en varis recalats i patrons soldats. Tenien empuñaduras llargues similars als broad seaxes. El tall és generalment recte o curvat llaugerament cap a la punta. L'esquena es curva a abdós costats subtilment, o en un àngul agressiu cap a la punta, localisada baix la llínea central del full.

La tendència general, des dels tipos shortseax al broadseax, és que el full es torna més pesada, llarga, ampla i grossa. El tipo longseax, que apareix a finals de el VII, és el més llarc dels seaxes. No obstant, varen ser més estrets i llaugers que els seus predecessors. Inicialment, estes armes es varen trobar junt a espases de doble tall a on, provablement, eren usats com a armes auxiliars.

Des de el VII en avant, els seaxes es convertixen progressivament en les armes principals, acompanyades, en algunes ocasions, per menuts gavinets com a arma de respal.

En el restant d'Europa (a excepció d'algunes zones d'Escandinavia), es va trobar un desenroll similar, encara que alguns tipos poden no haver segut molt comuns depenent de la localisació. En Anglaterra, els longseax apareixen luego que en el continent. No obstant, és molt rar trobar-los en els descobriments arqueològics (al contrari que els tipos més menuts) si es compara en les troballes d'espases d'eixe mateix periodo.

Broken-back seax

"Broken-back" seax de Sittingbourne, Kent.

Una atra forma típica del seax és la comunament cridada “broken-back style seax”. Estos seaxes posseïxen un àngul agressiu de transició entre la punta i una secció de l'esquena del full (generalment, ocupant un 1/3 o 3/5 de la llongitut total del full). Estos seaxes existixen com subtipos del restant dels seaxes, tant en longseax (a on el tall i l'esquena són paralels) com en els seax de fulls menors (en els quals el full s'expandix i després s'estretix cap a la punta). Estos subtipos són comuns en el Regne Unit i Irlanda, encara que existixen alguns eixemples en Alemània de el VIII a el XI. Alguns models posseïxen fulls en patrons soldats, mentres que uns atres posseïxen traços d'argent, coure, latón, etc.

Scramasax

El sax o scramasax (del fráncico antic *skramasahs masc. i nt., atestat per primera volta cap a l'any 591 en la Història Francorum de Gregorio de Tours, latinizado com scramasaxus: &#;Tunc duo pueri cum cultris validis, quos vulgo scramasaxos vocant, infectis vinino, malificati a Fredegundae regina, cum aliam causam suggerire simularent, utraque ei latera feriunt&#; (Història Francorum 4.51). Compost del fráncico antic *skramu 'tall, ferida d'arma blanca, i, de modo especial, ferida d'espasa' i sahs '1. gavinet; 2. arma blanca d'un sol tall') era l'arma blanca més chicoteta de les que portaven les tribus d'orige germànic (francs, sajones, godos, etc.) que varen dominar Europa occidental despuix de la caiguda de l'Imperi romà. Va ser un arma molt utilisada també, i sobretot, pels vikingos entre els sigles VIII i XIII.

Es pot dir que la seua ocupació com a arma era solament una de les seues funcions, puix podia servir indistintament, depenent de les seues dimensions, per a tot tipo de llabors manuals, inclús com cobert. Media entre 10 i 50 centímetros, pero es fabricava en un pes relativament alt per al seu tamany. Tenia una punta esmolada i un sol tall. El scramasax estava principalment dissenyat per a enfilar o apunyalar gràcies a la seua esmolada punta, pero també es podia usar per a donar tajos, guanyant terreny sense arriscar la posició en ser atacat per l'adversari, lo que la convertia en una combinació molt efectiva de daga, gavinet i espasa curta.