Pedres rúniques de Lingsberg
Les pedres rúniques de Lingsberg són dos peces de el XI, identificades en la Rundata com O 240 i O 241, i un fragment, O 242 que està gravat en Nòrdic antic en futhark jove i localisada en una granja de Lingsberg, a dos quilómetros al noreste de Vallentuna, Estocolm, Suècia, part de l'antiga província d'Uppland.
Les dos pedres intactes es varen alçar per membres de la mateixa família, i en la pedra O 241 varen gravar per a la posteritat que el yayo havia obtingut dos danegeld (un tipo d'impost tribute per a evitar les incursions i saquejos que cometien els vikingos) en Anglaterra. Perque el rebut de dit tribut indica servici en tropes escandinaves en el Thing des de 1018 a 1066, es poden datar les pedres en relativa certea cap a finals de la primera mitat de el XI.[1]
O 240
editarEsta pedra rúnica li la coneix localment com Lingsbergsstenen 1 i es va alçar al final d'una senda elevada front a O 241. Hui solament es conserva algun traç del camí, i O 240 és l'única pedra rúnica present. L'àrea va ser més pantanosa en el passat, una zona de tràfic difícil fins que el nivell de les aigües varen baixar en el llac Angarn en el XIX.[2] L'inscripció mostra un text rúnic sobre dos serps o lindworms que fan de respal a una creu cristiana i algunes bésties. L'última estrofa del text es pot traduir com:
- i Holmfríðr en memòria del seu espós
gravat a la dreta i en l'exterior de la serp. O 240 es va classificar com un gravat d'estil Pr3, també conegut com estil Urnes, i s'utilisa a sovint com un bon eixemple del mateix.[3] L'estil Urnes es caracterisa per dissenys d'animals estilisats i prims entrellaçats en un patró. El cap dels animals es presenten sempre de perfil en llarcs ulls almendrados i els apèndixs rullats cap a dalt, aixina com nas i coll. Es considera que el text rúnic d'O 240 està intencionadament gravat per a llegir-se en conjunt en el que es mostra en O 241 per a formar un mensage únic.[4] Basat en una analítica d'estil, l'inscripció ha segut atribuïda al mestre cantero Åsmund, artiste actiu en la primera mitat de el XI.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- tan auk hus(k)arl + auk suain + auk hulmfriþr × þencara (m)(i)(þ)kin litu rita stin þino × aftiR halftan + fa(þ)ur þaiRa tans ' auk hum(f)riþr at buanta sense[5]
En nòrdic antic:
- Donen ok Huskarl ok Svæinn ok Holmfriðr, þencara møðgin letu retta stæin þenna æftiR Halfdan, faður þæiRa Dans, ok Holmfriðr at boanda sinn.
En castellà:
- Danr i Húskarl i Sveinn i Holmfríðr, la mare i (les seues) fills, varen alçar esta pedra en memòria de Halfdan, el pare de Danr i els seus germans; i Holmfríðr en memòria del seu espós.
O 241
editarEsta pedra rúnica li la coneix localment com Lingsbergsstenen 2 i es va alçar al final d'una senda elevada front a O 240. Descoberta en 1909 quan es llaurava un prat. Es va traslladar als jardins front a l'edifici principal del jujat de Lingsberg. L'inscripció consistix en un text rúnic gravat en una serp entrellaçada baix una creu. Molt semblada a O 240, O 241 està classificada com estil Pr3 i atribuïda al mestre cantero Åsmund.[2]
El text menciona als mateixos que O 240 Húskarl i Sveinn, llevat a Holmfríðr, i afig al pare de Halfdan, Ulfríkr qui havia obtingut dos danegelds en Anglaterra. Desafortunadament, no es fa menció que dirigents varen pagar els tributs, al contrari d'atres dos pedres rúniques de Uppland que parlen d'això, pedra rúnica de Orkesta O 344 pedra rúnica O 194. Com es va citar anteriorment, es considera que el text rúnic d'O 241 està intencionadament gravat per a llegir-se en conjunt en el que es mostra en O 240 per a formar un mensage únic, ya que el text comença en la paraula que en Nòrdic antic significa i.[4]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- n tan auk huskarl ' auk sua(i)n ' l(i)la teua rita stin aftiR ' ulfrik ' faþurfaþur sino ' hon hafþi o| |onklanti tuh kialt| |takit + kuþ hialbi þiRa kiþka salu| |uk| |kuþs muþ(i)[6]
En nòrdic antic:
- En Donen ok Huskarl ok Svæinn letu retta stæin æftiR Ulfrik, faðurfaður sinn. Hann hafði a Ænglandi la teua giald takit. Guð hialpi þæiRa fæðga salu ok Guðs moðiR.
En castellà:
- I Danr i Húskarl i Sveinn varen manar erigir la pedra en memòria de Ulfríkr, el pare del seu pare. Ell va rebre dos pagaments en Anglaterra. Que Deu i la mare de Deu ajuden les ànimes del pare i del fill.
Referències
editar- ↑ Fuglesang, Signe Horn (1998). «Swedish Runestones of the Eleventh Century: Ornament and Dating», Runeninschriften als Quellen Interdisziplinärer Forschung, Berlin: Walter de Gruyter GmbH, pp. 201–202. ISBN 3-11-015455-2.
- ↑ 2,0 2,1 (1911).«Historiska runinskrifter. 3. Lingsbergastenarna, Vallentuna socken, Uppland».Fornvännen.Swedish National Heritage Board.6
- 105-125.ISSN 1404-9430.Consultat el 8 d'octubre de 2010. pp. 105-113.
- ↑ Gräslund, Anne-Sofie (2006). «Dating the Swedish Viking Age Runestones on Stylistic Grounds», Runes and Their Secrets: Studies in Runology, Museum Tusculanum Press, p. 122. ISBN 87-635-0428-6.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «Maja_1» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata para O 240.
- ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata para O 241.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedras rúnicas de Lingsberg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.