Estil Urnes
El estil Urnes és l'última fase dels estils de decoració vikinga zoomórfica que es va desenrollar durant la segona part de el XI i el començ de el XII.[1] Les anteriors etapes de les ornamentacions en formes animals de l'art escandinau es cataloguen generalment en els estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen i Ringerike.[2]
L'estil Urnes pren el seu nom en honor a la porta tallada de l'iglésia de fusta de Urnes en Noruega, encara que la majoria dels objectes decorats en este estil són esteles rúniques d'Uppland, Suècia, per lo que molts historiadors preferixen considerar-ho un estil de pedres rúniques.[1]
L'estil es caracterisa per tindre figures d'animals, generalment serps i dragons, esvelts i estilisats que s'entrellacen en dissenys apretats.[1] Els caps dels animals estan de perfil, tenen ulls prims i en forma almendrada i solen tindre protuberàncies rullades sobre els nassos i els colls.[1]
Estil Urnes inicial
[editar | editar còdic]
La datació del començ de l'estil es basa principalment en les pedres O 343, O 344 i un bol d'argent de 1050, que va ser trobat en Lilla Tanca, Suècia.[3]
La versió primerenca de l'estil es troba en les pedres pedres rúniques angleses que aludixen als Danegelds, Canuto el Gran i les obres de Åsmund Kåresson.[3]
Estil Urnes mig
[editar | editar còdic]
L'estil Urnes mig ha rebut una datació molt segura per l'aparició dels seus temes en les monedes d'Harald Hardrada (1047-1066) i d'Olav Kyrre (1080-1090). Dos talles en fusta d'Oslo han segut datades entre 1050-1100 i la taula Hørning es va datar per dendrocronología entre 1060-1070.[4] No obstant hi ha algunes evidències que sugerixen que l'estil Urnes mig es va desenrollar abans de 1050 en les obres dels mestres gravadors Fot i Balle.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Entrada urnesstil en Enciclopèdia nacional sueca (1996).
- ↑ Entrada djurornamentik en Enciclopèdia nacional sueca (1991).
- ↑ 3,0 3,1 Fuglesang, S.H. Swedish runestones of the eleventh century: ornament and dating, Runeninschriften als Quellen interdisziplinärer Forschung (K.Düwel ed.). Göttingen 1998, pp. 197-218. p. 206
- ↑ 4,0 4,1 Fuglesang, S.H. Swedish runestones of the eleventh century: ornament and dating, Runeninschriften als Quellen interdisziplinärer Forschung (K.Düwel ed.). Göttingen 1998, pp. 197-218. p. 207
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estilo Urnes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.