Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Marroc

Els llocs del Patrimoni de l'Humanitat de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) són llocs d'importància per al patrimoni cultural o natural, tal com es descriu en la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, establida en 1972. El patrimoni cultural consistix en monuments (com a obres arquitectòniques, escultures monumentals o inscripcions), grups d'edificis i llocs (inclosos els llocs arqueològics). El patrimoni natural consistix en accidents naturals (formacions físiques i biològiques), formacions geològiques i fisiográfiques (inclosos els hàbitats d'espècies amenaçades d'animals i plantes) i llocs naturals que són importants des del punt de vista de la ciència, la conservació o la bellea natural. El Regne de Marroc va acceptar la convenció el 28 d'octubre de 1975, lo que va fer que els seus llocs històrics foren elegibles per a la seua inclusió en la llista. Hi ha nou llocs del Patrimoni Mundial en Marroc, tots seleccionats per la seua importància cultural.

El primer lloc de Marroc, la Medina de Fez, es va inscriure en la llista en la quinta sessió del Comité del Patrimoni Mundial, celebrada en París en 1981. L'inscripció més recent, Rabat, capital moderna i ciutat històrica, es va afegir a la llista en 2012. Ademés, Marroc manté atres 13 bens en la llista tentativa. Marroc ha format part del Comité del Patrimoni Mundial en dos ocasions.

El patrimoni cultural immaterial de Marroc (àrap التراث الثقافي اللامادي en francés: patrimoine culturel immatériel) és la suma de tradicions reconegudes que formen part de la cultura immaterial de Marroc. En percebre l'amenaça que suponen els plans de desenroll de la ciutat per a la plaça històrica Jemaa El-Fna, en Marrakech, molts residents de la ciutat es varen movilisar per a protegir-la i el seu patrimoni cultural milenari. Açò va inspirar la creació de la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, en la que varen participar varis països. Marroc va firmar la Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial el 6 de juliol de 2006 i va registrar els dos primers elements en les llistes de la UNESCO (el L'espai cultural de la Plaça Yemaa el-Fna i el Músim de Tan-Tan) en 2008.

Fins a decembre de 2025, Marroc havia registrat setze elements immaterials en les llistes de la UNESCO, un dels quals, la dansa marcial Taskiwin, figura en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que Requerix Salvaguardia Urgent.

Bens culturals i naturals

	Medina de Fez
	Ben cultural inscrit en 1981.
	Localisació: Fez-Bulmán
	Sèu de l'universitat més antiga del món, la ciutat de Fez va ser fundada en el sigle IX i va alcançar el seu apogeu baix la dinastia dels merínidas en els sigles XIII i XIV, quan va reemplaçar a Marrakech com a capital del regne. El teixit urbà i els principals monuments del seu medina –madrazas, fondacs, palaus, mansions, mesquites, fonts, etc. – daten d'este periodo. A pesar del trasllat de la capital a Rabat, efectuat en 1912, Fez seguix conservant la seua condició de capital cultural i espiritual del país. (UNESCO/BPI)

	Medina de Marrakech
	Ben cultural inscrit en 1985.
	Localisació:Marrakech-Tensift-Al Hauz
	Fundada en 1070-1072 pels almorávides (1056-1147), Marrakech va ser durant molt temps un important centre polític, econòmic i cultural de l'Occident musulmà, en una gran influència en tot el nort d'Àfrica i Andalusia. D'eixe periodo daten vàries edificacions impressionants com la mesquita de Kutubiya, la casba, les muralles almenadas i les portes monumentals, aixina com els jardins. Posteriorment, la ciutat s'engalanaria en atres joyes arquitectòniques com el palau Bandia, la madraza de Ben Yússef, les tombes saadianas, numeroses mansions senyorials i la plaça de Yamaa El-Fna, verdader teatre a l'aire lliure. (UNESCO/BPI)

	Ksar de Ait Ben Hadu
	Ben cultural inscrit en 1987.
	Localisació:Les seues-Massa-Draa
	Format per un conjunt d'edificis d'atobó rodejats per altes muralles, el ksar és un tipo de hàbitat tradicional presahariano. El de Ait Ben Hadu, situat en la província de Uarzazat, és un és un eixemple notable de l'arquitectura del sur de Marroc. (UNESCO/BPI)

	Ciutat històrica de Meknes
	Ben cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Mequinez-Tafilalet
	Fundada en fins militars en el sigle XI pels almorávides, Mequinez va ser la capital del regne en temps del sultà Muley Ismaíl (1672-1727), fundador de la dinastia alauita. Este sobirà va construir una impressionant ciutat d'estil hispà-morisco, rodejant-la d'altes muralles, fitades de portes monumentals, que mostren encara hui l'armoniosa fusió de l'estil arquitectònic islàmic en l'europeu en el Magreb del sigle XVII. (UNESCO/BPI)

	Medina de Tetuán (antiga Titawin)
	Ben cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Tànger-Tetuán
	Tetuán va tindre una importància particular en l'época islàmica, a partir del sigle VIII, com a punt de contacte principal entre Marroc i Andalusia. Despuix de la Reconquista de la Península Ibèrica, la ciutat va ser reconstruïda per musulmans andalusos expulsats pels espanyols. D'ahí que les seues obres arquitectòniques i artístiques deixen traslucir una fonda influència andalusa. Pese a ser una de les més chicotetes de Marroc, la seua medina és indubtablement la més completa i la que ha quedat més a resguart d'influències externes. (UNESCO/BPI)

	Lloc arqueològic de Volubilis
	Ben cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Mequinez-Tafilalet
	Fundada en el sigle III a.C., la ciutat de Volubilis, capital de la Mauritània Tingitana, va anar un important lloc d'alvançada militar de l'Imperi Romà en el que es varen erigir múltiples monuments de gran bellea. El lloc arqueològic, ubicat en una fèrtil regió agrícola, conserva importants vestigis de molts d'ells. La ciutat seria més tarde l'efímera capital de Idrís I, fundador de la dinastia dels idrísidas, que està sepultat en el lloc pròxim de Muley Idrís. (UNESCO/BPI)

	Medina de Esauira (antiga Mogador)
	Ben cultural inscrit en 2001.
	Localisació:Marrakech-Tensift-Hauz
	Esauira és un eixemple excepcional de plaça forta construïda en Àfrica del Nort segons els principis de l'arquitectura militar europea de finals del sigle XVIII. Des de la seua fundació, la ciutat ha segut un port de primera importància per al comerç de Marroc i els seus territoris saharians en Europa i el restant del món. (UNESCO/BPI)

Archiu:Mazagan1-CCBY.jpg	Vila portuguesa de Mazagán (El-Yadida)
	Ben cultural inscrit en 2004.
	Localisació: Dukala-Abda
	La ciutadella de Mazagán –que hui forma part de la ciutat del-Yadida– està situada a uns 90 quilómetros al suroest de Casablanca. Este fort colonial construït pels portuguesos a principis del sigle XVI en la costa de l'Atlàntic va ser pres pels marroquins en 1769. Els seus bastions i muralles constituïxen un dels eixemples més primerencs de l'arquitectura militar renaixentista. Entre els edificis portuguesos encara en peu figuren la cisterna i l'iglésia de l'Asunción, construïda en estil manuelino (gòtic tardà). La ciutat portuguesa de Mazagán va ser una de les primeres factories creades en les costes de l'Àfrica Occidental pels exploradors portuguesos que buscaven la ruta marítima cap a l'Índia. Constituïx un eixemple excepcional de la mútua influència entre les cultures europea i africana, que ha quedat patentizada en l'arquitectura, la tecnologia i la planificació urbanística. (UNESCO/BPI)

Archiu:Kasbah Oudayas exterior.jpg	Rabat, capital moderna i ciutat històrica
	Ben cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Archiu:Flag of Rabat Sale province.svg Rabat-Vaig salar-Zemur-Zaer
	Situada en el llitoral atlàntic, al noroest de Marroc, la ciutat de Rabat és producte d'una simbiosis fecunda de la tradició àrap-musulmana i del modernisme occidental. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén l'anomenada “ciutat nova”, proyectada i construïda entre 1912 i el deceni de 1930, en temps del protectorat francés, i també algunes zones més antigues del caixco urbà que daten del sigle XII en alguns casos. La “ciutat nova”, que representa un dels proyectes urbanístics més vasts i ambiciosos realisats en Àfrica en el sigle XX i, provablement, un dels més complets, comprén el palau real i conjunts arquitectònics administratius, residencials i comercials, aixina com el Jardin d’Essais, parc i jardí botànic al mateix temps. En el caixco antic es troben: la mesquita de Hassan, la construcció de la qual va començar en 1184; les muralles medievals i les seues portes, únics restants de la gran capital proyectada pel califato almohade; i vestigis moriscos i andalusos que daten del sigle XVII principalment. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Marroc

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Marroc té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:      Element transnacional

Archiu:Муссем (фольклорный фестиваль) в Тан-Тане (Марокко).jpg	Músim de Tan-Tan
	Ben immaterial inscrit en 2008.

Archiu:Maroc Marrakech Jemaa-el-Fna Luc Viatour.JPG	L'espai cultural de la Plaça Yemaa el-Fna
	Ben immaterial inscrit en 2008.

Archiu:Gazpacho ingredients.jpg	La dieta mediterrànea
	Ben immaterial inscrit en 2010, ampliat en 2013.
	Este element és compartit en 'Plantilla:CYP, Plantilla:HRV, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya , Plantilla:GRC, Itàlia ITA i Plantilla:POR
	La dieta mediterrànea és un conjunt de competències, coneiximents, pràctiques i tradicions relacionades en l'alimentació humana, que van des de la terra a la taula, comprenent els cultius, les collites i la peixca, aixina com la conservació, transformació i preparació dels aliments i, en particular, el consum d'estos. En el model nutricional d'esta dieta, que ha permaneixcut constant a través del temps i de l'espai, els ingredients principals són l'oli d'oliva, els cereals, les frutes i verdures fresques o seques, una proporció moderada de carn, peix i productes làcteus, i abundants condiment i espècies, el consum de les quals en la taula s'acompanya de vi o infusions, respectant sempre les creències de cada comunitat. La dieta mediterrànea –el nom de la qual ve de la paraula grega diaita, que vol dir modo de vida– no comprén solament l'alimentació, ya que és un element cultural que propicia l'interacció social, tenint en conte que els menjars en comú són una pedra angular de les costums socials i de la celebració d'acontenyiments festius. La dieta mediterrànea ha originat ademés un conjunt considerable de coneiximents, vores, refrans, relats i llegendes. Aixina mateix, està arraïlada en una actitut de respecte cap a la terra i la biodiversitat i garantisa la conservació i el desenroll d'activitats tradicionals i artesanals vinculades a l'agricultura i la peixca en moltes comunitats de països del Mediterràneu, com Soria en Espanya, Koroni en Grècia, Cilento en Itàlia i Xauén en Marroc. Les dònes eixerciten un paper fonamental tant en la transmissió de pràctiques i coneiximents específics sobre rituals, gests i celebracions tradicionals, com en la salvaguardia de tècniques. (UNESCO/BPI, 884)

Archiu:Wüstenfalke.jpg	La cetreria, un patrimoni humà viu
	Ben immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).
	Este element és compartit en ' Alemania, Plantilla:SAU, Austria, Bélgica, Plantilla:QAT, Plantilla:KOR, Plantilla:ARE, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya , França FRA, Plantilla:HUN, Itàlia ITA, Kazajistánlink=|20px Kazajistán, Plantilla:MNG, PakistánArchiu:Flag of Pakistán.png, Plantilla:POR, Plantilla:CZE i Plantilla:SYR
	En un principi, el home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI, 01708)

Archiu:Le Palais des Cerisiers.jpg	Festa de les cireres de Sefrú
	Ben immaterial inscrit en 2012.
	Tots els anys, en el més de juny, els veïns de la ciutat de Sefrú celebren durant tres dies la bellea natural i la riquea cultural de la seua comarca, simbolisades per la cirera i l'elecció de la nova Reina de les Cireres de l'any, elegida despuix d'un concurs que atrau a numeroses candidates de la regió i de tot Marroc. L'element més destacat de la festa és la desfilada en el que participen companyies teatrals, orquestes de música rurals i urbanes, majorettes, charangues i carrosses que mostren els productes locals. En mig de totes elles, la Reina de la Festa, engalanada en els seus millors atavíos i rodejada pel seu sèquit, va oferint cireres al públic. Tota la població de Sefrú contribuïx en els seus esforços a l'èxit de la festa: les dònes fabriquen artesanalment botons de seda per als trages típics, els arboricultores proveïxen les cireres, els clubs deportius locals participen en les competicions i les agrupacions musicals i de ball animen tots els festejos. La festa de les cireres oferix a tota la ciutat una oportunitat per a presentar les seues activitats i realisacions. Es fa participar a les generacions més jóvens en les activitats festives, a fi de garantisar la perdurabilitat d'este element del patrimoni cultural. La festa de les cireres constituïx un motiu d'orgull per a la ciutat i els seus habitants, enfortix la seua autoestima i aporta una contribució fonamental al seu sentiment d'identitat. (UNESCO/BPI, 641)

Archiu:Argane oil production.jpg	Coneiximents, tècniques i pràctiques vinculades al erguén
	Ben immaterial inscrit en 2014.
	L'arbre del erguén és una espècie selvada endèmica, que creix en la Reserva de Biosfera del Erguén, situada al suroest de Marroc. Les dònes -i en menor mida, els hòmens- que viuen en les zones rurals d'eixa reserva de biosfera utilisen métodos tradicionals per a extraure oli del frut del erguén. Per a extraure eixe oli, usat per les seues propietats alimentàries, medicinals i cosmètiques, es requerix realisar toda una serie de operacions el coneiximent de les quals es transmet per imitació, o per mig d'un aprenentage no formal. Eixes operacions consistixen en recolectar el frut del erguén, secar-ho, llevar-li la polpa, martafallar-ho, erejar-ho, moldre-ho i mesclar-ho en dosis precises d'aigua tébea. El peculiar molí de mà utilisat per a l'operació de la molienda ho fabriquen artesans locals. Tots els aspectes culturals vinculats a l'explotació dels arbustos, l'extracció de l'oli, la preparació de receptes culinàries i productes derivats, i la fabricació dels instruments artesanals necessaris per a l'eixecució de les diferents operacions, contribuïxen a la cohesió social, l'enteniment entre les persones i el respecte mutu entre les comunitats. L'oli del erguén se sol oferir com a regal de boda i s'utilisa en freqüència per a la preparació dels plats típics de dies de festa. Les “erguen eres” transmeten a les seues filles –des de la seua més tendra infància– les pràctiques i els coneiximents tradicionals específicament relacionats en l'extracció de l'oli i els seus múltiples usos. (UNESCO/BPI, 00955)

Archiu:A sublime palm tree in Figuig.jpg	Coneiximents, sabers, tradicions i pràctiques associats a la palmera datilera
	Ben immaterial inscrit en 2019, 2022.
	Compartit en Aràbia Saudita, Baréin, Egipte, Emirats Àraps Units, Iraq, Jordània, Kuwait, Estat de Palestina, Mauritània, Oman, Sudan, Tunis i Yemen. En 2022 es va afegir Tastar.
	La palmera datilera, que sol trobar-se en deserts i climes secs i templats, és una planta de full perenne en raïls que penetren profundament en la terra en busca de humitat. Les palmeres datileras creixen en els oasis de les zones desértiques en nivells d'aigua adequats per al rec. Durant sigles, moltes poblacions han estat relacionades en la palmera datilera, que els va ajudar en la construcció de les seues civilisacions en regions àrides. L'antiga relació històrica entre la regió àrap i les palmeres datileras ha permés un ric patrimoni cultural que s'ha transmés de generació en generació. (UNESCO/BPI, 01509)

Archiu:Morocco gnawa culture.jpg	Gnawa
	Ben immaterial inscrit en 2019 .
	El vocablo “gnawa” designa un conjunt de produccions musicals, representacions, pràctiques de confraternizaació i rituals terapèutics que mesclen lo profà en lo sagrat. Este element del patrimoni cultural viu és, davant tot, una música de confraries sufíes en lletres de caràcter religiós que invoquen als antepassats i els esperits. Es tracta d'una pràctica cultural que data per lo manco del sigle XVI i en els seus inicis va ser exclusiva de grups i persones víctimes de l'esclavitut i la tracta d'esclaus, pero hui en dia es considera partix integrant de la cultura i identitat polifacètiques de Marroc. Els practicants d'este element en les ciutats eixecuten ritos de possessió terapèutics que revisten la forma de velades en les que, al compàs de successius ritmes i trances, es mesclen pràctiques africanes ancestrals i elements àraps i musulmans, aixina com expressions culturals típicament bereberes (UNESCO/BPI, 01170)

Archiu:Moroccan Couscous 2014.jpg	Coneiximents, pràctiques i tradicions vinculades a la preparació i el consum del cuscús
	Ben immaterial inscrit en 2020
	Compartit en Argèlia, Mauritània i Tunis
	Els coneiximents, competències i pràctiques de preparació i consum del cuscús comprenen les modalitats de la seua producció i elaboració, els acondicionament i utensilis necessaris per a cuinar-ho, els objectes conexos i les circumstàncies en les que es consumix en les comunitats interessades. La seua preparació és tota una cerimònia que exigix la realisació de diverses operacions. Des del cultiu del cereal fins a la seua presentació en la taula, passant per la molienda per a obtindre la sémola en gra que serà treballada manualment i cuita al vapor, la preparació d'este plat exigix eixecutar toda una serie de pràctiques en un conjunt d'utensilis peculiars. La sémola va acompanyada per vegetals i carns que diferixen en funció de la regió, l'estació de l'any i les circumstàncies del seu consum. Tant hui com ahir, els métodos de preparació del cuscús són el producte de tot un compendio de coneiximents i tècniques que es transmeten de modo informal per mig de l'observació i reproducció de les pràctiques usades. El cuscús encarna toda una serie de simbolisme, significats i aspectes socioculturals lligats a valors com la solidaritat, l'amistat i la convivència, aixina com a la pràctica social d'organisar menjars familiars o comunitàries. (UNESCO/BPI, 01602)

Archiu:Al-Attarine calligraphy DSCF3971.jpg	La caligrafia àrap: coneiximents, competències i pràctiques
	Ben immaterial inscrit en 2021
	Compartit en Argèlia, Aràbia Saudita, Baréin, Egipte, Emirats Àraps Units, Iraq, Jordània, Kuwait, Líban, Estat de Palestina, Mauritània, Oman, Sudan, Tunis i Yemen
	La caligrafia àrap és l'art de transcribir en fluïdea l'alfabet de l'idioma aràbic per a imprimir harmonia, elegància i bellea a l'escritura. Transmesa per mig d'educació formal i informal, esta pràctica cultural utilisa les vintihuit lletres de l'alfabet àrap per a l'escritura en cursiva de dreta a esquerra. En un principi, esta caligrafia es va concebre per a conseguir que els escrits anaren més clars i llegibles, pero després es va ser transformant en un verdader art àrap islàmic per a escriure obres clàssiques i modernes. (UNESCO/BPI, 01718)

Archiu:Tbourida Moroccan folklore fantasy.jpg	Tbourida
	Ben immaterial inscrit en 2021
	L'espectàcul ecuestre denominat “Tbourida” data del sigle XVI. Consistix en una escenificació de cavalcates militars reconstituidas segons convencions i rituals ancestrals aràbic-amazighs. Les representacions d'este espectàcul les efectua un grup format per un número impar de ginets (entre 15 i 25) que s'alineen uns junt a uns atres en els seus cabalgaduras, tenint en mig d'ells al seu cap. Ans que comence la “Tbourida” els ginets solen realisar ablucions rituals i resar colectivament, imprimint aixina un caràcter religiós a la seua actuació. Els ginets van abillats en vestits ornamentados d'época, turbants i babuchas, i lluïxen menuts eixemplars el Corán i espases àraps antigues. Les usanzas i indumentària dels ginets són representatives de les seues tribus o regions de pertinença. Este element del patrimoni cultural immaterial es transmet de generació en generació en el sí de les famílies, a través de la tradició oral i per mig de l'observació d'els qui ho practiquen. (UNESCO/BPI, 01483)

Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (ancho).svg	Arts, tècniques i pràctiques relacionades en el gravat sobre metals (or, argent i coure)
	Ben immaterial inscrit en 2023
	Compartit en Argèlia, Aràbia Saudita, Egipte, Iraq, Estat de Palestina, Mauritània, Sudan, Tunis i Yemen
	El gravat sobre metals com l'or, l'argent i el coure és una pràctica que consistix en gravar manualment paraules, símbols o motius geomètrics en la superfície d'objectes decoratius, utilitaris, religiosos o ceremoniales. L'artesà utilisa diverses ferramentes per a gravar manualment símbols, noms, versículs del Corán, oracions i figures geomètriques en l'objecte. La gravació pot ser cóncava (en relleu) o convexa (en relleu) o pot combinar diferents tipos de metals, com l'or i l'argent. El seu significat i funció social i simbòlica poden variar segons les comunitats involucrades. Els objectes gravats (joyes o objectes d'interior) a sovint s'oferixen com a regals tradicionals de bodes o s'utilisen en rituals religiosos o en la pràctica mèdica alternativa. (UNESCO/BPI, 01951)

Archiu:Houcine slaoui jouant le malhoun Salé.jpg	El malhún, un patrimoni poètic-musical popular
	Ben immaterial inscrit en 2023
	El malhún és una forma d'expressió poètica popular en Marroc. Els versos es canten en àrap dialectal i, a voltes, en hebreu. Estan acompanyats de música tocada en instruments tradicionals com el llaüt, el violí, el rebab i menuts tambors. Entre els temes populars es troben l'amor, les alegries de la vida, la bellea de les persones, la naturalea, les oracions i súpliques religioses, el plaer i la festa, la gastronomia, els viages imaginaris, els events polítics i les qüestions socials. Els poemes també transmeten mensages morals i fomenten un discurs constructiu. En combinar vora, teatre, metàfora i simbolisme en un llenguage accessible i un ambient festiu, el malhún unix a tots els marroquins, independentment de la seua religió.(UNESCO/BPI, 01592)

Archiu:Tattoo with henna.jpg	Henna, rituals, pràctiques estètiques i socials
	Ben immaterial inscrit en 2024
	Compartit en Argèlia, Aràbia Saudita, Baréin, Egipte, Emirats Àraps Units, Iraq, Jordània, Kuwait, Estat de Palestina, Mauritània, Oman, Tastar, Sudan, Tunis i Yemen
	El henné és un arbre de fulls caducs que creix en regions càlides. Considerades sagrades per les comunitats del nort d'Àfrica i del Mig Orient, els seus fulls es cullen dos voltes a l'any, se sequen i després es molen per a transformar-les en pasta. Els ingredients específics i les tècniques utilisades per a la preparació d'esta pasta varien segons l'us previst i el país. La pasta de henné és comunament utilisada per les dònes en fins estètics, especialment per a teñir el cabell i els ulls dels dits o per a decorar mans i peus. Símbol d'alegria, s'usa en la vida quotidiana i durant ocasions festives com a naiximent i bodes. Les branques, fulls i pasta de henné també s'utilisen en l'artesania i en fins medicinals, especialment per a tractar certes malalties de la pell. .(UNESCO/BPI, 02116)

Archiu:Caftan de Tetouan Musee-Bab-Oqla-Tetouan.jpg	El caftán marroquí: art, tècnica i tradicions
	Ben immaterial inscrit en 2025
	El caftán és un corfoll llarc i antiga, usada per persones de totes les edats i gèneros en ocasions especials i celebracions. Es presenta en diversos estils i teixits, i pot dur-se en o sense cinturó decoratiu. Procedent de cultures diverses, esta penyora tradicional és coneguda per la seua obertura central, els seus botons i les seues riques decoració fetes a mà, que solen incloure brodats, perles i llentilles. El caftán s'utilisa en events socials i religiosos importants com a bodes, batejos, rituals de pas a l'adultez i festivals. (UNESCO/BPI, 02077)

Elements que requerixen Salvaguardia Urgent

Archiu:تاسكيوين، الرقصة الاحتفالية لأمازيغ الأطلس الكبير الغربي للمغرب (3).jpg	'Taskiwin', dansa marcial de l'Alt Atles occidental
	Ben immaterial inscrit en 2017

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Marroc, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 10 de maig de 2024, ha presentat els següents llocs:

Bens inclosos en la Llista Indicativa de Marroc (revisada el 10 de maig de 2024)

Image	Ben	Província/Prefectura	Data inclusió	Criteris	Breu descripció (UNESCO)
Archiu:Taforalt.jpg	Cuevas de Taforalt	Província de Berkán (Regió Oriental)	Plantilla:Dts	v cultural	La cova de Taforalt és un important jaciment arqueològic del Paleolític. Les excavacions han descobert artefactes de l'indústria lítica ibero-mauritana, aixina com una necròpolis en uns cent individus del poble mechta-afalou, que data de fa uns 20 000 AP. (Unesco, 459)
Archiu:Tumulus El Gour.jpg	El Gour	Província del Hayeb (Regió de Fez-Mequinez)	Plantilla:Dts	iii cultural	El Gour és un túmulo funerari, construït en el IV per a una persona important. Està construït en blocs de pedra tallats disposts en forma d'escalons circulares.(Unesco, 458)
Archiu:Ruinas de Lixus.jpg	Vila de Lixus	Província de Larache (Regió de Tànger-Tetuán-Espígols)	Plantilla:Dts	ii, iii, iv cultural	Segons autors antics, Lixus va ser una de les primeres ciutats del Mediterràneu occidental. Va estar ocupada des de el VIII fins a el XIV Es distinguixen cinc fases estratigráfiques principals: fenicia, púnica, mauritana, romana i islàmica. El complex inclou els restants de varis temples prerromanos i romans, aixina com un gran complex per a la producció de carn salada.(Unesco, 456)
Archiu:Tin Mal Mosque5 (js).jpg	Mesquita de Tinmel	Província del Hauz (Regió de Marrakech-Safí)	Plantilla:Dts	ii, v cultural	La mesquita, situada en el poble de Tinmel en l'Alt Atles, va ser construïda per a commemorar a Ibn Tumart, el fundador de la dinastia almohade.(Unesco, 452)
Archiu:Taza (Übersicht).jpg	Tassa i la Gran Mesquita	Província de Tassa (Regió de Fez-Mequinez)	Plantilla:Dts	ii cultural	Estratègicament ubicada en l'encreuament entre l'est i l'oest del país, Tassa va cobrar importància en el XII durant el periodo almohade, quan es varen construir vàries estructures defensives, incloent muralles i baluarts. La Gran Mesquita també data d'eixe periodo. Alberga una enorme llàntia d'aranya.(Unesco, 451)
Archiu:M idriss zerhoun.jpg	Moulay Idriss Zerhoun	Prefectura de Mequinez (Regió de Fez-Mequinez)	Plantilla:Dts	ii, iv, vaig vore cultural	La ciutat va ser fundada en les ales del mont Zerhoun en el VIII per Idrís I, el primer governant musulmà important de Marroc. La ciutat alberga numerosos monuments religiosos, inclós el complex del mausoleu de Idris I. (Unesco, 450)
Archiu:Dakhla magic1.png	Parc nacional de Dajla	Província de Riu d'Or (Regió de Dajla-Riu d'Or)	Plantilla:Dts	x natural	La zona és rica en numeroses espècies animals i vegetals que viuen en climes àrits. La costa alberga una població de foques monge. El parc es troba en el territori disputat del Sàhara Occidental.
Archiu:Khenifiss National Park (3).jpg	Estany de Khnifiss	Província de Tarfaya (Regió de Guelmim-Riu Nun)	Plantilla:Dts	vii, x natural	El lagoon, en una extensió de 60 000 ha, oferix diferents hàbitats en un entorn desértico per lo demés auster. S'han trobat restants arqueològics prehistòrics en la zona.(Unesco, 1182)
	Àrea del draco Ajgal	Província de Chtouka-Aït Baha (Regió de Les seues-Massa)	Plantilla:Dts	vii, viii, ix, x natural	La zona presenta un ecosistema pre-estepario i és la llar d'espècies de plantes endèmiques, entre elles Dracaena draco ajgal, també coneguda com a arbre dragó (en la foto), i l'arbre de argán.(Unesco, 1180)
Archiu:جبال تلاسمطان شفشاون.jpg	Parc nacional de Talassemtane	Província de Chauen (Regió de Tànger-Tetuán-Espígols)	Plantilla:Dts	vii, x natural	El parc nacional, situat prop de Chefchaouen, presenta formacions de pedra calcàrea com a picos montanyosos, goles, coves i penya-segats. Alberga l'endèmic avet marroquí.(Unesco, 1179)
Archiu:Mosquée du ksar Zenaga à Figuig.jpg	Oasis de Figuig	Província de Figuig (Regió Oriental)	Plantilla:Dts	iii, iv, v cultural	l'oasis en la cordillera de Ksour, prop de la frontera en Argèlia, es caracterisa per la seua arquitectura tradicional de terra. Les fonts d'aigua favorixen el cultiu de palmeres datileras, i existixen numerosos jardins, canals de rec i estanys que creen un microclima diferent al del desert circumdant. (Unesco, 5625)
Archiu:ArchitectureCasa.jpg	[[Casablanca|Casablanca, ciutat de el XX, encreuament d'influències]]	Prefectura de Casablanca (Regió de Casablanca-Settat)	Plantilla:Dts	ii, iv cultural	El centre de Casablanca es va construir íntegrament en el XX. La seua arquitectura reflectix les idees i influències de diferents estils arquitectònics del nort d'Àfrica, Europa i Estats Units, incloent el neomorisco, el neoclàssic i l'art déco. (Unesco, 5848)
Archiu:Oasis - panoramio (5).jpg	Rosario d'oasis del Tighmert, regió presahariana del Wad Noun	(Regió de Guelmim-Riu Nun)	Plantilla:Dts	iii, iv, v cultural	La cadena d'oasis es troba a lo llarc del riu Nun a lo llarc de 30 km. Alberguen llogarets fortificadas, o ksars, i palmerales. Per la seua ubicació en les rutes de comerç transahariano, els oasis són centres de mercats anuals i semanals. Hi ha numerosos restants arqueològics en la zona. (Unesco, 6159)
Archiu:View of Moulay el Mehdi - panoramio.jpg	El centre històric de Tetuán	Província de Tetuán (Regió de Tànger-Tetuán-Espígols)	Plantilla:Dts	ii, iv, v cultural	Tetuán goja d'una ubicació estratègica prop del Estret de Gibraltar. Va ser poblada per famílies que varen abandonar Andalusia en el XV. A principis de el XX, es va convertir en la capital del protectorat espanyol en Marroc. El centre històric consta de dos seccions: la Medina, en arquitectura islàmica tradicional, i l'Eixample, construït pels espanyols seguint el pla urbanístic típic de les ciutats espanyoles de el XIX. (Unesco, 6770)

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els sis llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats pel país o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací. La taula s'ordena cronològicament, per la data de retirada de la candidatura.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Chellah-Ruins5.jpg	Vaig salar en la necròpolis musulmana de Chellah	1987-1987	K	Incloïa la ciutat de Vaig salar, en la vora nort del Bu Regreg, front a la ciutat de Rabat, la ciutat morta de Chellah, que es va incloure en 2012 com a part de Rabat, la capital moderna en el núcleu històric en el Patrimoni Mundial (Ref 1401).
Archiu:La "mujer muerta" en su extensión.jpg	Belyounech	1985-1994	K
Archiu:Old medina of morocco.jpg	Chauen	1985-1994	K
Archiu:Vallee du draa.jpg	Entanque del Draa en l'Alt Atles	1985-1994	K
Archiu:Atlas mountains aghbar.jpg	Aghbar	2002-2005	K
Archiu:Tizi'n'Toubkal.jpg	Tubqal	2005-2006	N

Vore també

• Patrimoni de l'Humanitat
• Patrimoni cultural immaterial de l'Humanitat
• Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Marroc.
• UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Marroc (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Marroc (en espanyol)