Anar al contingut

Regió Oriental (Marroc)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Regió Oriental (Marroc)

La Regió Oriental (àrap جهة الشرقية,) o Regió de Uchda (àrap جهة وجدة) és una de les dotze regions en que està organisat Marroc. La seua capital és Uchda.

Geografia

Llimita al nort en la ciutat espanyola de Melilla i la mar Mediterrànea, a l'est i sur en Argèlia, i a l'oest en les regions de Tànger-Tetuán-Espígols, Fez-Mequinez i Draa-Tafilalet.

La regió té una superfície de 88681 quilómetros quadrats i un total de 2314346 habitants segons el cens de 2014.[1]

Subdivisions administratives

Està dividida en una prefectura i sèt províncies.[2]

Mapa Província Capital Àrea (km²) Població (2014)
Província de Driuch Tiztotin 2 867 211 059 hab.
Província de Nador Nador 3 263 728 634 hab.
Província de Berkán Berkán 1 985 289 137 hab.
Erro al crear miniatura: Prefectura Oujda-Angad Oujda 1 714 551 767 hab.
Província de Guercif Guercif 7 307 216 717 hab.
Província de Taurirt Taurirt 8 541 233 188 hab.
Província de Yerada Yerada 8 640 108 727 hab.
Erro al crear miniatura: Província de Figuig Buarfa 55 990 138 325 hab.

Història

La regió Oriental es va fundar en 1971 en la primera divisió en regions de Marroc. En 2009 es va dividir l'antiga província de Nador en dos, creandose la província de Driouch. Finalment, el decret n.º 2-15-10 de 20 de febrer de 2015 va implantar en Marroc una nova divisió territorial en dotze regions. Aixina va ser com es va establir una nova regió Oriental, a partir de l'anterior regió, afegint-li la província de Guercif procedent de l'antiga regió de Tassa-Espígols-Taunat.[2]

Referències

  1. ↑ Ministeri de l'Interior (Marroc)«La Région de l’Oriental».Monographies dones régions.Consultat el 26 de decembre de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ministeri de l'Interior (Marroc). «Nouveau découpage territorial du Royaume» (en fr). Portail National dones Collectivités Territorials. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2015. Consultat el 26 de decembre de 2018.

Enllaços externs

Commons


Referències