La Medina de Tetuán és l'antiga ciutat islàmica de Tetuán, en Marroc. És molt característica i tradicional. Les cases de la medina són casi totes blanques i baixes. A lo llarc de la medina hi ha artesàs com tejedores, joyers, pellers, etc. També poden trobar-se molts venedors ambulants que venen estoras als turistes.

Medina de Tetuán

Història

Tetuán va ser de gran importància en l'época islàmica, ya que va servir de punt de contacte principal entre Marroc i Andalusia. Despuix de la Reconquista, la ciutat va ser reconstruïda pels refugiats musulmans andalusíes que havien segut expulsats pel decret de Felipe III d'Espanya. Açò es pot apreciar be pel seu arquitectura, que revela l'influència andalusa. Encara que és una de les més chicotetes de les medinas de Marroc, Tetuán és la més completa, i està pràcticament intacta d'influències exteriors.

En els començos de la guerra civil espanyola es va vore afectada pel conflicte. El 18 de juliol, davant el caire que anaven prenent els acontenyiments, el president Casares Quiroga va donar órdens de bombardejar Ceuta i Tetuán.[1] A la vespradeta d'aquell mateix dia, l'aviació governamental va bombardejar Tetuán. El barri musulmà es va vore ràpidament afectat per les bombes, i entre les enrunes de les cases i les mesquites es varen extraure 15 morts i més de 40 ferits.[2]

Vore també

Referències

Notes al peu

  1. ↑ Hugh Thomas (1976), La Guerra Civil Espanyola, pág. 251
  2. ↑ Joaquín Arrarás: Història de la Creuada Espanyola, volum III, pàgines 49-50

Enllaços externs

Commons


Referències