Riu Draa
El riu Draa (àrap وادي درعة, en francés: Oued Drâa) és el riu més llarc de Marroc i d'Argèlia (uns 1100 km). Naix en l'Alt Atles i desemboca en l'oceà Atlàntic.
Geografia
[editar | editar còdic]Despuix del seu naiximent, el riu s'obri pas entre els monts Saghro i Siroua, en el massiç del Anti-Atles, excavant el canó de Jeneg Taghia. Salvat el canó, banya la ciutat d'Agdz, a on escomença la vall del Draa pròpiament dit. Durant els següents 200 quilómetros es convertix en una sòrt de cadena d'oasis, ple de palmerales i horts, contrastant poderosament en les resecas i rojoses montanyes circumdants. La vall es troba fitat per alcassers (ksur o ksar: castell, fortalea) construïts en atobó. Destaquen Zagora i Mhamid, la porta del desert situada al final de la vall. També Tamenougalt, antiga capital dels amaziges (bereberes), els primers pobladors de Marroc. Entre 100 000 i 200 000 persones viuen en la vall, dedicades fonamentalment a l'agricultura.
El Draa és un curs d'aigua singular: en el X era el riu més llarc de Marroc, discorrent des del seu naiximent en l'Alt Atles cap al sur per lo que hui és la frontera algerina formant, en el seu curs mig, part de l'actual llímit algerí-marroquí a lo llarc d'uns 390 km, per a despuix virar cap a l'oest, durant centenars de quilómetros, i desembocar en l'oceà Atlàntic. No obstant, en mil anys les condicions climàtiques s'han alterat poderosament, de manera que en l'actualitat les seues aigües es filtren en les arenes del desert passat Mhamid i proseguixen el seu curs de forma subterrànea, dirigint-se durant més de 600 quilómetros cap a l'Atlàntic, en la seua desembocadura a l'altura de Tan Tan. Hui en dia, solament en anys de pluja excepcional el Draa retorna al seu antic llit.
El cultiu predominant en la vall són les palmeres, productores de dátils. Es cultiven també cereals, llegums, alheña (o henna) i diverses espècies d'arbres frutales: tamarindos, llorers i acacias.
Història
[editar | editar còdic]De la zona del baix Draa provenia una tribu àrap coneguda com els Beni Saad (o saadíes), que varen adquirir gran poder econòmic gràcies a la seua intermediació en el comerç caravanero de l'or. Els Beni Saad varen fundar una dinastia que va expandir el seu poder per tot Marroc (1554), i va lluitar contra els intents de colonisació dels portuguesos. Les suntuosas tombes dels sultans saadíes es troben en Marrakech.
En 1912 despuix de la firma del Conveni hispà-francés de 1904 sobre Marroc que prèviament havia definit el repartiment de Marroc, el riu Draa va passar a servir de frontera entre el Protectorat Francés de Marroc i el Sahara Espanyol, situació que duraria fins a 1976.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Draa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «río Draa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.