Caftán
.jpg)
Un caftán (del persa خفتان) és una penyora de cotó o seda, un tipo de corfoll, en mànegues, que aplega als turmells i tancada per davant en botons, o oberta i es vares vore en una faixa.
Història
[editar | editar còdic]Els orígens del caftán són incerts, pero es creu que va aparéixer per primera volta en l'antiga Mesopotamia. [1][2]Es descriu com un corfoll llarc fins a les pantorrillas a voltes o just baix del genoll, i està oberta en la part davantera i les mànegues estan llaugerament tallades en les nines o inclús fins a la mitat dels braços.
Durant l'edat d'or islàmica de l'era abasí, la super cultura cosmopolita es va estendre a lo llarc i ample als emperadors chinencs, l'acunyament anglosaxona, pero també en Constantinopla (actual Estambul). Estaven imitant i imitant la cultura de Bagdad (capital dels abasíes).
En la década de 830, l'emperador bizantí Teófilo, que va lluitar contra els abasíes en el camp de batalla i va construir un palau a l'estil de Bagdad prop del Bósforo, anava en caftanes i turbants. Inclús en els carrers de Ghuangzhou durant l'era de la dinastia Tang, el caftán abasí estava de moda.
El caftán es va convertir en una moda luxosa, un corfoll ricament estilisat en botons en la part davantera. Els califes duyen elegants caftanes fets d'argent o brocat d'or i botons en la part davantera de les mànegues.[3] El califa al-Muqtaddir (908-932) duya un caftán de seda tustari de brocat d'argent i va manar al seu fill un de seda bizantina ricament decorat en figures. El caftán va ser difòs a lo llarc i ample pels abasíes i es va donar a conéixer en tot Orient Mig i el nort d'Àfrica.[4]
Caftanes otomans
[editar | editar còdic]Els caftanes vestits pels sultans otomans constituïxen una de les més esplèndides coleccions del Palau de Topkapı en Estambul. Alguns d'ells són tan valiosos que varen ser donats com obsequios a importants dignatarios i generals victoriosos en el transcurs d'elaborades festes religioses (vore «khalat»).
Els caftanes eren brodats a sovint per davant i per les mànegues, pero com tot lo demés durant el domini otomà, estaven subjectes a un estricte orde jeràrquic sobre colors, patrons, llaços i botons, que s'elegien d'acort en el ranc de la persona que havia de vestir-ho.
Durant el XIV es varen usar patrons grans de colors suaus, que es varen fer més menuts i cridaners en el canvi de sigle. Per a la segona mitat de el XVII les teles més apreciades eren les que tenien yollu, franges verticals de diversos brodats i patrons menuts, cridades teles Selimiye.
La majoria dels teixits varen ser confeccionats en Estambul i en Bursa (Turquia), pero alguns varen ser importats des de llocs tan lluntans com Venècia, Gènova, Pèrsia, Índia i inclús China. Cada u tenia una característiques molt específiques i es batejava de forma diferent: vellut, aba, bürümcük, canfes, gatma, gezi, diba (en persa ديبا), hatayi, kutnu, kemha, seraser (en persa سراسر), serenk, zerbaft (en persa زربفت), tafta (en persa تافته) i molts uns atres. Els colors més usats varen ser el «blau chinenc», el «roig turc», el violeta, el pişels meus ayva o codonyer cuit, i el groc safrà.[5]
El Museu de Topkapı en Estambul conta en una gran colecció de caftanes i textils otomans.[6]
Caftanes algerins
[editar | editar còdic]El caftán va ser introduït en Argèlia a través de les rutes orientals, durant l'apogeu del Imperi Otomà en l'any 1515.[7][8][9]
En el territori, el caftán per a hòmens és reconegut com caftán d'honor, mentres que el caftán femení està inclós en la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.[10]
En Tlemcen, la vestimenta tradicional femenina, coneguda com Chedda, inclou com a peça fonamental un caftán. Antigament, els caftanes solien ser amplis i de mànegues amples. El caftán tlemcení cridat caftán a’sder, originari d'Andalusia, és més curt, aplegant fins als genolls o una miqueta més avall. Encara que este estil ha desaparegut en la majoria de les grans ciutats, encara es conserva i utilisa àmpliament en Tlemcen.[11]
En Alger, entre els sigles XIV i XVII, el vestuari urbà va experimentar importants transformacions en l'arribada de numeroses famílies musulmanes i judeues expulsades d'Espanya. Estes comunitats varen introduir noves tècniques de teixit, corts de penyores i brodats en fil d'or i seda, donant orige a un art textil que va florir en Alger durant els tres sigles d'ocupació otomana, encara que hi ha registres des de el XIV.[12]
El caftán algerí deriva d'una penyora antiga cridada Ghlila,[13] Que posteriorment, en el XIX, va donar orige al Karakou, una penyora més elegant i d'elaboració més complexa. En eixe moment, el caftán va adoptar un estil més fi i delicat. Solament certes dònes algerines casades en otomans adinerats, aixina com les dònes turques, solien vestir en hivern caftanes decorats en brodats en fil d'or o argent. Més vesprada, durant els mesos frets, es va afegir també el jaleco, un jupetí llarc i ample que es duya sobre la ghelila, en mànegues àmplies que permetien vore les de la camisa que s'usava davall.
Segons el viager Venture de Paradis, les dònes algerines de el XVIII solien dur fins a quatre caftanes superposts durant les festes, llarcs fins als turmells, confeccionats en vellut, setí o seda, i brodats en fils d'or o argent.[14]
Ademés, sembla que el poder més o menys fort dels beys otomans —governadors regionals en nom del sultà de Constantinopla— explica, en part, les similituts i diferències en els estils de vestimenta entre distints territoris.
Caftanes marroquins
[editar | editar còdic]
l'Imperi otomà mai va tindre el control de Marroc, pero Marroc va crear la seua pròpia versió del caftán, el caftán marroquí, mentres que en la veïna Argèlia s'utilisava el propi caftán turc.
En Marroc els caftanes s'han adaptat als temps moderns com a vestit femení i diferixen substancialment dels seus equivalents turcs. El caftán de Marroc gràcies als seus orígens tant persa com andalusí va desenrollar especificidad en les principals ciutats, com en Fez (vestit Joher), Tetuán (Keswa Lakbira o Chedda Chamalia) i Rabat (Touqida), i cada una d'estes ciutats té la seua pròpia versió del caftán.
El caftán, també cridat Takchita en la seua versió de boda, és un dels diversos components del vestit tradicional marroquí.
Els caftanes poden ser utilisats en ocasions informals i formals, depenent de les teles en que estan confeccionats i el seu estil.[15]
En decembre de 2025, la UNESCO ho va incloure en la Llista Representativa del seu patrimoni mundial.[16]
Caftanes russos
[editar | editar còdic]
En Rússia, la paraula caftán s'usa per a un atre tipo de penyora de vestir, una espècie de trage masculí llarc en mànegues ajustades. En el XIX els caftanes russos eren el tipo de vestimenta exterior més difosa entre els llauradors i mercaders. Actualment s'usen com a robages rituals religiosos per part de la majoria dels vells creents.
Caftanes batik
[editar | editar còdic]En el Surest Asiàtic, els caftanes batik es confeccionen per a conseguir una sensació de frescor en el calorós clima tropical de la regió. Encara que el batik és prou inalterable, s'usen diversos tipos de teixit, des de la seda a la viscosa. Els dissenys florals i abstractes tenen gran influència en els caftanes d'esta regió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adler, Cyrus; Casanowicz, Immanuel M.. «Biblical Antiquities: A Description of the Exhibit at the Cotton States International Exposition, Atlanta, 1895». Consultat el 2025/02/04.
- ↑ HT School. Retrieved 2023-06-06.. «vindre/the-journey-of-kaftans-from-mesopotamia-to-the-rest-of-the-world "The journey of kaftans from Mesopotamia to the rest of the world"». Consultat el 2025-02-04.
- ↑ Cosman, Madeleine Pelner; Jones, Lindo Gale. «Handbook to Life in the Medieval World, 3-Volume Set». Consultat el 2025-02-04.
- ↑ Bloom, Jonathan; Blair, Sheila S.; Blair, Sheila. «Grove Encyclopedia of Islamic Art & Architecture: Three-Volume Set».
- ↑ Maxwell, Robyn (2003). Textils of Southeast Àsia: Trade, Tradition and Transformation. Periplus Editions. p. 310. ISBN 978-0794601041
- ↑ IstanbulNet www.istanbulnet.com.tr. «Topkapi Museum: collection of Turkish textils and kaftans». Exploreturkey.com. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 9 d'octubre de 2009.
- ↑ «Tradition vestimentaire : Li caftan est Algérien !».
- ↑ «Caftan constantinois : Unix tènue festive qui défie li temps».
- ↑ Algerie Presse Service. «Caftán algerí, un llegat cultural profundament arraïlat».
- ↑ «Traditional African Clothing Around Africa».
- ↑ UNESCO. «El trage ceremonial femení en la regió oriental d'Argèlia: coneiximents i habilitats associats a la fabricació i l'adorn de la ‘Gandoura’ i la ‘Melehfa’».
- ↑ Boucher, Jean-Jacques (1996). UNESCO (ed.). Arts et techniques de la soie. ISBN 978-2-85157-140-3,.
- ↑ Paresys, Isabelle (2008). Paraître et apparences en Europe occidentale : du Moyen âge à nos jours, Villeneuve-d'Ascq: Septentrion. ISBN 978-2-85939-996-2.
- ↑ de Paradis. Edmond Fagnan/ Hachette (ed.). Alger au XVIIIe siècle, Paris. ISBN 2019706156.
- ↑ http://www.morocco-guide.com/culture/traditional-clothing/
- ↑ https://efe.com/cultura/2025-12-10/unesco-caftan-marruecos-patrimoni/
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Caftán.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «caftán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.