Anar al contingut

Gran Mesquita de Tassa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Gran Mesquita de Tassa (àrap الجامع الكبير) és l'edifici religiós més important de la medina històrica de Tassa, Marroc. Fundada en el XII pel califa almohade Abd al-Mumin, és l'eixemple més antic que es conserva de l'arquitectura almohade. Va ser ampliada pels meriníes a finals de el XIII i renovada pel sultà alauí Al-Rashid en el XVII.

Història

Una de les entrades del carrer a la mesquita.

La Gran Mesquita de Tassa va ser construïda per orde del sultà almohade Abd al-Mumin en el periodo posterior a 1142, aproximadament al mateix temps que va conquistar la ciutat.[1][2][3][4]

Tassa, en una ubicació estratègica en la ruta principal entre Marroc i Argèlia, va ser la primera ciutat important que els almohades varen conquistar fòra dels seus dominis montanyosos inicials i va servir com una de les seues primeres bases despuix de Tinmel.[3] La seua futura capital, Marrakech, no va ser conquistada fins a 1147. Per tant, la Gran Mesquita de Tassa és el monument més antic que es conserva de l'arquitectura almohade.[2]


Esta mesquita originalment tenia una planta casi quadrada d'uns 32 per 33 metros.[5] La seua sala d'oració era més ampla que profunda: tenia sèt [6] o nou [7] naus que discorren perpendicularment al mur de l'alquibla (surest) entre files d'arcs i quatre naus travesseres que discorren paraleles al mur de la alquibla.[6] L'última nau, just davant del mur de la alquibla, es distinguia per ser llaugerament més ampla, de la mateixa manera que la nau central que conduïa al mihrab. Açò formava una T en la planta, una traça recurrent en atres mesquites migevals de la regió.[6][7] En general, el disseny original almohade de la mesquita era molt similar al disseny de la mesquita de Tinmel construïda pels almohades poc despuix.[5] La mesquita va ser ampliada baix la dinastia meriní, durant el regnat d'Abu Yaaqub Yúsuf an-Nasr. Les obres varen escomençar en 1292 i varen finalisar en octubre de l'any següent.[2][3][4] O en 1294 segons Jonathan Bloom.[5] Esta ampliació va afegir dos naus laterals més (una en l'extrem oest i una atra en l'est), lo que va eixamplar la mesquita, i quatre naus laterals més al sur, lo que va profundisar la sala d'oració. La planta en "T" es va replicar ampliant l'última nau lateral sur. Abu ul-Hasan ben Uthmán, que va construir moltes madrases en tot Marroc, també va construir una prop de la mesquita en Tassa en 1324 (mentres encara era governador durant el regnat de [Abu Sa'aneu Uthman II|el seu pare]]), encara que hui està majoritàriament en ruïnes.[3][8] Excepcionalment, els meriníes també varen agregar un segon pati enorme (el-sahn el-kebir), casi tan gran com tota la mesquita, en el seu flanc este.[5] El sultà meriní Abu ur-Rabí Sulaymán va ser enterrat en este pati despuix de la seua mort en 1310.[3][9]

La mesquita solament va tornar a ser objecte de mecenage despuix de 1665, quan el líder de la dinastia alauita, Al-Rashid, va establir Tassa com la seua principal base durant un breu periodo i va construir el Donar al-Makhzen (palau real) en la zona sur de la ciutat vella. Al-Rashid va restaurar la mesquita i va afegir una galeria sur al gran pati per a que servira com a mesquita d'estiu.[3]

Arquitectura

Resum

És l'eixemple més antic que es conserva de l'arquitectura almohade. Es troba prop de Bab er-Rih («Porta dels Vents»). La mesquita actual, que inclou ampliacions de l'época meriní, es compon d'un edifici principal i un gran pati (el-sahn el-kebir) en el seu costat este. Cada una d'estes parts té planta rectangular d'uns 72 x 44 metros.[5] La mesquita conta en nou portes exteriors.[3]

Interior (sala d'oració)

Erro al crear miniatura:
L'interior de la mesquita, en una vista de l'enorme llàntia d'aranya de el XIII de la meriní en la nau central, junt en un dels arcs en lambrequines darrere.

L'edifici principal consta principalment d'una sala d'oració interior, aixina com d'un pati més chicotet (sahn) al nort, rodejat per extensions de la sala d'oració. Esta sala hipóstila, està dividida en nou naus per files d'arcs de ferradura perpendiculars al mur surest de l'alquibla. Els arcs, a la seua volta, formen huit naus travesseres (paraleles al mur de la alquibla) al sur del pati, o catorze naus si contem els arcs que travessen les galeries a abdós costats del pati fins al mur noroest.[3][7][6][4]

La nau central i la nau lateral més meridional són més amples que les demés, formant una T en la disposició de la mesquita. Esta planta en T també es veu realçada per una série de cúpules decoratives. L'extrem nort de la nau central (a l'entrada des del pati) està cobert per una cúpula. En la quarta nau, aproximadament a la mitat de la nau central, es troben tres cúpules abovedadas que marquen el lloc a on s'alçava l'antic mihrab de la mesquita despuix de la seua construcció inicial almohade.[7][6] Esta zona també està marcada per arcs en lambrequines ornamentados en lloc dels habituals arcs de ferradura i per algunes columnes decoratives adossades que provablement alguna volta varen pertànyer a la decoració del mihrab.[5] En el seu extrem sur, la nau central conduïx finalment al mihrab, que data de l'expansió meriní. El mihrab, de la mateixa manera que en atres mesquites marroquines, és la part més ricament decorada de la mesquita, en les seues superfícies cobertes d'ornamentació d'estuc tallat. L'espai front al mihrab està rodejat d'arcs en lambrequines i cobert per una cúpula especialment ornamentada, similar a atres eixemples de la Gran Mesquita de Tremecén i la Gran Mesquita de Fes Jdid, i es considera una de les millors del seu tipo.[6][5][7] La cúpula està tallada en estuc i perforada per a permetre que es filtre una miqueta de llum externa, mentres que els seus cantons tenen quatre Trompes (arquitectura) tallades en mocárabes.[3][5] En abdós extrems de la mateixa nau, en els cantons surest i suroest de la mesquita, es troben atres dos cúpules abovedadas. Despuix del mur de la alquibla, en el costat sur de la mesquita, es troben vàries cambres i anexos menors, entre ells la cambra del iman, l'almagasén del minbar, una biblioteca i una wudu o sala d'abluciones (àrap ميضأة).[3]

Pati i minaret

El primer pati de la mesquita ocupa el centre de la partix nort de l'edifici. Està flanquejat per galeries porticadas en els seus costats este i oest, a on les dos naus exteriors, l'occidental i l'oriental, s'estenen fins al llímit nort del pati. En el costat nort del pati es troben atres cambres de diversos tamanys que corresponen aproximadament a les dos últimes naus travesseres de la mesquita.[5]

Prop del cantó noreste del pati es troba la torre del minaret, de construcció almohade i, per lo tant, el minaret almohade més antic que es conserva. Té base quadrada i la seua altura és cinc voltes major que el seu esgambi, lo que correspon a les mateixes proporcions utilisades en minarets almohades més famosos, com el de la mesquita Kutubía, encara que l'eix secundari d'este minaret és llaugerament més llaugerament més baix que en els eixemples posteriors.[5][8] El minaret estava decorat en motius d'arc cego al voltant de les seues finestres (que antany proporcionaven llum a l'escala interior), encara que gran part d'esta decoració ya no és evident hui en dia pel encalado posterior de la seua superfície.[5]

Gran pati (el-sahn el-kebir)

El gran pati (el-sahn el-kebir) de la mesquita és una característica única d'esta mesquita i no es troba en cap atra mesquita històrica de Marroc.[9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 31  Ubicat en el costat este de la mesquita, consta d'un pati obert casi tan gran com l'edifici principal. Està plantat d'oliveres i conta en una font en el centre, protegida per un chicotet quiosc abovedado (qubba). A lo llarc del seu costat oest es troba una estreta galeria porticada que dona accés entre el pati i la mesquita, mentres que en el seu costat sur hi ha una galeria techada més profunda, vorejada per una arcada d'arcs de ferradura apuntats. Despuix d'esta arcada, en el centre del mur sur, es troba un mihrab, que atesta l'us de la zona com a mesquita a l'aire lliure o d'estiu. El pati va existir durant el periodo meriní, pero la font de la qubba i la galeria d'oració sur provablement daten de l'época del-Rashid (XVII) o posterior.[5][3][9]

Mobiliari

Llàntia d'aranya meriní

Vista parcial de la llàntia meriní de la mesquita.

La mesquita també és famosa pel seu enorme llàntia d'aranya de bronze, que data de l'época meriní. Segons l'inscripció gravada en ell, va ser donado a la mesquita pel sultà Abu Yaacub Yúsuf en 1294. En un diàmetro màxim de 2,5 metros i un pes de 3 tonellades, és el major eixemplar d'este tipo que es conserva en el nort d'Àfrica.[5] Segons el Rawd al-Qirtas, la seua fabricació va costar 8000 dinares. Està compost per nou nivells circulares disposts en forma cònica que podien albergar 514 llànties d'oli de cristal. La seua decoració incloïa principalment formes arabescas, com a motius florals, aixina com una inscripció poètica en àrap cursivo. Esta ornamentació se centrava especialment en el poste o eix de la part superior del con i, sobretot, en la gran part inferior en forma de cúpula, que s'assemblava a l'elaborada cúpula d'estuc situada front al mihrab. Les formes decoratives d'esta llàntia de bronze estaven, per tant, relacionades, si no deliberadament coordinades, en la decoració d'atres elements de la mesquita durant la seua ampliació meriní.[5][3] El disseny de la llàntia provablement es va vore influenciat per una gran llàntia similar que es va regalar a la mesquita Qarawiyyin en Fez a principis de el XIII, durant el periodo almohade. Posteriorment es varen crear atres llànties d'aranya del mateix estil per a atres mesquites del Magreb, entre elles una que encara es conserva en la Gran Mesquita de Fes Jdid, del periodo meriní, aixina com una parcialment conservada Gran Mesquita de Tlemcen, tal volta fabricada originalment per a la mesquita meriní de Mansourah, que ara es troba en un museu.[10] En la Gran Mesquita de Tassa es conserven també atres llànties migevals,[10] inclosa una que utilisava com a núcleu una campana d'iglésia, possiblement un botí dut de les campanyes meriníes en l'actual Espanya.[5]

Mimbar

El mimbar (púlpit) de la mesquita també data de finals de el XIII, durant l'expansió meriní baix el regnat d'Abu Yaacub Yúsuf. De la mateixa manera que atres mimbares, té la forma d'una escala mòvil en un arc al peu i un dosel en la part superior, i està compost per numeroses peces de fusta ensambladas. Medix 3,25 metros d'alt per 2,96 metros de llarc i 80 cm d'ample.[11] Ha segut parcialment deteriorat per restauracions posteriors que desfiguraron part del seu aspecte original, especialment els seus elements superiors i l'arc en la base de l'escala. No obstant, encara conserva gran part de la seua fusteria meriní original i mostra una estreta relació en atres mimbares de fusta de rica factura en Marroc, seguint la tradició establida per la dinastia almorávide de el XII, el minbar de la mesquita Kutubía. Els elements conservats més significatius són els seus dos flancs, que estan coberts en un eixemple de l'elaborada decoració geomètrica islàmica que es troba en esta tradició artesanal. Este motiu geomètric es basa en estreles de huit puntes des de les quals s'estenen bandes d'entrellaçat que repetixen el motiu per tota la superfície. No obstant, a diferència del famós mimbar almorávide de Marrakech, els espais buits entre les bandes no estan ocupats per una mescla de peces en relleus florals tallats, sino que estan ocupats en la seua totalitat per peces de decoració de mosaics de marqueteria en incrustaciones de marfil i fustes precioses.[11][3][5][8]

Anaza

La mesquita també conta en una històrica anaza: una mampara de fusta tallada a l'entrada del pati que dona a la nau central de la sala d'oració, que solia servir de mihrab exterior per a els qui resaven en el pati.[5] Encara que no és improvable que la mesquita posseïra estes característiques des de la seua expansió meriní (ya que atres mesquites meriníes les tenen), no hi ha evidència visible que indique la data de construcció de la anaza actual. Basant-se en l'estil de l'artesania, s'ha sugerit que no és anterior al XVII.[3] El seu costat que dona al pati és relativament senzill i sense decoració, pero el costat que dona a l'interior està tallat en varis panels, incloent sis motius d'arc cego en la seua secció central. Un tímpan semicircular sobre el centre està tallat en un patró geomètric poligonal en el centre del qual hi ha una inscripció àrap.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ Terrasse, Henri (1943). La gran mosquée de Tassa (en fr), Paris: Els Éditions d'art et d'histoire.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Salmon, Xavier (2018). Maroc Almoravide et Almohade: Architecture et décors au temps dones conquérants, 1055-1269 (en fr), Paris: LienArt, pp. 86-90.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 «La Gran Mosquée de Tassa» (en fr).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Jami' al-Kabir» (en en).
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 Bloom, Jonathan M. (2020). Architecture of the Islamic West: North Africa and the Iberian Peninsula, 700-1800 (en en), Yale University Press, pp. 121-123, 182-184. ISBN 9780300218701.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Marçais, Georges (1954). L'architecture musulmane d'Occident (en fr), Paris: Arts et métiers graphiques, pp. 201, 271.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 (2014) Maroc médiéval: Un empire de l'Afrique à l'Espagne (en fr), Paris: Louvre éditions, pp. 320. ISBN 9782350314907.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Parker, Richard (1981). A practical guide to Islamic Monuments in Morocco (en en), Charlottesville, VA: The Baraka Press, pp. 155-156.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Terrasse, Henri (1943). La gran mosquée de Tassa (en fr), Paris: Els Éditions d'art et d'histoire.
  10. ↑ 10,0 10,1 Golvin, Lucien. “L'eclairage Dones Mosquees En Occident Musulman” (fr). Quaderni vaig donar Studi Arabi 5/6: 310–311. ISSN 1121-2306.
  11. ↑ 11,0 11,1 (1998) The Minbar from the Kutubiyya Mosque (en en), The Metropolitan Museum of Art, New York; Edicions El Viso, S.A., Madrit; Ministère dones Affaires Culturelles, Royaume du Maroc, pp. 61.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gran_Mesquita_de_Tassa&oldid=1492366»