Achatado (geometria)
Gaveta romo o cuboctaedro romo |
Dodecaedre romo o icosidodecaedro romo |


En geometria, el achatado és una operació que aplicada sobre un poliedre permet obtindre a partir d'ell un poliedre romo. El terme utilisat per a denominar a esta operació en anglés (snub), té el seu orige en els noms donats a dos sòlits arquimedianos (el gaveta romo i el dodecaedre romo) per Johannes Kepler, qui els va cridar cubus simus i dodecaedron simum.[1] En general, els poliedres romos presenten dos formes en simetria quiral: en orientació horària o antihoraria. Segons els noms de Kepler, un poliedre romo pot vore's com una expansió d'un poliedre regular per mig del procediment següent: separant les cares, girant-les al voltant dels seus centres, agregant nous polígons centrats en els vèrtiços originals i agregant parells de triànguls que s'ajusten entre les arestes originals.
Harold Scott MacDonald Coxeter va generalisar la terminologia, en una definició llaugerament diferent, per a un conjunt més ampli de politopos uniformes.
Achatado de Conway
John Conway va explorar els operadors de poliedres generalisats, definint lo que ara es diu notació de poliedres de Conway, que es pot aplicar a poliedres i teselados. Conway crida a l'operació de Coxeter un "semi-achatado".[2]
En esta notació, l'achatado de Conway es definix per mig dels operadors dual i gyro, com a s = dg, i és equivalent a l'alternança d'una truncació d'un ambo. La notació de Conway en sí mateixa evita l'operació de (semi) alternança de Coxeter, ya que solament s'aplica a poliedres en cares d'un número par d'arestes.
| Formes de achatado | Poliedres | Teselados euclidians | Teselados hiperbòlics | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Noms | Tetraedre | Gaveta o octaedre |
Icosaedre o dodecaedre |
Teselado quadrat | Teselado hexagonal o teselado triangular |
Teselado heptagonal o teselado triangular d'orde-7 |
| Imàgens | ||||||
| Forma roma Notació de Conway |
sT | sC = baix | si = sD | sQ | sH = sΔ | sΔ7 |
| Image | ||||||
En 4 dimensions, Conway sugerix que el 24-celes romo deuria cridar-se "24-celes semirromo" perque, a diferència dels poliedres achatados tridimensionals que són formes omnitruncadas alternades, no és un 24-celes omnitruncado alternat. En canvi, és en realitat un 24-celes truncat alternat.[3]
Formes romas de Coxeter, regulars i casi regulars
| Llavor | Rectificat r |
Truncat t |
Alternat h | |
|---|---|---|---|---|
| Nom | Gaveta | Cuboctaedro Gaveta rectificada |
Cuboctaedro truncat Gaveta cantitruncado |
Cuboctaedro romo Gaveta romo rectificat |
| Notació de Conway | C | CO rC |
tCO trC o trO |
htCO = sCO htrC = srC |
| Símbol de Schläfli | {4,3} | o r{4,3} | o tr{4,3} | htr{4,3} = sr{4,3} |
| Diagrama de Coxeter | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD o Plantilla:DCD | Plantilla:DCD o Plantilla:DCD | Plantilla:DCD o Plantilla:DCD |
| Image |
La terminologia per al achatado d'Harold Scott MacDonald Coxeter és llaugerament diferent, lo que significa alternat truncat, derivant gaveta romo com "cuboctaedro achatado", i dodecaedre romo com "icosidodecaedro achatado". Esta definició s'utilisa en la denominació de dos sòlits de Johnson: el biesfenoide romo i l'antiprisma quadrat romo, i de politopos de dimensions superiors, com el 24-celes romo de 4 dimensions, en el símbol de Schläfli estés s{3,4,3} i el diagrama de Coxeter Plantilla:DCD.
Un poliedre regular (o teselado), en el símbol de Schläfli i diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD, té un truncació definit com i Plantilla:DCD, i té un achatament definit com un alternat truncat i Plantilla:DCD. Esta construcció en un alternat requerix que q siga parell.
Un poliedre cuasirregular, en el símbol de Schläfli o r{p,q}, i el diagrama de Coxeter Plantilla:DCD o Plantilla:DCD, té un truncació cuasiregular definit com o tr{p ,q} i Plantilla:DCD o Plantilla:DCD, i té un snub cuasiregular definit com una rectificació truncada alternada o htr{p,q} = sr' '{p,q} i Plantilla:DCD o Plantilla:DCD.
Per eixemple, el gaveta romo de Kepler es deriva del cuboctaedro (un poliedre cuasirregular), en un símbol de Schläfli vertical i diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD, per lo que es denomina més explícitament cuboctaedro romo, expressat per un símbol vertical de Schläfli i diagrama de Coxeter Plantilla:DCD. El cuboctaedro romo és l'alternat del cuboctaedro truncat, i Plantilla:DCD.
Els poliedres regulars en vèrtiços d'orde parell també es poden achatar com a truncació alternades, com en el cas del octaedre romo, ya que , Plantilla:DCD, és l'alternat de l'octaedre truncat, i Plantilla:DCD. El octaedre romo representa l'icosaedre, un icosaedre regular en simetria piritoedral.
El tetratetraedro romo, com i Plantilla:DCD, és l'alternat de la forma de simetria tetraèdrica truncada, i Plantilla:DCD.
| Llavor | Truncat t |
Alternat h | |
|---|---|---|---|
| Nom | Octaedre | Octaedre truncat | Octaedre romo |
| Notació de Conway | O | tO | htO o baix |
| Símbol de Schläfli | {3,4} | t{3,4} | ht{3,4} = s{3,4} |
| Diagrama de Coxeter | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD |
| Image |
L'operació de achatado de Coxeter també permet que els n-antiprismes es definixquen com o , en funció dels n-prismes o , mentres que és un n-hosoedro regular, un poliedre degenerat, pero un mosaic vàlit en l'esfera en cares en forma de dígonos o de lúnula.
| Image | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Diagrames de Coxeter |
Plantilla:DCD Plantilla:DCD |
Plantilla:DCD Plantilla:DCD |
Plantilla:DCD Plantilla:DCD |
Plantilla:DCD Plantilla:DCD |
Plantilla:DCD Plantilla:DCD |
Plantilla:DCD Plantilla:DCD |
Plantilla:DCD... Plantilla:DCD... |
Plantilla:DCD Plantilla:DCD |
| Símbols de Schläfli |
s{2,4} | s{2,6} | s{2,8} | s{2,10} | s{2,12} | s{2,14} | s{2,16}... | s{2,∞} |
| sr{2,2} |
sr{2,3} |
sr{2,4} |
sr{2,5} |
sr{2,6} |
sr{2,7} |
sr{2,8}... ... |
sr{2,∞} | |
| Notació de Conway |
A2 = T | A3 = O | A4 | A5 | A6 | A7 | A8... | A∞ |
El mateix procés s'aplica a les teselas romas:
| Teselado triangular Δ |
Teselado triangular truncat tΔ |
Teselado triangular romo htΔ = sΔ |
|---|---|---|
| {3,6} | t{3,6} | ht{3,6} = s{3,6} |
| Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD |
Eixemples
| Espai | Esfèric | Euclidià | Hiperbòlic | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Image | ||||||||
| Diagrama de Coxeter |
Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | ...Plantilla:DCD |
| Símbol de Schläfli |
s{2,4} | s{3,4} | s{4,4} | s{5,4} | s{6,4} | s{7,4} | s{8,4} | ...s{∞,4} |
| Notació de Conway |
Esfèric | Euclidià | Hiperbòlic | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Image | ||||||||
| Diagrama de Coxeter |
Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | ...Plantilla:DCD |
| Símbol de Schläfli |
sr{2,3} | sr{3,3} | sr{4,3} | sr{5,3} | sr{6,3} | sr{7,3} | sr{8,3} | ...sr{∞,3} |
| Notació de Conway |
A3 | sT | sC o baix | sD o si | sΗ o sΔ | |||
| Espai | Esfèric | Euclidià | Hiperbòlic | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Image | ||||||||
| Diagrama de Coxeter |
Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | ...Plantilla:DCD |
| Símbol de Schläfli |
sr{2,4} | sr{3,4} | sr{4,4} | sr{5,4} | sr{6,4} | sr{7,4} | sr{8,4} | ...sr{∞,4} |
| Conway notation |
A4 | sC o baix | sQ | |||||
Poliedres romos no uniformes
Els poliedres no uniformes en tots els vèrtiços de valència uniformement disposts es poden achatar, inclosos alguns conjunts infinits; per eixemple:
|
|
Poliedres estrelats romos uniformes de Coxeter
Els poliedres estrelats romos es construïxen pel seu triàngul de Schwarz (p q r), en ànguls especularment simètrics ordenats racionalment, i tots els espills actius i alternats.
Politopos i panals romos de dimensions superiors de Coxeter
En general, un policoro regular en símbol de Schläfli i diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD té un achatado en símbol de Schläfli i Plantilla:DCD.
Un policoro rectificat = r{p,q,r}, i Plantilla:DCD té el achatado de símbols = sr{p,q,r}, i Plantilla:DCD.
Eixemples

Solament hi ha un achatado convex uniforme en 4 dimensions, el 24-celes romo. l'icositetracoron normal té símbol de Schläfli, i diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD, i el 24-celes romo està representat per , i el diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD. També té construccions de simetria inferior d'índex 6 com o s{31,1,1} i Plantilla:DCD, i subsimetria d'índex 3 com o sr{3,3,4} i Plantilla:DCD o Plantilla:DCD.
el panal de 24-celes romo relacionat es pot vore com o s{3,4,3,3}, i Plantilla:DCD, i la simetria inferior o sr{3,3,4,3} i Plantilla:DCD o Plantilla:DCD, i la forma de simetria inferior com o s{31,1,1,1} i Plantilla:DCD.
Un panal euclidià és un panal de llosa hexagonal alternada, s{2,6,3} i Plantilla:DCD o sr{2,3,6} i Plantilla:DCD o sr{2,3[3]} i Plantilla:DCD.
Un atre panal euclidià (escaliforme) és un panal de llosa quadrada alternada, s{2,4,4} i Plantilla:DCD o sr{2,41,1} i Plantilla:DCD:
L'únic panal uniforme hiperbòlic romo uniforme és el panal de llosa hexagonal romo, com a s{3,6,3} i Plantilla:DCD, que també es pot construir com panal de teselado hexagonal alternat, h{6,3,3}, Plantilla:DCD. També es construïx com a s{3[3,3]} i Plantilla:DCD.
Un atre panal hiperbòlic (escaliforme) és el panal octaèdric d'orde-4 romo, s{3,4,4} i Plantilla:DCD.
Vore també
Referències
- ↑ Johannes Kepler, Harmonices Mundi, 1619
- ↑ Conway, (2008) p.287 Coxeter's semi-snub operation
- ↑ Conway, 2008, p.401 Gosset's Semi-snub Polyoctahedron
Bibliografia
- Coxeter, Harold Scott MacDonald; Longuet-Higgins, M. S.; Miller, J. C. P.(1954).«Uniform polyhedra».Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Séries A. Mathematical and Physical Sciences.The Royal Society.246(916): 401–450.ISSN 0080-4614.doi:10.1098/rsta.1954.0003.
- Coxeter, H.S.M. Regular Polytopes, (3rd edition, 1973), Dover edition, ISBN 0-486-61480-8 (pp. 154–156 8.6 Partial truncation, or alternation)
- Kaleidoscopes: Selected Writings of H.S.M. Coxeter, edited by F. Arthur Sherk, Peter McMullen, Anthony C. Thompson, Àsia Ivic Weiss, Wiley-Interscience Publication, 1995, ISBN 978-0-471-01003-6 [1]
- Archivat el 11 de juliol de 2016 archivat en Wayback Machine., Googlebooks [2]
- (Paper 17) Coxeter, The Evolution of Coxeter–Dynkin diagrams, [Nieuw Archief voor Wiskunde 9 (1991) 233–248]
- (Paper 22) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi Regular Polytopes I, [Math. Zeit. 46 (1940) 380–407, MR 2,10]
- (Paper 23) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi-Regular Polytopes II, [Math. Zeit. 188 (1985) 559–591]
- (Paper 24) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi-Regular Polytopes III, [Math. Zeit. 200 (1988) 3–45]
- Coxeter, The Beauty of Geometry: Twelve Essays, Dover Publications, 1999, ISBN 978-0-486-40919-1 (Chapter 3: Wythoff's Construction for Uniform Polytopes)
- Norman Johnson Uniform Polytopes, Manuscript (1991)
- N.W. Johnson: The Theory of Uniform Polytopes and Honeycombs, Ph.D. Dissertation, University of Toronto, 1966
- John H. Conway, Heidi Burgiel, Chaim Goodman-Strass, The Symmetries of Things 2008, ISBN 978-1-56881-220-5
- Plantilla:Mathworld
- Richard Klitzing, Snubs, alternated facetings, and Stott–Coxeter–Dynkin diagrams, Symmetry: Culture and Science, Vol. 21, No.4, 329–344, (2010) [3]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Achatado (geometría)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.