Antiprisma pentagonal
| Antiprisma pentagonal uniforme | |
|---|---|
| |
| Tipo | Poliedre prismàtic regular |
| Elements | Cares = 12 Arestes = 20 Vèrtiços = 10 (χ = 2) |
| Tipos de cares | 10{3}+2{5} |
| Símbol de Schläfli | s{2,5} |
| Símbol de Wythoff | 2 2 5
2 | 2 10 |
| Coxeter-Dynkin |     
|
| Simetria | D5d, [2+,10], (2*5) |
| Referències | O77(c) |
| Dual | Trapezoedro pentagonal |
| Propietats | convexo |
 Configuració de vèrtiços 3.3.3.5 | |
En geometria, un antiprisma pentagonal és el tercer element d'un conjunt infinit d'antiprismas format per una seqüència de 5 parells de triànguls laterals tancat per dos tapes en forma de pentàgon. Es compon de dos pentàgons paralels pero girats, units entre sí per un anell de 10 triànguls, en un total de 12 cares. Per lo tant, és un dodecaedre no regular.
Geometria
[editar | editar còdic]
Si totes les seues cares són regulars (dos pentàgons regulars i dèu triángulosequiláteros), és un poliedre semirregular. També pot ser considerat com un icosaedre parabidisminuido, una figura formada per l'eliminació de dos pirámidespentagonaless d'un icosaedre regular deixant dos cares pentagonals adjacents; una figura relacionada, l'icosaedre metabidisminuido (un dels sòlits de Johnson), es forma també a partir d'un icosaedre per mig de l'eliminació de dos piràmides, pero les seues cares pentagonals són adjacents entre sí. Les dos cares pentagonals de qualsevol forma es poden aumentar en piràmides per a formar l'icosaedre.
Relació en els politopos
[editar | editar còdic]El antiprisma pentagonal es presenta com un element constitutiu d'alguns politopos de dimensions superiors. Dos anells de 10 antiprismas pentagonals s'enllacen formant la hipersuperficie d'un gran antiprisma 4-dimensional. Si estos antiprismas s'aumenten en les piràmides pentagonals i s'enllacen en anells de 5 tetraedres cada u, s'obté el hexacosicoron.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiprisma pentagonal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.