Anar al contingut

Hosoedro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Este baló de plaja pot considerar-se un hosoedro en 6 cares en forma de llunes esfèriques, si es llevaren les 2 tapes blanques dels extrems

En geometria esfèrica, un hosoedro n-gonal és un teselado d'una superfície esfèrica per mig de llunes, de modo que cada lluna compartix els mateixos dos vèrtiços polarment oposts.

Un hosoedro n-gonal regular té símbol de Schläfli {2, n}, i cada lluna esfèrica té un àngul interior de 2Π⁄n radianes (en graus sexagesimals, 360⁄n).[1][2]

Hosohedros com a poliedres regulars

Per a un poliedre regular el símbol del qual de Schläfli és {m, n}, el número de cares poligonales és:

N2=4n2m+2n−mn.

Els sòlits platònics coneguts en l'antiguetat són les úniques solucions sanceres per a m ≥ 3 i n ≥ 3. La restricció m ≥ 3 impon que les cares poligonales deuen tindre a lo manco tres costats.

En considerar els poliedres com teselados esfèrics, esta restricció es pot relaixar, ya que els dígonos (2-gonos) es poden representar com a llunes esfèriques que tenen àreas distintes de zero.

Permetre que m = 2 fa que

N2=4n2×2+2n−2n=n,

i admet una nova classe infinita de poliedres regulars, que són els hosoedros. En una superfície esfèrica, el poliedre {2, n} es representa com a n llunes contigües, en ànguls interiors de 2Π⁄n. Totes estes llunes esfèriques compartixen dos vèrtiços comuns.

Erro al crear miniatura:
Un hosoedro trigonal regular, {2,3}, representat com un mosaic de 3 llunes esfèriques sobre una esfera.

Un hosoedro tetragonal regular, {2,4}, representat com un mosaic de 4 llunes esfèriques sobre una esfera.
Família de hosoedros regulars · * n22 mutacions de simetria de teselados de hosoedros regulars: nn
Espai Esfèric Euclídeo
Nom del teselado (Monogonal)
Monógono
Hosohedro digonal (Triangular)
Hosohedro trigonal
(Tetragonal)
Hosohedro quadrat
Hosohedro pentagonal Hosoedro hexagonal Hosoedro heptagonal Hosoedro octogonal Hosoedro eneagonal Hosoedro decagonal Hosoedro hendecagonal Hosoedro dodecagonal ... Hosoedro apeirogonal
Image del teselado Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: ...
Símbol de Schläfli {2,1} {2,2} {2,3} {2,4} {2,5} {2,6} {2,7} {2,8} {2,9} {2,10} {2,11} {2,12} ... {2,∞}
Diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD ... Plantilla:DCD
Cares i arestes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... ∞
Vèrtiços 2 ... 2
Configuració de vèrtiços 2 2.2 23 24 25 26 27 28 29 210 211 212 ... 2∞

Simetria caleidoscópica

Les cares 2n digonales en forma de llunes esfèriques d'un hosoedro 2n, {2,2n}, representen els dominis fonamentals de la simetria diedral en tres dimensions: la simetria cíclica Cnv, [n], (* nn), orde 2n. Els dominis de reflexió es poden mostrar per mig de llunes de colors alternatius com a imàgens en un espill.

Bisecar cada lluna en dos triànguls esfèrics crea una bipirámide n-gonal, que representa el grup diedral Dnh, orde 4n.

Simetria (orde 2n) Cnv, [n] C1v, [ ] C2v, [2] C3v, [3] C4v, [4] C5v, [5] C6v, [6]
2n-gonal hosoedro Símbol deSchläfli {2,2n} {2,2} {2,4} {2,6} {2,8} {2,10} {2,12}
Image Dominis fonamentals
en colors alternatius
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:

Vore també

Referències

  1. ↑ Coxeter, Regular polytopes, p. 12
  2. ↑ Abstract Regular polytopes, p. 161

Bibliografia


Referències