Hosoedro

En geometria esfèrica, un hosoedro n-gonal és un teselado d'una superfície esfèrica per mig de llunes, de modo que cada lluna compartix els mateixos dos vèrtiços polarment oposts.
Un hosoedro n-gonal regular té símbol de Schläfli {2, n}, i cada lluna esfèrica té un àngul interior de 2Π⁄n radianes (en graus sexagesimals, 360⁄n).[1][2]
Hosohedros com a poliedres regulars
Per a un poliedre regular el símbol del qual de Schläfli és {m, n}, el número de cares poligonales és:
Els sòlits platònics coneguts en l'antiguetat són les úniques solucions sanceres per a m ≥ 3 i n ≥ 3. La restricció m ≥ 3 impon que les cares poligonales deuen tindre a lo manco tres costats.
En considerar els poliedres com teselados esfèrics, esta restricció es pot relaixar, ya que els dígonos (2-gonos) es poden representar com a llunes esfèriques que tenen àreas distintes de zero.
Permetre que m = 2 fa que
i admet una nova classe infinita de poliedres regulars, que són els hosoedros. En una superfície esfèrica, el poliedre {2, n} es representa com a n llunes contigües, en ànguls interiors de 2Π⁄n. Totes estes llunes esfèriques compartixen dos vèrtiços comuns.
| Erro al crear miniatura: Un hosoedro trigonal regular, {2,3}, representat com un mosaic de 3 llunes esfèriques sobre una esfera. |
Un hosoedro tetragonal regular, {2,4}, representat com un mosaic de 4 llunes esfèriques sobre una esfera. |
| Espai | Esfèric | Euclídeo | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom del teselado | (Monogonal) Monógono |
Hosohedro digonal | (Triangular) Hosohedro trigonal |
(Tetragonal) Hosohedro quadrat |
Hosohedro pentagonal | Hosoedro hexagonal | Hosoedro heptagonal | Hosoedro octogonal | Hosoedro eneagonal | Hosoedro decagonal | Hosoedro hendecagonal | Hosoedro dodecagonal | ... | Hosoedro apeirogonal |
| Image del teselado | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | ... | |||||||
| Símbol de Schläfli | {2,1} | {2,2} | {2,3} | {2,4} | {2,5} | {2,6} | {2,7} | {2,8} | {2,9} | {2,10} | {2,11} | {2,12} | ... | {2,∞} |
| Diagrama de Coxeter-Dynkin | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | Plantilla:DCD | ... | Plantilla:DCD |
| Cares i arestes | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | ... | ∞ |
| Vèrtiços | 2 | ... | 2 | |||||||||||
| Configuració de vèrtiços | 2 | 2.2 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 210 | 211 | 212 | ... | 2∞ |
Simetria caleidoscópica
Les cares 2n digonales en forma de llunes esfèriques d'un hosoedro 2n, {2,2n}, representen els dominis fonamentals de la simetria diedral en tres dimensions: la simetria cíclica Cnv, [n], (* nn), orde 2n. Els dominis de reflexió es poden mostrar per mig de llunes de colors alternatius com a imàgens en un espill.
Bisecar cada lluna en dos triànguls esfèrics crea una bipirámide n-gonal, que representa el grup diedral Dnh, orde 4n.
| Simetria (orde 2n) | Cnv, [n] | C1v, [ ] | C2v, [2] | C3v, [3] | C4v, [4] | C5v, [5] | C6v, [6] |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2n-gonal hosoedro | Símbol deSchläfli {2,2n} | {2,2} | {2,4} | {2,6} | {2,8} | {2,10} | {2,12} |
| Image | Dominis fonamentals en colors alternatius |
Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: |
Vore també
Referències
Bibliografia
- «Abstract Regular Polytopes».Cambridge University Press.
- Coxeter, H.S.M, "Regular Polytopes" (Politopos regulars) (tercera edició), Dover Publications Inc., ISBN 0-486-61480-8
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hosoedro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.