Àlgebra de Boole (estructura)
En àlgebra abstracta, un àlgebra de Boole o retícul booleano és un retícul complementat distributivo. Este tipo d'estructura algebraica captura propietats essencials tant de les operacions sobre conjunts com de les operacions llògiques. Un àlgebra de Boole pot vore's com una generalisació d'un àlgebra de potència o d'un camp de conjunts, o els seus elements poden interpretar-se com valor de veresos generalisats. També és un cas particular d'àlgebra de De Morgan i d'àlgebra de Kleene (en involució).
Tot àlgebra de Boole dona lloc a un anell booleano, i viceversa, en la multiplicació de l'anell corresponent a la conjunció o meet ∧, i la suma de l'anell a la disjunció exclusiva o diferència simètrica (no a la disjunció ∨). No obstant, la teoria dels anells booleanos presenta una asimetria inherent entre els dos operadors, mentres que els axiomes i teoremes de l'àlgebra de Boole expressen la simetria de la teoria descrita pel principi de dualitat.[1]

Història
El terme «àlgebra de Boole» honra a George Boole (1815–1864), un matemàtic anglés autodidacta. Va introduir el sistema algebraic inicialment en un chicotet panflet, The Mathematical Analysis of Logic, publicat en 1847 en resposta a una controvèrsia pública en curs entre Augustus De Morgan i William Hamilton, i més tart com un llibre més substancial, Les lleis del pensament, publicat en 1854. La formulació de Boole diferix en alguns aspectes importants de la descrita anteriorment. Per eixemple, la conjunció i la disjunció en Boole no eren un parell dual d'operacions. L'àlgebra de Boole va sorgir en la década de 1860, en treballs escrits per William Jevons i Charles Sanders Peirce.
La primera presentació sistemàtica de l'àlgebra de Boole i dels retículs distributivos es deu a les Vorlesungen de 1890 d'Ernst Schröder. El primer tractament extens de l'àlgebra de Boole en anglés és Universal Algebra d'A. N. Whitehead en 1898. L'àlgebra de Boole com a estructura algebraica axiomàtica en el sentit axiomàtic modern comença en un artícul de 1904 d'Edward V. Huntington.[2] L'àlgebra de Boole va alcançar la seua madurea com a matemàtica séria en els treballs de Marshall Stone en la década de 1930, i en Lattice Theory de Garrett Birkhoff en 1940. En la década de 1960, Paul Cohen, Dana Scott i uns atres varen trobar resultats profunts nous en llògica matemàtica i teoria axiomàtica de conjunts utilisant derivats de l'àlgebra de Boole, concretament el forçat i el model booleanos.
Definició
Un àlgebra de Boole és un conjunt A, equipat en dos operació binàries ∧ (cridada «meet» o «i»), ∨ (cridada «join» o «o»), una operació unaria ¬ (cridada «complement» o «no») i dos elements 0 i 1 en A (cridats «element inferior» i «element superior», o «element mínim» i «element màxim», també denotats pels símbols ⊥ i ⊤, respectivament), tals que para tots els elements a, b i c de A, es complixen els següents axiomes:[3]
a ∨ (b ∨ c) = (a ∨ b) ∨ c a ∧ (b ∧ c) = (a ∧ b) ∧ c asociatividad a ∨ b = b ∨ a a ∧ b = b ∧ a commutativitat a ∨ (a ∧ b) = a a ∧ (a ∨ b) = a llei d'absorció a ∨ 0 = a a ∧ 1 = a element identitat a ∨ (b ∧ c) = (a ∨ b) ∧ (a ∨ c) a ∧ (b ∨ c) = (a ∧ b) ∨ (a ∧ c) distributividad a ∨ ¬a = 1 a ∧ ¬a = 0 complements
Note's, no obstant, que la llei d'absorció i inclús la llei de asociatividad poden excloure's del conjunt de axioma, ya que poden derivar-se dels atres axioma.
Un àlgebra de Boole en un sol element es diu àlgebra de Boole trivial o àlgebra de Boole degenerada. (En treballs antics, alguns autors requerien que 0 i 1 anaren elements distints per a excloure este cas.)cita requerida
Dels últims tres parells de axioma anteriors (identitat, distributividad i complements), o de l'axioma d'absorció, es deduïx que
- a = b ∧ a si i solament si a ∨ b = b.
La relació ≤ definida per a ≤ b si es complixen estes condicions equivalents, és un orde parcial en element mínim 0 i element màxim 1. El meet a ∧ b i el join a ∨ b de dos elements coincidixen en el seu ínfim i suprem, respectivament, respecte de ≤.
Els primers quatre parells de axioma constituïxen una definició d'un retícul acotat.
Es deduïx dels primers cinc parells de axioma que tot complement és únic.
El conjunt de axioma és auto-dual en el sentit de que si s'intercanvien ∨ en ∧ i 0 en 1 en un axioma, el resultat és novament un axioma. Per lo tant, aplicant esta operació a un àlgebra de Boole (o retícul booleano), s'obté un atre àlgebra de Boole en els mateixos elements; es diu el seu dual.[4]
Vore també
Notes
Referències
- ↑ Givant i Halmos, 2009, p. 20.
- ↑ Huntington, 1904, p. 288.
- ↑ Davey i Priestley, 1990, pp. 109, 131, 144.
- ↑ Goodstein, 2012, p. 21ff.
Bibliografia
- Davey, B.A.; Priestley, H.A. (1990). Introduction to Lattices and Order (en en), Cambridge University Press.
- Cohn, Paul M.(2003).«Basic Algebra: Groups, Rings, and Fields».Springer.: 51, 70–81.(en en)
- Givant, Steven; Halmos, Paul(2009).«Introduction to Boolean Algebras».Springer.(en en).
- Goodstein, R. L.(2012).«Boolean Algebra».Courier Dover Publications.: 21ff.(en en)
- Huntington, Edward V.(1904).«Sets of Independent Postulates for the Algebra of Logic».Transactions of the American Mathematical Society.5(3): 288–309.doi:10.1090/s0002-9947-1904-1500675-4.(en en)
- Padmanabhan, Ranganathan; Rudeanu, Sergiu(2008).«Axioms for lattices and boolean algebras».World Scientific.(en en).
- Stone, Marshall H.(1936).«The Theory of Representations for Boolean Algebra».Transactions of the American Mathematical Society.40: 37–111.doi:10.1090/s0002-9947-1936-1501865-8.(en en)
- Whitehead, A.N. (1969). A Treatise on Universal Algebra (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-4297-0032-0.
- Stone, Marshall H.(1936).«The Theory of Representations for Boolean Algebra».Transactions of the American Mathematical Society.40: 37–111.doi:10.1090/s0002-9947-1936-1501865-8.(en en)
- Whitehead, A.N. (1969). A Treatise on Universal Algebra (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-4297-0032-0.
Referències generals
- Brown, Stephen; Vranesic, Zvonko(2002).«Fundamentals of Digital Logic with VHDL Design».McGraw–Hill.(en en). Vore Section 2.5
- Cori, Rene; Lascar, Daniel(2000).«Mathematical Logic: A Course with Exercises».Oxford University Press.(en en). Vore Chapter 2.
- Halmos, Paul(1963).«Lectures on Boolean Algebras».Van Nostrand.(en en).
- Halmos, Paul; Givant, Steven(1998).«Logic as Algebra».Mathematical Association of America.21(en en).
- Huntington, E. V.(1933a).«New sets of independent postulates for the algebra of logic».Transactions of the American Mathematical Society.American Mathematical Society.35(1): 274–304.doi:10.2307/1989325.(en en).
- Huntington, E. V.(1933b).«Boolean algebra: A correction».Transactions of the American Mathematical Society.35(2): 557–558.doi:10.2307/1989783.(en en)
- Mendelson, Elliott(1970).«Boolean Algebra and Switching Circuits».McGraw–Hill.(en en)
- (1989).«Handbook of Boolean Algebras».North-Holland.. En 3 volumes. (Vol.1:ISBN 978-0-444-70261-6, Vol.2:ISBN 978-0-444-87152-7, Vol.3:ISBN 978-0-444-87153-4)
- Sikorski, Roman(1966).«Boolean Algebras».Springer Verlag.(en en).
- Stoll, R. R.(1979).«Set Theory and Logic».W. H. Freeman.(en en). Reprinted by Dover Publications, 1979.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Álgebra de Boole (estructura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.