Anar al contingut

Gràfics existencials

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gràfics existencials

Es denomina Gràfics existencials (en anglés: existential graphs) al sistema llògic i de notació creat pel llògic i filòsof nortamericà Charles Sanders Peirce. El sistema comprén tant una notació gràfica original de proposicions llògiques com també un sistema de càlcul llògic, és dir, un sistema formal de regles d'inferència en el qual a partir d'enunciats originals i regles de transformació es generen nous enunciats derivats dels primers.

Introducció

En l'òptica de Peirce, l'estil algebraic de notació del càlcul de predicats de primer orde, totalment nou en la seua época i que ell mateixa havia contribuït a desenrollar, [1] era des d'un punt de vista filosòfic insuficient por cuanto el significat dels símbols utilisats en les seues fòrmules resultava de meres convencions.

Peirce va dirigir aixina els seus esforços a trobar un sistema de notació en el que els signes amprats carregen lliteralment el seu significat en ells mateixos:


Com ya ho havia alvançat en el seu teoria de signes, pretenia elaborar un sistema iconográfico de símbols tals que estos "se semblen" als objectes i relacions mentats pels mateixos. [2]

Pierce va consagrar gran part dels seus esforços a elaborar un sistema iconográfico que desijava intuïtiu i fàcil de deprendre. Després d'una tentativa fallanca, els "gràfics entitativos" (anglés: Entitative graphs), un sistema coherent de gràfics existencials va eixir a la llum en 1896. Pero no va tindre influencia l'història de la llògica ni com a sistema de notació ni com a sistema de càlcul. Això es deu a l'escassea i a la poca inteligibilitat dels texts publicats per Peirce al respecte. [3] Per una atra part, la notació sobre la base de fòrmules lineares d'us entre els especialistes era un instrument de més fàcil utilisació i estava molt difosa. [4] Tot això va contribuir a que, els gràfics existencials varen ser poc citats. [5] i que hagen segut considerats com un sistema de notació d'escassa practicidad. [6]

Recent a partir 1963 es va aplegar a una millor compressió del sistema gràcies als treballs de Don D. Roberts i J. Jay Zeman, a on va ser sistemàticament analisat i representat. Modernamente juguen un rol pràctic en l'aplicació desenrollada en 1976 per John F. Sowa coneguda com gràfics conceptuals (conceptual graphs) que són utilisats en informàtica per a la representació del coneiximent. Pel creixent interés en la llògica gràfica, va renàixer un cert interés pels gràfics existencials [7] i varen sorgir tentatives tendientes a reemplaçar les regles d'inferència de Pierce per atres més intuïtives. [8]


El sistema complet de gràfics existencials devia integrar-se en tres subsistema:

el subsistema de gràfics gamma no va ser completat per Pierce. Tampoc va ser analisat de manera exhaustiva ulteriorment. A partir de 1903 Peirce va desenrollar un sistema aixina mateix inconcluso que va denominar "gràfics existencials coloreats" (en anglés: Tinctured Existential Graphs). L'objectiu del mateix era de subsumir els subsistema anteriors incrementant la seua potència semàntica i maleabilidad.

Des del punt de vista del càlcul proposicional i del càlcul de predicats de primer orde, es va demostrar que els sistema de càlcul alfa i beta són al mateix temps consistents i complets. Açò vol dir per una part, que totes les expressions que poden derivar-se dels mateixos són vàlides i, per una atra part, que la totalitat de les proposicions i predicats vàlits d'abdós sistemes poden a la seua volta derivar-se baix la forma de gràfics alfa i beta. [9]

Peirce va justificar la denominació "Gràfics existencials" sostenint que el més simple dels gràfics beta, al mateix temps ben format i portador de sentit, du en si una proposició d'existència. [10] Peirce va utilisar esta denominació recent a partir de fins de 1897, [11] Prèviament havia utilisat les denominacions "gràfics llògics positius" (positive logical graphs) o simplement "sistema de diagrames llògics".

El presenta artícul tracta a continuació dels gràfics alfa i beta, que són les parts més completes i que varen anar històricament objecte majors anàlisis. Pot obtindre's informació adicional en les obres referenciadas en la llista bibliogràfica.

Gràfics Alfa

Notació dels gràfics alfa

Gràfics alfa.

Les proposicions atòmiques, és dir aquelles que no poden descompondre's en proposicions més elementals, són representades de la mateixa manera que en la llògica proposicional per lletres. Per eixemple, l'afirmació "plou" pot representar-se per la lletra "P". La conjunció llògica de vàries proposicions (atòmiques o no), es representa escrivint simplement els seus símbols un a continuació de l'atre: per a afirmar que dos proposicions P i Q són verdaderes, s'escriu simplement "PQ".

La negació llògica s'expressa envolent l'expressió atòmica o composta que es vol negar en una llínea tancada. No existix cap exigència sobre la forma de tal traçat, pero per costum s'utilisa un círcul o un óval. Peirce denomina dit símbol cut que pot traduir-se com a cort o retallada. L'idea gràfic-semática subjacent apunta al fet de que en el mateix s'aïllen gràficament les proposicions "retallades" del restant del full d'escritura, "el full de les asserció". Per defecte, les proposicions que es troben sobre esta són verdaderes. El "cut" assumix aixina la funció de "retallar" les proposicions negades de el "univers" de lo verdader.


Per a representar una implicació, és dir, que la proposició P és una condició suficient per a la validea de Q, s'utilisa una estructura que es llig "P enrolla Q" (P scrolls Q). La proposició Q (la proposició condicional) es troba a l'interior d'un "retallada" i conjuntament en la proposició P (el condicionant) yacer a l'interior d'un atre "retallada" exterior comú. (Vore gràfic) Esta estructura es presenta en els gràfics existencials com una forma autònoma, pero en el cabal coneiximent de que cada "retallada" significa negació i de que l'escritura de les proposicions una a continuació de l'atra representa la conjunció llògica de les mateixes. És fàcil advertir que la negació del conjunt ¬(P ∧ ¬Q) és en la llògica proposicional en un tot equivalent a P→Q. En térmens gràfics, lo que es "retalla" del full d'asserció és precisament l'afirmació simultànea de la validea de P i la de la falsetat Q.

La disjunció llògica es representa en la conjunció de les proposicions disyuntas, cada una d'elles "retallades" i l'est conjunt a la seua volta a l'interior d'un "retallada" més gran. També s'advertix fàcilment que açò és la representació de la fòrmula ¬(¬P ∧ ¬Q), en la llògica proposicional equivalent de P ∨ Q. El significat gràfic apunta a que la disjunció "retalla" del full de asserció la possibilitat que P i Q siguen simultàneament falsos.

Combinant adequadament els "retallades" (negació) i l'escritura en seqüència (conjunció) pot obtindre's el comportament de tots els atres operadors de la llògica proposicional bivalente. De tal manera, els gràfics alfa tenen plena eficàcia mentres que sistema de representació d'aquella.

Quan s'escriuen proposicions baix la forma de gràfics alfa en sistemes de tractament de text (o en velles màquines d'escriure), se sol representar el "retallada" en la posada entre paréntesis. En lloc de traçar un círcul o óval al voltant de la proposició P s'escriu en este cas simplement (P). Aixina, l'implicació "P enrolla Q" es representa en esta convenció d'escritura (P(Q)). Per raons tipogràfiques s'ampra tal convenció en el present artícul

Regles d'inferència dels gràfics alfa

Per a formular estes regles, és necessari definir el concepte de "nivell" (level) d'una proposició (atòmica o composta): és la cantitat de "retallades" que rodegen directa o indirectament una proposició determinada. Per eixemple, en l'expressió (P(Q)), el nivell de P i aquell de (Q) és 1, ya que abdós tenen solament un tall exterior a elles. En canvi el nivell de Q és 2, ya que Q es troba rodejada immediatament per una retallada i este a la seua volta envolt per una retallada exterior. Feta esta observació, les regles d'inferència poden formular-se com seguix: [12]

Recepció (o acceptació)
La regla de recepció permet assentar en valor de premissa una proposició arbitrària i a partir de la mateixa derivar conclusions. Si es vol desenrollar un argument que comprenga més d'una premissa, li les escriuen una a continuació de les atres, lo que significa que deu prendre's la proposició composta en el seu conjunt.
R1 – Regla de borrat ("Rule of Erasure")
Tota proposició que es trobe en un nivell parell, pot borrar-se sense ser reemplaçada. En esta regla, es pot per eixemple a partir de (P(Q)), inferir vàlidament (P()) , perque Q es troba en nivell 2 (parell). En canvi, no podria borrar-se P posat que es troba en 1 (impar).
R2 – Regla d'inserció ("Rule of Insertion")
En tot nivell impar poden insertar-se proposicions arbitrariament. Per eixemple, a partir de (P(Q)) es pot derivar (PR(Q)), ya que R s'inserta en nivell 1, impar.
R3 – Regla de iteración ("Rule of Iteration")


Qualsevol proposició partix d'una proposició composta, pot repetir-se en el nivell a on es troba o en un nivell més profunt (en valor numèric més elevat), no aixina a l'interior d'ella mateixa. Per eixemple a partir de (P(Q)) pot derivar-se (P(Q)P) per repetició de P en el mateix primer nivell o be derivar (P(QP)) iterando P en nivell 2, nivell més profunt. Aixina mateix, iterando (Q), podria derivar-se (P(Q)(Q)). Pel contrari, no seria vàlit repetir (Q) a l'interior d'ella mateixa per a obtindre (P(Q(Q))). Açò està exclós per la restricció de repetir una proposició a l'interior d'ella mateixa.
R4 – Regla de dones-iteración ("Rule of Deiteration")
Quan una proposició X té una estructura tal, que formalment va poder haver segut derivada d'una proposició I per mig de l'aplicació de R3 (la regla de iteración), es pot a la seua volta partint de X derivar Y. Per a això no és necessari que X haja segut efectivament derivada prèviament d'I per mig de R3. És lícit per eixemple partint de (P(Q)(Q)) derivar (P(Q)), por cuanto per mig de R3 podria haver-se derivat (P(Q)(Q))a partir de (P(Q)).
R5 – Regla de la doble retallada ("Rule of the Double Cut")
Poden afegir-se i eliminar-se retallades dobles a discreció, tant respecte de proposicions existents o per sí mateixos. És lícit per eixemple partint de PQ derivar P((Q)), o ben ((P))Q o ben ((PQ)) com aixina també PQ(()) o P(())Q.

Notes

  1. ↑ „Development of first-order logic independently of Frege, anticipating prenex and Skolem normal forms“ (Hammer 1998, Seite 489)
  2. ↑ „[algebraic formules] llaure not ‚iconic‘ – that is, they do not resemble the objects or relationships they represent. Peirce took this to be a defect.“ (Roberts 1973, Seite 17)
  3. ↑ „[Peirce’s] graphical publications were few and not easy to understand, as he admitted himself.“ (Roberts 1973, Seite 12)
  4. ↑ "The syntax of Peirce’s graphs lacks, at least in general, the combinatorial elegance and simplicity of linear notations" (Hammer 1998, Seite 502)
  5. ↑ Robert senyala que inclusivo el tractat estadandar de l'història de la llògica, Kneale/Kneale The Development of Logic. Clarendon Press. Oxford 1962, ISBN 0-19-824773-7, no menciona els diagrames de Peircens.
  6. ↑ "One questions the efficiacy of Peirce’s diagrams […]. Their basic machinery is too complex […]." (Quine: Review of Collected Papers of Charles Sanders Peirce, Volume 4: The Simplest Mathematics, Isis 22, pag.552, cita segons Robert, 1973, Pag. 13)
  7. ↑ "Aside from their historic interest, Peirce’s graphical formalisms llaure of current interest. Sowa’s system of conceptual graphs […] is based on Peirce’s work. [Other work] also indicates increasing interest in the logic of graphical reasoning." (Hammer 1998, Seite 489)
  8. ↑ Vore per eixemple Sun-Joo Shin: "Reconstituting Beta Graphs into an Efficacious System", Journal of Logic, Language and Information archive, Volum 8, Nro. 3, juliol de 1999, Pàgines 273−295
  9. ↑ La prova va ser aportada en 1964 per J. Jay Zeman en la seua dissertació (vore bibliografia); per als gràfics alfa vore també el treball de White, 1984
  10. ↑ Segons Roberts, el "símbol fonamental" (fonamental symbol) dels beta-gràfics expressa una relació d'existència (relation of existence) (Roberts, pag. 30)
  11. ↑ Carta a William James, del 18 de decembre de 1897, cita segons Roberts, pàgina 30
  12. ↑ La representació i numeració de les regles d'inferència seguix els llineaments de Don D. Roberts en el seu llibre The Existential Graphs of Charles S. Peirce, pàgines 40–45.

Bibliografia

Bibliografia bàsica

Bibliografia secundària

Monografies

  • Don D. Roberts: The Existential Graphs of Charles S. Peirce, The Hague: Mouton 1973 (=Approaches to Semiotics 27) – (L'obra introductòria standard als gràfics existencials en anglés)
  • Sun-Joo Shin: The Iconic Logic of Peirce’s Graphs, Cambridge, Massachusetts: MIT Press, Bradford 2002, ISBN 0-262-19470-8 – jüngste Monographie zoom Thema
  • J. Jay Zeman: The Graphical Logic of C. S. Peirce, Chicago: 1964 (Dissertation), disponible en llínea en el lloc [1] −presentació genial, fortament formalisada que entre atres coses demostra la completitud i validea dels sistemes de gràfics alfa i beta

Artículs

  • Eric M. Hammer: Semantics for Existential Graphs, Journal of Philosophical Logic, Volume 27, Issue 5 (Oktober 1998), Seite 489–503
  • Dennis Higgins, Bram Van Heuveln, Elizabeth Hatfield, Deborah Kilpatrick, Lut Wong: "A Java implementation for Peirce’s existential graphs," Journal of Computing Sciences in Colleges, Volume 16 Issue 3, März 2001, disponible en llínea (pagament) en [2] – és ina implementació Java que oferix aixina mateix una introducció compacta als gràfics alfa.
  • Richard B. White: "Peirce’s Alpha Graphs: The Completeness of Propositional Logic and the Fast Simplification of Truth Functions," Transactions of the Charles S. Peirce Society, Volum 20, Nro. 4, 1984, pag.351–361

Vore també


Referències