Anar al contingut

Àlgebra de De Morgan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un àlgebra de De Morgan és una estructura de l'àlgebra universal, la teoria de retículs i la llògica algebraica que generalisa a les àlgebra de Boole. Formalment, és un retícul distributivo acotat equipat en una operació unaria involutiva que invertix l'orde i satisfà les lleis de De Morgan.[1][2]

Definició

Una àlgebra de De Morgan és un àlgebra

𝐀=(A,∨,∧,∼,0,1)

de tipo (2,2,1,0,0) tal que (A,∨,∧,0,1) és un retícul distributivo acotat, en element mínim 0 i element màxim 1, i ∼ és una operació unaria que complix, per a tot x,y∈A:

∼∼x=x
∼(x∨y)=∼x∧∼y
∼(x∧y)=∼x∨∼y
∼0=1

D'estes condicions se seguix també ∼1=0. L'operació ∼ s'interpreta com una negació algebraica o cuasicomplemento: no exigix que x∧∼x=0 ni que x∨∼x=1, a diferència de la complementación booleana.[1][3][4]

En térmens d'orde, si x≤y significa x∧y=x, l'operació ∼ és antítona:

x≤y⇒∼y≤∼x

Per això pot descriure's com un automorfisme dual involutivo del retícul acotat subjacent.[3]

Història

El nom està vinculat en les lleis de De Morgan, formulades en el xix per Augustus De Morgan.[5] En el seu sentit algebraic modern, les estructures corresponents varen ser estudiades per Grigore Moisil en 1935 baix la denominació de retículs de De Morgan.[2]

En 1957, Andrzej Białynicki-Birula i Helena Rasiowa varen estudiar estes estructures en el nom de «àlgebra cuasi-booleanas» i varen cridar «cuasicomplemento» a l'operació unaria. Varen mostrar que tota àlgebra cuasi-booleana és isomorfa a un «cuasi-camp» de conjunts, representació que repren/reprén el teorema de representació de Birkhoff per a retículs distributivos.[6][2]

En 1958, John Arnold Kalman va estudiar els retículs en involució i va determinar una part central de la teoria de subvariedades: la varietat de les àlgebra de De Morgan té com subvariedades no trivials principals a les àlgebra booleanas, les àlgebra de Kleene i la varietat completa de les àlgebra de De Morgan.[7][3]

Des de la década de 1970, l'estudi d'estes àlgebra es va integrar en la dualitat topològica de Priestley. William H. Cornish i Peter R. Fowler varen estendre dita dualitat a les àlgebra de De Morgan, usant espais ordenats compactes totalment separats per l'orde en una involució que és homeomorfisme i anti-isomorfisme d'orde.[8][9]

Vore també

Referències

Bibliografia

Llibres i monografies

  • Balbes, Raymond; Dwinger, Philip (1974). Distributive Lattices (en en), Columbia: University of Missouri Press.
  • Birkhoff, Garrett (1967). Lattice Theory, 3.ª edició (vol. 25) (en en), Providence: American Mathematical Society.
  • Rasiowa, Helena (1974). An Algebraic Approach to Senar-Classical Logics (vol. 78) (en en), Ámsterdam: North-Holland.

Artículs fonamentals

  • Moisil, Grigore C.(1935).«Recherches sur l'algèbre de la logique».Annales scientifiques de l'Université de Jassy.22: 1-117.(en fr)
  • Białynicki-Birula, Andrzej; Rasiowa, Helena(1957).«On the Representation of Quasi-Boolean Algebras».Bulletin de l'Académie Polonaise dones Sciences, Série dones Sciences Mathématiques, Astronomiques et Physiques.5: 259-261.(en en)
  • Białynicki-Birula, Andrzej(1957).«Remarks on Quasi-Boolean Algebras».Bulletin de l'Académie Polonaise dones Sciences, Série dones Sciences Mathématiques, Astronomiques et Physiques.5: 615-619.(en en)
  • Kalman, J. A.(1958).«Lattices with Involution».Transactions of the American Mathematical Society.87: 485-491.doi:10.1090/S0002-9947-1958-0095135-X.(en en)
  • Cornish, William H.; Fowler, Peter R.(1977).«Coproducts of De Morgan Algebras».Bulletin of the Australian Mathematical Society.16(1): 1-13.doi:10.1017/S0004972700022966.(en en)
  • Fowler, Peter R.(1982).«De Morgan Algebras».Bulletin of the Australian Mathematical Society.25(2): 305-307.doi:10.1017/S0004972700005311.(en en)
  • Cignoli, Roberto; de Gallego, Marta S.(1983).«Dualities for Some De Morgan Algebras with Operators and Łukasiewicz Algebras».Journal of the Australian Mathematical Society. Séries A.34(3): 377-393.doi:10.1017/S1446788700023806.(en en)
  • Blyth, T. S.; Varlet, J. C.(1983).«On a Common Abstraction of De Morgan Algebras and Stone Algebras».Proceedings of the Royal Society of Edinburgh. Section A.94: 301-308.(en en)
  • Adams, M. E.; Priestley, H. A.(1987).«De Morgan Algebras Llaure Universal».Discrete Mathematics.66: 1-13.(en en)
  • Adams, M. E.(1987).«Principal Congruences in De Morgan Algebras».Proceedings of the Edinburgh Mathematical Society.30: 415-421.doi:10.1017/S0013091500026808.(en en)
  • Sankappanavar, H. P.(1987).«Semi-De Morgan Algebras».The Journal of Symbolic Logic.52(3): 712-724.doi:10.2307/2274359.(en en)
  • Brzozowski, J. A.(2001).«A Characterization of De Morgan Algebras».International Journal of Algebra and Computation.11(5): 525-527.doi:10.1142/S0218196701000681.(en en)
  • Celani, Sergio A.(2011).«Classical Modal De Morgan Algebras».Studia Logica.98: 251-266.doi:10.1007/s11225-011-9328-0.(en en)
  • Walker, Carol L.; Walker, Elbert A.(2012).«A Family of Finite De Morgan and Kleene Algebras».International Journal of Uncertainty, Fuzziness and Knowledge-Based Systems.20(5): 631-653.doi:10.1142/S0218488512500298.(en en)
  • Sankappanavar, H. P.(2012).«De Morgan Algebras: New Perspectives and Applications».Scientiae Mathematicae Japonicae.75(1): 21-50.(en en)
  • Figallo, Aldo V.; Pelaitay, Gustavo(2014).«Tense Operators on De Morgan Algebras».Logic Journal of the IGPL.22(2): 255-267.doi:10.1093/jigpal/jzt024.(en en)
  • Movsisyan, Yu. M.; Aslanyan, V. A.(2014).«De Morgan Functions and Free De Morgan Algebras».Demonstratio Mathematica.47(2): 271-283.doi:10.2478/dema-2014-0021.(en en)
  • Badawy, Abd El-Mohsen(2019).«Congruences and De Morgan Filters of Decomposable MS-Algebras».Southeast Asian Bulletin of Mathematics.43: 13-25.(en en)
  • Adams, M. E.; Sankappanavar, H. P.; Vaz de Carvalho, Júlia(2020).«Varieties of Regular Pseudocomplemented De Morgan Algebras».Order.doi:10.1007/s11083-019-09518-i.(en en)
  • Haviar, Miroslav; Ploščica, Miroslav(2021).«Perfect Extensions of De Morgan Algebras».Algebra Universalis.82(58)doi:10.1007/s00012-021-00750-5.(en en)

Capítuls i obres colectives

  • Belnap, Nuel D. (1977). «A Useful Four-Valued Logic», J. Michael Dunn; George Epstein (ed.). Modern Uses of Multiple-Valued Logic (en en), Dordrecht: Reidel, pp. 7-73.
  • Davey, Brian A.; Duffus, Dwight (1982). «Exponentiation and Duality», Ivan Rival (ed.). Ordered Sets (en en), Dordrecht: Reidel, pp. 43-96.
  • Sankappanavar, H. P. (1980). «A Characterization of Principal Congruences of De Morgan Algebras and Its Applications», A. I. Arruda; R. Chuaqui; N. C. A. dona Costa (ed.). Mathematical Logic in Latin America (en en), Ámsterdam: North-Holland, pp. 341-349.