Anar al contingut

Element suprem i ínfim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un conjunt A de número real (representats per círculs blaus), un conjunt de cotes superiors de A (círculs rojos), i el mínim de les cotes superiors, el suprem de A (diamant roig).

En matemàtiques, donat un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat (P,≤), el suprem de S, si existix, és el mínim element de P que és major o igual a cada element de S. En atres paraules, és la mínima de les cotes superiors de S. El suprem d'un conjunt S comunament es denota com sup⁡S.

De forma anàloga, es definix el ínfim S, si existix, com la major de les cotes inferiors de S, i se sol denotar per inf⁡S.

Definicions

Siga T un subconjunt no buit de ℝ.

  1. Si T està acotat per dalt , llavors es diu que una cota superior és un suprem ―o una mínima cota superior― de T si és menor que qualsevol cota superior de T. En tal cas, a eixa cota superior se li denota sup⁡T.
  2. Si T està acotat per avall, llavors es diu que una cota inferior és un ínfim ―o una màxima cota inferior― de T si és major que qualsevol cota inferior de T. En tal cas, a eixa cota inferior se li denota inf⁡T.[1]

Propietats

  • En el cos dels número real, tot subconjunt no buit, acotat superiormente posseïx un suprem, contingut o no dins del subconjunt.
  • s és suprem del subconjunt T no buit del conjunt ℝ de número real si és cota superior de T i si, i solament si para tota ε>0 existix sε en T tal que s−ε<sε.
  • r és ínfim del subconjunt T no buit del conjunt ℝ de número real si és cota inferior de T i si, i solament si para tota ε>0 existix rε en T tal que r+ε>rε.
  • Sean L un subconjunt acotat de número real i K un subconjunt no buit de L. Es complix que inf⁡L≤inf⁡K≤sup⁡K≤sup⁡L.[2]
  • Si el suprem (ínfim) existix, llavors és únic
  • sup⁡(A∪B)=max⁡{sup⁡(A),sup⁡(B)}, si és que dits suprems existixen
  • inf⁡(A∪B)=min⁡{inf⁡(A),inf⁡(B)}, si és que dits ínfims existixen
  • Un conjunt té màxim (mínim) si i solament si el suprem (ínfim) és un element de dit conjunt.

Vore també

  • Element suprem i ínfim

Referències

  1. ↑ Bartle- Sherbert. Introducció a l'anàlisis matemàtic d'una variable.ISBN 968-18-1725-7
  2. ↑ Rodríguez i uns atres. càlcul diferencial i integral. Partix I

Bibliografia

  • Rudin, Walter, Principles of Mathematical Analysis, Third Edition, McGraw-Hill, 1976.
  • Supremum (en PlanetMath.org)
  • Supremum function en MathWorld.


Referències