Diferència entre les revisions de "Planeta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 31 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{destacat}}
 
{{destacat}}
[[Image:La terra.jpg|thumb|right|300px|<center>'''Planeta''' [[Terra]].</center>]]
+
[[File:Blue Marble Eastern Hemisphere.jpg|thumb|right|300px|<center>'''Planeta''' [[Terra]].</center>]]
 
Un '''planeta''' és, segons la [[Redefinició de planeta de 2006|definició adoptada]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] el [[24 d'agost]] de [[2006]], un [[cos celest]] que:<ref>[http://www.iau2006.Org/mirror/www.iau.org/iau0603/index.html Resolucions de l'Assamblea de la IAU, 24 d'agost del 2006]</ref>  
 
Un '''planeta''' és, segons la [[Redefinició de planeta de 2006|definició adoptada]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] el [[24 d'agost]] de [[2006]], un [[cos celest]] que:<ref>[http://www.iau2006.Org/mirror/www.iau.org/iau0603/index.html Resolucions de l'Assamblea de la IAU, 24 d'agost del 2006]</ref>  
 
* Orbita al voltant d'una [[estrela]].
 
* Orbita al voltant d'una [[estrela]].
Llínea 6: Llínea 6:
 
* Ha netejat el veïnat de la seua [[òrbita]] de [[planetesimal]]s.
 
* Ha netejat el veïnat de la seua [[òrbita]] de [[planetesimal]]s.
  
Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: [[Mercuri]], [[Venus]], [[Terra]], [[Mart]], [[Júpiter]], [[Saturn]], [[Urà]] i [[Neptú]]. [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], que fins al [[2006]] es considerava un '''planeta''', ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres]], també considerat '''planeta''' durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris]], un objecte transneptunià semblant a [[Plutó]]. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de [[Plutó]] (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de [[planeta nano]], que inclou [[Plutó]], [[(1) Ceres|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.
+
Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: [[Mercuri]], [[Venus]], [[Terra]], [[Mart]], [[Júpiter]], [[Saturn]], [[Urà]] i [[Neptú]]. [[Plutó (planeta)|Plutó]], que fins a l'any [[2006]] es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres (planeta nano)|Ceres]], també considerat planeta durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris (planeta nano)|Eris]], un objecte transneptunià semblant a Plutó. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de [[Plutó]] (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de [[planeta nano]], que inclou [[Plutó]], [[Ceres (planeta nano)|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.
  
Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de '''planeta''' per al [[Sistema Solar]], si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al llímit superior de la seua grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>
+
Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al [[Sistema Solar]], si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al llímit superior de la seua grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>
  
Etimològicament, la paraula '''planeta''' prové del [[llatí]] que la va prendre del [[idioma grec|grec]] πλανήτης ''planetes'' ("vagabunt, errant"), i de ''planaö'' ("yo vagabundege"). L'orige d'este terme prové del moviment aparent dels planetes respecte al fondo fix de les estreles que, a pesar de moure's pel firmament segons les diferents estacions, mantenen les seues posicions relatives.
+
Etimològicament, la paraula planeta prové del [[llatí]] que la va prendre del [[idioma grec|grec]] πλανήτης ''planetes'' ("vagabunt, errant"), i de ''planaö'' ("yo vagabundege"). L'orige d'este terme prové del moviment aparent dels planetes respecte al fondo fix de les estreles que, a pesar de moure's pel firmament segons les diferents estacions, mantenen les seues posicions relatives.
  
D'esta manera, la paraula '''planeta''' fon utilisada en l'antiga [[teoria geocèntrica]] per a designar els set astres que són visibles a simple vista i que es desplacen respecte a les estreles del firmament. Estos astres eren el [[Sol]], la [[Lluna]], [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], [[Mart (planeta)|Mart]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]].
+
D'esta manera, la paraula planeta fon utilisada en l'antiga [[teoria geocèntrica]] per a designar els set astres que són visibles a simple vista i que es desplacen respecte a les estreles del firmament. Estos astres eren el [[Sol]], la [[Lluna]], [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], [[Mart (planeta)|Mart]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]].  
 
 
En l'adveniment de la [[teoria heliocèntrica]] de [[Copèrnic]], que té un precedent en la de [[Aristerc de Samos]], la [[Terra]] va ser considerada un planeta ([[1543]]), i el [[Sol]] i la [[Lluna]] van deixar de ser-ho. Per tant, el número de planetes es va reduir a sis.
 
  
 +
En l'adveniment de la [[teoria heliocèntrica]] de [[Copèrnic]], que té un precedent en la de [[Aristerc de Samos]], la [[Terra]] va ser considerada un planeta ([[1543]]), i el [[Sol]] i la [[Lluna]] varen deixar de ser-ho. Per tant, el número de planetes es va reduir a sis.
  
 
== Classificació general dels planetes del Sistema Solar ==
 
== Classificació general dels planetes del Sistema Solar ==
[[Image:Solar planets.jpg|thumb|200px|Planetes del Sistema Solar a escala i ordenats respecte a la seua distancia en el Sol.]]
+
[[Archiu:Solar planets.jpg|thumb|200px|Planetes del Sistema Solar a escala i ordenats respecte a la seua distancia en el Sol]]
 
Els planetes del [[Sistema Solar]] es classifiquen conforme a dos criteris: la seua estructura i el seu moviment aparent.
 
Els planetes del [[Sistema Solar]] es classifiquen conforme a dos criteris: la seua estructura i el seu moviment aparent.
  
Llínea 26: Llínea 25:
 
*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].
 
*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].
  
Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia 24 d'agost del [[2006]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts van ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides van arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  
+
Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia [[24 d'agost]] de l'any [[2006]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts varen ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides varen arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  
  
 
=== Segons els seus moviments en el cel ===
 
=== Segons els seus moviments en el cel ===
Llínea 41: Llínea 40:
  
 
En el present s'han descobert molts planetes pero l'home diu estar conforme en els planetes que fins ara coneix.
 
En el present s'han descobert molts planetes pero l'home diu estar conforme en els planetes que fins ara coneix.
L'any [[1781]] [[William Herschel|Herschel]] va descobrir [[Urà (planeta)|Urà]], i en [[1846]] [[Johann Gottfried Galle]] i [[Urbain Li Verrier]] van descobrir [[Neptú (planeta)|Neptuno]] basant-se en les pertorbacions gravitacionals eixercides sobre Urà. Finalment, en l'any [[1930]] [[Clyde Tombaugh]] va descobrir [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], classificat a partir d'agost del 2006 com a [[planeta nano]]. En els anys [[1970]] es va poder descobrir un satèlit orbitant [[Plutó]], de nom [[Caronte (lluna)|Caronte]].
+
En l'any [[1781]] [[William Herschel|Herschel]] va descobrir [[Urà (planeta)|Urà]], i en [[1846]] [[Johann Gottfried Galle]] i [[Urbain Li Verrier]] varen descobrir [[Neptú (planeta)|Neptuno]] basant-se en les pertorbacions gravitacionals eixercides sobre Urà. Finalment, en l'any [[1930]] [[Clyde Tombaugh]] va descobrir [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], classificat a partir d'agost del 2006 com a [[planeta nano]]. En els anys [[1970]] es va poder descobrir un satèlit orbitant [[Plutó]], de nom [[Caront]].
  
 
Actualment es considera planeta qualsevol cos que tinga una massa entre 13 masses de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i la massa de [[Plutó]], encara que esta definició és molt vaga. En el descobriment de cossos cada vegada majors en el [[cinturó de Kuiper]] es va posar en dubte la catalogació de [[Plutó]] com a planeta.
 
Actualment es considera planeta qualsevol cos que tinga una massa entre 13 masses de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i la massa de [[Plutó]], encara que esta definició és molt vaga. En el descobriment de cossos cada vegada majors en el [[cinturó de Kuiper]] es va posar en dubte la catalogació de [[Plutó]] com a planeta.
  
 
== Planetes externs al Sistema Solar ==
 
== Planetes externs al Sistema Solar ==
[[Image:OGLE-2005-BLG-390Lb.jpg|300px|right|thumb|Representació artística del planeta OGLE-2005-BLG-390Lb, a 20 000 anys llum de la Terra]]
+
[[File:OGLE-2005-BLG-390Lb planet.jpg|300px|right|thumb|Representació artística del planeta OGLE-2005-BLG-390Lb, a 20 000 anys llum de la [[Terra]]]]
 
=== Planetes extrasolars ===
 
=== Planetes extrasolars ===
 
   
 
   
 
Des de [[1988]] el descobriment de [[Gamma Cephei Ab]], va confirmar una série de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol.  Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del [[2007]], la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que [[Júpiter]]. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com [[PSR B1257 +12]], els planetes en òrbita al voltant de les estreles: [[Mu Arae]], [[55 Cancri]] i [[GJ 436]], que són aproximadament de la grandària de [[Neptú]], i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de [[Gliese 876]].  
 
Des de [[1988]] el descobriment de [[Gamma Cephei Ab]], va confirmar una série de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol.  Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del [[2007]], la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que [[Júpiter]]. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com [[PSR B1257 +12]], els planetes en òrbita al voltant de les estreles: [[Mu Arae]], [[55 Cancri]] i [[GJ 436]], que són aproximadament de la grandària de [[Neptú]], i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de [[Gliese 876]].  
  
 +
No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el [[Sistema Solar]] o si són d'un tipo de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per lo que reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el [[Sistema Solar]], lo que fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipo de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.
  
No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el [[Sistema Solar]] o si són d'un tipo de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per la qual cosa reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el [[Sistema Solar]], la qual cosa fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipo de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.
+
Per a una observació més detallada de planetes extrasolars serà requerida una nova generació d'instruments, inclosos els telescopis espacials. En l'actualitat, la nau espacial CoRoT està a la busca de variacions de lluminositat estelar a causa del trànsit de planetes. Diversos proyectes han propost també la creació d'un conjunt de telescopis espacials per a la busca de planetes extrasolars en masses comparables a la  de la [[Terra]]. Estos inclouen el proyecte de la [[NASA]] Kepler Mission, Terrestrial Planet Finder, i programes de la Missió Espacial d'Interferometría, el Darwin de l'EIXA, el CNES i l'APEGARA. The New Worlds Misió és un dispositiu ocult que pot treballar en conjunt en el telescopi espacial James Webb. No obstant, el finançament d'alguns d'estos proyectes contínua sent incert. La freqüència d'idea de tals planetes terrestres és una de les variables en l'equació de Drake, que estima el número de planetes en sers inteligents, en civilisacions en que comunicar-nos la nostra galàxia. [41]
 
 
Per a una observació més detallada de planetes extrasolars serà requerida una nova generació d'instruments, inclosos els telescopis espacials. En l'actualitat, la nau espacial CoRoT està a la busca de variacions de lluminositat estelar a causa del trànsit de planetes. Diversos proyectes han propost també la creació d'un conjunt de telescopis espacials per a la busca de planetes extrasolars en masses comparables a la  de la [[Terra]]. Estos inclouen el proyecte de la [[NASA]] Kepler Mission, Terrestrial Planet Finder, i programes de la Missió Espacial d'Interferometría, el Darwin de l'EIXA, el CNES i l'APEGARA. The New Worlds Misió és un dispositiu ocult que pot treballar en conjunt en el telescopi espacial James Webb. No obstant, el finançament d'alguns d'estos proyectes continua sent incert. La freqüència d'idea de tals planetes terrestres és una de les variables en l'equació de Drake, que estima el número de planetes en sers inteligents, en civilisacions en que comunicar-nos la nostra galàxia. [41]
 
  
 
=== Planetes interestelars ===
 
=== Planetes interestelars ===
Llínea 60: Llínea 58:
 
Diverses simulacions per ordenador d'estelar i formació dels sistemes planetaris han sugerit que alguns objectes de massa planetària hauria segut expulsats a l'espai interestelar.  Alguns científics han argumentat que eixos objectes trobats vagant en l'espai han de ser classificats com a "planetes". No obstant, atres han sugerit que podrien ser estreles de baixa massa. La definició de la UAI sobre planetes extrasolars no pren posició sobre la qüestió.
 
Diverses simulacions per ordenador d'estelar i formació dels sistemes planetaris han sugerit que alguns objectes de massa planetària hauria segut expulsats a l'espai interestelar.  Alguns científics han argumentat que eixos objectes trobats vagant en l'espai han de ser classificats com a "planetes". No obstant, atres han sugerit que podrien ser estreles de baixa massa. La definició de la UAI sobre planetes extrasolars no pren posició sobre la qüestió.
  
 
+
En l'any [[2005]], els astrònoms varen anunciar el descobriment de [[Cha 110913-773444]], la nana marró més chicoteta trobada fins a la data, en a soles set voltes la massa de [[Júpiter]]. Ya que no es troben en òrbita al voltant d'una estrela de detonació, és una subnana marró, d'acort en la definició de la UAI. No obstant, alguns astrònoms creuen que hauria de ser denominada com a planeta. Durant un breu temps en l'any [[2006]], els astrònoms creïen que havien trobat un sistema binari dels objectes, [[Oph 162225-240515]], que els descobridors descriuen com "planemos", o "objectes de massa planetària". No obstant, els últims anàlisis dels objectes han determinat que les seues masses són majors que 13 masses de [[Júpiter]]; que és el llímit de massa que ha de tindre un planeta per a que en el seu núcleu no es produïxquen combustions termonuclears, és dir, per a que no siga una [[estrela]].
En [[2005]], els astrònoms van anunciar el descobriment de [[Cha 110913-773444]], la nana marró més chicoteta trobada fins a la data, en només set voltes la massa de [[Júpiter]]. Ya que no es troben en òrbita al voltant d'una estrela de detonació, és una subnana marró, d'acort en la definició de la UAI. No obstant, alguns astrònoms creuen que hauria de ser denominada com a planeta. Durant un breu temps en [[2006]], els astrònoms creïen que havien trobat un sistema binari dels objectes, [[Oph 162225-240515]], que els descobridors descriuen com "planemos", o "objectes de massa planetària". No obstant, els últims anàlisis dels objectes han determinat que les seues masses són majors que 13 masses de [[Júpiter]]; que és el llímit de massa que ha de tindre un planeta per a que en el seu núcleu no es produïxquen combustions termonuclears, és a dir, per a que no siga una [[estrela]].
 
  
 
== Orige del nom dels planetes ==
 
== Orige del nom dels planetes ==
Llínea 67: Llínea 64:
 
El nom dels planetes del [[Sistema Solar]] procedix de la [[mitologia grega]] i [[Mitologia romana|romana]]. Aixina, segons la mitologia:
 
El nom dels planetes del [[Sistema Solar]] procedix de la [[mitologia grega]] i [[Mitologia romana|romana]]. Aixina, segons la mitologia:
  
* '''[[Mercuri (mitologia)|Mercuri]]''': mensager dels dèus.
+
* '''[[Mercuri]] ''' (mitologia): mensager dels dèus.
* '''[[Venus (mitologia)|Venus]]''': deesa de l'amor i de la bellea.
+
* '''[[Venus]] ''' (mitologia): deesa de l'amor i de la bellea.
* '''[[Terra|La Terra]]''': mare de tots els deus.
+
* '''[[Terra|La Terra]] ''' (mitologia): mare de tots els deus.
* '''[[Mart (mitologia)|Mart]]''': deu de la guerra.
+
* '''[[Mart]] ''' (mitologia): deu de la guerra.
* '''[[Júpiter (mitologia)|Júpiter]]''': deu suprem i creador de l'univers.
+
* '''[[Júpiter|Júpiter]] ''' (mitologia): deu suprem i creador de l'univers.
* '''[[Saturn (mitologia)|Saturn]]''': deu tità, pare de Júpiter.
+
* '''[[Saturn|Saturn]] ''' (mitologia): deu tità, pare de Júpiter.
* '''[[Urà (mitologia)|Urà]]''': deu del cel.
+
* '''[[Urà|Urà]] ''' (mitologia): deu del cel.
* '''[[Neptú (mitologia)|Neptú]]''': deu del mar.
+
* '''[[Neptú|Neptú]] ''' (mitologia): deu del mar.
  
En diferents cultures els dies de la semana provenen dels noms dels deus associats en cada un d'estos astres. Dilluns per a la [[Lluna]], Dimarts per a [[Mart]], Dimecres per a [[Mercuri]], Dijous per a [[Júpiter]], Divendres per a [[Venus]], Dissabte per a [[Saturn]] i Dumenge per al [[Sol]] (''Die domini'' en llatí). Els satèlits majors dels diferents planetes reben el seu nom de personages mitològics, excepte els satèlits d'[[Urà]], els noms dels quals commemoren personages d'obres clàssiques de teatre. Atres cossos menors del [[Sistema Solar]] reben el seu nom de diverses fonts: mitològiques ([[Plutó (mitologia)]], [[Sedna (deïtat)|Sedna]], [[Eris]], Varuna o [[Ceres (mitologia)|Ceres]]), dels seus descobridors ([[cometa|cometes]] com el [[1P/Halley|Halley]]) o de còdics alfanumèrics relacionats en el seu descobriment.
+
En diferents cultures els [[dia|dies]] de la [[semana]] provenen dels noms dels deus associats en cada un d'estos astres. [[Dilluns]] per a la [[Lluna]], [[Dimarts]] per a [[Mart]], [[Dimecres]] per a [[Mercuri]], [[Dijous]] per a [[Júpiter]], [[Divendres]] per a [[Venus]], [[Dissabte]] per a [[Saturn]] i [[Dumenge]] per al [[Sol]] (''Die domini'' en llatí).  
 +
 
 +
Els satèlits majors dels diferents planetes reben el seu nom de personages mitològics, excepte els satèlits d'[[Urà]], els noms dels quals commemoren personages d'obres clàssiques de teatre. Atres cossos menors del [[Sistema Solar]] reben el seu nom de diverses fonts: mitològiques ([[Plutó (mitologia)]], [[Sedna (deïtat)|Sedna]], [[Eris]], Varuna o [[Ceres (mitologia)|Ceres]]), dels seus descobridors ([[cometa|cometes]] com el [[1P/Halley|Halley]]) o de còdics alfanumèrics relacionats en el seu descobriment.
  
 
== Definició de planeta ==
 
== Definició de planeta ==
  
"'''Planeta'''" era una paraula sense una definició precisa, en la que l'[[història]] i la [[cultura]] jugaven un paper tan important com la [[geologia]] i l'[[astrofísica]]. El [[Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola|diccionari de la RAE]], per eixemple, definix planeta aixina:
+
"'''Planeta'''" era una paraula sense una definició precisa, en la que l'[[història]] i la [[cultura]] jugaven un paper tan important com la [[geologia]] i l'[[astrofísica]]. El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]], per eixemple, definix planeta aixina:<ref>{{DGLV|Planeta}}</ref>
  
{{cita|Cos sòlit celest que gira al voltant d'una [[estrela]] i que es fa visible per la llum que reflexa (no té llum pròpia). En particular els que giren al voltant del [[Sol]].}}
+
{{cita|Cada un dels astres que gira al voltant d’una estrela, especialment el Sol, descrivint òrbites elíptiques i que és visible perque reflectix la llum.}}
  
 
No obstant, des de fa temps esta definició és inadequada per a molta gent. Els huit planetes més grans són reconeguts com a tals, pero hi havia controvèrsia sobre [[Plutó]] i atres objectes més chicotets. També val la pena recordar que, abans de l'invenció del telescopi, els "planetes" clàssics eren set: des de [[Mercuri]] a [[Saturn]], excloent a la [[Terra]], i incloent el [[Sol]] i la [[Lluna]].
 
No obstant, des de fa temps esta definició és inadequada per a molta gent. Els huit planetes més grans són reconeguts com a tals, pero hi havia controvèrsia sobre [[Plutó]] i atres objectes més chicotets. També val la pena recordar que, abans de l'invenció del telescopi, els "planetes" clàssics eren set: des de [[Mercuri]] a [[Saturn]], excloent a la [[Terra]], i incloent el [[Sol]] i la [[Lluna]].
  
El problema d'una definició correcta va arribar a un punt crític en [[2005]] en el descobriment de l'objecte transneptunià [[(136199) Eris|Eris]], un cos més gran que el més chicotet dels planetes acceptats llavors, [[Plutó]].  
+
El problema d'una definició correcta va arribar a un punt crític en l'any [[2005]] en el descobriment de l'objecte transneptunià [[(136199) Eris|Eris]], un cos més gran que el més chicotet dels planetes acceptats llavors, [[Plutó]].  
  
Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests [[Gibor Basri]], professor d'Astronomia de la [[Universitat de Berkeley]] ([[Califòrnia]]), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme [[planem]]. Davall la definició de Basri, un planem seria "''un objecte arredonit per la seua  pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la [[fusió nuclear]] durant la seua vida, independentment de la seua òrbita''". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un [[fusor (astronomia)|fusor]]. No obstant, esta proposta no va eixir avant.
+
Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests [[Gibor Basri]], professor d'[[Astronomia]] de l'[[Universitat de Berkeley]] ([[Califòrnia]]), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme [[planem]]. Davall la definició de Basri, un planem seria "''un objecte arredonit per la seua  pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la [[fusió nuclear]] durant la seua vida, independentment de la seua òrbita''". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un [[fusor (astronomia)|fusor]]. No obstant, esta proposta no va eixir avant.
 
   
 
   
El [[3 d'agost]] de [[2006]] [[Ray Jayawardhana]], de l'[[Universitat de Toronto]], i [[Valentin D. Ivanov]], del [[European Southern Observatory]], van anunciar el descobriment del sistema [[Oph 1622]], dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la [[constelació]] de [[Ofiuco]], els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària ([[planem]] segons la proposta de [[Gibor Basri|Basri]]).
+
El [[3 d'agost]] de l'any [[2006]] [[Ray Jayawardhana]], de l'[[Universitat de Toronto]], i [[Valentin D. Ivanov]], del [[European Southern Observatory]], varen anunciar el descobriment del sistema [[Oph 1622]], dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la [[constelació]] de [[Ofiuco]], els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària ([[planem]] segons la proposta de [[Gibor Basri|Basri]]).
  
No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En el [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.
+
No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En l'any  [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.
  
L'Unió Astronòmica Internacional, organisme responsable de resoldre els assunts de la nomenclatura astronòmica, es va reunir en agost del [[2006]] dins de la seua XXVI Assamblea General en Praga. Ací, després de llargues discussions i diverses propostes, es va adoptar finalment que un '''planeta''' és:
+
L'Unió Astronòmica Internacional, organisme responsable de resoldre els assunts de la nomenclatura astronòmica, es va reunir en agost de l'any [[2006]] dins de la seua XXVI Assamblea General en Praga. Ací, despuix de llargues discussions i diverses propostes, es va adoptar finalment que un '''planeta''' és:
  
 
{{cita|Un cos celest que (a) gira al voltant del [[Sol]], (b) té suficient massa per a que la seua gravetat supere les forces del cos rígit, de manera que assumixca una forma d'equilibri hidrostàtic (forma pràcticament esfèrica), i (c) que haja aclarit la zona de la seua òrbita.}}
 
{{cita|Un cos celest que (a) gira al voltant del [[Sol]], (b) té suficient massa per a que la seua gravetat supere les forces del cos rígit, de manera que assumixca una forma d'equilibri hidrostàtic (forma pràcticament esfèrica), i (c) que haja aclarit la zona de la seua òrbita.}}
  
Ademés, propon el terme planeta nano per als cossos que complixquen les condicions (a) i (b), pero no (c) i no siguen satèlits. Este és el cas de [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], [[(1) Ceres|Ceres]] i [[(136199) Eris|Eris]] (conegut abans com [[(136199) Eris|2003 UB<sub>313</sub>]]). En posterioritat també s'han afegit a la llista de planetes nanos [[Makemake (planeta nano)|Makemake]] i [[Haumea (planeta nano)|Haumea]]. Finalment, la resta dels objectes del [[Sistema Solar]], excepte els [[satèlits]], poden considerar-se [[planetes menors]] del [[Sistema Solar]].  
+
Ademés, propon el terme planeta nano per als cossos que complixquen les condicions (a) i (b), pero no (c) i no siguen satèlits. Este és el cas de [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], [[(1) Ceres|Ceres]] i [[(136199) Eris|Eris]] (conegut abans com [[(136199) Eris|2003 UB<sub>313</sub>]]). En posterioritat també s'han afegit a la llista de planetes nanos [[Makemake (planeta nano)|Makemake]] i [[Haumea (planeta nano)|Haumea]]. Finalment, el restant dels objectes del [[Sistema Solar]], excepte els [[satèlits]], poden considerar-se [[planetes menors]] del [[Sistema Solar]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 116: Llínea 115:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Planets}}
 
*[http://chuckayoub.googlepages.com/the-planets.Html The Planets]
 
*[http://chuckayoub.googlepages.com/the-planets.Html The Planets]
 
*[http://www.elpais.es/articulo/futuro/astronomos/buscan/nueva/definicion/planeta/elpfutpor/20060712elpepifut_6/Tes/ Sobre la definició de planeta]
 
*[http://www.elpais.es/articulo/futuro/astronomos/buscan/nueva/definicion/planeta/elpfutpor/20060712elpepifut_6/Tes/ Sobre la definició de planeta]
 +
 +
{{Llista artículs destacats}}
  
 
[[Categoria:Planetes]]
 
[[Categoria:Planetes]]

Última revisió del 22:04 20 març 2023

Planeta Terra.

Un planeta és, segons la definició adoptada per l'Unió Astronòmica Internacional el 24 d'agost de 2006, un cos celest que:[1]

Segons esta definició, el Sistema Solar consta de huit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Plutó, que fins a l'any 2006 es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com planeta nano, junt en Ceres, també considerat planeta durant algun temps, ya que era un referent en la llei de Titius-Bode, i més recentment considerat com asteroide, i Eris, un objecte transneptunià semblant a Plutó. Certament des dels anys 70 existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de Plutó (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de planeta nano, que inclou Plutó, Ceres, i Eris i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un satèlit d'un atre cos.

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o exoplanetes. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al Sistema Solar, si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al llímit superior de la seua grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de massa que impedix la fusió nuclear de deuteri.[2]

Etimològicament, la paraula planeta prové del llatí que la va prendre del grec πλανήτης planetes ("vagabunt, errant"), i de planaö ("yo vagabundege"). L'orige d'este terme prové del moviment aparent dels planetes respecte al fondo fix de les estreles que, a pesar de moure's pel firmament segons les diferents estacions, mantenen les seues posicions relatives.

D'esta manera, la paraula planeta fon utilisada en l'antiga teoria geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a simple vista i que es desplacen respecte a les estreles del firmament. Estos astres eren el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.

En l'adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic, que té un precedent en la de Aristerc de Samos, la Terra va ser considerada un planeta (1543), i el Sol i la Lluna varen deixar de ser-ho. Per tant, el número de planetes es va reduir a sis.

Classificació general dels planetes del Sistema Solar[editar | editar còdic]

Planetes del Sistema Solar a escala i ordenats respecte a la seua distancia en el Sol

Els planetes del Sistema Solar es classifiquen conforme a dos criteris: la seua estructura i el seu moviment aparent.

Segons la seua estructura[editar | editar còdic]

Respecte a Plutó, segons l'acort pres el dia 24 d'agost de l'any 2006 per l'Unió Astronòmica Internacional sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de planeta nano. Els primers asteroides descoberts varen ser també denominats temporalment com a planetes, com Ceres, que igual que atres asteroides varen arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el cinturó d'asteroides.

Segons els seus moviments en el cel[editar | editar còdic]

La teoria geocèntrica classificava als planetes segons el seu elongació:

  • Els planetes inferiors eren aquells que no s'alluntaven molt del Sol (àngul d'elongació llimitat per un valor màxim) i que, per tant, no podien estar en oposició, com a Mercuri i Venus.
  • Els planetes superiors eren aquells l'elongació dels quals no està llimitada i poden, per tant, estar en oposició.

Encara que coincidixca en lo que se nomena planetes interiors i exteriors en la Teoria heliocèntrica, no han de confondre's abdós conceptes. El comportament observat per la teoria geocèntrica, i que donava lloc a la classificació dels planetes en inferiors i superiors, s'explica pel fet de ser interiors o exteriors a l'òrbita de la Terra.

Descobriment dels planetes exteriors[editar | editar còdic]

En el present s'han descobert molts planetes pero l'home diu estar conforme en els planetes que fins ara coneix. En l'any 1781 Herschel va descobrir Urà, i en 1846 Johann Gottfried Galle i Urbain Li Verrier varen descobrir Neptuno basant-se en les pertorbacions gravitacionals eixercides sobre Urà. Finalment, en l'any 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plutó, classificat a partir d'agost del 2006 com a planeta nano. En els anys 1970 es va poder descobrir un satèlit orbitant Plutó, de nom Caront.

Actualment es considera planeta qualsevol cos que tinga una massa entre 13 masses de Júpiter i la massa de Plutó, encara que esta definició és molt vaga. En el descobriment de cossos cada vegada majors en el cinturó de Kuiper es va posar en dubte la catalogació de Plutó com a planeta.

Planetes externs al Sistema Solar[editar | editar còdic]

Representació artística del planeta OGLE-2005-BLG-390Lb, a 20 000 anys llum de la Terra

Planetes extrasolars[editar | editar còdic]

Des de 1988 el descobriment de Gamma Cephei Ab, va confirmar una série de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol. Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del 2007, la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que Júpiter. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com PSR B1257 +12, els planetes en òrbita al voltant de les estreles: Mu Arae, 55 Cancri i GJ 436, que són aproximadament de la grandària de Neptú, i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de Gliese 876.

No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el Sistema Solar o si són d'un tipo de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per lo que reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el Sistema Solar, lo que fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipo de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.

Per a una observació més detallada de planetes extrasolars serà requerida una nova generació d'instruments, inclosos els telescopis espacials. En l'actualitat, la nau espacial CoRoT està a la busca de variacions de lluminositat estelar a causa del trànsit de planetes. Diversos proyectes han propost també la creació d'un conjunt de telescopis espacials per a la busca de planetes extrasolars en masses comparables a la de la Terra. Estos inclouen el proyecte de la NASA Kepler Mission, Terrestrial Planet Finder, i programes de la Missió Espacial d'Interferometría, el Darwin de l'EIXA, el CNES i l'APEGARA. The New Worlds Misió és un dispositiu ocult que pot treballar en conjunt en el telescopi espacial James Webb. No obstant, el finançament d'alguns d'estos proyectes contínua sent incert. La freqüència d'idea de tals planetes terrestres és una de les variables en l'equació de Drake, que estima el número de planetes en sers inteligents, en civilisacions en que comunicar-nos la nostra galàxia. [41]

Planetes interestelars[editar | editar còdic]

Diverses simulacions per ordenador d'estelar i formació dels sistemes planetaris han sugerit que alguns objectes de massa planetària hauria segut expulsats a l'espai interestelar. Alguns científics han argumentat que eixos objectes trobats vagant en l'espai han de ser classificats com a "planetes". No obstant, atres han sugerit que podrien ser estreles de baixa massa. La definició de la UAI sobre planetes extrasolars no pren posició sobre la qüestió.

En l'any 2005, els astrònoms varen anunciar el descobriment de Cha 110913-773444, la nana marró més chicoteta trobada fins a la data, en a soles set voltes la massa de Júpiter. Ya que no es troben en òrbita al voltant d'una estrela de detonació, és una subnana marró, d'acort en la definició de la UAI. No obstant, alguns astrònoms creuen que hauria de ser denominada com a planeta. Durant un breu temps en l'any 2006, els astrònoms creïen que havien trobat un sistema binari dels objectes, Oph 162225-240515, que els descobridors descriuen com "planemos", o "objectes de massa planetària". No obstant, els últims anàlisis dels objectes han determinat que les seues masses són majors que 13 masses de Júpiter; que és el llímit de massa que ha de tindre un planeta per a que en el seu núcleu no es produïxquen combustions termonuclears, és dir, per a que no siga una estrela.

Orige del nom dels planetes[editar | editar còdic]

El nom dels planetes del Sistema Solar procedix de la mitologia grega i romana. Aixina, segons la mitologia:

  • Mercuri (mitologia): mensager dels dèus.
  • Venus (mitologia): deesa de l'amor i de la bellea.
  • La Terra (mitologia): mare de tots els deus.
  • Mart (mitologia): deu de la guerra.
  • Júpiter (mitologia): deu suprem i creador de l'univers.
  • Saturn (mitologia): deu tità, pare de Júpiter.
  • Urà (mitologia): deu del cel.
  • Neptú (mitologia): deu del mar.

En diferents cultures els dies de la semana provenen dels noms dels deus associats en cada un d'estos astres. Dilluns per a la Lluna, Dimarts per a Mart, Dimecres per a Mercuri, Dijous per a Júpiter, Divendres per a Venus, Dissabte per a Saturn i Dumenge per al Sol (Die domini en llatí).

Els satèlits majors dels diferents planetes reben el seu nom de personages mitològics, excepte els satèlits d'Urà, els noms dels quals commemoren personages d'obres clàssiques de teatre. Atres cossos menors del Sistema Solar reben el seu nom de diverses fonts: mitològiques (Plutó (mitologia), Sedna, Eris, Varuna o Ceres), dels seus descobridors (cometes com el Halley) o de còdics alfanumèrics relacionats en el seu descobriment.

Definició de planeta[editar | editar còdic]

"Planeta" era una paraula sense una definició precisa, en la que l'història i la cultura jugaven un paper tan important com la geologia i l'astrofísica. El Diccionari General de la Llengua Valenciana, per eixemple, definix planeta aixina:[3]

Cada un dels astres que gira al voltant d’una estrela, especialment el Sol, descrivint òrbites elíptiques i que és visible perque reflectix la llum.

No obstant, des de fa temps esta definició és inadequada per a molta gent. Els huit planetes més grans són reconeguts com a tals, pero hi havia controvèrsia sobre Plutó i atres objectes més chicotets. També val la pena recordar que, abans de l'invenció del telescopi, els "planetes" clàssics eren set: des de Mercuri a Saturn, excloent a la Terra, i incloent el Sol i la Lluna.

El problema d'una definició correcta va arribar a un punt crític en l'any 2005 en el descobriment de l'objecte transneptunià Eris, un cos més gran que el més chicotet dels planetes acceptats llavors, Plutó.

Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests Gibor Basri, professor d'Astronomia de l'Universitat de Berkeley (Califòrnia), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme planem. Davall la definició de Basri, un planem seria "un objecte arredonit per la seua pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la fusió nuclear durant la seua vida, independentment de la seua òrbita". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un fusor. No obstant, esta proposta no va eixir avant.

El 3 d'agost de l'any 2006 Ray Jayawardhana, de l'Universitat de Toronto, i Valentin D. Ivanov, del European Southern Observatory, varen anunciar el descobriment del sistema Oph 1622, dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la constelació de Ofiuco, els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària (planem segons la proposta de Basri).

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En l'any 2004, Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró 2M1207. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.

L'Unió Astronòmica Internacional, organisme responsable de resoldre els assunts de la nomenclatura astronòmica, es va reunir en agost de l'any 2006 dins de la seua XXVI Assamblea General en Praga. Ací, despuix de llargues discussions i diverses propostes, es va adoptar finalment que un planeta és:

Un cos celest que (a) gira al voltant del Sol, (b) té suficient massa per a que la seua gravetat supere les forces del cos rígit, de manera que assumixca una forma d'equilibri hidrostàtic (forma pràcticament esfèrica), i (c) que haja aclarit la zona de la seua òrbita.

Ademés, propon el terme planeta nano per als cossos que complixquen les condicions (a) i (b), pero no (c) i no siguen satèlits. Este és el cas de Plutó, Ceres i Eris (conegut abans com 2003 UB313). En posterioritat també s'han afegit a la llista de planetes nanos Makemake i Haumea. Finalment, el restant dels objectes del Sistema Solar, excepte els satèlits, poden considerar-se planetes menors del Sistema Solar.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons