Divendres
| << | Novembre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||

El divendres[1] és el quint dia de la semana segons el calendari gregorià (sent el primer el dilluns), i sext per a les cultures que consideren el dumenge el primer dia de la semana. El nom de «divendres» prové del llatí Veneris dies; 'dia de Venus', en honor a la deesa de la bellea i l'amor en la mitologia romana. Està situat entre el dijous i el dissabte.[2][3]
Segons el Diccionari de la llengua espanyola divendres és el quint dia de la semana, que és festiu per a l'islamisme.[4]
En la majoria dels països occidentals, el divendres és el quint i últim dia de la semana laboral. En atres països, el divendres és el primer dia de la fi de semana i el dissabte el segon.
En Israel, el divendres és el sext dia de la semana. En Iran, el divendres és l'últim dia de la fi de semana, sent el dissabte el primer dia de la semana laboral. Baréin, els Emirats Àraps Units (EAU), Aràbia Saudita i Kuwait també varen seguir esta convenció fins que varen canviar a la fi de semana de divendres a dissabte l'1 de setembre de 2006, en Baréin i els EAU,[5] i un any despuix en Kuwait.[6] Els EAU varen canviar la seua fi de semana de divendres-dissabte a dissabte-dumenge l'1 de giner de 2022.[7]
Etimologia
Estos són alguns dels noms que rep el divendres en distints idiomes:
<div align="center"><center>
| <span style="color="#000080;text-decoration: underline;">Idioma</span> | <span style="color="#000080;text-decoration: underline;">Nom</span> | <span style="color="#000080;text-decoration: underline;">Etimologia</span> |
| espanyol <br />llatí<br />català<br />francés<br />italià<br />veneto<br />gallec<br />rumà<br />asturià<br />lleonés<br />mazahua<br />tagalo | divendres<br />dies Veneris<br />divendres<br />vendredi<br />venerdì<br />vènare / vendre<br />venres<br />vineri<br />vienres<br />vienres<br />mbernaxi<br />Biyernes | dia de Venus |
| alemà<br />suec<br />noruec<br />neerlandés<br />anglés<br />finés | Freitag<br />Fredag<br />Fredag<br />vrijdag<br />Friday<br />perjantai | dia de Frigg[8] |
| quíchua | ch'askachaw | dia del lucero del alba: Venus |
| japonés<br />coreà | 金曜日 (kinyōbi)<br />금요일 (geumyoil) | dia de l'or |
| vasc | ostirala, barikua | falaguera o camp d'Urtzi |
| hebreu<br />portugués<br />gallec<br />llatí eclesiàstic | יום ששי (Yom Shishi)<br />sexta-feira<br />sexta feira<br />fira sexta | sext dia |
| àrap<br />persa<br />turc | الجمعة (al-ŷum'a)<br />جمعه (ŷom'i)<br />cuma | dia de la reunió |
| grec | Παρασκευή (paraskeué)/(paraskeví) | dia de la preparació |
| rus<br />eslové<br />chec<br />ucranià<br />polac<br />chinenc | Пятница (pyatnitsa)<br
/>petek<br />patek<br />П'ятниця (piátnytsya)<br /> piątek<br />星期五 (xīng qī wǔ) |
quint dia de la semana |
| náhuatl | quetzalcōātōnal | dia de Quetzalcóatl |
</center></div>
En la majoria dels idiomes indis, el divendres és Shukravāra, cridat aixina per Shukra, el planeta Venus. En bengalí, el divendres o Shukrobar és el sext dia de la semana del calendari bengalí i és el començ de la fi de semana en Bangladés. En tamil, la paraula per a divendres és velli, també un nom per a Venus; i en malabarí és velliyalca.
En japonés, la paraula 金曜日 (きんようび, kinyōbi) es forma a partir de les paraules 金星 (きんせい, kinsei), que significa Venus (lit. ore + planeta), i 曜日 (ようび, iōbi) , que significa dia (de la semana).
En coreà, 금요일 en escritura hangul coreana,(Romanizaion: geumyoil) també es coneix com 금요일 (romanisació: geumyoil) i es pronuncia en la paraula 金曜日 en caràcters chinencs, com en japonés.
En chinenc, el divendres és 星期五 (xīngqíwǔ), el quint dia de la semana.
Costums i creències
El divendres es considera dia de mala sort en algunes cultures. Açò és particularment aixina en els círculs marítims; potser la superstició més duradora de la navegació és que dona mala sort començar un viage en divendres.[9][10] En el XIX, l'almirant William Henry Smyth va descriure a Divendres en el seu lèxic nàutic The Sailor's Word-Book com
(Dies Infaustus significa «dia de mala sort».[12]) Esta superstició és la raïl de la coneguda llegenda urbana de el HMS Friday. La llegenda urbana del HMS Friday és sobre un supòsit desastrós intent de la Royal Navy britànica per dissipar la superstició de no navegar en divendres. Encara que s'ha difòs àmpliament, l'història és falsa;[13] és més, mai va existir un barco cridat HMS Friday.[14]
En els temps moderns, en molts països, el divendres 13 es considera especialment desafortunat, per la conjunció del divendres en el número de la mala s uerte tretze. Este tipo de divendres pot denominar-se «divendres negre».
No obstant, esta superstició no és universal, per eixemple en molts països hispanohablante, Grècia i la cultura gaèlica escocesa:
En Grècia i alguns dels països de cultura hispana, com Espanya, Cuba, Uruguay, Paraguay, República Dominicana, Argentina, Chile, Perú, Veneçuela, Colòmbia, Equador i uns atres és el dimarts i tretze el dia de la mala sort i no el divendres i 13.

En la cultura popular italiana, el divendres 17 (i no el 13) es considera un dia de mala sort.[16] L'orige d'esta creència es remonta a l'escritura del número 17, en números romans: XVII. En barallar els dígits del número, es pot obtindre el llatí vīxī («he vixcut», que implica mort en el present), un presagie de mala sort.[17] De fet, en Itàlia, el 13 es considera generalment un número de la sòrt,[18] encara que algunes persones també ho consideren un número de mala sort per la americanisació.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Definiciona. «Significado y definicion de viernes, etimologia de viernes» (en es). Consultat el 2 de septiembre de 2019.
- ↑ «¿Por qué el viernes se llama así?» (en es). Meridià 70 (22 de junio de 2018). Consultat el 2 de septiembre de 2019.
- ↑ Diccionario de la lengua española. «viernes». Consultat el 1 de abril de 2025.
- ↑ «Login». Archivat des de l'original, el 26 de julio de 2021. Consultat el 30 de diciembre de 2016.
- ↑ «Exposicions d'Aràbia: Kuwait canvia la fi de semana de divendres a dissabte» (29 de maig de 2007). Consultat el 30 de decembre de 2016.
- ↑ «El Gobierno de los EAU anuncia un fin de semana de sábado a domingo a partir del 1 de enero de 2022» (en en). The Brew (7 de diciembre de 2021). Archivat des de l'original, el 8 de diciembre de 2022. Consultat el 2022-04-15.
- ↑ Hermann Paul, Grundriss der germanischen philologie, vol 3, 1900, p. 369.
- ↑ Bassett, Fletcher S.(1885).«Legends and Superstitions of the Sea and of Sailors in All Lands and at All Times».S. Low, Marston, Searle, & Rivington.
- ↑ Vigor John(2004).«La enciclopedia práctica de la navegación».McGraw-Hill Professional.Consultat el 26 de junio de 2022.
- ↑ Smyth, William Henry (1991). The Sailor's Word-Book, Conway Maritime Press. ISBN 0-85177-972-7.
- ↑ «dies infaustus». Merriam-Webster Online. Consultat el 2008-09-27.
- ↑ «The Top 10 Superstitions About Boating». PopSells. Consultat el 2014-08-14.
- ↑ Eyers, Jonathan (2011). Don't Shoot the Albatross!: Nautical Myths and Superstitions. A&C Black, London, UK. ISBN 978-1-4081-3131-2.
- ↑ Edward Dwelly (1988). Illustrated Gaelic-English Dictionary, Gairm Publications. ISBN 0-901771-92-9.
- ↑ Grande, Carlo. «Venerdì 17 porta davvero sfortuna?», La Stampa, 2012-02-17. Consultat el 2012-03-31 (en it).
- ↑ Nick Harris (2007-11-15). «[https://www.independent.co.uk/sport/football/european/bad- omen-for-italy-as-their-unlucky-number-menges-up-400380.html Bad omen for Italy as their unlucky number menges up]». The Independent. Consultat el 2015-02-15.
- ↑ «Venerdì 13 porta (s)fortuna? Non in Italia» (en it). cafebabel.com. Archivat des de l'original, el 2013-06-08. Consultat el 2012-03-31.