Divendres 13

Erro al crear miniatura:

Divendres 13

Un divendres que caiga en el dia 13 de qualsevol més es considera un dia de mala sort en la majoria de les cultures anglosaxones. Existixen superstició similars en atres tradicions; particularment, en Grècia i en els països hispans, el dimarts 13 té el mateix paper, de la mateixa manera que el divendres 17 en Itàlia. Clínicament, el por als divendres 13 es diu parascevedecatriafobia (la Parasceve és la preparació de la Pasqua), collafobia o be friggatriscaidecafobia, i es tracta d'una forma de triscaidecafobia, que és la fòbia al número 13.

Història

El Divendres 13 de decembre de 1937, es varen assessinar en massa, a més de 300 000 civils en menys de 6 semanes (200 000 en menys de dos) despuix del atac del Eixèrcit Imperial Japonés a la població chinenca de Nanjing (Nanking). És reconeguda pel Tribunal Militar Internacional com la pijor atrocitat bèlica pels crims, tortures, violacions, saquejos i incendis provocats (per a ocultar proves).

A diferència de lo ocorregut en Europa, China no ha rebut oficialment ni disculpes ni compensació alguna per eixos crims, ya que Japó evadix assumir qualsevol responsabilitat. Ademés, en les escoles japoneses no s'està ensenyant com un fet històric de gravetat a les seues generacions posteriors. És una de les raons per la tensió política entre China i Japó.

El divendres, en el món cristià, ha segut considerat com un dia de luto, puix és aquell dia de la semana en que va ser crucificado Jesús de Nazaret.

Un atre eixemple célebre és el divendres 13 d'octubre de 1307, quan, baix les órdens de Felipe IV de França (Felipe viernes), un grup de cavallers templarios, va ser capturat i dut davant el tribunal de l'Inquisició per a ser jujat i condenat per suposts crims en contra de la cristiandat. No se sap be si la decisió del rei francés es va deure a una motivació religiosa, deguda als rumors que es teixien entorn a esta orde (d'els qui es dia protegien o custodiaven secrets íntims de l'Iglésia, com el Sant Grial), o, més provablement, a qüestions econòmiques. En eixe temps, els cavallers templarios posseïen una gran fortuna, eren els principals prestamistes i acreedors en moltes regions d'Europa, en especial de França. És més, es diu que el propi Felipe IV, tenia un gran deute en esta orde i que per això va decidir capturar-los i acusar-los davant la Santa Sèu per diversos càrrecs, entre ells els d'herejía, sodomía i d'orinar i escopinyar en la creu. L'acusació va produir la detenció o assessinat de la majoria dels membres de l'orde del Temple, lo que finalment va ocasionar la seua desaparició. No obstant, alguns cavallers varen conseguir escapar, duent-se en si molts dels secrets de l'orde, fins a hui no revelats, aixina com el tesor del Temple. L'últim Gran Maestre de l'orde, Jacques de Molay, qui finalment va ser condenat a la foguera, moments abans de morir asfixiat es va dirigir al propi Felipe IV i al papa Clemente V, en estes paraules: La violación de Nanking Si ben els templaris varen ser arrestats el divendres 13 d'octubre de 1307, esta dramàtica escena va tindre lloc sèt anys despuix, el 18 de març de 1314; com siga, tant el papa com el rei varen morir en els determinis fixats, a saber el 20 d'abril i el 29 de novembre d'eixe any. (Esta història guarda similitut en la de Fernando IV de Castella «¡Papa Clemente! ¡Caballero Guillermo! ¡Rey Felipe! ¡Antes de un año yo os emplazo para que comparezcáis ante el tribunal de Dios, para recibir vuestro justo castigo! ¡Malditos, malditos! ¡Malditos hasta la decimotercera generación de vuestro linaje!», a qui també li varen advertir les seues víctimes que moriria en un determini de trenta dies.) Els cavallers que varen sobreviure, principalment en l'illa de Chipre i en Portugal, es varen unir en la seua majoria a les files de l'Orde dels Cavallers Hospitalaris o la dels Cavallers Teutónicos.

El divendres 13 de decembre de 1916, en el front italià de la Primera Guerra Mundial. Vàries remugades varen ocórrer en els Alps italians, a on varen morir aproximadament 10 000 soldats durant eixe dia en abdós bandos. Este dia es coneix com el Divendres Blanco.

El divendres 13 de decembre de 1939, en Victoria va tindre lloc el cridat “Divendres Negre”, considerat com un dels pijors incendis forestals en el història de l'humanitat i el més greu en Austràlia. Va deixar un saldo de 71 morts, casi 20.000 km ² de terra arrasada per les flames i més de 3.000 persones sense llar.

El divendres 13 d'octubre de 1972, el Vol 571 de la Força Aérea Uruguayana es va estrelar en els Andes. A bordo anaven 40 passagers i 5 tripulants, entre els qui es trobaven integrants de l'equip de rugby Old Christians. Per a sobreviure varen tindre inclús que alimentar-se dels propis companyers morts. 72 dies despuix varen ser rescatades 16 persones en vida, este succés és conegut popularment com «El milacre dels Andes».

El divendres 13 de novembre de 1992, varen ser assessinades les "chiquetes d'Alcàsser ", va succeir una nit a on Miriam, Toñi i Desirée es dirigien a la discoteca Coolor de Picassent a on acodien per una festa del seu institut, varen decidir fer autoestop i es varen pujar al coche de Miguel Ricart junt en Antonio Anglés, en lloc de dur-les a la discoteca, les varen violar, els varen arrancar peçons, les varen assessinar i les varen enterrar en una fossa comuna. Els cadàvers no es varen trobar fins a 75 dies més vesprada per uns apicultors.

Un virus va infectar a centenars de computadores IBM, provocant que molts archius es pergueren i es creara el caos, ya que en eixe llavors este tipo d'atacs massius eren poc comuns.

Despuix de passar sis dies hospitalisat va morir el raper Tupac Shakur (2Pac), qui el 7 de setembre d'eixe any havia rebut tres dispars durant un tiroteig en l'àrea metropolitana de Las Vegas.

El divendres 13 de giner de 2006, el conjunt musical de cumbia chorrerana de [Ñato Califa], varen tindre un accident en el Cacao de Capira a on varen fallir 11 persones entre ells Ñato Califa, el seu cantant estrela Chía Ureña i el restant del seu conjunt, l'autobús tipo Ford Vans es va eixir del barandal de la carretera en una loma, l'autobús va caure al buit i varen quedar en un despeñadero propenca al ric Trinitat. Hores despuix varen aplegar les autoritats per al reconeiximent de cadàvers i trasllat a la morgue. No obstant 3 ferits de gravetat, un fallix i els atres varen quedar en ferides greus. La cumbia chorrerana autèntica de La Chorrera desapareix en el restant del conjunt, la majoria va fallir en el compliment de la seua llabor de treball "tocar cumbia a persones que viuen en lo més recóndito de la geografia nacional" en Panamà.

El divendres 13, giner de 2012, 32 persones varen morir quan la travessia Costa Concòrdia va chocar contra les roques de l'Illa Giglio i va naufragar. Varen ser rescatades 4,200 persones.

Per un atre costat, va anar un divendres 13, novembre de 2015, quan França va sofrir el primer dels atentats terroristes de París.

El 13

El número tretze, des de l'antiguetat, va ser considerat com de mal auguri per varis motius, entre els principals, el fet de ser el següent número primo despuix del dotze (el dotze seria tingut en gran estima, donades el seu practicitat i qualitats matemàtiques). En l'últim sopar de Jesús, tretze varen ser els comensals; tant la Càbala com les llegendes nòrdiques enumeren a 13 esperits malignes; en l'Apocalipsis, el Apocalipsis 13 correspon al anticristo i a la béstia; una llegenda escandinava conte que en un sopar de deus en el Valhalla, Loki, l'esperit del mal, era el decimotercer invitat; açò es "cristianizó" més vesprada en dir que Satán (Abadón) era el ORD àngel (Apocalipsis 19:11). En el Tarot, este número fa referència a la mort (encara que per a fer justícia cal afegir que no solament significa mort sino també significa canvi: canvi d'estat, de vida, etc.). Aixina mateix, les bruixes viajaven al mont Blocksberg en grups de tretze durant la Walpurgisnacht.

Vore també

• Dimarts 13
• Divendres 13 (franquícia)