Akhenaton

Akhenaton o Ajenatón (𓇋𓏏𓈖𓇳𓅜𓐍𓈖, ꜣḫ-n-jtn) va ser el dècim faraó de la dinastia XVIII d'Egipte, conegut com Amenofis IV (forma helenizada de Amenhotep) abans d'instaurar el cult a Aton. El seu regnat està datat entorn al 1353-1336 a. C. i pertany al periodo denominat Imperi Nou.

Akhenaton

   

Dins de l'història de l'Antic Egipte, el seu regnat inicia el denominat Periodo de Amarna, pel nom àrap actual del lloc elegit per a fundar la nova capital: la ciutat d'Ajetatón, açò és, «Horisó de Aton». És célebre per haver impulsat transformacions radicals en la societat egipcíaca, en convertir al deu Aton en l'única deïtat del cult oficial de l'Estat, en perjuí del, fins al moment, predominant cult a Amón. El nou cult se centrava en la superioritat de Aton per damunt dels demés deus egipcíacs, és dir, una religió en una base monoteiste, deixant al restant del panteón egipcíac fòra de tot cult. El propi faraó seria l'intermediari del deu. Este canvi va tindre grans conseqüències. Va haver fortes discrepàncies entre la societat, ya que s'havia eliminat de quall el cult als antics deus, molt arraïlat entre la població que fins a eixe moment era politeiste. És el primer reformador religiós del que es té registre històric. El seu regnat no solament va implicar canvis en l'àmbit religiós, sino també reformes polítiques i artístiques.

Encara que tardíamente descobert i encara poc conegut, està considerat per molts historiadors, arqueòlecs i escritors com un dels faraons més interessants.

El nom del faraó

Akhenaton va aplegar al tro en el mateix nom de naiximent que el seu pare: Imn htp, transcrito Amen-Hotep, que en l'antic idioma egipcíac (copto) significa «Amón està satisfet» o «faça's la voluntat de Amón» (el nom complet és Nefer-Jeperu-Ra Amen-Hotep, açò és, Belles són les manifestacions de Ra, Amón està satisfet). Com a conseqüència de la seua reforma religiosa, despuix de quatre o cinc anys de regnat, va canviar el nom de Amenhotep pel de Ajenatón (3ḫt itn), açò és, «útil a Aton» o «agradable a Aton».

El sacerdot i historiador egipcíac Manetón li va denominar Horus i, posteriorment, atres historiadors també li varen assignar el nom de Amenhotep IV o Amenofis IV. També és conegut com Akhenatón, Ecnatón i Ijnatón. La transcripció dels jeroglífics del seu primer nom de Tro i de naiximent és Nefer-Jeperu-Ra Amen-Hotep.

Família

Progenitors

Akhenaton va ser fill d'Amenhotep III i de la reina Tiy, la Gran Esposa Real. De la família d'esta es va tindre coneiximent quan es va descobrir casi intacta la tomba dels seus pares, els nobles Yuya i Tuyu, originaris de la ciutat d'Ajmin. Despuix de la mort del faraó Amenhotep III, la reina viuda Tiy va ser testic de l'ascens al tro del seu fill Ajenatón i de les seues conseqüències: el procés de substitució de l'antic orde establit entorn al cult de Amón i la posterior fundació de la nova capital del regne, la ciutat de Ajetatón. Els historiadors opinen que Ajenatón va construir en dita ciutat un palau per a residència de la seua mare, a on passaria els seus últims dies fins a aplegar a la seua mort. Va ser sepultada també allí, en la tomba TA28, pero al despoblarse la ciutat —a l'inici del regnat del seu net Tutankamón—, es va ordenar el trasllat dels seus restants a la necròpolis de Tebas, a on varen ser trobats posteriorment en la tomba KV55 del Vall dels Reis junt als del seu fill.

Germans

Akhenaton va tindre un germà major, cinc germanes (Sitamón, Henuttaneb, Isis, Nebetta i Baketatón) i varis mijos germans, fills de les esposes secundàries del rei. El seu germà Tutmose, que era el príncip primogènit o Príncip de la Corona, eixercia, segons semblen indicar les troballes arqueològiques relacionades en ell, diversos càrrecs oficials, com per eixemple la funció de sum sacerdot de Ptah, en Menfis, un lloc normalment assignat al successor real. Tutmose va fallir abans d'heretar el tro. No es troben rastres ni images d'ell durant el festival Heb Sigau del seu pare celebrat en l'any 30 de regnat; raó per la qual molts historiadors afirmen que el seu decés va ocórrer propenc a eixa data del regnat de Amenhotep III.

Matrimonis

Artícul principal → Les Reines d'Amarna.

El càrrec de Gran Esposa Real (Ta hemet nesu) va ser eixercit per Nefertiti, a qui històricament se li ha adjudicat una gran bellea física i unes grans dotes com a gobernant. En ella, la figura de la Gran Esposa Real va alcançar cotes mai vistes, com ho demostra el fet de que hi haja registres en els noms de Ajenatón i Nefertiti en cartuchos reals, alguna cosa inusual en atres regnats. Una teoria sosté que va aplegar a ser corregente junt al seu marit, en el nom de Neferneferuatón. Nefertiti era filla d'Ai i de la seua primera esposa, que s'estima que va fallir prematurament quan la chiqueta encara era menuda. Ai era un noble molt arraïlat en la cort, i molt influent en els anys finals de la dinastia. En posterioritat, Ai va tornar a desposarse novament i va tindre una atra filla: Mutnedymet. Esta mija germana de Nefertiti va aplegar a ser consorte del faraó Horemheb (que no pertanyia al linaje de la dinastia XVIII), qui la desposó per a llegitimar el seu ascens al tro, encara que de manera poc ortodoxa, ya que lo habitual haguera segut el seu matrimoni en una princesa de la família del rei Ajenatón i no de Nefertiti.

Nefertiti va acompanyar al faraó en totes les obres que va mamprendre. Li la pot vore no solament en les inscripcions commemoratives religioses entorn al nou deu Aton, sino també en atres cerimònies, com a recepcions d'embaixadors estrangers i funerals; inclús, apareix la seua image gravada en les esteles fundacionals de la nova capital: Ajetatón. Com no va poder aportar hereus varons, les seues filles varen tindre que desposarse en els pretenents masculins al tro, per a donar-los llegitimitat, tant si eren de sanc real (com era molt provablement Tutankamón) o mers cortesanos (Ai). El decés de Nefertiti va ocórrer, provablement, abans que el del seu espós, lo que va implicar que Ajenatón elegira a una de les seues filles per a ocupar el lloc de Gran Esposa Real a efectes de poder oficiar els rituals que demandava la presència femenina real.

També va destacar la figura de Kiya, mencionada com «L'amada esposa», esposa secundària de Ajenatón. Es pensava que Kiya, provablement, cobrara rellevància per haver pogut dotar d'un fill varó al rei, el príncip Tut-anj-Aton, el futur Tut-anj-Amón, pero anàlisis d'ADN varen demostrar que el chicon era fill del rei i una de les seues germanes.

Com era costum en els reis de la dinastia XVIII, Ajenatón va heretar del seu pare Amenhotep III el «harem real» (Casa Jeneret), que incloïa a la princesa mitannia Taduhepa, frut d'un tractat diplomàtic que l'havia enviat per a enfortir encara més les relacions entre Egipte i Mitanni durant el regnat del seu pare Amenhotep III, en la finalitat de poder mantindre el statu quo internacional.

Descendència

• Filles naixcudes de Nefertiti (els anys de naiximent es conten a partir del començ del regnat de Akhenaton):
  • Meritatón: durant l'any 1 o 2. Va ser gran esposa real de Ajenatón i de Semenejkara.
  • Meketatón: durant l'any 2 o 3. Va morir en l'any 14.
  • Anjesenpaatón: durant l'any 4 o 5. Va ser gran esposa real de Ajenatón, de Tutankamón i, per últim, del seu yayo Ai.
  • Neferneferuatón-Tasherit: durant l'any 7 o 8. Va morir entre l'any 14 i el 17.
  • Neferneferura: entre l'any 8 i 10. Va morir entre el 12 i el 17.
  • Setepenra: entre l'any 10 i 12. Va morir entre l'any 12 i el 17.

• Filles naixcudes de Meritatón:
  • Meritatón-Tasherit: entre l'any 14 i 17. Va morir en eixes dates.

• Filles naixcudes de Anjesenpaatón:

• • Anjesenpaatón-Tasherit: entre l'any 14 i 17. Va morir en eixes dates.

• Fills naixcuts de Kiya:
  • Kiya-Tasherit

• Fills naixcuts d'una germana no identificada:
  • Tut-anj-Amón (Tutankamón): posterior faraó d'Egipte.

Genètica

L'anàlisis paleogenético de la seua mòmia va tirar que la seua linaje patern (ADN-I) és compatible en poblacions del nort d'Àfrica i Nubia.

Regnat

Context històric

la Dinastia XVIII va viure un periodo històric d'excepcional importància en Egipte. Lliberat del jou dels governants hicsos, la terra dels faraónes es va convertir en una potència militar en dominar els territoris aledaño: pel sur, a la veïna Nubia, abundant en mines d'or i porta d'accés fluvial a l'Àfrica negra, en les seues riquees en forma de marfil, pells i fustes; i, pel nort, a Síria i Canaán, en Gaza i Fenicia, a on Egipte es podia aprovisionar de teles, fustes i diversos minerals.

Com a conseqüència, Kemet (Egipte) es va convertir en un país sumament opulento i els faraons es varen bolcar en promoure grans construccions i embellir el país. Molts estudiosos estimen que durant el regnat d'Amenhotep III, pare de Ajenatón, Egipte va alcançar la seua major cota en térmens econòmics. Ajenatón va heretar, puix, un estat en molt bona posició financera i econòmica, que el faraó va utilisar per als seus fins polítics.

Corregencia

Ajenatón no figura com a successor en cap document ni monument de l'época, lo que recolza la teoria de la prematura mort del príncip hereu Tutmose; en este sentit, els egiptòlecs afirmen que el jove príncip Amenhotep (Ajenatón) va ser ascendit a corregente en els últims anys de regnat del seu pare. Es creu que la seua residència estava en la ciutat de Tebes, lloc a on en els seus primers anys va contribuir a la construcció de diversos temples.

Ascens al tro

Amenhotep va ascendir al tro entorn a 1353 a. C., i va prendre com nomene Neferjeperura Uaenra (nfr ḫpru rˁ oˁ n rˁ), açò és, «Belles són les manifestacions de Ra, Únic en Ra».

Duració del regnat

Dels restants trobats d'este periodo en els jaciments arqueològics, es deduïx que el regnat de Ajenatón va tindre una duració aproximada de 17 anys. Despuix del desseté any de regnat no es troben ya etiquetes de les ánfores i demés tifells dels palaus i almagasens reals. Tampoc s'ha trobat, fins al moment, referència alguna al regnat de Ajenatón passat dit any en cap utensili o ceràmica.

Existixen dubtes, plantejades per historiadors i egiptòlecs, sobre si la duració del regnat inclou el periodo de corregencia. Mentres alguns estimen que el periodo de 17 anys és de regnat en solitari de Ajenatón, uns atres consideren el periodo de corregencia de Ajenatón en el seu pare com partix integrant d'esta etapa de 17 anys.

Primer periodo del regnat

Els historiadors creuen que la duració del primer periodo del regnat del rei no va ser més allà del quint any. En este lapsus, la figura de Nefertiti va cobrar importància com a Gran Esposa Real i el matrimoni, provablement, tindria ya, a lo manco, dos filles. Durant esta primera etapa no va haver ruptura en l'orde establit, encara que es va escomençar a gestar el canvi que duria a privilegiar el cult a Aton. El seu pare, Amenhotep III, va realisar vàries festes Heb Sigau, la principal funció de les quals era la de regenerar la força del faraó, celebrant algunes en l'actual Malkata, a on es trobava una residència real, cridada Palau de l'enlluernament de Aton, lo que atesta un primerenc interés en Aton. Amenhotep III tenia a este deu solar com el més venerat, fet reflectit en la correspondència en els reis de Mitani i Hitites, a on el sol també era la deïtat principal.

Edificacions dels primers anys

El cult a Aton, era característic de Tebes. Al principi del seu regnat, Ajenatón va promoure numeroses obres edilicias en la zona, que es varen realisar gràcies a diverses innovacions en les tècniques de construcció. En este sentit, no es varen utilisar grans blocs, sino chicotets mampuestos de calcàrea, a modo de rajoles, denominats talata, més fàcilment manejables i transportables pels treballadors. Eixos blocs varen ser descoberts com a material de farcidura reutilisats en els pilonos dels temples d'Amón en Karnak, construïts pels reis posteriors.

Entre les obres edificades en este periodo estan algunes dedicades a Aton, simbolisat pel disc solar. Per la posterior persecució a la que va ser somés tot lo relacionat en el rei herege, en especial pels governants de la dinastia XIX, han segut escassos els restants trobats d'estes representacions artístiques, més allà dels pertanyents a les etapes més primitives.

L'etapa històrica del seu regnat més important és la que inicia el conegut com a periodo de Amarna, que comprén els següents dotze anys.

Malalties

Actualment estudis realisats per neuròlecs i antropòlecs sugerixen que el jove faraó patia hidrocefàlia. L'autora Patricia Caniff ho descriu en el seu llibre "Akhenaton" com "una dolència menor que origina el desplaçament del teixit adiposo o greix subcutàneu des del tors a les posaderas i les cuixes" (Caniff, 2002). Akhenaton patia del “Síndrome de Marfan”, que es caracterisa per dotar al malalt de rostre prim i ulls achinados, dits de mans i peus molt fins i llarcs, ademés de desajusts cardíacs.

L'atra malaltia del faraó podia ser la que es diu “lipodistrofia muscular”, esta malaltia es caracterisa per la desaparició del greix corporal de cintura per a dalt, pero l'acumulació d'eixe greix de cintura per a avall, donant a l'individu les seues característiques caderes femenines per lo amples.

Cortesanos destacats

El recort dels cortesanos del faraó Akhenaton sobreviu en els relleus de les seues tombes localisades en Amarna, més precisament en el grup de tombes del sector Nort. Molt s'ha escrit entorn al cos de servidors de la cort, d'els qui s'han teixit conjectura de diverses índoles, des de simples advenedizos que varen seguir al faraó en els seus “deliris” místics fins a un grup de cortesanos incondicionals del faraó i el seu credo. No obstant, l'història no va desvelar molt dels seus secrets al dia de hui, lo següent és l'informació en la que es conta:

• Fuigga. Supervisor de la Casa Jeneret real, supervisor del Tesor Real i Majordom de la regna-mare Tiye. Està clar que Fuigga va ser un funcionari heretat de l'administració del faraó Amenhotep III, va seguir a la reina supervivent Tiye en el seu trasllat a la nova capital de Aketatón durant el regnat del seu fill Akhenaton. La seua tomba està identificada com la número 1 dins del conjunt de tombes del sector nort de la ciutat.

• Meryra II. Escriga real, Majordom i Supervisor dels dos Tesors, Supervisor de la Casa Jeneret real de Nefertiti. La seua tomba és la número 2 dins del conjunt de tombes del sector nort.

• Ahmes. Real escriga del Rei, Majordom de la facenda de Akhenaton. La seua tomba està localisada en el sector nort i identificada en el número 3.

• Meryra. Alt sacerdot de Aton en Ajetatón, Portador a la dreta del Rei. El seu sepulcre és el número 4.

• Pentu. Escriga real, Principal servidor de Aton en la facenda de Aton en Ajetatón, Cap dels meges. Li correspon la tomba 5.

• Panehesy. Principal servidor de Aton en el temple de Aton en Ajetatón. És el sepulcre número 6 del conjunt de tombes del sector nort.

• Tutu. Chambelán real, Principal Servidor de Ajenatón en el temple de Aton en Aketatón, Supervisor de tots els treballs del seu Majestad, Supervisor de l'argent i l'or del Senyor de les Dos Terres. El sepulcre és localisat dins del conjunt de tombes de la zona sur de Amarna en el número 8.

• Mahu. Cap de Policia de Ajetatón. Tenia a càrrec la protecció i seguritat personal del faraó. Li'l pot observar custodiant a Ajenatón en els seus trasllats en carro dins de la ciutat. El sepulcre és el número 9 de les tombes del costat sur.

• Ramose. Escriga real, Comandant de les tropes del Senyor de les Dos Terres, Majordom d'Amenhotep III. És un atre dels funcionaris heretats del pare de Akhenaton i va acompanyar a Ajenatón en la seua nova ciutat. La seua tomba identificada en el número 11 del grup de tombes sur demostra que era d'edat alvançada quan va sorgir la mudança a la nova capital d'Egipte.

• Maya. Escriga real, escriga dels reclutes, Majordom del palau de Akhenaton en Heliópolis, Supervisor del ganado de la facenda de Ra en Heliópolis, Supervisor de tots els treballs del rei, General del Senyor de les Dos Terres. És un cortesano provinent de la ciutat de Heliópolis, centre del cult solar en l'Antic Egipte. La seua preeminència en la cort de Amarna sugerix que el faraó Akhenaton es va nutrir de seguidors provinents de fidels de l'antic deu Ra.

• Ai. Pare del deu, Supervisor dels cavalls del seu Majestad, Supervisor del Tesor Real. Es creu que el títul de Pare del Deu era un honor per a denotar l'extremada rodalia al faraó en térmens familiars. Era el pare de la Dadora d'Hereus, la bella Nefertiti i yayo de les reines posteriors: Meritatón i Anjesenpaatón. Inclusivament va dur a prendre com Gran Esposa Real a esta última reina en lo que va tractar de llegitimar el seu ascens al tro una volta fallit l'últim descendent real masculí de la Dinastia XVIII, el jove príncip Tutankamón. Este cortesano va ser testic presencial de l'ascens al tro de Amenhotep IV, del naiximent de Akhenaton, de l'alçament i apoteosis d'Aton, dels decesos del gendre (Akhenaton), filla (Nefertiti) i netes (Meketatón i Meritatón); ademés del regrés a l'ortodòxia en Tutankamón. Finalment va ascendir al tro com a sobreviviente més propenc a la família real. Dins del grup de tombes de la zona sur de Amarna, la corresponent a Ai identificada en el número 25. cal consignar que un eixemple del famós Himne a Aton es troba gravat en dita tomba, que mai va ser utilisada perque, una volta ascendit a faraó, Ai va ser enterrat en la necròpolis de Tebes conforme al regrés a l'ortodòxia ya mampresa durant el regnat de Tutankamón.

• Bek. Se sap de la seua existència no per mig de la seua sepultura sino del seu taller, localisat en les ruïnes de la ciutat de Aketatón. Era el fill del Cap d'Escultors. Arquitecte i mestre escultor, en el solar a on s'ubicava el seu taller va ser trobat el bust de Nefertiti, aixina com també innumerables peces inacabades d'escultures, en especial de la família real.

La revolució de Amarna

Antecedents

Des dels inicis de l'Egipte faraònic, la religió havia anat adaptant-se als diversos factors de caràcter històric que tant social com culturalment influenciaven la vida espiritual dels antics egipcíacs. Conforme se succeïen les distintes dinasties egipcíaques, els centres de poder i influència anaven sofrint canvis i desplaçaments, originant variacions en les pràctiques religioses i en el panteón egipcíac. Açò suponia també privilegis en l'assignació de recursos (terres, ganado, siervo, etc.) sobre el restant dels deus (i els seus respectius temples i clero).

Des del 2400 a. C. el deu del sol s'adorava com Ra-Horajty, un deu en cap de falcó, coronat pel disc solar i l'uraeus, en ceptre uas i anj. Era el deu dels faraons, que es consideraven els seus fills i la seua representació en la terra. No obstant, esta preferència va canviar a finals de la Dinastia XVII: els príncips tebanos varen impulsar l'expansió de les seues fronteres fins a lliberar completament el territori egipcíac del domini dels governants hicsos. La reunificació del regne de l'Alt i Baix Egipte en una sola corona es va efectuar baix el mando dels príncips de Tebes, i la guia espiritual del deu tebano Amón, el centre espiritual del qual estava en Karnak. Aixina, el cult a Amón (i, per tant, el seu clero) va ocupar el seu sitial dorat de preeminència en el panteón egipcíac i es va transformar en el «Deu de la Victòria». Este impuls guerrer no es va acabar en l'expulsió dels hicsos, sino que va continuar en l'expansió de les fronteres fins a conquistar els territoris de Canaán i Nubia, lo que va donar orige al denominat Imperi Nou.

Els governants de la Dinastia XVIII, varen convertir a Egipte en un gran imperi. En cada nova conquista, l'agraïment a Amón es traduïa en nous temples i obres, com les successives ampliacions dels temples de Karnak, i en noves prebendes econòmiques als seus sacerdots: el cult i el clero de Amón varen rebre un tracte preferencial com mai fins a llavors havia rebut cap deu o deesa egipcíacs, acumulant immenses cotes de poder.

Durant els regnats de Amenhotep III i Thutmose IV, la tendència es va invertir paulatinament, puix el clero de Amón havia segut desplaçat pel de Ra i s'havia introduït de nou el cult a Aton, encara que com un deu secundari. Aton, Shu i Tefnut, formaven la tríade creadora, i el seu cult era símbol de la tornada a les bases del panteón egipcíac. El cult a estos deus havia segut substituït pel dels seus fills, pero el faraó va advocar per la tornada als tres primers deus, postergant els cults d'uns atres.

En Ajenatón, la reforma religiosa es va radicalisar en l'imposició de la preferència del deu Aton sobre el restant de deus i la prohibició del cult a Amón. El faraó va intentar, com ya havia fet el seu pare, aminorar el poder que el sum sacerdot i el clero de Amón havien adquirit en el temps. No obstant, este canvi no es va realisar en els primers anys del regnat. El propi nom de naiximent del rei Amenhotep comportava menció al deu Amón i, al principi, abdós cults podien coexistir lliurement. Segons els historiadors, va ser al voltant del quint any de regnat en solitari quan el rei Amenhotep IV va abandonar el seu nom de naiximent en honor al deu Amón i va adoptar el de Ajenatón, conjuntament en modificacions en els distints títuls, com els noms d'Horus, Nebty i Horus Dorat.

Motius

La reconstrucció de l'univers espiritual, social, econòmic i polític de l'Egipte de finals de la dinastia XVIII, ha permés, a falta de registres històrics explícits, intuir els motius que varen induir a Ajenatón a realisar la reforma religiosa. Aixina, puix, analisant eixe context, molts estudiosos han coincidit en afirmar que l'instauració de la nova religió es va deure tant a motius polítics com a espirituals, dimensions a l'adop inseparables.

Pels restants trobats en l'abandonada ciutat d'Amarna, és clara l'intenció de Ajenatón de posicionar-se entre el deu Aton i el simple adorador, sense intermediaris, sense sacerdots en mig, sense clero. Per això el reforç de l'autoritat real, ya no en el pla espiritual sino eminentment polític, és un objectiu palpable en els distints restants trobats en les tombes o els altars dels temples.

Aton: el disc solar

Aton es representava com un gran disc solar, del que eixien braços en disposició radial, que terminaven en mans en el signe anj de la vida en les que arreplegava les ofrenes, donant a canvi llum i vida. No s'han conservat images antropomórficas, tan comunes en la religió egipcíaca, del deu Aton, ya siga en forma d'escultures, pintures o bajorrelieves.

Aton era la forma del deu del sol en la vesprada i personificaba la font de tota vida. Amenhotep III havia protegit el cult a Aton, i Ajenatón va dur al llímit el sentit religiós d'adoració del símbol solar, convertint a Aton en el deu personal del faraó, i per això, en el de tots i cada u dels seus súbdits. Ademés, Ajenatón no solament va erigir en el Temple de Karnak un santuari dedicat a Aton, sino que va fundar una nova capital polític-religiosa: Ajetatón.

Ajetatón: la nova capital polític-religiosa

Pla d'Ajetatón

Plantilla:Etiqueta image inicie

A mig camí entre Menfis i Tebes, les dos anteriors grans capitals, va ordenar construir una nova capital en el desert, Ajetatón (l'actual Amarna) consagrada al deu Aton. Per a delimitar el perímetro de la ciutat es varen erigir 15 esteles de demarcació en les que es declara la pertinença del parage al nou deu Aton. En la nova ciutat, va fer construir temples en grans patis, ya que el cult solar devia fer-se a l'aire lliure. La construcció de la nova capital es va finançar en el confisc a favor de la corona de les terres i rendes dels antics temples, llevant-los privilegis als sacerdots i deixant-los sense les immenses riquees que acumulaven cada any. Cap al quint any de regnat, el faraó, la família real i la cort, es varen traslladar a la nova ciutat. La ruptura en el passat quedava aixina totalment consumada.

Reformes religioses

Artícul principal → Atonisme.

Com a conseqüència de lo anterior, va sorgir la nova religió, sustentada sense fissures des del màxim nivell polític de l'estat faraònic. El faraó es va nomenar únic representant en la terra del deu, fent innecessària la casta sacerdotal. El faraó en la gran esposa real oficiaven entre el poble i Aton. Para Flinders Petrie i atres antics egiptòlecs, est va ser el començ de la primera religió monoteista, el principi de la qual rector es resumix en les conegudes paraules de l'eminent egiptòlec Cyril Aldred que, parafraseando el Corà, va afirmar que existix un sol Deu, i el faraó és el seu profeta.

Com a sum sacerdot de Aton, va rebujar l'autoritat del sum sacerdot de Amón, qui tenia el títul de Cap dels sacerdots de tots els deus i un gran poder polític. En el dècim any del seu regnat, Ajenatón va ordenar borrar el nom de Amón i el de la seua esposa Mut de tots els monuments, fins a dels cartuchos en noms teóforos de tots els faraons, inclós el del seu pare.

La nova religió es caracterisava per una forta abstracció i conceptualisació de la deïtat. A esta conclusió s'aplega en considerar que, si be l'adoració d'una deïtat solar oferia oportunitats d'events festius en moments determinats del calendari, com són els dies de solstici i els d'equinocci, no obstant, Ajenatón no els va utilisar determinadamente en la seua reforma religiosa. Més encara, l'orientació dels edificis en la nova ciutat dedicats a Aton no seguix cap patró solar o còsmic, sino que s'adequa a la topografia del terreny a on estos s'assentaven. Tot açò du a la conclusió de que la nova religió entorn a Aton es basava en una forta abstracció conceptual en perjuí d'atres manifestacions religioses més concretes. Açò va ser lo que va originar un important problema en el sistema de creències egipcíac, ya que el poble no concebia als deus sense forma i image, sino que necessàriament els corporizaba, ya anara en una image antropomorfa, ya en un animal associat, icon zoomorfo.

La revolució, provocada per Ajenatón, va comportar la total eliminació de les images humanisades de deus en escultures, relleus, mobles i atres tifells, que havien constituït —tradicionalment— la principal font iconográfica de l'art egipcíac. Paralelament, la família real es va convertir en el motiu central de les representacions artístiques: en els altars dels temples a on abans es trobaven les estàtues dels deus, es vea ara la família real, a voltes en parella, atres voltes en totes les seues filles, i sempre en el deu Aton, el disc solar, oficiant com a protector i dador de vida.

Simultàneament, es va produir també un canvi radical en les formes i modos d'oficiar les cerimònies religioses. Els antics temples tancats, obscurs, a on lo primordial és el ocultament de la divinitat i l'accés restringit, varen donar pas a temples oberts, a l'aire lliure, a on l'observació de la divinitat estava a l'alcanç de qualsevol neófito o no iniciat. En tot, subsistixen molts interrogants en lo relatiu al cult de la nova religió respecte a dos temes: el cult individual o familiar i la seua relació en el més allà.

El cult privat

La pràctica religiosa de l'Antic Egipte intentaven contindre i donar sentit a les necessitats espirituals de llauradors, artesans o del ciutadà mig del regne. La gran cantitat d'escultures, amulets i texts referits a cults particulars que s'han conservat, mostra que la religió tenia un profunt impacte en la vida quotidiana. En la cultura egipcíaca, multitut de deïtats tutelaven cada faceta de la vida: la concepció, la fertilitat, el naiximent, el matrimoni, la mort, etc. Aixina, l'egipcíac comú vivia en un entorn de pràctiques i cerimònies religioses íntimament unides: l'invocació a Min per a la collita, la protecció d'Osiris en la mort, etc.

Per tal motiu, en les investigacions arqueològiques és molt comuna trobar en les vivendes de l'Antic Egipte chicotets altars, escultures, etc. L'antiga ciutat d'Ajetatón mostra variats restants d'altars en images tant de Aton en el faraó o la família real, com de les antigues deïtats egipcíaques que havien segut desterrades del nou cult oficial. Aixina, alguns historiadors indiquen que en algun punt, Ajenatón va observar que la religió que implantava generava un buit que no podia cobrir determinades necessitats espirituals dels seus súbdits, i va pretendre suplir eixes necessitats en l'adoració de la família real, por intermedio de la qual s'aplegava a Aton. No obstant, la reforma dels cults privats va constituir una empresa molt delicada.

Aixina, molts estudiosos creuen que l'abandó i oblit en que va caure la religió de Ajenatón, una volta mort el faraó, es va deure al fet de que en cap moment va aplegar a conseguir que les necessitats espirituals en el pla individual i familiar del poble egipcíac anaren caramullades en la seua proposta religiosa. Dit d'una atra forma, la religió de Ajenatón mai va deixar de ser una religió de l'aparat de l'estat, ya que en el pla individual l'egipcíac va seguir encomanant-se a les antigues deïtats.

A la seua mort, no solament va caure en l'oblit el cult a Aton, sino també a Osiris, ya que el destí en el Més allà depenia de la llealtat al faraó, pero el poble seguia adorant als vells deus i apegado a les seues tradicions i superstició. Inclús en la pròpia capital s'han trobat estàtues d'atres deus erigides ya en eixa época.

Relació en el més allà

Referent al cult del més allà, en la religió egipcíaca recaïa en el deu Osiris, que la seua epopeya de resurrecció es convertia en model de referència en el moment del decés del súbdit egipcíac. El cult de la resurrecció és una constant en l'història de l'Antic Egipte, des del primitiu periodo predinàstic fins a l'época romana. En diferents desenrolls, les pràctiques mortuorias varen crear texts tan elaborats com el Llibre del Amduat, els rituals de embalsamament, l'arquitectura de les necròpolis, etc.

No se sap encara cóm Ajenatón, com a reformador religiós, va reemplaçar o va modificar este cult del més allà. A pesar de que en la ciutat de Ajetatón hi ha restants de tombes en relleus i pintures murals, en dites tombes no hi ha cap referència al cult osiríaco.

Reformes polítiques

Tradicionalment, s'ha tingut l'image de Akhenaton com la d'un governant que havia abandonat total o parcialment el seu càrrec per una religiositat extrema, i que havia dut a Egipte al decliu (sobretot en l'exterior). No obstant, esta image de Akhenaton ha anat perdent força a partir de les últimes investigacions.

Política interior

El canvi en el model polític va supondre un afianzament del poder real. Pels rastres trobats en les ciutats de Tebes i Ajetatón, tot demostra que la preeminència del faraó sobre el restant de l'aparat de l'estat era evident. Ni la classe sacerdotal, ni els principals referents de l'engranage burocràtic de l'estat (virreyes, chatys, supervisors del tesor, etc.), varen conseguir, aparentment, algun tipo de rellevància, en les soles excepcions d'Ai i Horemheb, encara que abdós varen ser sumisos al poder del faraó.

Els principals funcionaris de l'estat han passat a la posteritat més com a seguidors incondicionals del faraó i la seua nova ideologia, que per obres, fets o documents, com queda mostrat en els relleus que mostren les seues tombes en el cementeri de la nova ciutat, Ajetatón. En eixes images, s'esforcen en mostrar la seua devoció cap al rei, la família real i, òbviament, cap a la nova religió.

L'alluntament del clero (en especial el d'Amón) de les qüestions terrenals es pot inferir de l'abandó de les dos principals ciutats a on residien els faraons: Menfis, la sèu política del regne, i Tebas, la sèu religiosa i lloc d'orige de la dinastia reinante.

Relacions exteriors

Per lo que es referix a la política exterior, Ajenatón va ser capaç de mantindre el statu quo en els territoris conquistats de Canaán i Líbia. Per un atre costat, encara que la destrucció dels restants del seu regnat no ha deixat molts documents de política exterior, la correspondència en atres reis coetáneos guardada en els archius d'estos, mostra la seua activitat diplomàtica, encara que provablement delegara moltes de les seues obligacions en els seus colaboradors.

Del Segon Periodo Intermig, Egipte va eixir sumament enfortit, ya que a l'expulsió dels hicsos li va seguir un periodo de conquistes que va alcançar la seua màxima expansió durant el regnat del faraó Tutmosis III. L'equilibri de poders es va alcançar en la confrontació en el regne de Mitanni. Dita rivalitat comprendria casi dos sigles d'història i aplegaria al seu fi en el tractat de pau convingut per Amenhotep III i el rei Shuttarna II. Per a ratificar-ho, el rei de Mitanni va enviar a la seua filla, la princesa Giluhepa, per a ser desposada en el faraó. El tractat va ser reafirmat en l'enviament d'una atra princesa mitannia (Taduhepa) durant el regnat del rei Tushratta a l'harem real del faraó. Tot açò està documentat en les Cartes de Amarna.

Aixina, el sistema d'aliances entre els estats de Babilonia, Mitanni, Assíria, Hati i Egipte, implicava un manteniment del statu quo internacional, possibilitant un gran entramat de relacions diplomàtiques que ha pogut ser desvelat per mig del descobriment de l'archiu egipcíac en la ciutat de Amarna. En estes relacions diplomàtiques, el tracte que es donen entre els reis és el de germà. En els estats vassalls o dins de l'esfera d'influència egipcíaca, el tracte era molt més servil, sent el faraó tractat com El meu Senyor de forma habitual.

La correspondència diplomàtica indica que Ajenatón va mantindre el sistema d'aliances heretat del seu pare. Els reis aliats oferien amistat i aliança a canvi de l'or faraònic i els estats vassalls imploraban atenció de part del faraó per a rebre recursos o ser beneficiats i conservar el poder.

Este equilibri es va mantindre durant el regnat de Ajenatón, encara que en tendència a desestabilisar-se per la belicosidad i poder que estava adquirint Hati, que havia escomençat per atacar al regne de Mitanni, que inútilment va demanar auxili a Egipte. El liderage que va alcançar el regne hitita duria a una série de confrontacions bèliques entre Egipte i Hatti que es prolongarien des del govern de Tutankamón fins al de Ramsés II, qui firmaria una pau duradora establint un nou statu quo internacional.

Tot fa supondre que, en el maneig de les relacions internacionals, el faraó mantenia el coneiximent i la presa de decisions en els tractes en les potències estrangeres, com be ho atesten les Cartes de Amarna. Algunes d'eixes tablillas de fanc cuit estaven dirigides a la regna mare Tiyi, encara que se supon que va ser durant un breu periodo immediatament posterior a la mort de l'anterior rei Amenhotep III, quan el nou rei Ajenatón no estava del tot familiarizado en les relacions diplomàtiques.

Reformes artístiques

El canvi religiós va provocar també un canvi en els cànons artístics; encara que efímera, l'nomenada «revolució amarniana» va significar un periodo molt interessant en l'art egipcíac, puix es va passar del hieratisme monumental a un curiós i descarnat naturalisme en el qual es noten centelleigs/centellejos de tendrea (com, per eixemple, es pot apreciar en l'estela que representa a Nefertiti en les seues filles chicotetes o en el famós bust que representa a la célebre sobirana).

Fins a la reforma religiosa de Ajenatón, existia en Egipte un cànon tradicional de representació en relleus i pintures murals que presentava les següents característiques:

• l'escola artística tradicional de l'Antic Egipte no utilisava la perspectiva en les images murals, puix el tamany determinava el grau d'importància del personage respecte del restant dels components.
• les images antropomórfiques es dibuixaven de la següent forma: el cap, els braços i les cames de perfil, pero els ulls i el tors de front. Este mètoto de representació es modulava en una cuadrícula de quatre unitats d'ample per nou d'alt.

Una de les principals característiques del nou art naixcut en el Atonisme és el canvi en este estil de representació. Per un costat, es va abandonar el cànon tradicional de representació del cos humà, que seria modelat a partir de llavors en una nova cuadrícula de quatre unitats d'ample per dotze d'alt, modificació que es va mantindre baix els seus immediats successors. Les images són més naturalistes, aplegant-se a extrems descarnats. Es deixa de costat la representació idealizada, sense faltes o defectes físics, i es remarquen algunes traces de forma extrema: posseïxen caps allargats en la seua part posterior, ulls esgarrats, llavis grossos, mandíbules prominents, colls llarcs i estilisats, panches pronunciades —tant en personages masculins com a femenins— i contorns redonejats que, en molts casos, dificulten l'identificació del sexe del personage representat.

Este últim canvi va fer pensar a molts estudiosos del XIX i de principis del XX que les escultures del faraó Ajenatón descrivien malformacions físiques producte de supostes malalties que hauria patit el faraó, com el síndrome de Marfan. Les escultures trobades del faraó herético descriuen una image mai vista abans en qualsevol atre rei: coll allargat, muscles i tors estret, caderes protuberantes, llavis grossos i mentó allargat. Hui en dia, els historiadors i arqueòlecs estimen que les images del rei són representacions artístiques i no són elements suficients per a supondre que patira malalties cròniques.

Ademés, en la troballa de la tomba de Tutankamón, s'ha pogut observar que la mòmia del faraó-chiquet posseïa un cràneu allargat semblat a les escultures i images trobades de la família real del periodo de Amarna. Com a conseqüència d'això, s'ha especulat en la possibilitat de que este tipo de creacions artístiques podrien pretendre reflectir certs atributs físics compartits pels membres de les famílies reals, en l'intenció d'oferir una image homogénea de la realea.

Un atre dels innovadors canvis de la revolució de Amarna és el motiu de les representacions. Eliminats els motius religiosos, ya que Aton era una deïtat abstracta simbolisada pel disc solar, en l'univers artístic egipcíac sorgirien les escenes íntimes, familiars i personals. Les images tradicionals del faraó destrossant als seus enemics, tant interiors com a exteriors, varen ser reemplaçades per escenes íntimes del faraó venerant al seu deu, en la seua família o en la seua Gran Esposa Real: Nefertiti.

Varen sorgir peces excepcionals que mostren al faraó en una faceta més humana, siga compartint un moment en la seua amada, jugant en les seues filles en el regazo, o en moments penosos, com la fúnebre despedida d'una de les seues filles.

Gràcies a les excavacions en la ciutat d'Ajetatón, varen eixir a la llum importants obres d'art del periodo. Precisament, en el taller de Thumose, l'escultor real, es varen trobar dos dotzenes de peces escultòriques, inclós el conegut bust de la reina Nefertiti.

De tots els llegats del periodo de Ajenatón, solament l'artístic va perdurar despuix de la seua mort. El llegat polític es va extinguir en ella, ya que durant el regnat del seu successor el faraó chiquet Tutankamón, somés a Ai i Horemheb, la cort va retornar a Tebas. I en el pla espiritual, com ya s'ha indicat, la reforma religiosa de Ajenatón es va extinguir també en la seua mort. Solament, les innovacions artístiques del periodo de Amarna varen conseguir sobreviure algun temps despuix del decés de Ajenatón, podent trobar-se rastres encara durant els regnats de Tutankamón, Ai i Horemheb. En tot, durant la Dinastia XIX, l'art egipcíac va tornar a l'antiga ortodòxia artística.

Lliteratura de l'época

En algunes tombes dels funcionaris de Ajenatón, particularment en el d'Ai, es varen trobar fragments del Himne a Aton, en el que el propi faraó va expressar els conceptes de la nova religió. Crida l'atenció per la seua semblança en el salm 104 de la Bíblia. Diu aixina:

Epidèmies en Amarna

Durant el Periodo de Amarna es va produir una important pandèmia, provablement de pesta bubónica, poliomielitis o, tal volta, grip, que es va originar en Egipte i es va estendre per tot l'Llevant mediterràneu, acabant en la vida, per eixemple, de Suppiluliuma I, el rei hitita. Suponent que haguera segut una grip, s'explicaria perque es tracta d'una malaltia associada a la proximitat d'aus aquàtiques, porcs i sers humans, i el seu orige com una malaltia pandémica va poder ser pel desenroll dels sistemes ganaders, puix facilitaven la proximitat d'estos animals en els seus rebujos. Algunes de les primeres evidències arqueològiques d'este sistema ganader s'han datat durant el regnat de Ajenatón, i la pandèmia que va seguir a este periodo en tot l'Oriente Pròxim pugues haver segut el primer brot registrat de grip.

No obstant, la naturalea precisa d'esta plaga d'Egipte seguix sent desconeguda, i també s'ha sugerit Àsia com a possible lloc d'orige de la pandèmia de grip en sers humans.

La successió de morts en la família real va deure impactar profundament en lo personal al faraó Ajenatón i, en general, a tot el regne. Varen ser víctimes d'esta pandèmia la regna mare Tiy, la Gran Esposa Real Nefertiti i les princeses Meketaton, Meritatón, Setepenra i Neferura, en un interval de temps que va des dels anys 12 al 17 del seu regnat.

Per lo demés, la prevalença de la malaltia pot ajudar a explicar la rapidea en que la ciutat de Ajetatón va ser posteriorment abandonada, i també el per qué les generacions posteriors varen considerar que els deus s'havien tornat contra els reis de Amarna.

Zahi Hawass ha sugerit que l'epidèmia podria ser de pesta negra, perque s'han trobat chafades d'eixa malaltia en Amarna. Arielle Kozloff, per la seua banda, ha discutit eixa hipòtesis i argumenta que l'epidèmia va ser causada per una pesta bubónica sobrevinguda junt a una epidèmia de poliomielitis. No obstant, el seu argument de que la poliomielitis no és tan virulent com algunes atres malalties ha segut refutado puix ignora l'evidència de que les malalties són menys virulent quant més temps estan presents en la població humana, com es va demostrar en la sífilis i la tuberculosis.

Final del regnat

No se sap a ciència certa cóm va terminar el regnat de Akhenaton, ya que no es conta en documents ni cròniques de l'época. Ademés, la damnatio memoriae decretada pels posteriors faraons de la Dinastia XIX va eliminar molta informació sobre el seu mandat.

La culminació del regnat de Akhenaton pot centrar-se en una gran celebració en Aketatón en l'any 12 de regnat. L'acontenyiment va consistir en una gran recepció real d'embaixadors de potències estrangeres i enviats d'estats vassalls de l'Imperi Egipcíac. Gràcies als relleus en la tomba del cortesano Meryra, es pot saber que la família real estava en ple: Akhenaton, Nefertiti i les seues sis filles.

Despuix del duodècim any de regnat de Akhenaton, va sobrevindre la mort de la princesa Meketatón, que supostament va fallir en donar a llum. Es desconeix tant el nom com el sexe d'est beu real, lo que provablement indica que no va sobreviure a la seua mare. En el funeral de Meketatón es va poder vore els seus pares despedint-la, pero no hi ha rastre algun de la regna-mare Tiye, raó per la qual s'estima que la mare de Akhenaton va fallir dins d'un lapsus que va des de l'any 12 al 14 del regnat del faraó.

Despuix de l'any 14 de regnat, no hi ha mencions a la reina Nefertiti, mentres que la princesa Meritatón és elevada a la posició de Gran Esposa Real. Tot indica que la reina Nefertiti va fallir despuix d'eixe any de regnat.

A la seua volta, les princeses Meritatón i Anjesenpaatón varen ser elevades successivament a la posició de Gran Esposa Real, no solament en funcions ritualista sino també baix una base sexual. Abdós princeses varen donar a llum sengles princeses, a els qui es va nomenar com a les seues mares en l'agregat de "ta sherit" (“la menor”). Aixina, les princeses Meritatón-Tasherit i Anjesenpaatón-Tasherit varen ser el frut de la relació incestuosa del faraó Akhenaton en les seues filles, molt provablement en l'intenció de conseguir un descendent masculí.

L'ascens de Semenejkara a corregente pot ser ubicada al voltant de l'any 15 de regnat, ya que en eixe any Anjesenpaatón va reemplaçar a la seua germana Meritatón com a Gran Esposa Real. Aixina, Meritatón va ser la consorte real del nou corregente Semenejkara, mentres Anjesenpaatón es va convertir en la Gran Esposa Real del seu pare Akhenaton.

Es poden datar els decesos de quatre de les sis filles de Nefertiti i el faraó, els qui varen fallir entre els anys duocécimo i desseté del regnat. Esta successió de morts en un curt periodo dins de la família real ha obert el camp de l'especulació entre els estudiosos, en dos hipòtesis explicatives al respecte:

• les morts varen ser degudes a una malaltia congènita i hereditària que patirien les filles de Nefertiti;
• la causa de les morts va ser una epidèmia que va assotar Egipte i va afectar a la família real. Esta hipòtesis és la més acceptada entre els especialistes. Les dificultats en l'identificació de mòmies o la falta d'estes impedixen alvançar més en la elucidacó d'este aspecte.

En un atre orde de coses, la successió no es troba degudament registrada, sobretot si es té en conte que els faraons posteriors varen pretendre borrar el regnat dels registres, tendint un pont entre Amenhotep III i el usurpador Horemheb.

La mort de Ajenatón en el desseté any del seu regnat dona al faraó una edat provable d'entre 30 i 36 anys. El seu immediat successor, el desconegut Semenejkara, va regnar durant un breu periodo, que alguns estudiosos estimen entre menys d'un any a no més de tres. Despuix d'ell, va ascendir al tro d'Egipte un chiquet de menys d'onze anys d'edat: Tutankamon.

Ajenatón va ser enterrat en la tomba que es va fer construir, la cridada Tomba Real de Amarna, com demostra el fet de que la cambra funerària estava sagellada. No obstant, el cos del faraó va ser retirat quan la cort va retornar a Tebas, i la seua mòmia va ser inhumada en el Vall dels Reis, en la KV55, junt al de la seua mare la reina Tiy. El seu sarcòfec va ser destruït i va permanéixer en la necròpolis de Amarna; ara es troba, reconstruït, en l'exterior del Museu d'El Caire.

Successors

Una costum que es va impondre durant la dinastia XVIII era la de nomenar un corregente, de modo que el faraó reinante delegava algunes funcions polítiques i religioses en l'hereu, qui una volta ocorreguda la mort del rei accedia al tro. En els casos en que la posició del príncip hereu era indiscutible (per ser el fill del rei i la Gran Esposa Real), la corregencia era vista com un marc de continuïtat i formació del jove príncip. En atres ocasions, l'instauració d'un corregente era una necessitat per a afirmar-ho com a hereu, ya fora perque no existia eixe príncip, ya perque provenia d'una esposa de menor ranc que la Gran Esposa Real. El fet de que Ajenatón i Nefertiti solament tingueren filles va deure haver plantejat el problema successori de forma prematura.

El periodo de successió de Ajenatón no es coneix encara be. Se sap que va existir a finals del seu regnat un personage denominat Anjjeperura-Semenejkara, que portava cartuchos reals, donant l'apariència de que, si no era corregente, segurament era el successor immediat del faraó Ajenatón.

La duració del regnat del rei Anjjeperura-Semenejkara no està clara, encara que els egiptòlecs han determinat que el seu lapsus va ser sumament breu, estimant-se un interval que va de menys d'un any a un màxim de tres. Es desconeix per complet quin era el víncul sanguíneu o polític en el faraó herege, encara que s'han plantejat vàries hipòtesis:

• Semenejkara era fill de Ajenatón i d'una reina de menor ranc que Nefertiti (provablement, Kiya).
• Era germà o mig germà de Ajenatón (o siga fill real del faraó anterior Amenhotep III).
• Pertanyia a l'alta noblea en la cort del faraó, qui desposó a la princesa Meritatón, i per la seua vinculació i influència va accedir primer a la corregencia en les postrimeries del periodo de Amarna i despuix va alcançar el tro en solitari.
• Era Nefertiti que va emular a la seua antecessora Hatshepsut convertint-se en faraona i assumint traces masculines. En contra d'esta teoria està el fet de que Nefertiti no era de sanc real, al contrari que Hatshepsut.

La successió del faraó Semenejkara va recaure en un jove príncip de sanc real: Tutankamón, qui prenent com a Gran Esposa Real a Anjesenpaatón, una de les filles de Nefertiti i depositario dels drets reals, va ascendir al tro. Els historiadors opinen que el llent periodo de restauració va escomençar durant este regnat. El mateix faraó va modificar el seu nom de naiximent en favor de l'anterior deu Amón, cridant-se d'ara en avant Tut-anj-Amón. L'abandó de la ciutat de Ajetatón es va produir de forma paulatina, trasladándode no solament les oficines administratives i polítiques del regne sino també la seua necròpolis, el Valle Real, en les mòmies reals, com be ho va atestar el descobriment de KV55. La pronta i inesperada mort del faraó chiquet va quebrar la llínea successòria extinguint-se en ell la dinastia XVIII.

El misteri de la tomba KV55

Vore també: KV55

La tomba KV55 va ser descoberta el 6 de giner de 1907 en el Vall dels Reis per Edward Ayrton, durant una expedició promoguda per Theodore Davies. Es va pensar que era un lloc de sepelis múltiples, ya que en un primer moment es va identificar com la morada de la mòmia de la regna mare Tiy, qui va ser posteriorment localisada en la tomba KV35. Els restants trobats, en molts casos destrossats, fan molt difícil la seua interpretació.

Les portes tenen els cartuchos de Tutankamón, el sarcòfec trobat porta el nom de la favorita real Kiya, l'altar trencat conté els jeroglífics de Tiy i existixen rajoles màgiques en el nom de Ajenatón. Una de les hipòtesis és que el lloc hauria funcionat com un lloc de sepelis múltiples en distints moments dins del lapsus que va ser des de finals del regnat de Ajenatón fins al d'Ai.

Horemheb i els seus successors varen destruir sistemàticament tot lo relacionat en Ajenatón i la seua família, incloent lo referent a Tutankamón i Ai, per a aparentar continuïtat en Amenhotep III, per lo que no queda constància del seu enterrament, encara que s'estima que va ser sepultat en la Tomba real de Amarna.

Despuix de descobrir la tomba KV55 en un santuari en el seu interior dedicat a la reina Tiy, es varen realisar diversos estudis de la mòmia allí enterrada, que varen tirar els següents resultats:

• La mòmia correspon a un varó d'uns 35 anys;
• És del mateix grup sanguíneu que Tutankamón, supost fill del faraó;
• Té el cràneu proporcionalment més gran que el cos, guardant certa semblança en les estàtues esculpidas durant el regnat de Ajetatón.

Mentres que alguns historiadors estimen que la mòmia pertany a Ajenatón, basant-se tant que el sarcòfec conté els jeroglífics del nom i els atributs de realea (uraeus) borrats, com en l'existència de les rajoles màgiques que porten el nom de Ajenatón, atres estudiosos adjudiquen la mòmia al successor Semenejkara, basant-se en recents estudis forenses que donen al personage momificat una edat de decés propenca als vint anys, senya que exclou terminantment a Ajenatón.

Descobriment de la mòmia

En setembre de 2010, en la publicació mensual de National Geographic es va donar a conéixer que un equip de científics liderats per Zahi Hawass havia efectuat una série d'estudis sobre la més que estudiada mòmia del faraó Tutankamón, extraent mostres d'ADN del cos del "Rei Chiquet".

Els estudis d'ADN realisats sobre la mòmia de Tutankamón han permés averiguar l'identitat d'una série de mòmies descobertes feya moltíssim temps, pero l'identitat del qual era desconeguda. Prenent com a base la mòmia de Tutankamón i la que es presumia era la d'Amenhotep III, es va poder determinar que una de les mòmies de la famosa tomba KV55 era el pare del faraó-chiquet i fill del faraó Amenhotep III. Tal patró genètic de la mòmia fa concloure que el morador de KV55 no seria un atre que Ajenatón. Ademés es va identificar a dos mòmies femenines conegudes com la Dama Major i la Dama Jove, com la Yaya (La Reina Tiy) i Mare respectivament de Tutankamón, també a dos fetos fills seus i a la seua esposa Anjesenamón.

Testimonis de la seua época

Ademés d'ordenar construir la nova capital, Ajetatón el «Horisó d'Aton», en l'actual zona d'Amarna, s'han descobert restants d'antigues construccions de la seua época en:

• Karnak, blocs pétreos reutilisats (Sethe 1957: 1990-1995),
• Asiut, blocs pétreos (Gabra 1931),
• Menfis, varis blocs i objectes (Lohr 1970).

Titulatura

Quan va canviar de titulatura:

Vore també

• Les Reines d'Amarna
  • Nefertiti
  • Tiye
  • Kiya

• Amenhotep III
• Tutankamón
• Neferneferuatón
• Dahamunzu
• Ai

• Atonisme
• Amarna
• Cartes de Amarna
• Arbre genealògic de la Dinastia XVIII d'Egipte

Ficció

Són múltiples les mencions en obres de ficció del faraó Ajenatón, les més importants publicades en llengua espanyola:

• Naguib Mahfuz; (2006). Akhenaton, El País. ISBN 84-9815-231-3.
• Mika Waltari; (2006). Sinuhé, l'egipcíac, El País. ISBN 84-9815-220-8.

• Pauline Gedge; (1984). El faraó, Pàmies. ISBN 978-84-16970-37-7.
• Philip José Farmer; (1971). The fabulous riverboat. ISBN 978-607-17-7138-7
• En música també va ser objecte d'interés, com per eixemple en l'òpera Akhnaten (1984) del compositor nortamericà Philip Glass.

Bibliografia

• Barry J. Kemp; tr. Tusell, Mónica (1989). L'Antic Egipte, Barcelona, edit. Crítica. ISBN 84-8432-485-0.
• Ian Shaw i atres (2007). Història De l'Antic Egipte, L'Esfera Dels Llibres, S.L.
• Manetón (2008). Història d'Egipte, Madrit: Akal Edicions. ISBN 978-84-460-2551-1.
• Oconnor, Forbes, Lehner i atres (1996). Egipte: Terra dels Faraons, Segona partix, Barcelona: Edicions Foli, S.A. ISBN 84-413-0155-7.
• Jacq, Christian (1992,1997). Nefertiti i Akhenaton, Barcelona: Edicions Martínez Roca, S.A. ISBN 84-270-2294-8.
• Osman, Ahmed (1991,1992). Moisés, Faraó d'Egipte, Barcelona: Planeta,. ISBN 84-320-4487-3.
• Caniff, Patricia (2002). Grans Biografies: Akhenaton, Espanya, EDIMAT Llibres, ISBN 84-8403-769-X

En anglés

• Ian Shaw i atres (2002). The Oxfor history of Ancient Egypt, Oxford University Press.. ISBN 0-19-815034-2.
• Rita I. Freed, Yvonne J. Markowitz, and Sue H. D'Auria (1999). Pharaohs of the Sun: Akhenaten - Nefertiti - Tutankhamen, Bulfinch Press.. ISBN 0-8212-2620-7.
• Cyril Aldred (1991). Akhenaten: King of Egypt, Thames & Hudson.. ISBN 0-500-27621-8.
• Dodson, Aidan(1990).«Crown Prince Djhutmose and the Royal Sons of the Eighteenth Dynasty».Journal of Egyptian Archaeology.vol 76
• Dodson, Aidan i Hilton, Dyan (2004). The Complete Royal Families of Ancient Egypt. ISBN ISBN 0-500-05128-3.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Akhenaton.
• Francisco Javier Gómez Torres, La clausura dels temples durant el periodo amárnico.
• Archivat el 7 de setembre de 2008 archivat en Wayback Machine.
• Els títuls del faraó Ajenatón (Akhenaton)
• Akhenaten, en digitalegypt
• Ensaig de James Allen sobre el fi del periodo de Amarna. En anglés. University of Memphis
• Ensage de Jacobus van Dijk sobre la mort de Meketatón. En anglés. University of Memphis
• Ensaig de Earl Ertman sobre els estils artístics en la primera etapa del regnat. En anglés. University of Memphis

Predecessor: Amenofis III

Faraó Dinastia XVIII

Successor: Semenejkara