Anar al contingut

Supermercat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Vista interior d'un supermercat SPAR a són Moro, Cala Millor (Mallorca). Les prestageries a banda i banda del passadís mostren productes envasats, principalment aperitius i rebosteria, i al fondo seccions de congelats i de fruites i verdures.

Un supermercat és una botiga que ofereix una àmplia varietat d'aliments, begudes i productes de neteja de la llar i de la roba, o productes de perfumeria i parafarmàcia. Els supermercats, combinats en uns grans magatzems de vegades es coneixen com a hipermercats. El supermercat tradicional ocupa una gran quantitat d'espai, generalment en un sol nivell. Solen estar situats a prop d'una zona residencial. o urbana de les poblacions L'atractiu bàsic és la disponibilitat d'una àmplia selecció de productes sota un mateix sostre, a preus relativament baixos. També s'inclouen atres facilitats com aparcaments i la comoditat d'un horari de compra que s'allarga fins al vespre. Els supermercats solen destinar grans pressupostos a la publicitat, generalment a través de premsa, televisió i rets. Les cadenes de botigues, solen ser la fórmula que utiltizen els supermercats per organisar-se, les quals compten en grans centres de distribució de les seues empreses matrius, fet que augmenta les oportunitats d'economies d'escala. Solen adquirir productes als fabricants a preus més baixos que a les botigues minoristes. També minimisen els costos de finançament pagant els productes, almenys 30 dies despuix de la recepció. Els supermercats compensen els seus baixos marges en un alt volum de vendes. La fórmula d''autoservei redueix els costos laborals i atres costos fixos a través de la tecnologia de caixers d'autoservei i l'ús de la RFID per la gestió dels productes.

Funcionament

Erro al crear miniatura:
Caixes de pagament en lector de codis de barres a un supermercat de Virginia Beach, Va. dl 2002
Erro al crear miniatura:
Caixa d'autoservei, en escaneig de codis de barres i caixa de pagament al supermercat Meny a Industrivegen, al municipi d'Os, comtat d'Hordaland (Noruega) el 2019

Els clients que entren a un supermercat generalment el recorren en un carret o cistella, en el qual van guardant els productes que volen comprar, els quals estan distribuïts per seccions: ultramarins, aliments frescos, aliments congelats, ultraprocessats, precuinats, o begudes. Estes seccions, al seu torn, s'organisen en passadissos classificats per la seua naturalesa:galetes, cereals, fruites, carns. Lobjectiu és que el client faci el recorregut més ampli possible de manera que els productes de primera necessitat s'hi coloquen en diferents punts, generalment, allunyats de l'entrada: carn, peix, fruita i llegums, joguines, pa, llet, aigua. El mobiliari en prestages on s'exposen els productes es denomina góndola i el seu lateral, capçalera de góndola. Els productes congelats i lactis s'exposen en arcons frigorífics. La part del màrqueting que s'ocupa de les tècniques d'optimisació de venda de productes en una superfície d'autoservei es denomina marxandage. Els establiments, compten en guixetes que permeten als clients deixar aquells elements d'ús personal que puguin interferir en la compra dels productes de l'establiment. Així mateix s'utilisen sistems de control de seguretat en miralls, i càmares que vigilen el ciient durant el procés de compra, i que al final, haurà de passar per aparells detectors que controlen la sustracció indeguda de la mercaderia. La informatisació dels supermercats en el codi universal de producte va suposar un gran avenç tant per la gestió de productes com per l'adquisició final per part del client,[1] en el pagament de la cistella de la compra a la caixa mijançant sistemes de lectors de codis que es situen a la sortida de l'establiment i caixers automàtics, els quals es van presentar incialment per David R Humble el 1984 a Londres, i popularisats a la dècada dels 1990.[2] La identificació dels productes en tecnologia RFID (identificació per radiofrequência) permet una major traçabilitat d'estocs, control de la caducitat, el malbaratament alimentari, i agilisació de l'inventari dels productes.[3][4] mentre que el pagament sense contacte (contactless), endegat a Espanya per Caprabo el 2012, facilita l'agilitat dels pagaments.[5]

Història

Naixement del supemercat; 1900-1929

Erro al crear miniatura:

Inicialment, la venda al detall va començar a gestionar-se mijançant un assistent que anava a cercar els productes que es trobaven a les prestageries del darrere del taull del comerç, mentre els clients demanaven els artículs que volien. La majoria dels aliments i mercaderies no es presentaven en envasos de mida individual pel seu consum, per lo que un ajudant mesurava la quantitat exacta solicitada que l'envoltava pel consumidor.[6] Esta pràctica era lenta i requeria una força important de mà d'obra en un cost elevat de personal. La compra de queviures també implicava el trasllat a botigues especialisades, com verduleries, carnisseries, forns, peixateria, o magatzems generals.[7] La llet i atres artículs de curta durada eren lliurats a les lleteries, sorgint problemes d'adulteració i higiene per la salut de les persones.[8]

The Great Atlantic & Pacific Tea Company (A&P) fundada el 1859, va ser de les primeres cadenes de botigues de queviures d'èxit a Canadà i Estats Units, i en la dècada del 1920 es van ampliar les farnquícies en venda de productes peribles.[9][10][11] A principis del Plantilla:Romanes, Vincent Astor, als Estats Units, va desenrollar el concepte d'un mercat d'aliments barats basat en economies d'escala. Així puix, el Mercat Astor va ser concebut el 1915, en una inversió de 750.000 dòlars en una cantonada de la 95 i Broadway, a Manhattan, on es venia carn, fruita, productes i flors a l'aire lliure.[12][13] pero el mercat va tancar el 1917. El concepte de botiga de queviures d'autoservei va ser desenrollat per l'empresari Clarence Saunders en la seua cadena de botigues Piggly Wiggly, la primera de les quals va obrir el 1916. Les botigues van ser un èxit financer i Saunders va començar a oferir franquícies.[14][15]

Dels ultramarins als supermercats: 1930-1950

En la dècada del 1930, a partir dels canvis en el consum propiciats per la Gran Depressió, als Estats Units operaven les cadenes de supermercats de Califòrnia conegudes com Alpha Beta i Ralphs en 1.100 m2.[16] Ambdues cadenes encara no eren veritables supermercats en el sentit modern perque els seus preus continuaven sent força alts, al contrari des preus barats definitoris dels supermercats[16] Atres punts de venda similars els trobem a Texas en Weingarten's i Henke & Pillot.[17] En este període apareixen també atres cadenes americanes com Kroger i Safeway Inc. Es aquí quan s'inicia una renovació en el concepte de supermercat, quan un antic empleat de Kroger, Michael J. Cullen, el 4 d'agost de 1930, crea a la ciutat de Nova York, el seu embrió de botiga, la King Kullen, dissenyada per Joseph Unger,.[11][18] originant la pràctica de cistelles per recollir queviures abans de pagar a un taull.[19] Tot el que s'exposava a la venda a la botiga, tenia els preus clarament marcats, i per este motiu ja no s'havia de regatejar els preus.[11] En el moment de la mort de Cullen el 1936, hi havia disset botigues King Kullen en funcionament, desenvolupant la idea de departaments d'alimentació separats, afegint un aparcament[20] A partir d'aquí es defineix el terme "supermercat" ja que els preus aplicats a les mercaderies eren molt barats.[11]

Erro al crear miniatura:
Bediene Dich selbst... (Servici-te tú mateix...). Primer supermercat a Alemanya el 1949, pel majorista Müller a Augsburg en la creació d'una "Botiga Blava"

A&P, va devindre la cadena de supermercats més gran d'aquella època, canviant l'experiència minorista tradicionalment lenta i social, per treballs repetitius i especialisats necessaris per operar un supermercat modern.[21] Els dependents de magatzem, generalment homes, movien caixes i mantenien els prestages plens de productes, mentre que les caixeres, generalment dones, ajudaven als clients.[21] A mesura que les grans cadenes de supermercats van començar a dominar el panorama comercial americà, sorgí la idea del "monopsoni", proposada per l'economista de Cambridge Joan Robinson el 1933, com un recurs retòric contra les cadenes.[22] La reacció pública va impulsar la pressió política per igualar el terreny de joc per als venedors més petits que no podien arribar a les economies d'escala en competència imperfecta. El 1936, es va implementar la Llei Robinson-Patman, com una forma d'evitar que estes grans cadenes utilitzessin el seu poder adquisitiu per obtenir avantages sobre les botigues petites, si bé no es va aplicar bé i no va tenir gaire impacte social.[23]

El 1938, A&P ja havia obert més de 1.100 supermercats,[20] pero dos anys més tard, els costos de salaris i despeses fixes va conduir a pèrdues que provocarien el tancament de moltes franquícies.[21] El nombre de supermercats americans quasi es va triplicar, passant de 1.200 en 32 estats el 1936 a més de 3.000 en 47 estats el 1937,[11] i arribant a 15.000 el 1950.[24]

Expànsió fora dels Estats Units: 1950-1985

En la fi de la Segona Guerra Mundial es produeix un gran creixement econòmic als països adherits a l'OCDE, conegut com a Trente Glorieuses (1945-1975), que afavorirà el desenroll suburbà, en un creixement del parc automobilístic i la proliferació de centres comercials com a botiga principal juntament en atres minoristes més petits.[25] A partir d'este moment apareix també el concepte de botiga de descompte a banda i banda de l'Atlàntic, on alguns artículs s'ofereixen en un descompte considerable respecte a atres minoristes.[26]Els canals d'autoservei majorista o Cash and carry («Compra(ho) i emporta't(ho)», tenen un èxit inicial a la RFDA, esdevenint canals de distribució per detallistes independents i l'hosteleria.[27] Makro, que neix el 1968 a Amsterdam[28] és considerada era la cadena dominant en este sector fins que el 1998 les tendes a Europa serien venudes a Metro AG.[29][30]

Al Regne Unit, l'autoservei va trigar més a establir-se. Fins i tot el 1947, només hi havia deu botigues d'autoservei al país.[31] El 1951, Patrick Galvani, exmarí nord-americà gendre del president d'Express Dairies, va proposar obrir una cadena de supermercats a tot el país. El primer supermercat del Regne Unit sota la nova marca Premier Supermarkets va obrir a Streatham, South London,.[32] El 1959 obririen al Regne Unit més de 1.660 establiments d'autoservei en el sector alimentari.[33] el moviment cooperatiu dels bens de consum, va ser el que va endegar l'autoservei al Regne Unit.[34] Progressivament, atres cadenes van emergir donant lloc a les quatre gans marques que dominen el mercat anglés: Tesco (1919), Asda (1965), Sainsbury's (1869) i Morrisons (1899).[35]

Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:

A França, la primera botiga de descompte va obrir el 1949 per Édouard Leclerc a Landerneau, una petita ciutat de Bretanya. A diferència dels seus competidors de l'època, va defensar escurçar els canals de distribució eliminant intermediaris, reduint els marges, alhora que introduïa el valor de la productivitat.[36] L'èxit de la fórmula va portar Leclerc a crear una ret de minoristes independents, estenent-se a escala nacional quan, el 1958, es va obrir el primer Centre Leclerc a la regió de París. Aviat, tots els nous minoristes d'alimentació van seguir este corrent que es coneixeria com “la grande distribution”, en grans superfícies de venda associades al centre de les ciutats. El seu èxit va donar lloc a una reacció social i política en un debat sobre la desaparició de les botigues "petites" causada per la competència "deslleial" que exercien estos grans magatzems.[36]

El ritme del canvi es va accelerar als anys seixanta en el desenroll de la societat de consum. Carrefour (1960), Auchan (1961), Promodès (1961) i Intermarché (1970) van innovar especialment en el descompte i la mida de les botigues en influència del model americà.[37]A partir dels anys seixanta, els empresaris francesos es veuen influenciats pels cursos organisats per National Cash Register, un fabricant de caixes registradores per a botigues d'autoservei en seu a Dayton, Ohio. El colombià Bernardo Trujillo va organisar seminaris per a directors d'empreses i eixecutius comercials del pais, promoguts per NCR. Entre 1957 i 1963, 2.350 dels 13.000 participants provenien de França.[38] Les grans cadenes van afavorir la instalació de grans superfícies a la perifèria de les ciutats, en la construcció d'aparcaments que van modelar el format comercial allarg del sigle XX..

Sigle XXI

Walmart a Onalaska, Wisconsin

Entre les cadenes que han dominat el mercat de distribució alimentària mundial cal destacar aWalmart Inc, la qual. ha estat la primera cadena de supermercats que opera als Estats Units i alguns països d'Amèrica Llatina i Canada, ha obtingut una posició prominent. En seu a Bentonville, Arkansas, va ser fundadada el 1962 pels germans Sam Walton and James "Bud" Walton.[39] El 2026, Walmart ha estat la segona empresa més gran per ingressos a nivell mundial, despuix d'Amazon, i la major empresa privada del món, en 2,1 milions d'empleats, éssent el major ocupador privat dels Estats Units, que es caracterisa pels seus baixos salaris i productues a preus baixos.[40] Tot i això no ha estat exempta de polèmiques com l'informe dut a terme per un comtiè ètic noruec que reflexteix la violàció de drets humans i explotació dels treballadors (2005) [41] més el documental Walmart: The High Cost of Low Price, dirigit pel documentalista Robert Greenwald, al mateix any en acusacions d'explotació laboral, pràctiques ambientals dubtoses, i ús de mà d'obra chinenca en tallers clandestins.[42][40]

Des de mijans de la dècada del 2010, la quota de mercat dels hipermercats més grans s'ha vist reduida per un cert retorn a la proximitat, en les botigues a l'abast. Tots els grups obren botigues més petites i/o en aplicacions mòbils, que permeten gestionar els "Click and Collect": la compra d'artículs en línia per part del client, el qual recull en una botiga física, o un punt de recollida designat, en lloc d'esperar que elliurin a domicili.[43][44]

Un gran nombre de botigues s'estan renovant, combinant una arquitectura més amigable en un marxandage adaptat a la comoditat del client. Els departaments comercials, moguts per l'opinió pública, dediquen una major atenció als aliments ecològics, i a una alimentació sostenible,[45] on el client emfatisa la seua predilecció per productes locals[46] o de proximitat.[47] Per estos motius, la distribució d'aliments a gran escala es troba en una cruïlla de la seua història.[36]

el confinament del 2020 va marcar un punt d'inflexió en els hàbits dels consumidors. El que va començar com una resposta d'emergència a la pandèmia, fent la compra a través de l'ordinador o el mòbil, ha devingut una opció integrada a la vida quotidiana. Segons l'Estudi d'Experiència Digital, al sector supermercats online, el comerç electrònic d'alimentació a Espanya va duplicar el volum de negoci el 2020, i des de llavors s'ha consolidat com a pilar estratègic del detall alimentari.[48]

Espanya

Els antecedents del comerç alimentari a Espanya en el periode d'entreguerres el trobem a Madrid a Pescaderias Coruñesas (1911) i Mantequerias Leonesas (1914).[33] Els grans magatzems neixen a Espanya durant la postguerra, incorporant seccions d'aliments als seus establiments: El Corte Inglés (1940), Galerias Preciados (1943).

Implantació (1959-1979)

Erro al crear miniatura:
Logotip de la cadena SIMAGO que s'implanta a Espanya el 1960

El 1957 el ministre de comerç espanyol Alberto Ullastres decideix llençar un pla de desenroll anomenat «Operación Supermercado», iniciativa llençada pe la Comisaría General d'Abastecimientos y Transportes, en l'objectiu d'establir una ret d'autoserveis de capital públic per modernisar el comerç a Espanya. Aquell mateix any, es va inaugurar a Madrid el mercado de Barceló, un supermercat experimental que tenia la intenció d'assentar una ret de supermercats gestionats per l'estat.[49][50] El primer comerç alimentari en venda d'autoservei a Espanya neix a Madrid en el nom d'Autoservicio Chalmar, inaugurat en el 1958 en la calle Toledo, al barri de la Latina.[51] Un any despuix, la cadena SPAR, d'origen neerlandès, apostava pel mercat espanyol on operaria en règim de cooperativa, i expandint el règim de franquícies.[52]

En la dècada de 1960 es crea el grup SIMAGO a partir de capital d'origen hispano-cubà originari de l'emigració de la revolució castrista.[53] El 1963 el grup rep nous inversors com Prisunic, Printemps, Credit Agricole, Grup March, que servirà de punta de llança de l'entrada de la inversió dels grups francesos a l'estat espanyol.[54] passant de tenir 3.500 m2 de superficie l'any de la seua inauguració a 150.000 m2, deu anys despuix.[55] A partir de 1975 s'uneixen Carrefour i SIMAGO, en el suport de Banca March, per crear diferents filials a tot Espanya. El grup Promodés aterraria a Espanya sota el nom de Continente a Alfafar (País Valencià) [56] El 1979 obriria obriria el primer DIA (Distribuidora Internacional d'Alimentos) d'Espanya a Madrid.[57]

Expansió, competitivitat i concentració (1980-2007)

Entre 1980 i 1996 s'entra en una fase de gran expansió i competitivitat entre cadenes i quasi es dupliquen les quotes de vendes en cinc anys, on s'aposta pels supermercats de petit format davant les grans superfícies.[58] A la dècada dels 1990 apareixen les botiques de descompte, i DIA serà la que porti a terme una política mes agressiva en este punt. L'estratègia de concentració i absorcions empresarials en centrals de compra enfortides, marcarà el negoci en este període.[59] El 1980 obriria a Sevilla el primer Hipercor, sota els auspicis del Corte Inglés.[60] L'any seguent, Eroski faria el mateix a Vitòria, a l'igual que el grup de capital francés, Auchan a Saragossa, actualment conegut com AlCampo.[57] El 1982, el Continente d'Alcobendas esdevindria el model a seguir per Promodés en la implantació futura a Espanya.[57] Lidl va inaugurar el 1994 a Lleida la politica del hard discount a Catalunya i Espanya.[61]

La Llei 7/1996 de regulació del comerç minorista, a imitació de la francesa Loi Royer, va fer més restrictives les inversions estrangeres, i la defensa del comerç tradicional a Espanya.[62] Així puix es produeixen les compres de Jumbo, Sabeco i Expresso per part d'Alcampo (1996); Simago per part de Continente (1998), mentre que Carrefour i Continente (Promodés) es fusionen (2000).[63] Esta fusió va suposar eliderage de l'empresa resultant a Europa, en 8.800 establiments en 26 països, i 240.000 empleats, només superada a nivell mundial per WallMart als Estats Units.[63]

Liderage i marques blanques (2008 -)

la crisi financera espanyola entre 2008 i 2014 va implicar que que la taxa inflacionària afectés en la compra del consumidor, i per este motiu pugéssin les marques blanques en les preferències compra de la societat espanyola, la qual ha arribat al 60,5% de l'el consum alimentari del 2025.[64]

Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:

Les cadenes alemanes, especialisades en descompte i marca blanca, penetren en territori espanyol en fases diferents: Aldi (2022) i Lidl (1994) - la qual va arribar a la tercera posició de quota de mercat el 2023-, [65]es consoliden en territori espanyol en un 80'% 75% de les vendes respectivament. Este fet, els ha permès guanyar 0,5 punts de quota el 2025.[64] L'estratègia seguida per estes cadenes ha estat: gestió de poques referències de productes en gran volum d'estoc, despeses baixes en logística, control de costos fixos en establiments, i relació a llarg termini en proveidors.[66]

Des de principis del sigle XXI es va generar una forta competència entre dues grans cadenes de supermercats a Espanya: Carrefour i Mercadona, on esta darrera va sortir guanyadora de forma ininterrompulda des del 2006, liderant la quota de mercat espanyol fins a l'actualitat.[67][68]Les claus de l''èxit de la fórmula d'esta cadena ha estat analisada i es centra en: client com a centre de l'empresa, suport als equips de personal que treballen als establiments, l'ús d'uina marca blanca de qualitat, i la mllora constant de les instalacions, a banda dels preus baixos[69][70] Les seccions de productes precuinats i llestos per menjar també són un segell valorat pels clients d'esta. empresa.[71]

El rànquing d'empreses distribució el 2025 està liderat per Mercadona, Lidl i Aldi, que concentren quasi un augment de quota en valor de 2 punts respecte al tancament del 2024. Mercadona assoleix una quota del 36,9% (+0,8 punts), mentre que Lidl creix fins al 8,0% (+0,5 punts), i Aldi fins el 2,5% (+0,4 punts). Grup Dia i Bon Preu guanyen 0,1 punts de quota cadascun, fins a assolir quotes del 4,7% i 2,5%, respectivament, reforçant la seua posició en un mercat molt competitiu.[72][73]

Cadena Quota de mercat 2025 Evolució vers 2024
Mercadona 36,9% Plantilla:Rise 0,8%
Carrefour 12,4% Disminució 0,2%
Lidl 8,0% Plantilla:Rise 0,5%
Dia 4,7% Plantilla:Rise 0,1%
Consum 4,5% ▬
Eroski 4,4% Disminució 0,1%
Alcampo 3,6% Disminució 0,3%
Aldi 2,5% Plantilla:Rise 0,4%
Bon Preu 2,5% Plantilla:Rise 0,1%
Atres 20,5%

Catalunya

Erro al crear miniatura:
Interior del Baricentro (2019) inaugurat el 1980

Les cadenes d'arrelocal són un tret diferencial català en el sector de comerç alimentari. Estes han condicionat força l'estructuració del mercat dels supermercats a Catalunya. Entre les primeres destaquen PlusFresc (1929)[74] i Grup Llobet (primer autoservei 1959)[75] adaptant el nou model de compra a les comarques de Lleida i la Catalunya Central. Aquell mateix any, va nàixer Caprabo, fundada per les famiies Carbó, Prat i Botet, que obriria el seu primer local al carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Es considerada la cadena de supermercats en actiu més antiga d'Espanya [76]

Erro al crear miniatura:
Establiment de Condis (Súria), segona cadena per ordre d'implantació a Catalunya despuix de Mercadona.

El 1973 apareixen els primers hipermercats a Catalunya, al voltant del Prat: com a Pryca i Hiper-Carrefour.[77][78] Conegut inicialment com a "Hiper" en capital de SIMAGO, associat a Prisunic i Printemps, va obrir un establiment en 13.000 m2 de superfície de venda.[77] Quatre mesos despuix veuria la llum el primer Carrefour de tot el territori espanyol, a 500 m de l'anterior l'Hiper. Els resultats van ser desiguals degut a que el públic que anava a estos establiments necessàriament havia d'arribar en automòvil i bona part de la societat no estava adaptada a fer un canvi en els hàbits de compra fora del colmado tradicional.[77] El grup Promodés obriria el primer centre comercial de Catalunya i Espanya el 1980, conegut com a Baricentro, a Barberà del Vallès.[57][79]

L'arrelocal de les cadenes d'alimentació ha estat un tret característic de la distribució alimentària a Catalunya des dels inicis. El Grup Bon Preu (1974) crea la seua pròpia marca, Esclat, (1988). El producte de qualitat, local o de km0, instalacions amigables i defensant el territori, són els segells d'esta cadena.[80] La seua evolució en la primera dècada del XX amplia la seua presència en el sector, en increments de la seua superfície: dels 112.097 m2 (2009) a 139.056 m2 (2010) < del 24,05%, i una quota de mercat del 6,65 pel 2011.[81] Segons la darrera enquesta de l'OCU és la cadena millor valorada pels consumidors catalans.[82][83] El grup Condis (supermercat inaugurat 1980 com a Condal) va orbir el 1992 i ha evolucionat de forma similar en la primera dècada del Plantilla:Romanes, en una quota de mercat del 6.53 el mateix any. El 1995 va obrir la primera tenda Bon Area del Grup Alimentari de Guissona arribant als 600 establiments el 2025 en una forta implantació a la Catalunya rural.[84] També en un origen familiar Sorli és una cadena que comença el 1972 creant el primer supermercat propi, i evolucionant el 1980 com a Sorli-Discau. el setembre de 2012 instalà el primer supermercat virtual d'Europa a l'estació de Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.[85] El 2015 rep un impuls en la nova direcció, diversificant l'oferta de servicis: salut, benestar i nutrició[86] Grup Ametller es va crear el 2002 a Vilafranca del Pendès [87] i des de llavors a evolucionat favorablement, tancant el 2023 en una quota de mercat del 3,5% a Catalunya,i una plantilla de 3.870 treballadors.. L'empresa es caracterisa pel producte de proximitat, en 1.800 hectàres de finques agrícoles per autoabastiment i en un obrador situat a Olèrdola, de 5.000 m2 que inclou un departament d'I+D.[88] i inversions potencials en un agroparc de Gelida anunciat el 2024.[89]

Catalunya és la comunitat d'Espanya en les cinc cadenes de supermercats principals: Mercadona, Condis, Caprabo, Consum i Bon Preu que, tot i que lideren la venda en superfície, no arriben al 50% de quota, mentre que la resta de cadenes suma una quota conjunta del 52,7% el 2025, mig punt percentual més que el maig del 2024, caracterisant la diversificació com un dels actius destacats de la distribució alimentària del país.[90]

Cadena Espai superficie 2025 Espai superfície 2024 Evolució interannual
Mercadona 15,0% 15,6% Disminució 0,6%
Condis 10,7% 10,6% Plantilla:Rise 0,1%
Caprabo 8,6% 9% Disminució 0,4%
Consum 6,6% 6,4% Plantilla:Rise 0,2%
Bon Preu 6,5% 6,3% Plantilla:Rise 0,2%
Atres 52,7%

Supermercats ecològics

Els supermercats ecològics tenen les seues arrels en els moviments d'agricultura natural i orgànica, moviment cooperatiu alimentari, i alimentació sana, sorgits entre la dècada de 1970 i 1980 con a resposta a l'ús de químics i pesticides a la cadena alimentària,el malbaratament, la seguretat i la sobirania alimentària.[91] Els diferents casos d'intoxicacions alimentàries i frau alimentari que es prodiguen durant la segona part del sigle XX, així com el debat sobre els transgènics, impulsen una major conscienciació de la societat per una dieta saludable en la que molts consumidors priorisen els productes orgànics certificats, seccions a granel en zero residus i les cadenes de subministrament locals per reduir la pejada de carboni.[92]

Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:

Diferents estudis d'opinió mostren com la societat està cada cop més sensibilisada per la compra d'aliments ecològics.[93][94][95] A Catalunya, segons el Baròmetre 2024 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, enquesta portada a terme pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), el 88,1% de la població catalana identifica correctament els aliments ecològics com aliments de qualitat i lliures de pesticides; i el 69,2% dels catalans es declara consumidor d’aliments ecològics certificats.[96][97] la Comissió Europea, fent-se ressò de la conciènciació de la seua població en esta matèria, va aprovar un pla en l'objectiu que el 2030 el 25% de la producció agroramadera i aqüicola fos orgànica.[98] Així l'evolució del comerç i distribució de productes ecològics ha anat creixent, primer a través de la venda directa,[99] comerç local, i petits comerços "naturistes", herbolaris, arribant a les superfícies convencioanls i supermercats especialisats . L'evolució del comerç eco ha generat debats sobre la conveniència de menjar o no exclusivament productes ecològics, sense arribar a conclusions definitives.[100][101]

Entre els pioners de la disribució ecològica identifiquem l'empresa italiana NaturaSi (Verona, 1992), la qual arriba el 2001 a l'estat espanyol, portant a terme un lenta penetració, fins que el 2023 s'alia en Bioconsum per ampliar la seua ret de tendes.[102] Un any despuix, el 2002, va nàixer a Barcelona la cadena Veritas, obrint el seu primer establiment al barri de Sarrià. El 2019 la valenciana Ecorganic i Veritas van crear el grup d'alimentació ecològica més gran de l'estat espayol en un total de 72 tendes i 700 empleats.[103] El grup resultant arribaria el 2022 a Catalunya a una quota de mercat del 25%, mentre que a Espanya fregava el 9,8%.[104] El 2025 esta cadena ha crescut un 14%[105] mantenint la seua estratègica d'expansió.[106]

Referències

  1. ↑ «50 años del código de barras». AEOC, 2022. [Consulta: 25/05/2026].
  2. ↑ {{{autor}}}«El sistema d'autopago, no tan rápido como se esperaba» (en castellà). La Vanguardia, 2017-09-06. [Consulta: 2026-05-23].
  3. ↑ Supply Chain Management: An International Journal.10
    134–142.ISSN 1359-8546.doi:10.1108/13598540510589205.
  4. ↑ {{{autor}}}«¿Cuál es el futuro de les etiquetas electrónicas en els supermercados?» (en castellà). FRS Food Retail Service, 22/03/2024. [Consulta: 2026-05-24].
  5. ↑ «Caprabo pone a disposición de sus clientes tecnología NFC» (en castellà). Redes Telecom, 2012-05-27. [Consulta: 2026-05-28].
  6. ↑ (2016-07-27) Consumer Culture and Society, SAGE Publications, pp. 95. ISBN 978-1-4833-5814-7.
  7. ↑ (2018-02-28) Public Space and an Interdisciplinary Approach to Design:, Edizioni Nuova Cultura, pp. 77-78. ISBN 978-88-6812-995-8.
  8. ↑ (2013-04-09) Milk and Dairy Products in Human Nutrition: Production, Composition and Health, John Wiley & Sons, pp. 1975. ISBN 978-1-118-53420-5.
  9. ↑ (2002) A & P: The Story of the Great Atlantic & Pacific Tea Company, Arcadia Publishing. ISBN 978-0-7385-1038-5.
  10. ↑ (2003) The development of chain store retailing in the US and Britain 1850-1950, Univesity of Dundee, pp. 8.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 (2020-09-05) The Problem with Feeding Cities: The Social Transformation of Infrastructure, Abundance, and Inequality in America, University of Chicago Press, pp. 72-74. ISBN 978-0-226-70307-7.
  12. ↑ (2025-04-08) The Wrigley Building: The Making of an Icon, Rizzoli International Publications, pp. 77. ISBN 978-0-8478-4336-7.
  13. ↑ A Handbook of Retail Management: Principles & Practices, Archers & Elevators Publishing House, pp. 11. ISBN 978-93-90996-48-3.
  14. ↑ {{{autor}}}«Supermercados: historia d'un expolio» (en castellà). Público, 2023-01-17. [Consulta: 2026-05-20].
  15. ↑ (2025-12-16) Elgar Encyclopedia of Retailing, Edward Elgar Publishing, pp. 168. ISBN 978-1-0353-1970-1.
  16. ↑ 16,0 16,1 (2011-08-30) The Great A&P and the Struggle for Small Business in America, Farrar, Straus and Giroux, pp. 128. ISBN 978-1-4299-6902-4.
  17. ↑ {{{autor}}}«Old timey Houston grocery stores - Did you shop at any of these?» (en en). Houston Chronicle, 2020-05-01. [Consulta: 2026-05-20].
  18. ↑ The Globe and Mail.
  19. ↑ The New York Times.ISSN 0362-4331.
  20. ↑ 20,0 20,1 (2018-09-18) Supermarket USA: Food and Power in the Cold War Farms Race, Yale University Press, pp. 13-14. ISBN 978-0-300-23269-1.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 (2011-08-30) The Great A&P and the Struggle for Small Business in America, Farrar, Straus and Giroux, pp. 207-208. ISBN 978-1-4299-6902-4.
  22. ↑ A History of Economic Thought, 10th Edition, S. Chand Publishing, pp. 173. ISBN 978-93-5253-337-4.
  23. ↑ (2012-04-12) «Supermarkets, Free Markets, and the Problem of Buyer Power in the Postwar United States», What's Good for Business: Business and American Politics since World War II, Oxford University Press, pp. 177-194. ISBN 978-0-19-991282-7.
  24. ↑ (2006) Shopping Environments: Evolution, Planning and Design, Routledge, pp. 40. ISBN 978-0-7506-6001-3.
  25. ↑ (2005-05-24) France and the Americas: Culture, Politics, and History [3 volumes], Bloomsbury Publishing USA, pp. 219. ISBN 978-1-85109-416-5.
  26. ↑ {{{autor}}}«Impact of Department Store Closures on Housing Markets and Local Commercial Activity». Journal of Real Estate Analysis,, 2006. DOI: org/10.4000/130dt https://doi. org/10.4000/130dt.
  27. ↑ Revista d'historia industrial.
    128.ISSN 1132-7200.
  28. ↑ British Food Journal.120doi:10.1108/BFJ-01-2017-0033/full/htmllengua=en.
  29. ↑ Asian Case Research Journal.22
    199–218.ISSN 0218-9275.doi:10.1142/S0218927518500086.
  30. ↑ (2013) «The Metro Group: internationalizing the cash and carry format», Global Strategies in Retailing., Routledge, pp. 201-226..
  31. ↑ History & Policy..
  32. ↑ Error en el títul o la url.{{{autor}}}«» (en en). My London News, 2023-05-21. [Consulta: 2026-05-21].
  33. ↑ 33,0 33,1 Revista d'historia industrial.
    127.ISSN 1132-7200.
  34. ↑ Enterprise & Society.14
    271–302.ISSN 1467-2227.doi:10.1093/es/khs076.
  35. ↑ {{{autor}}}«The fascinating history behind some of our favourite supermarkets» (en en). newsshopper. co. uk, 2021-03-13. [Consulta: 2026-05-28].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Belgeo. Revue belge de géographie.doi:https://doi. org/10.4000/130dt.
  37. ↑ «Grande Distribution et Évolution Sociétale». Eurogrup Consulting, 2012. [Consulta: 28/05/2026].
  38. ↑ Histoire, économie & société.25
    67–82.doi:10.3406/hes.2006.2581.
  39. ↑ The Journal of Southern History.58
    231–252.ISSN 0022-4642.doi:10.2307/2210861.
  40. ↑ 40,0 40,1 {{{autor}}}«The Walmart Effect» (en en). The Atlantic, 2024-12-24. [Consulta: 2026-05-30].
  41. ↑ {{{autor}}}«El mayor fondo del mundo retira sus inversiones de 73 empresas por motius éticos» (en castellà). Publico, 2016-02-04. [Consulta: 2026-05-30].
  42. ↑ {{{autor}}}«BBC - Movies - review - Wal-Mart: The High Cost Of Low Price». BBC, 9/05/2006. [Consulta: 2026-05-30].
  43. ↑ BBC News.
  44. ↑ American Journal of Agricultural Economics.100
    1320–1335.ISSN 0002-9092.
  45. ↑ Nutrición Hospitalaria.37ISSN 1699-5198.doi:10.20960/nh.03356.
  46. ↑ Lo Floc.
    24–27.ISSN 2462-7119.
  47. ↑ (2014) Guia per a la venda de proximitat dels productes agroalimentaris, Genralitat de Catalunya - Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
  48. ↑ Error en el títul o la url.«» (en castellà). ICEX, 21/10/2025. [Consulta: 2026-05-23].
  49. ↑ Error en el títul o la url.{{{autor}}}«». Historia Urbana de Madrid, miércoles, 2 de septiembre de 2015. [Consulta: 2026-05-23].
  50. ↑ ABC.
  51. ↑ «Autoservicio Chalmar, el supermercado más antiguo d'España» (en castellà). FRS Food & Retail Service, 19/09/2024. [Consulta: 2026-05-23].
  52. ↑ Revista d'historia industrial.
    138-142.ISSN 1132-7200.
  53. ↑ {{{autor}}}«¿Qué fue de Simago? Así desaparecieron els supermercados que dieron origen al modelo de venta por bazar». El Economista, 29/10/2021. [Consulta: 31/05/2026].
  54. ↑ Revista d'historia industrial.
    135.ISSN 1132-7200.
  55. ↑ Revista d'historia industrial.
    104.ISSN 1132-7200.
  56. ↑ Revista d'historia industrial.
    111-112.ISSN 1132-7200.
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 Revista d'historia industrial.
    112-114.ISSN 1132-7200.
  58. ↑ Revista d'historia industrial.
    148.ISSN 1132-7200.
  59. ↑ Revista d'historia industrial.
    148-152.ISSN 1132-7200.
  60. ↑ Revista d'Estudios Regionals.
    97-125..
  61. ↑ «El ascenso de Lidl: una historia d'éxito... y d'adaptación continua» (en castellà). Food Retail & Service, 13/02/2024. [Consulta: 2026-05-25].
  62. ↑ Ciudades: Revista del Instituto Universitario d'Urbanística de la Universidad de Valladolid.
    39–66.ISSN 2445-3943.
  63. ↑ 63,0 63,1 Revista d'historia industrial.
    125-126.ISSN 1132-7200.
  64. ↑ 64,0 64,1 {{{autor}}}«España se pasa a la marca blanca: récord histórico en supermercados» (en castellà). Cambio 16, 2026-01-26. [Consulta: 2026-05-25].
  65. ↑ {{{autor}}}«¿Por qué els supermercados alemanes Aldi y Lidl se parecen tanto?» (en castellà). As, 2023-03-11. [Consulta: 2026-05-25].
  66. ↑ {{{autor}}}«'Retail Disruptors': la historia de cómo y por qué les cadenas de descuento Aldi y Lidl hicieron historia». El Economista, 6/06/2020.
  67. ↑ Error en el títul o la url.«». El Economista, 28/06/2007.
  68. ↑ Esic market.
    204.ISSN 0212-1867.
  69. ↑ Error en el títul o la url.{{{autor}}}«». EAE Business School Online, 28/082025.
  70. ↑ Revista d'historia industrial.
    125-126.ISSN 1132-7200.
  71. ↑ Error en el títul o la url.{{{autor}}}«» (en castellà). Capital. es, 2024-07-30. [Consulta: 2026-05-26].
  72. ↑ «Mercadona, Lidl y Aldi lideran el crecimiento de cuota en 2025» (en castellà). Retail Actual. [Consulta: 2026-05-26].
  73. ↑ {{{autor}}}«Mercadona crece un punto hasta el 36,9% de cuota en la distribución moderna» (en castellà). Food Retail, 01/07/2025 ·. [Consulta: 2026-05-26].
  74. ↑ {{{autor}}}«Plusfresc, el súper que quiere llevar la fruta fresca de Lleida por toda Catalunya» (en castellà). El Periódico, 2026-01-25. [Consulta: 2026-05-26].
  75. ↑ {{{autor}}}«El Grup manresà Llobet celebra el seixantè aniversari del seu primer supermercat» (en ca). Regió7, 2019-03-30. [Consulta: 2026-05-26].
  76. ↑ EL POU, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada.
    57-62..
  77. ↑ 77,0 77,1 77,2 Revista d'historia industrial.
    106-107.ISSN 1132-7200.
  78. ↑ {{{autor}}}«El primer hipermercat d'Espanya compleix 50 anys sense moure’s del Prat» (en ca). On Economia, 2023-03-28. [Consulta: 2026-05-23].
  79. ↑ {{{autor}}}«Centres comercials a Barcelona, un invent ianqui arrelat al país» (en ca). Via Empresa, 2024-03-22. [Consulta: 2026-05-24].
  80. ↑ (2022-02-28) Els que manen: Vida i miracles de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya, Edicions Saldonar, pp. 460. ISBN 978-84-17611-89-7.
  81. ↑ «Distribució comercial a Catalunya. Sector quotodià en règim d'autoservei : Anuari 2011» p. 20. Idescat - Generalitat de Catalunya, 2011. [Consulta: 26/05/2026].
  82. ↑ «Esclat, Bon Preu i la sorpresa americana: els supermercats més ben valorats pel públic» (en ca). Via Empresa, 2026-02-16. [Consulta: 2026-05-27].
  83. ↑ Error en el títul o la url.«» (en castellà). La Vanguardia, 2019-02-19. [Consulta: 2026-05-27].
  84. ↑ Error en el títul o la url.{{{autor}}}«» (en castellà). La Vanguardia, 2025-03-29. [Consulta: 2026-05-27].
  85. ↑ «Sorli Discau posa en marxa un supermercat virtual a l'estació de FGC de Sarrià pioner a Europa». 324. cat, 7 de setembre 2012. [Consulta: 11/12/2013].
  86. ↑ {{{autor}}}«Sorli, d'una tienda d'El Poblenou a un imperio de supermercados» (en castellà). Via Empresa, 2026-03-16. [Consulta: 2026-05-27].
  87. ↑ {{{autor}}}«Nace el universo Ametller» (en castellà). La Vanguardia, 2014-02-25. [Consulta: 2026-05-30].
  88. ↑ {{{autor}}}«El imperio comercial d'Ametller Origen en Barcelona: 552 millones de facturación y 193 en actius» (en castellà). Metrópoli Abierta, 2025-01-20. [Consulta: 2026-05-30].
  89. ↑ «180 milions d’euros i el futur de la indústria agroalimentària: així serà l’Agroparc (Alt Penedès)» (en ca). Via Empresa, 2024-07-15. [Consulta: 2026-05-30].
  90. ↑ «Mercadona lidera supermercados en Cataluña». Inforetail, 12/08/2025. [Consulta: 2026-05-27].
  91. ↑ Agroecología ..
    7-18..
  92. ↑ Anals de la Real Academia de Ciencias Veterinarias d'Andalucía Oriental.
    141–155.ISSN 1130-2534.
  93. ↑ {{{autor}}}«Estudio del perfil de consumidor d'alimentos ecològics». Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2011. [Consulta: 29/05/2026].
  94. ↑ FoodTimes.
  95. ↑ {{{autor}}}«Choosing to buy organic food depends more on trust than taste – what our new study in the UK and Japan shows» (en en-GB). Brunel University of London, 9/03/2026. [Consulta: 2026-05-29].
  96. ↑ «Baròmetre 2024 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics». Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, CCPAE, 2024. [Consulta: 2026-05-28].
  97. ↑ «Baròmetre 2024 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics: Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2024». Generalitat de Catalunya, 2024. [Consulta: 28/05/2026].
  98. ↑ «Prácticas y métodos agrícolas sostenibles» (en castellà). European Comission, 2026-05-20. [Consulta: 2026-05-28].
  99. ↑ (2020-03-31) Alimentación ecològica: la nueva BioDieta: La guía de cabecera per a els seguidores dels productos ecològics, Arcopress, pp. 154. ISBN 978-84-17828-50-9.
  100. ↑ El País.ISSN 1134-6582.
  101. ↑ {{{autor}}}«¿Es más saludable comer productos ecològics?» (en castellà). La Vanguardia, 2018-09-19. [Consulta: 2026-05-28].
  102. ↑ «Bioconsum se alía con Naturasì per a crear una red de tiendas en España» (en castellà). Food Retail & Service. [Consulta: 2026-05-28].
  103. ↑ «Ecorganic y Veritas crean el grupo más grande d'alimentación» (en castellà). Via Empresa, 2019-08-05. [Consulta: 2026-05-28].
  104. ↑ {{{autor}}}«Veritas cumple 20 años con una cuota del 25% en el mercado ecològic catalán» (en castellà). Crónica, 2022-03-17. [Consulta: 2026-05-28].
  105. ↑ {{{autor}}}«Veritas, en prop d'un centenar de botigues, creix un 14% fins als 140 milions el 2025» (en ca). On Economia, 2026-03-09. [Consulta: 2026-05-28].
  106. ↑ {{{autor}}}«Veritas factura 122 milions el 2024, un 5% més, i ampliarà la ret a 90 botigues» (en ca). On Economia, 2025-03-31. [Consulta: 2026-05-28].

Vore també

Plantilla:Projectes germans

Control d'autoritats

Plantilla:Viccionari-lateral

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Supermercat&oldid=1502822»