Diferència entre les revisions de "Gastronomia valenciana"
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | {{Infotaula cuina | |
| − | La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en el [[Regne de Valéncia]]. Ingredients habituals | + | | textcolor = white |
| + | | nom = Gastronomia de la Comunitat Valenciana | ||
| + | | image = ValencianPaella.jpg | ||
| + | | image-width = 250 | ||
| + | | llegenda = Una paella de conill i pollastre, recepta habitual de les [[comarques del Túria-Xúquer de la Comunitat Valenciana|comarques del Túria-Xúquer]] | ||
| + | | territori = [[Comunitat Valenciana]] | ||
| + | | comarques = | ||
| + | | tipo cuina = [[dieta mediterrànea|mediterrànea]] i [[dieta mediterrànea|mediterrànea]] de montanya | ||
| + | | plat estrela = [[coca (pastís)|coca]], [[paella]], [[escudella i carn d'olla|olla o putxero]], [[sobrassada]], [[arròs al forn]], [[caragolada|vaquetes]], [[pa tomaca]], [[fideuà]], [[pastís|pastisset]], [[fartó]], [[torró]], [[embotit]] | ||
| + | | beguda tipica = [[vi|Vins]] i [[licor]]s; [[mistela]] i [[orchata]] | ||
| + | | ingredients destacats = [[Oli d'oliva]], [[hortaliça]], [[peix]], [[marisc]], [[carn]], [[bolet]]s, [[arròs]], [[fideu]] | ||
| + | | cuiner rellevant = | ||
| + | | cuines = | ||
| + | | títul comunitat valenciana = | ||
| + | | cuina valenciana = si | ||
| + | | atres cuines = si | ||
| + | | cuina castellana = si | ||
| + | | cuina francesa = | ||
| + | | cuina italiana = si | ||
| + | | cuina aragonesa = si | ||
| + | | cuina occitana = | ||
| + | }} | ||
| + | La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en el [[Regne de Valéncia]]. Ingredients habituals són l'[[arròs]], verdura, carn, peix, especialment les [[anguila|anguiles]] de l'[[Albufera]] (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i [[Iberoamèrica]]. No és solament una cuina mediterrànea a l'us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraïlada. La majoria dels menjars no són en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estiguen acostumats o mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és, majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda i no en massa restaurants de la [[Comunitat Valenciana]] se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals. | ||
== Plats típics == | == Plats típics == | ||
| + | |||
De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la [[paella]], un guis d'[[arròs]] sec, cuinat en una paella sense mànec, metàlica tradicional d'a on vé la seua denomianció, sobre un foc de [[llenya]] (preferiblement de [[taronger]]) preparat al efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes conten en un paeller, un espai obert o tancat a on se cuina la paella de llenya. | De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la [[paella]], un guis d'[[arròs]] sec, cuinat en una paella sense mànec, metàlica tradicional d'a on vé la seua denomianció, sobre un foc de [[llenya]] (preferiblement de [[taronger]]) preparat al efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes conten en un paeller, un espai obert o tancat a on se cuina la paella de llenya. | ||
| − | Existixen | + | Existixen múltiples receptes, pero la fonamental en la regió se compon d'arròs, [[pollastre]] i [[conill]], [[bajoqueta]] i [[garrofó]]. En alguns llocs inclouen també [[caragol|caragols]] o pilotes. El color [[groc]] del tradicional arròs de [[l'Albufera]] es conseguix en [[safrà]]. Se diu que la paella de marisc procedix de la costa de les terres del [[Ebre]] en les zones del [[Maestrat]], no de l'Horta, mentres que en les comarques del sur predominen els arrossos manco secs, melosos o caldosos. Sobre la internacionalisació de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironisava: "La paella internacionalisada és un guis d'arròs en el que se barreja la carn i el peixcat i qualsevol vegetal, en l'excepció del [[plàtano]]". |
L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'[[Espanya]] apareixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el [[Regne de Valéncia]]. | L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'[[Espanya]] apareixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el [[Regne de Valéncia]]. | ||
| − | Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la [[fideuà]], en la que | + | Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la [[fideuà]], en la que es substituïx l'arròs per [[fideu|fideus]] normalment grossos. Atres ingredients típics són el peixcat, [[calamar]], [[clòchines]] i marisc. |
També és típic l'[[arròs a banda]], l'[[arròs negre]], en fesols i naps, etcétera. | També és típic l'[[arròs a banda]], l'[[arròs negre]], en fesols i naps, etcétera. | ||
| − | En [[hivern]] solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals | + | En [[hivern]] solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals són ossos, arròs, carn de bacó, botifarra i llegums. En la costa els plats de peixcat i marisc són naturalment més habituals que en l'interior. |
| − | Com a postre prima la | + | Com a postre prima la fruita del lloc: [[taronja]] i [[Mandarina|mandarina]]. També és típicament nadalenc el [[torró]], fabricat sobretot en [[Xixona]] ([[L'Alacantí]]) a base d'[[armela]] i [[sucre]]. Com a begudes típiques de la terra se produïx l'[[orchata]] de chufa, principalment en [[Alboraya]]. que sol beure's graniçat o líquit (sempre molt freda) i sucant en ella [[fartons]]. |
| − | Més recent és la | + | Més recent és la recepta de l'[[aigua de Valéncia]], còctel preparat en una base de begudes alcohòliques (normalment [[vodca]] i [[Ginebra (beguda)|ginebra]], [[sucre]], [[suc]] de [[taronja]] i [[cava]]. |
== Plats == | == Plats == | ||
| − | Alguns dels plats | + | |
| + | Alguns dels plats valencians són: | ||
| + | |||
* [[Paella]] | * [[Paella]] | ||
* [[Fideuà]] | * [[Fideuà]] | ||
| Llínea 29: | Llínea 54: | ||
* [[Arròs en fesols i naps]] | * [[Arròs en fesols i naps]] | ||
* [[Arròs en espardenyes]] | * [[Arròs en espardenyes]] | ||
| − | * [[All i | + | * [[All i pebre]] |
* [[Bollit]] | * [[Bollit]] | ||
| + | * [[Olla (menjar)|Olla]] | ||
* [[Olla churra]] | * [[Olla churra]] | ||
* [[Olleta]] | * [[Olleta]] | ||
| Llínea 38: | Llínea 64: | ||
== Postres == | == Postres == | ||
| + | |||
* [[Casca]] | * [[Casca]] | ||
* [[Torró|Torrons]] | * [[Torró|Torrons]] | ||
* [[Orchata]] | * [[Orchata]] | ||
| − | * [[ | + | * [[Rosegons]] |
* [[Arnadí]] | * [[Arnadí]] | ||
* [[Mona de Pasqua]] | * [[Mona de Pasqua]] | ||
| Llínea 55: | Llínea 82: | ||
* [[Mostachons]] | * [[Mostachons]] | ||
* [[Pilotes de flare]] | * [[Pilotes de flare]] | ||
| − | * [[Almoixavenes]] | + | * [[Almoixavenes|Almoixàvenes]] |
| + | * [[Coca de llanda]] | ||
* [[Coca salada]] | * [[Coca salada]] | ||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Gastronomia de la província d'Alacant]] | ||
| + | * [[Gastronomia de la província de Castelló]] | ||
| + | * [[Gastronomia de la província de Valéncia]] | ||
| + | |||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
Última revisió del 18:07 17 oct 2024
| Gastronomia de la Comunitat Valenciana | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Territori | Comunitat Valenciana | ||
| Plat(s) estrela | coca, paella, olla o putxero, sobrassada, arròs al forn, vaquetes, pa tomaca, fideuà, pastisset, fartó, torró, embotit | ||
| Beguda típica | Vins i licors; mistela i orchata | ||
| Ingredients destacats | Oli d'oliva, hortaliça, peix, marisc, carn, bolets, arròs, fideu | ||
La Cuina Valenciana és la que se prepara tradicionalment en el Regne de Valéncia. Ingredients habituals són l'arròs, verdura, carn, peix, especialment les anguiles de l'Albufera (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la Paella, exportada des de molt de temps arrere a tota Espanya i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrànea a l'us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraïlada. La majoria dels menjars no són en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estiguen acostumats o mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és, majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda i no en massa restaurants de la Comunitat Valenciana se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals.
Plats típics[editar | editar còdic]
De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la paella, un guis d'arròs sec, cuinat en una paella sense mànec, metàlica tradicional d'a on vé la seua denomianció, sobre un foc de llenya (preferiblement de taronger) preparat al efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes conten en un paeller, un espai obert o tancat a on se cuina la paella de llenya.
Existixen múltiples receptes, pero la fonamental en la regió se compon d'arròs, pollastre i conill, bajoqueta i garrofó. En alguns llocs inclouen també caragols o pilotes. El color groc del tradicional arròs de l'Albufera es conseguix en safrà. Se diu que la paella de marisc procedix de la costa de les terres del Ebre en les zones del Maestrat, no de l'Horta, mentres que en les comarques del sur predominen els arrossos manco secs, melosos o caldosos. Sobre la internacionalisació de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironisava: "La paella internacionalisada és un guis d'arròs en el que se barreja la carn i el peixcat i qualsevol vegetal, en l'excepció del plàtano".
L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'Espanya apareixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el Regne de Valéncia.
Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la fideuà, en la que es substituïx l'arròs per fideus normalment grossos. Atres ingredients típics són el peixcat, calamar, clòchines i marisc.
També és típic l'arròs a banda, l'arròs negre, en fesols i naps, etcétera.
En hivern solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals són ossos, arròs, carn de bacó, botifarra i llegums. En la costa els plats de peixcat i marisc són naturalment més habituals que en l'interior.
Com a postre prima la fruita del lloc: taronja i mandarina. També és típicament nadalenc el torró, fabricat sobretot en Xixona (L'Alacantí) a base d'armela i sucre. Com a begudes típiques de la terra se produïx l'orchata de chufa, principalment en Alboraya. que sol beure's graniçat o líquit (sempre molt freda) i sucant en ella fartons.
Més recent és la recepta de l'aigua de Valéncia, còctel preparat en una base de begudes alcohòliques (normalment vodca i ginebra, sucre, suc de taronja i cava.
Plats[editar | editar còdic]
Alguns dels plats valencians són:
- Paella
- Fideuà
- Suc d'anguiles o Espardenyot
- Arròs a banda
- Arròs al forn
- Arròs en costra
- Arròs en fesols i naps
- Arròs en espardenyes
- All i pebre
- Bollit
- Olla
- Olla churra
- Olleta
- Minchos
- Suquet de peix
- All i oli
Postres[editar | editar còdic]
- Casca
- Torrons
- Orchata
- Rosegons
- Arnadí
- Mona de Pasqua
- Bunyols
- Flaons
- Orelletes
- Llet merengada
- Plats de Glòria
- Codonyat
- Panou
- Arrop i tallaetes
- Fartons
- Mostachons
- Pilotes de flare
- Almoixàvenes
- Coca de llanda
- Coca salada
Vore també[editar | editar còdic]
- Gastronomia de la província d'Alacant
- Gastronomia de la província de Castelló
- Gastronomia de la província de Valéncia
| ||||||||||||||||||||||
