Mineria en la Comunitat Valenciana

Economia de la Comunitat Valenciana;
	Sector primari
	Agricultura
	Ganaderia
	Peixca
	Sector secondari
	Artesania
	Construccio
	Energia (Energies renovables)
	Indústria:
	Calcer · Ceràmica · Textil · Fusta · Joguet · Automotriu · Química i de plàstics
	Mineria
	Sector terciari
	Sanitat
	Servicis financers
	Servicis professionals
	Servicis publics
	Turisme
	Sector quaternari
	Investigació i desenroll
	Telecomunicacions

La mineria en la Comunitat Valenciana constituïx una activitat econòmica del sector primari que, si be ha perdut protagonisme respecte a atres époques, seguix tenint importància en determinats àmbits productius, especialment en l'extracció d'àrits, argila, algeps, roques ornamentals i atres materials destinats a l'indústria, la construcció i la ceràmica.

Esta activitat es desenrolla baix regulació autonòmica i estatal, en controls ambientals i de seguritat que han adquirit un paper rellevant en els últims anys, en llínea en les directrius de sostenibilitat i restauració ecològica.

Història

L'activitat minera en la Comunitat Valenciana té antecedents des de l'antiguetat, en evidències d'explotació de pedreres i minerals per part de romans i atres pobles antics. Durant l'Edat Mija i Moderna, es varen desenrollar explotacions de materials com a ferro, alum i sal, encara que a escala llimitada.

Va ser a partir del sigle XIX i especialment en el sigle XX quan es varen consolidar diverses explotacions mineres, especialment de argila, algeps, calcàrees, marbres i lignit, lligades al creiximent de l'indústria ceràmica, de la construcció i del transport ferroviari.

Recursos minerals

Els recursos miners de la Comunitat Valenciana es caracterisen per la seua diversitat no metàlica. Entre els més importants es troben:

Argila: Molt abundants en la província de Castelló, especialment en la comarca de l'Alcalatén i la Plana Alta. Són fonamentals per a l'indústria ceràmica.
Algeps: Present en zones de l'interior d'Alacant i Valéncia. S'utilisa en la fabricació de materials de construcció.
Calcàrees i dolomies: Utilisades en construcció, indústria química i agricultura.
Marbre i roques ornamentals: Especialment rellevants en la zona d'Alacant (com el "crema marfil"), en destins tant nacionals com a internacionals.
Àrits: Extrets en numeroses pedreres per al seu us en obra civil, infraestructures i edificació.
Sals i salines: Encara que no es consideren mineria tradicional, tenen valor econòmic, com ocorre en Torrevella.

Principals zones mineres

Les principals zones mineres, segons província són:

Castelló: Destaca per l'extracció de argila i caolíns, imprescindibles per al clúster ceràmic.
Alacant: Alberga pedreres de marbre en municipis com Novelda, Pinoso, Monóvar o La Romana, aixina com explotacions d'algeps i arenes.
Valéncia: Presenta pedreres d'àrits, algeps i calcàrees, sobretot en l'interior.

Indústria associada

La mineria valenciana està estretament vinculada a indústries transformadores, com:

L'indústria ceràmica (Castelló), que depén de argila i feldespat.
L'indústria del marbre i pedra natural (Alacant), en exportacions a Europa, Àsia i Amèrica.

Empreses del sector de materials de construcció, que transformen àrits, algeps o calcàrees en productes finals.

Llegislació i sostenibilitat

La mineria està regulada per la Llei de Mines estatal i per normatives específiques de la Generalitat Valenciana, que supervisa la concessió de drets miners, el compliment de mides ambientals i els plans de restauració d'espais degradats.

En els últims anys, s'ha impulsat una mineria més sostenible, en mides com:

Control de l'impacte paisagístic i ambiental.
Restauració ecològica d'explotacions agotades.
Reutilisació de residus.
Vigilància de la calitat de l'aire i de l'aigua.

Reptes i perspectives

El sector miner valencià enfronta diversos reptes:

Compatibilisació en la conservació ambiental i paisagística.
Conflictes d'us del sol en atres activitats (urbanisme, agricultura, turisme).
Modernisació tecnològica dels processos extractius.
Gestió eficient de recursos llimitats i control de l'impacte en biodiversitat.
Diversificació cap a minerals estratègics si es detecten oportunitats viables.

Senyes econòmiques

Encara que representa un percentage reduït del PIB regional, la mineria té un impacte rellevant en determinades comarques rurals i en sectors industrials que depenen de matèries primeres locals. També contribuïx a l'ocupació local, directa i indirectament, a través d'empreses transformadores i servicis auxiliars.

Entitats i regulació

Direcció general d'Indústria, Energia i Mines (Generalitat Valenciana): orgue competent en matèria minera.
Colege Oficial d'Ingeniers de Mines de l'Est: en sèu en Valéncia.
Empreses mineres i associacions sectorials, com ALICANT (en el cas del marbre).

Vore també