Sistema sanitari en la Comunitat Valenciana
El sistema sanitari valencià està coordinat per la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, que planifica i gestiona totes les polítiques en matèria de salut pública, atenció primària, hospitalària, farmàcia i innovació sanitària.
Entre els organismes adscrits destaquen la Fundació FISABIO, el Centre de Transfusió, l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salut (EVES) i el Servici d'Emergències Sanitàries (SESCV).
Àmbit territorial i estructura assistencial
[editar | editar còdic]La Comunitat Valenciana està dividida en tres direccions territorials (Alacant, Castelló i Valéncia), que gestionen 25 departaments de salut, cada u compost per hospitals, centres de salut, consultoris i unitats especialisades.
En l'any 2013 fon suprimida l'Agència Valenciana de Salut, les funcions de la qual varen ser assumides directament per la Conselleria en la finalitat d'integrar autoritat sanitària i proveïdor de servicis.
Atenció primària i població atesa
[editar | editar còdic]Per a finals de 2023, més de 5 millons de persones estaven assignades a centres d'Atenció Primària en la regió, representant aproximadament el 10,5 % de la població espanyola atesa a nivell nacional.[1]
Atenció especialisada i hospitals de referència
[editar | editar còdic]Entre els hospitals de referència destaquen:
- Hospital Universitari i Politècnic de la Fe en Valéncia, que presta atenció en tots els nivells (urgències, hospitalisació, docència i investigació).
- Hospital Clínic Universitari de Valéncia, un atre centre centenari vinculat a l'Universitat de Valéncia, que oferix una àmplia cartera de servicis i atén a una població considerable en la seua àrea.
- Hospital General Universitari Dr. Balmis d'Alacant, un dels centres de referència en la província des de la seua inauguració en 1957.
Salut pública i estadístiques
[editar | editar còdic]La Conselleria desenrolla una àmplia ret de vigilància en salut pública que inclou estadístiques de mortalitat, morbilitat, enquestes de salut, campanyes d'erejat (com a neonatal) i bolletins epidemiològics semanals.[2][3]
Reptes i millores recents
[editar | editar còdic]En l'any 2025, es varen reportar més de 1.200 cirugies suspeses en hospitals públics de Castelló (el 3,5 % de les programades), sent necessari un pla urgent per a reduir estes cancelacions.[4]
L'absentisme en consultes externes a nivell nacional (10 %) implica una significativa pèrdua de recursos. Es proponen recordatoris per SMS i tecnologies predictives per a reduir este fenomen.[5]
L'Hospital General de Castelló i centres d'Atenció Primària han segut reconeguts en acreditacions IHAN en alletament i humanisació del part, com a part d'iniciatives impulsades per l'OMS, UNICEF i l'UE.[6]
En l'àmbit privat, Hospital Quirónsalud Valéncia ha segut designat com a hospital de referència per al nou recint Roig Arena, reforçant la colaboració públic‑privada en events sanitaris.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sistema de Información de Atención Primaria del Sistema Nacional de Salud
- ↑ Estadísticas elaboradas por la Conselleria de Sanidad
- ↑ Encuestas de Salud de la Comunidad Valenciana
- ↑ 1.200 cirugías suspendidas en un año por los hospitales públicos de Castellón
- ↑ Los hospitales públicos pierden cada año nueve millones de consultas externas porque el paciente no se presenta
- ↑ El Hospital General de Castellón y otros 16 centros de este departamento reciben un galardón impulsado por la OMS