Deute públic de la Comunitat Valenciana

El deute públic de la Comunitat Valenciana reflectix el volum total de compromisos financers adquirits per la Generalitat Valenciana per mig de préstams, emissions i fondos, en particular a través del Fondo de Liquidea Autonòmica (FLA) i atres mecanismes extraordinaris.

Evolució històrica

Des de 2004 fins a 2025, el deute viu s'ha multiplicat, passant d'aproximadament 9.420 millons d'euros a 60.368 millons a 31 de març de 2025, segons senyes del Banc d'Espanya i la Conselleria de Facenda i Economia. Este increment es va intensificar despuix de la crisis de 2008 i la pandèmia, aixina com a raïl d'events climàtics com la DANA d'octubre de 2024, que varen motivar l'aprovació d'un increment adicional de deute en 700 millons per a reconstrucció.

En l'any 2012, la Comunitat Valenciana fon la primera autonomia en recórrer al Fondo de Liquidea Autonòmic (FLA), un mecanisme de finançació extraordinari creat pel Govern d'Espanya per a ajudar a les comunitats autònomes en dificultats per a accedir als mercats financers.

Senyes actuals

Segons senyes del Banc d'Espanya, la Comunitat Valenciana va tancar 2024 en un deute públic del 40,7% del PIB, 60.332 millons.

A lo llarc de 2024, la Comunitat Valenciana va registrar un aument de més de 2.000 millons en el seu endeutament (4 % interanual).

Comparativa nacional

En térmens absoluts, la Comunitat Valenciana es troba entre les comunitats en major volum de deute, solament per darrere de Catalunya, Andalusia i la Comunitat de Madrit. No obstant, en relacionar el deute en el seu PIB, la Comunitat Valenciana presenta un dels nivells més elevats del país.

Factors determinants

Diversos factors han contribuït a l'elevat endeutament valencià:

• Infrafinançació autonòmica: Experts i autoritats autonòmiques han denunciat reiteradament que la Comunitat Valenciana rep menys recursos per habitant en comparació a la mija nacional a través del sistema de finançació autonòmica.
• Elevada despesa estructural: Els servicis públics bàsics, com a sanitat i educació, absorbixen una part substancial del presupost, i la seua finançació ha requerit endeutament adicional.
• Cost de grans proyectes: A lo llarc dels anys 2000, la Generalitat va promoure proyectes de gran envergadura (com la Ciutat de les Arts i les Ciències, events deportius i culturals, i atres infraestructures) que varen generar una elevada despesa d'inversió i manteniment.

Repercussions i sostenibilitat

L'elevat nivell de deute llimita la capacitat de maniobra presupostària de la Generalitat Valenciana i condiciona el seu accés a la finançació en els mercats. Bona part del presupost autonòmic es destina al pagament d'interessos i amortisació de deute, lo que reduïx el marge disponible per a polítiques públiques.

Ademés, la dependència del FLA implica una estreta supervisió per part del Ministeri de Facenda i l'obligació de presentar plans d'ajust i estabilitat presupostària.

En l'any 2025, per primera volta en més d'una década, el Govern central no va autorisar nous desembossos del FLA extraordinari, lo que va obligar a la Generalitat a solicitar un crèdit bancari de 1.816 millons d'euros per a cobrir pagaments a proveïdors i saldar aproximadament 147 millons adeutats a farmàcies.

Perspectives de futur

La reforma del sistema de finançació autonòmica és una de les principals demandes del govern valencià per a millorar la sostenibilitat financera de la comunitat. Aixina mateix, s'han plantejat propostes per a la reestructuració o condonació parcial del deute autonòmic, especialment l'associada al FLA, com a part d'un nou marc de coordinació fiscal entre l'Estat i les comunitats autònomes.

Vore també

• Economia de la Comunitat Valenciana