Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 67 edicions intermiges d'14 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del Regne de Valéncia''' o '''Furs Valencians''' van ser la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].
+
{{destacat}}
 +
 
 +
[[File:FORI REGNI Valentiae, Furs de València 1547.JPG||right|thumb|300px|Primera fulla del llibre dels '''Furs de Valéncia''' de l'any [[1547]]]]
 +
 
 +
Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].
 +
 
 +
== Història ==
 +
 
 +
'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.
 +
 
 +
'''Els Furs''' de [[Valéncia]] són un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del [[Regne de Valéncia]]. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del [[22 de març]] de [[1251]], ans se nomenava '''Costum'''.
 +
 
 +
La [[Guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip V|Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.
 +
 
 +
'''Els Furs''' foren firmats pel notari [[Boronat de Pera]], qui dirigí la recopilació per encàrrec del Rei Anfós (lo que li conferí al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a [[1240]] les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà.
 +
 
 +
Açò succeí en [[abril]] de [[1261]], en que consta la celebració de les primeres [[Corts Valencianes]], en les quals el rei [[Jaume I]] jurà '''els Furs''' i les [[Costums de Valéncia]], i dispongué que, de la mateixa forma que ell havia jurat i confirmat '''els Furs''' i les costums, els seus successors ho juraren també davant la Cort General, a l'escomençament del seu regnat.
  
 
== Orige ==
 
== Orige ==
−
Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que Jaume I donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de Valéncia i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües de la vega de Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[''Cambra dels jurats de Valéncia'']]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.
 
  
−
El 21 de maig de 1239 apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]]'', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.
+
Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en l'any  [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en l'any [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.
  
−
El 29 de decembre de 1239 concedix Jaume I a Valéncia el [[Justícia]].
+
El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]] '', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.
  
−
És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es va començar a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', després de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la Valéncia cristiana. En aquell any Jaume I va ordenar que els juges s'atingueren als furs i va arromançar-los, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]]'''.
+
El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a [[Valéncia]] el de [[Justícia]].
  
−
Durant un temps les aspiracions de les "costums" depenien de la voluntat del rei que les havia promulgat, i per tant podien ser revocades per este. La ciutat de Valéncia i algunes viles van tractar d'obtindre la irrevocabilitat del dret valencià per part del rei, per lo que es va solicitar que el rei jurara els furs. Açò va succeir finalment el [[7 d'abril]] de [[1261]]. Jaume I va jurar en Valéncia, davant de les [[Corts Valencianes]] els furs de Valéncia. Quatre dies més tart va promulgar un privilegi al nou regne, segons el qual, tots els successors del monarca també havien de jurar-los en Valéncia abans de complit el mes del seu regnat. Esta supeditació del rei als Furs va supon la constitució del Regne de Valéncia com a estat sobirà.  
+
És en l'any [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es començà a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', despuix de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la [[Valéncia]] cristiana. En aquell any [[Jaume I]] ordenà que els juges s'atingueren als furs i els arromançà, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]] '''.
  
−
El text dels furs es va conservar en un registre redactat per l'escrivà [[Boronat de Penya]].'''
+
Durant un temps les aspiracions de les "costums" depenien de la voluntat del rei que les havia promulgades, i per tant podien ser revocades per este. La ciutat de Valéncia i algunes viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del rei, per lo que es solicità que el rei jurara els furs. Açò succeí finalment el [[7 d'abril]] de [[1261]]. [[Jaume I]] jurà en [[Valéncia]], davant de les [[Corts Valencianes]] els '''furs de Valéncia'''. Quatre dies més tart promulgà un privilegi al nou regne, segons el qual, tots els successors del monarca també havien de jurar-los en [[Valéncia]] abans de complit el més del seu regnat. Esta supeditació del rei als Furs supongué la constitució del [[Regne de Valéncia]] com a estat sobirà.
 +
 
 +
El text dels furs se conservà en un registre redactat per l'escrivà [[Boronat de Penya]].'''
  
 
== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==
 
== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==
−
El jurament dels furs per Jaume I i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] va obtindre contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de 1261 ho va fer el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Ona (Castelló)|Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
 
  
−
És important aclarir que estos furs no van ser inicialment els furs de tot el Regne de Valéncia. És molt destacat l'absència en les Corts de 1261 de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i Xàtiva.
+
El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
  
−
Més concretament, l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], la [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]], la [[Penya de l'Aranyol]], en [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], Burriana, [[Benicarló]], [[Almassora]], [[La Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
+
És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].
  
−
En 1263 els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Càlig]], [[Cervera del Mestre]], [[Rosell]] i [[Sant Mateu (Castelló)|San Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].
+
Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
  
−
Com a mostra d'interés de Jaume I en els furs, en [[1270]] Jaume I va tornar a ordenar els juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] va tornar a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents.
+
En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].
  
−
Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de Jaume I jurara també els furs en 1277, en la seua coronació. Pero va tindre un impacte important el fet que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i Aragó, pero especialment per Valéncia, per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]]'', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en Valéncia li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  
+
Com a mostra d'interés de [[Jaume I]] en els furs, en [[1270]] [[Jaume I]] tornà a ordenar als juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] tornà a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents.
  
−
L'any 1283 el rei Pere III autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de Valéncia, que fon el primer d'Espanya.
+
Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de [[Jaume I]] jurara també els furs en l'any [[1277]], en la seua coronació. Pero tingué un impacte important el fet de que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i [[Aragó]], pero especialment per [[Valéncia]], per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]] '', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en [[Valéncia]] li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  
  
−
En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als furs de Valéncia i davant del risc que la resta del territori es pogueren aplicar els furs d'Aragó, la corona i les Corts Valencianes van ser consolidant a poc a poc els furs de Valéncia, com a normes per a tot el territori del Regne de Valéncia.
+
En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].
  
−
De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] van acceptar els furs de Valéncia i es van incorporar a les Corts Valencianes. Fins aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.
+
En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
 +
 
 +
De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.
  
 
== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==
 
== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==
−
Les circumstàncies pròpies del regne de Valéncia van obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmanes]] i [[judeu]]s) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i de la resta de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]]'' es va impondre sobre el ''[[ius sanguinis]]'' per primera vegada en els regnes de la península.
 
  
−
Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de Valéncia un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials van atraure immigrants de tota Europa a la busca d'una millor qualitat de vida, i Valéncia va entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'or espanyol]].
+
Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.
  
−
Els furs van establir també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mesures, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.
+
Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].
 +
 
 +
Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.
  
 
== El conflicte de 1333 ==
 
== El conflicte de 1333 ==
−
En [[1333]] el rei [[Alfons IV d'Aragó]], davall la influència de la seua segona dona, Leonor, va donar els senyorius de Xàtiva, Alzira, Morvedre (Sagunt), [[Alacant]], Morella, Castelló de la Plana i Burriana a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys [[1329]] i [[1330]]. Açò va provocar un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mesura i una atra porció junt en el poble pla que van reaccionar contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de Valéncia, [[Francesc de Vinatea]], es va entrevistar numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que va conseguir l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.
+
En l'any [[1333]] el rei [[Alfons IV d'Aragó]], devall l'influència de la seua segona dòna, Leonor, donà els senyorius de [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]] ([[Sagunt]]), [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] de la Plana i [[Burriana]] a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys [[1329]] i [[1330]]. Açò provocà un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mida i una atra porció junt en el poble pla que reaccionaren contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de [[Valéncia]], [[Francesc de Vinatea]], s'entrevistà numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que conseguí l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.
  
 
== Guerra de Successió, decrets de Nova Planta i abolició dels furs ==
 
== Guerra de Successió, decrets de Nova Planta i abolició dels furs ==
−
Després de la seua victòria sobre el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Archiduc Carlos d'Àustria]] en la [[Guerra de Successió Espanyola]], el primer rei Borbón d'Espanya, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va promulgar els [[decrets de Nova Planta]] que van posar fi a tot el sistema llegislatiu i polític valencià. Segons estos decrets els funcionaris eren nomenats pel rei i el [[Llengua valenciana|valencià]] fon prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyança i de la predicació.
+
Despuix de la seua victòria sobre l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] en la [[Guerra de Successió Espanyola]], el primer rei Borbó d'[[Espanya]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] promulgà els [[decrets de Nova Planta]] que posaren fi a tot el sistema llegislatiu i polític valencià. Segons estos decrets els funcionaris eren nomenats pel rei i el [[Llengua valenciana|valencià]] fon prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyança i de la predicació.
  
−
{{cita|'''(...)Considerant haver perdut els Regnes d'Aragó i de Valéncia, i tots els seus habitadores pel rebelió que van cometre, [...] i tocant-me el domini absolut dels referits regnes [...], puix a la circumstància de ser compresos en els atres que tan llegítimament posseïxc en esta monarquia, s'afig ara la del just dret de la conquista que d'ells han fet últimament les meues Armes en el motiu de la seua rebelió;''' (..)}}
+
{{cita|'''(...)Considerant haver perdut els Regnes d'[[Aragó]] i de [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i tots els seus habitants pel rebelió que cometeren, [...] i tocant-me el domini absolut dels referits regnes [...], puix a la circumstància de ser compresos en els atres que tan llegítimament posseïxc en esta monarquia, s'afig ara la del just dret de la conquista que d'ells han fet últimament les meues Armes en el motiu de la seua rebelió;''' (..)}}
  
−
{{cita|'''He jujat convenient (aixina per açò com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella tan lloables i plausibles en tot l'univers) abolir i derogar enterament, com per descomptat Done per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins ací observades en els referits regnes d'Aragó i Valéncia; sent la meua voluntat, que estos es reduïsquen a les lleis de Castella, i a l'us, pràctica i forma de govern que es té i ha tingut en ella i en els seus tribunals sense cap diferència en res'' (...)}}
+
{{cita|'''He jujat convenient (aixina per açò com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d'[[Espanya]] a l'uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de [[Castella]] tan lloables i plausibles en tot l'univers) abolir i derogar sancerament, com per descontat Done per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins ací observades en els referits regnes d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]]; sent la meua voluntat, que estos se reduïxquen a les lleis de [[Castella]], i a l'us, pràctica i forma de govern que es té i ha tengut en ella i en els seus tribunals sense cap diferència en res'' (...)}}
−
::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'Aragó i Valéncia'''''
+
::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''
 +
 
 +
== Edicions fascimil ==
 +
 
 +
Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.
 +
 
 +
Atres edicions no han tengut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que fon furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[sigle XX]].
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|Els Furs del Regne de Valencia, que es troben en la vitrina d'honor del Salo Foral de l'Ajuntament de Valencia, varen ser escrits originariament en llati. Despres, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà, els aprovà, els signà i els jurà el 7 d´abril de 1261.
 +
 +
Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio:
 +
 
 +
'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló
 +
* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana
 +
* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. Pag. 272. ISBN 84-404-3763-3
  
−
== Edicions Fascimil ==
 
−
Donada la importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles va vore la llum en l'octubre del 2006, i fon editada per l'empresa Valenciana Cerimonial Edicions, sobre l'original custodiat per l'ajuntament de Valéncia. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de la Universitat de Valéncia, cada un d'ells doctor en la seua disciplina.
 
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
−
*Chabas, Roque. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L.  ISBN 978-84-8339-380-2
+
* [[Roc Chabás|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L.  ISBN 978-84-8339-380-2
−
*Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0  
+
* [[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
 +
* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3
 +
* Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]
 
−
*[http://butronmaker.blogspot.Com Recopilacions de dret foral valencià]
 
−
*[http://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]
 
−
{{Traduït de|es|Fueros_de_Valencia}}
 
  
−
[[Categoria:Historia Valenciana]]
+
{{Commonscat|Furs de València}}
 +
*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]
 +
*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]
 +
 
 +
{{Llista artículs destacats}}
 +
 
 +
[[Categoria:Institucions i drets forals]]
 +
[[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 +
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
 

Última revisió del 12:38 27 nov 2024

Primera fulla del llibre dels Furs de Valéncia de l'any 1547

Els Furs de Valéncia, Furs del Regne de Valéncia o Furs Valencians foren la llegislació territorial valenciana durant més de quatre sigles, des de l'any 1261, quan Jaume I els jurà i promulgà en una reunió de les Corts Valencianes el mateix any, fins a l'any 1707, en els decrets de Nova Planta.

Història[editar | editar còdic]

Els Furs de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any 1261, quan Jaume I els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les Corts Valencianes el mateix any, fins a l'any 1707, despuix de la derrota en la Batalla d'Almansa el dia 25 d'abril i el consegüent Decret de Nova Planta del Regne de Valéncia, en juny del mateix any, se pergueren els furs.

Els Furs de Valéncia són un conjunt de normes establides pel rei Jaume I per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del Regne de Valéncia. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se Furs a partir del 22 de març de 1251, ans se nomenava Costum.

La Guerra de Successió que enfrontà als valencians partidaris de l'Archiduc Carles en els de Felip d'Anjou, motivà la batalla d'Almansa i l'abolició dels Furs.

Els Furs foren firmats pel notari Boronat de Pera, qui dirigí la recopilació per encàrrec del Rei Anfós (lo que li conferí al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a 1240 les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà.

Açò succeí en abril de 1261, en que consta la celebració de les primeres Corts Valencianes, en les quals el rei Jaume I jurà els Furs i les Costums de Valéncia, i dispongué que, de la mateixa forma que ell havia jurat i confirmat els Furs i les costums, els seus successors ho juraren també davant la Cort General, a l'escomençament del seu regnat.

Orige[editar | editar còdic]

Els furs s'originen en els costums i les cartes pobles otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el fur d'Aragó com el cas de Burriana en l'any 1233. Únicament se troba una excepció fins a 1240 i és el fur de Lleida concedit a Cervera del Maestre en l'any 1235. Segons les senyes disponibles pareix que Jaume I donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de Valéncia i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els Furs d'Aragó. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el Tribunal de les Aigües de la vega de Valéncia. El primer costum fon promulgat per Jaume I el 21 de març de 1238, en Xàtiva, conferint juges civils i criminals, aixina com la (Cambra dels jurats de Valéncia) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

El 21 de maig de 1239 apareix el primer privilegi en que es parla del cúria de Valéncia , en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.

El 29 de decembre de 1239 concedix Jaume I a Valéncia el de Justícia.

És en l'any 1251 quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es començà a mencionar als costums valencians com furs, despuix de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la Valéncia cristiana. En aquell any Jaume I ordenà que els juges s'atingueren als furs i els arromançà, es dir escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el romanç valencià .

Durant un temps les aspiracions de les "costums" depenien de la voluntat del rei que les havia promulgades, i per tant podien ser revocades per este. La ciutat de Valéncia i algunes viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del rei, per lo que es solicità que el rei jurara els furs. Açò succeí finalment el 7 d'abril de 1261. Jaume I jurà en Valéncia, davant de les Corts Valencianes els furs de Valéncia. Quatre dies més tart promulgà un privilegi al nou regne, segons el qual, tots els successors del monarca també havien de jurar-los en Valéncia abans de complit el més del seu regnat. Esta supeditació del rei als Furs supongué la constitució del Regne de Valéncia com a estat sobirà.

El text dels furs se conservà en un registre redactat per l'escrivà Boronat de Penya.

Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia[editar | editar còdic]

El jurament dels furs per Jaume I i per atres reis de la Corona d'Aragó obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el Regne de Valéncia. És molt destacat l'absència en les Corts de 1261 de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren Morella, Burriana, Morvedre (Sagunt), Alzira i Xàtiva.

Més concretament, en l'any 1263 els furs aragonesos regien en Cirat, en Morella, en Vallibona, en Vinaròs, Boixar i Fredes, en Vilanova, en les actuals pedanies de Mola Escabrosa, Corachà i la Penya de l'Aranyol situades en l'actual terme de Castell de Cabres, Castellfort, Burriana, Benicarló, Almassora, Salzedella i Lludient, Benassal, Albocàsser, Catí, i Riu de Truites.

En l'any 1263 els costums de Lleida regien en Calig, Cervera del Maestrat, Rossell i Sant Mateu, Vilafamés, Vinaròs i Cabanes. I els de Barcelona regien en Castell de Chivert, Moncada i Beniacaldim d'Almenara.

Com a mostra d'interés de Jaume I en els furs, en 1270 Jaume I tornà a ordenar als juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En 1271 tornà a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents.

Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que Pere III, fill de Jaume I jurara també els furs en l'any 1277, en la seua coronació. Pero tingué un impacte important el fet de que Pere fora escombregat pel papa, fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i Aragó, pero especialment per Valéncia, per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de 1283, en virtut del Privilegium Magnum , el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en Valéncia li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.

En l'any 1283 el rei Pere III autorisa l'instalació del Consolat del Mar de Valéncia, que fon el primer d'Espanya.

En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als furs de Valéncia i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'Aragó, la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els furs de Valéncia, com a normes per a tot el territori del Regne de Valéncia.

De fet, en les Corts Valencianes de 1329 fon quan Burriana i Vilarreal acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.

Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions[editar | editar còdic]

Les circumstàncies pròpies del Regne de Valéncia obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic (cristiàns, musulmans i judeus) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ius soli s'impongué sobre el ius sanguinis per primera vegada en els regnes de la península.

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el poble ajusdadis que menciona Eiximenis). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de Valéncia un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees (Venècia, Gènova, etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota Europa a la busca d'una millor qualitat de vida, i Valéncia entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al sigle d'Or espanyol.

Els furs establiren també els llímits del regne, fins a 1304 delimitat pel tractat d'Almizra de 1244, a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del tratat de Torrella incorporaria Oriola Guardamar, Elig, Santa Pola i Novelda. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la moneda valenciana, les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.

El conflicte de 1333[editar | editar còdic]

En l'any 1333 el rei Alfons IV d'Aragó, devall l'influència de la seua segona dòna, Leonor, donà els senyorius de Xàtiva, Alzira, Morvedre (Sagunt), Alacant, Morella, Castelló de la Plana i Burriana a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys 1329 i 1330. Açò provocà un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mida i una atra porció junt en el poble pla que reaccionaren contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de Valéncia, Francesc de Vinatea, s'entrevistà numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que conseguí l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.

Guerra de Successió, decrets de Nova Planta i abolició dels furs[editar | editar còdic]

Despuix de la seua victòria sobre l'Archiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió Espanyola, el primer rei Borbó d'Espanya, Felip V promulgà els decrets de Nova Planta que posaren fi a tot el sistema llegislatiu i polític valencià. Segons estos decrets els funcionaris eren nomenats pel rei i el valencià fon prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyança i de la predicació.

(...)Considerant haver perdut els Regnes d'Aragó i de Valéncia, i tots els seus habitants pel rebelió que cometeren, [...] i tocant-me el domini absolut dels referits regnes [...], puix a la circumstància de ser compresos en els atres que tan llegítimament posseïxc en esta monarquia, s'afig ara la del just dret de la conquista que d'ells han fet últimament les meues Armes en el motiu de la seua rebelió; (..)
'He jujat convenient (aixina per açò com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d'Espanya a l'uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella tan lloables i plausibles en tot l'univers) abolir i derogar sancerament, com per descontat Done per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins ací observades en els referits regnes d'Aragó i Valéncia; sent la meua voluntat, que estos se reduïxquen a les lleis de Castella, i a l'us, pràctica i forma de govern que es té i ha tengut en ella i en els seus tribunals sense cap diferència en res (...)
Extracte del Decret d'abolició dels furs d'Aragó i Valéncia

Edicions fascimil[editar | editar còdic]

Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'octubre de l'any 2006, i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'Ajuntament de Valéncia. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'Universitat de Valéncia, cada u d'ells doctor en la seua disciplina.

Atres edicions no han tengut la mateixa sort, com ara la de l'Universitat de Valéncia que fon furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del sigle XX.

Cites[editar | editar còdic]

Els Furs del Regne de Valencia, que es troben en la vitrina d'honor del Salo Foral de l'Ajuntament de Valencia, varen ser escrits originariament en llati. Despres, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà, els aprovà, els signà i els jurà el 7 d´abril de 1261.

Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio:

'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).
Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.

Referències[editar | editar còdic]

  • García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló
  • García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana
  • Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. Pag. 272. ISBN 84-404-3763-3

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Chabas, Roque. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2
  • Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
  • Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3
  • Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

v · d · eArtículs destacats
Llengua valencianaDestacat.png
Geografia valenciana
Biografies
Païssos
Ciència
Història
Cultura valenciana
Monuments
Atres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Furs_de_Valéncia&oldid=368210»