Roc Chabás

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Roc Chabàs
Roc Chabàs als jardins de Vivers.jpg
Bust de Roc Chabàs en els jardins dels Vivers de Valéncia.
Nacionalitat: Espanya
Ocupació: Archiver, historiador
Naiximent: 1844
Lloc de naiximent: Dénia
Defunció: 1912
Lloc de defunció: Valéncia

Roc Chabàs Llorens (Dénia 1844 - † Valéncia 1912) fon archiver de la catedral de Valéncia, historiador, membre corresponent de la Real Acadèmia de l'Història, director de distintes seccions de Lo Rat Penat i de l'Escola d'Estudis Valencians.

És considerat un "referent de l'intelectualitat catòlica" de la seua época. Va destacar pels seus estudis històrics sobre temes relacionats en el Regne de Valéncia.

Sacerdot[editar | editar còdic]

En l'any 1868 fon ordenat sacerdot en 23 anys, en un temps difícil. En setembre d'eixe any varen entrar en el Govern persones en profundes idees anti religioses vinculats en les revoltes d'eixes dates. Les juntes revolucionàries i el decret de Romero Ortiz d'octubre d'eixe any varen ser decisius en l'ambient anti clerical de finals del sigle XIX espanyol. Les denuncies contra la violència eixercida cap a eclesiàstics i benes de l'iglésia eren ignorades per les autoritats.

En est ambient, Roc Chabàs va perseverar en la seua vocació religiosa i va proseguir en els seus estudis de teologia arribant a conseguir el doctorat.

El seu primer destí eclesiàstic fon en Dénia com a coadjutor. Allí va recopilar documentació per a publicar el seu primer llibre sobre l'Història de Dénia i va crear la revista històrica L'Archiu en l'any 1886.

Va tornar a Valéncia com a canonge de la Seu de Valéncia i archiver.

En l'etapa en Dénia va publicar la citada Història de Dénia, El sepulcre de Severina i Dates biogràfiques del Venerable Pedro Esteve.

Canonge i Archiver de la Catedral de Santa Maria de Valéncia[editar | editar còdic]

Roc Chabàs

El treball de Roc Chabàs en la Catedral de Valéncia fon molt important, va catalogar els fondos, tant de la catedral, com de la Diòcesis de Valéncia.

Va estudiar les obres d'art de la catedral, arquitectura, escultura, pintura i l'Altar major.

En l'àmbit religiós desenrollà l'Història de l'Iglésia tocant distints aspectes, com l' Història de l'evangelisació, la Doctrina cristiana en llengua aràbiga i castellana per a instrucció dels moriscs, o l'organisació eclesiàstica interna. Destacada és també la seua inacabada biografia dels bisbes de Valéncia.

El seu treball d'archiver li va permetre profundisar en l'història de la ciutat i regne de Valéncia, destacant com un gran investigador, va estudiar i va publicar sobre La fundació de Valéncia, els inicis del cristianisme, els mossàraps valencians (tema conflictiu per a molts), els orígens dels regadius i la distribució de les aigües en el sigle XIII, la donació de Gandia, els Furs de Valéncia.

Lo Rat Penat i la RACV[editar | editar còdic]

Roc Chabàs fon un activiste cultural, la seua capacitat era enorme, organisant des de congressos sobre la Corona d'Aragó a tertúlies en el seu domicili, esta tertúlia és considerada l'embrió de la RACV, puix en ella és a on es va desenrollar l'idea, sent José Martínez Aloy qui a la mort de Chabas la portaria a bon fi.

Lo Rat Penat fon la seua plataforma de difusió, i des de l'associació va impulsar el desenroll cultural, sent membre de l'entitat tota la seua vida.

Des de que Martínez Aloy es va fer càrrec de la Secció d'Història sent Croniste Oficial de la Província de Valéncia i Roc Chabàs de la d'Alacant, la colaboració entre abdós fon molt intensa.

El 22 de juliol de 1889, Roc Chabàs va actuar com a mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i del Regne de Valéncia celebrats en el Teatre Principal.

En l'any 1901 va assumir la secció de Lliteratura de Lo Rat Penat. En el seu treball en esta secció destaca la conferència impartida pel llingüiste alemà Hadwiger sobre filologia valenciana.

Dins de Lo Rat Penat, fon Director de les seccions: Publicacions, Folclor, Arqueologia, i, baix la presidència de Leopoldo Trénor (1908-1910) va assumir la direcció de l'Escola d'Estudis Valencians.

Era un participant assidu de les conegudes com a excursions culturals dels que nos parla Teodor Llorente Falcó en Memòries d'un setantó:

La majoria dels expedicionaris era de gent de calitat: el baró d'Alcalalí, el senyor Vicente Calabuig, el senyor Facundo Burriel (pare i fill del mateix nom), el senyor Luis Cebrián, el senyor Roc Chabás, el senyor José Sanchis Sivera, el senyor Francisco Martí Grajales, el senyor José Bodria i atres. [...] El prestigi que havia conseguit en tota la regió valenciana Lo Rat Penat i la respectabilitat de moltes de les persones que anaven en estes excursions, eren motiu més que suficient perque en totes parts se'ls rebera en els braços oberts i li'ls complimentara. D'atra banda, estes expedicions servien per a anar inventariant totes les riquees artístiques i històriques que es conservaven en els pobles de la regió, perqué alguns dels que a elles concorrien prenien notes de lo que veïen,...

Sobre la falsetat del Penó de la Conquista[editar | editar còdic]

Peno de la Conquista (Archiu Municipal de Valéncia)
... no és possible que siga la bandera real la que té l'Ajuntament de Valéncia, perque la tela, pintura i paleografia de la data la denúncia com a obra del sigle XVI o XVII

Llibres[editar | editar còdic]

Entre atres obres destaquen:

  • Història de Dénia (1886)
  • El sepulcre de Severina
  • Dates biogràfiques del Venerable Pedro Esteve
  • Els mossàraps valencians (1891) [1]
  • Génesis del Dret Foral Valencià per Roc Chabàs (Valéncia, 1902) ISBN: 978-84-8339-380-2
  • Spill o Libre de les dones de Jaume Roig (1903)
  • L'archiu El Archivo Metropolità de Valéncia 1903
  • Ed. de Jaume Roig, Lahors de la Verge Maria 1904
  • Episcopologio Valentino. Valéncia, Tipografía L'Avenç, 1909

Cites[editar | editar còdic]

De estos hombres de alto nivel intelectual que fueron capaces, como él, de iniciar los Congresos de la Corona de Aragón nos sorprende la cercanía que mantuvo con lo que podríamos denominar la difusión cultural más popular. De hecho su actividad de divulgación desde Lo Rat Penat fue desbordante; además mantuvo una tertulia en su domicilio particular en la que se trató de la creación de una institución para el fomento de la Cultura Valenciana. Paradójicamente su muerte, en 1912, aceleró el proceso de creación del Centro de Cultura Valenciana, tal vez en homenaje a su persona que tanto había apostado por ello, como muy bien sabía José Martínez Aloy, su verdadero artífice.

El 22 de julio de 1889, Roque Chabás actuaba como mantenedor de los Jocs Florals de la Ciutat y del Regne de Valencia en la velada teatral del Principal, la colaboración con Lo Rat Penat duró toda su vida. Desde que en 1898 se hizo cargo de la dirección de la sección de Historia de Lo Rat Penat José Martínez Aloy, que era cronista oficial de la Provincia de Valencia, la colaboración con Roque Chabás, que era cronista de la Provincia de Alicante, se hizo cada vez más intensa. Además, Roque Chabás aceptó ver al director de la sección de Literatura de Lo Rat Penat en 1901. Invitó al lingüista alemán Hadwiger que dio una conferencia sobre filología valenciana en la sede de Lo Rat Penat. También fue director de las secciones, publicaciones, folklore, arqueología, y, bajo la presidencia de Leopoldo Trénor (1908-1910) se le encomendó la dirección de la recién creada Escola d'Estudis Valencians. Además participaba asiduamente en las famosas excursiones culturales. Para comprender la importancia de estas excursiones es preciso reproducir lo escrito por Teodoro Llorente Falcó en Memorias de un setentón:

La mayoría de los expedicionarios era de gente de calidad: el barón de Alcalalí, don Vicente Calabuig, don Facundo Burriel (padre e hijo del mismo nombre), don Luis Cebrián, don Roque Chabás, don José Sanchis Sivera, don Francisco Martí Grajales, don José Bodria y otros.
El historiador Roque Chabás: un referente indiscutible per Federico Martínez Roda (Las Provincias, 4.1.2007)

Associació Roc Chabàs[editar | editar còdic]

Des de l'any 2018 una associació cultural de Dénia porta el seu nom, Associació Cultural Roc Chabàs La Marina.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Gascón Pelegrí, Vicente. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X
  • Mateu Rodrigo Lizondo. Roc Chabas, medievalista en Saetabi 1996, p. 47-66

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons