Honori Garcia
| Honori Garcia i Garcia | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Notari, historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 23 de febrer de 1896 | ||
| Lloc de naiximent: | Vall d'Uxó, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 9 d'octubre de 1953 | ||
| Lloc de defunció: | Vall d'Uxó, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Honori Garcia i Garcia (Vall d'Uxó, 23 de febrer de 1896 - † 9 d'octubre de 1953), fon un notari, historiador, escritor i publiciste valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Honori Garcia i Garcia fon el segon fill del matrimoni format per Arcadi Garcia i María Rosa García. Cursà els estudis de primària en la seua localitat natal i per a començar a estudiar bachillerat en l'any 1906, va realisar la prova d'ingrés en l'institut de Castelló. Allí estudià els dos primers cursos de bachillerat com a alumne lliure, i en 1908 es va traslladar a Valéncia, a l'Institut Lluís Vives, a on acabà els estudis de bachillerat en l'any 1912.
En l'Universitat Lliterària de Valéncia cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en 1916 es va traslladar a Saragossa, a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en l'any 1917, tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'Universitat Central de Madrit (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc Lluís Revest en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el servici militar i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en l'any 1922.
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
El seu primer destí fon Nofuentes, un menut municipi de la província de Burgos. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en Burgos feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en Ezcaray (La Rioja). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, Bernardo Tarín, flare de la Cartoixa de Miraflors, i Joaquín García, cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: Estudis de dret foral valencià: El 'exovar', que fon publicat en 1922 en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.
En decembre de l'any 1923 fon nomenat notari d'Aliaga (província de Terol). En 1924 va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En juliol de 1925 es va traslladar a Llucena (província de Castelló) i en 1926 a Artana, també de Castelló, a on estigué fins a l'any 1930. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de L'Alcalatén. L'any 1930 a petició del bisbat de Tortosa fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.
En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en Lluís Revest, que era l'archiver de Castelló de la Plana; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el mege Ángel Sánchez Gozalbo, tots membres de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en Lluís Revest.
En esta época Honori Garcia estudià els archius parroquials i el municipal de la Vall d'Uxó, i això li va permetre redactar les “Notas para la historia de Vall de Uxó” en 1928. La passió que sentia pels archius i el seu contingut fon aumentant i Honori es va orientar cap al dret valencià, utilisant els documents com a fonts dels estudis que realisava.
Santa Bárbara i les Normes del 32[editar | editar còdic]
Santa Bárbara[editar | editar còdic]
En juny de l'any 1930 es va traslladar a Santa Bárbara, molt prop de Tortosa, abdós poblacions tarraconines. Allí escomençà a conéixer el dret tortosí, i per proximitat geogràfica, les comarques castellonenques de la Tinença de Benifassà i els Ports. Els estudis d'Honori es varen orientar en dos sentits: per una part comparar el dret tortosí en el valencià, i per una atra part estudià el monasteri cistercenc de Benifassà i el repoblament de la Tinença.
Allí feu numeroses investigacions sobre el monasteri, les cartes de repoblament de Tortosa i Morella, que varen constituir un numerós material documental i gràfic que es va perdre en 1936, degut a la Guerra Civil. Els bolletins de la Societat Castellonenca de Cultura XIII, XIV, XV, XVI i XVII, que van de l'any 1932 a l'any 1936 reflectixen estos estudis.
Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana.
Durant la seua etapa tortosina, Honori Garcia, firmà el document referent a les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana de l'any 1932, conegudes com a Normes de Castelló. No les firmà com a filòlec, sino com un intelectual conscient de que era necessari un acort ortogràfic que posara fi a la caòtica ortografia valenciana fins ad eixos moments.
L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural[editar | editar còdic]
En maig de 1935 Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la guerra civil de 1936-39. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.
Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en l'any 1943 i la primera d'elles fon Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón, premiat en els Jocs Florals de Valéncia i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.
En l'any 1944 Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de La Notaría, revista del Colege Notarial que es publicava des de 1858 i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista La Notaría, dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos, la qual encara té continuïtat hui en dia.
La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de 1944, director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.
En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any 1947, va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.
Estos treballs en els archius de Barcelona i Vich varen permetre a Raimundo Noguera i Honori Garcia presentar una ponència conjunta en el II Congrés del Notariat Llatí: Organización y funciones de los archivos notariales, publicat en Madrit en 1950.
L'atra preocupació d'Honori Garcia fon la recuperació de la vida cultural en Vich i en el comtat d'Osona. Donà conferències i escomençà la publicació de la revista Vic de periodicitat anual. Participà en la fundació del “Patronat d'Estudis Ausonencs” aplegant a redactar els primers estatuts. En març de 1952 quedà constituïda la societat i en setembre es publicà el primer número de la revista Ausa.
En novembre de 1952 es varen inaugurar en un sol acte el Museu i la Biblioteca episcopals, els Archius Històrics reunits i el Patronat d'Estudis Ausonencs.
Honori Garcia continuava en les investigacions sobre Dret valencià i tortosí, l'història de les comarques castellonenques, l'història de la Vall d'Uxó, la de Vich, la del Notariat. També participà en diversos proyectes, un dels quals era realisar una edició dels Furs de Valéncia en Manuel Dualde i Manuel Sanchis Guarner, pero este proyecte quedà pospost per al futur per la malaltia que li va causar la mort el 9 d'octubre de 1953, en la Vall d'Uxó.
El seu fill Arcadio va continuar publicant investigacions de son pare, entre elles Notas para la historia de Vall de Uxó en 1962, i una reedició en 1982.
El total de publicacions d'Honori Garcia són setantaquatre, pero la seua figura encara és una referència de primera magnitut en el panorama cultural valencià del sigle XX. Fon un home de sòlida cultura jurídica i històrica, treballador incansable, compromés en la seua terra, en la curiositat sempre desperta i d'enorme claritat d'enteniment. En Vich se li coneixia com "el notari dels pobres", donada la seua capacitat per a abaratir els actes notarials a les persones d'escassa capacitat adquisitiva.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Garcia i Sans, Arcadi. Vida i obra d'Honori Garcia en Honori Garcia, el personage, l'època, el centre. Diputación de Castellón, 1997
- Garcia i Sans, Arcadi. Op. Cit. Diputación de Castellón, 1997
- Llidó, Joan. Historia de la cooperativa Agrícola San José de Artana. 2018
- Rocafiguera i Garcia, Francesc. Op. Cit. Diputació de Castelló. 1997
- Rocafiguera i Garcia, Francesc. L'aportació d'Honori Garcia a la cultura vigatana en Honori Garcia, el personage, l'època, el centre. Diputación de Castellón, 1997
- Sánchez Gozalvo, Ángel. A todas horas. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo XXX. 1954
- Sánchez Gozalvo, Ángel. Op. Cit BSCC Tomo XXX. 1954