Diferència entre les revisions de "Casa de les Roques"

Última revisió del 10:47 7 jul 2024

Casa de les Roques

Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia

La Tarasca en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia

El Museu del Corpus o Casa museu de les roques, s'ubica en l'antiga casa de les roques i un edifici confrontant recentment restaurat per a arreplegar el museu.

Está situat en el carrer Roques nº 3 de Valéncia, en el típic Barri del Carme, cantó al carrer de Roters per a on té l'entrada principal.

Història[editar | editar còdic]

La construcció de la Casa de les Roques data del sigle XV, situant-se entre el 8 de juny de 1435 i el 8 d'abril de 1447, data en que la ciutat dellibera i aprova la construcció d'una casa per a guardar les Roques o carrosses que desfilen en la processó del Corpus, que es realisa en Valéncia al menys des de l'any 1326, i des de l'any 1372 l'organisa el municipi.

Es troba junt en les Torres dels Serrans, entre mur i mur, és dir, entre la muralla més antiga i la moderna de l'any 1356, manada construir per Pere el Cerimoniós, a fi que servira d'alberc als carros i el restant d'útils que acompanyaven a la processó del Corpus.

En una de les últimes restauracions, es va remodelar també un edifici confrontant datat en el sigle XVIII, i en la frontera principal de l'edifici, hui convertit en museu, destaca la gran alçada de la porta, necessària per a l'entrada i eixida de les carrosses.

Contingut[editar | editar còdic]

És d'un alt valor artístic i històric component-se de les Roques,^[1] les tres simbòliques àguiles, l'arca de l'aliança, els jagants, els nanos, els cavallets, la "Tarasca" de Santa Marta, la "Moma" i els "momos", el Dragó de Sant Jordi (dragó alat), diversos vestits usats pels participant en la processó del Corpus i la "Cuca Fera" que acompanya a Santa Margarita, i és el dragó monstruós duta per hòmens que van amagats baix d’ella i que obri la processó representant la victòria de la religió verdadera sobre l’idolatria pagana o l’heregia.

Les onze Roques són, en orde cronològic:

Roca de Plutó (1511), coneguda popularment com la Diablera a causa dels numerosos caps de Dimonis que se situen en la base. Provablement es va construir en l'any 1511, quan es nomenà inicialment de l'infern, posteriorment se li posa el nom de Plutó a causa de la figura principal.

Roca de Sant Miquel (1528), es va construir partint d'una Roca inicial nomenada Roca del Juí Final, la qual es construí en l'any 1528 o 1535. La figura principal representa a Sant Miquel en espasa i escut com a custodi del paraís. En la part davantera es troba l'image de Júpiter.

Roca de La Fe (1542), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any 1512 o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.

Roca de La Puríssima construïda en l'any 1542, originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de Santa Elena i en la posterior Judit, posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'Holofernes.

Roca de Sant Vicent Ferrer (1665), inicialment estava dedicada a Sant Vicent Màrtir, pero en l'any 1665 es va canviar l'advocació de la roca per la de Sant Vicent Ferrer. La figura de Samsó lluitant en un lleó simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.

Roca de La Santíssima Trinitat, construïda en l'any 1674, en ella es representen Adan i Eva, al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.

Roca de Valéncia, es va construir en l'any 1855, durant el quart centenari de la canonisació de Sant Vicent Ferrer. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del Palau de la Generalitat Valenciana.

Roca de La Fama, fon realisada en l'any 1899 per a participar en una cavalcada durant la Fira de juliol. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de Valéncia i la seua gent.

Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera, de l'any (1961), es va construir en motiu de la canonisació pel Papa Joan XXIII de Sant Joan de Ribera, fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.

Roca de la Mare de Deu dels Desamparats, fon construïda en l'any 1995 com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la Mare de Deu dels Desamparats. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.

Roca del Sant Càliç, de l'any 2001, va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la Seu de Valéncia. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.

Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del Corpus.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

↑ Les roques són monumentals carros triumfals arrossegats per cavalleries, que versen sobre distints temes bíblics i estan esculpits en fusta

Bibliografia[editar | editar còdic]

Zacarés, Salvador Carreres. Els Cirialots y La Casa de les Roques (en castellà). Ayuntamiento de Valencia, 1959

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Casa de les Roques.

Museus de la Ciutat de Valéncia ·

Archiu del Regne de Valéncia · Archiu Municipal de Valéncia · Banys de l'Almirant · Casa de les Roques · Casa de Sant Vicent Ferrer · Casa museu Benlliure · Casa museu Blasco Ibáñez · Casa museu Concha Piquer · Casa Museu Semana Santa Marinera · Centre Cultural La Beneficència · Centre d'Art Contemporàneu · Centre d'Art Hortensia Herrero · Ciutat de les Arts i de les Ciències · Colege de l'Art Major de la Seda · Galeria del Tossal · Institut Valencià d'Art Modern · Jardí Botànic de Valéncia · L'Àgora · L'Almodí · L'Almoina · Museu d'Història de la Medicina · Museu d'Història de Valéncia · Museu Històric Municipal de Valéncia · Museu d'Informatica · Museu de Belles Arts de Valéncia · Museu de Ciències Naturals · Museu de l'arròs · Museu de la Policia Local de Valéncia · Museu de les Ciències Príncip Felipe · Museu de Prehistòria de Valéncia · Museu del Carme · Museu del Gremi d'Artistes Fallers · Museu del Patriarca · Museu dels Soldadets de Plom · Museu Faller · Museu Iluziona · Museu Militar de Valéncia · Museu Municipal del Trenet · Museu Taurí de Valéncia · Museu Valencià d'Etnologia · MuVIM · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau del Marqués de Campo · Palau Marqués de Dosaigües · Reals Drassanes del Grau de Valéncia ·

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia ·

Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans

[1] Les roques són monumentals carros triumfals arrossegats per cavalleries, que versen sobre distints temes bíblics i estan esculpits en fusta

[1]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Casa de les Roques, exterior.jpg|250px|right|thumb|<center>Casa de les Roques</center>]]
-[[Arcjiu:Roca1.JPG|250px|right|thumb|Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia]]
+[[Archiu:Roca1.jpg|250px|right|thumb|Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia]]
-[[Archiu:Roca2.JPG|250px|right|thumb|Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia]]
+[[Archiu:Roca2.jpg|250px|right|thumb|Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia]]
-[[Archiu:Roca3.JPG|250px|right|thumb|Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia]]
+[[Archiu:Roca3.jpg|250px|right|thumb|Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia]]
-[[Archiu:Tarasca.JPG|250px|right|thumb|La Tarasca en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia]]
+[[Archiu:Tarasca.jpg|250px|right|thumb|La Tarasca en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia]]
 El '''Museu del Corpus o Casa museu de les roques''', s'ubica en l'antiga casa de les roques i un edifici confrontant recentment restaurat per a arreplegar el museu.
-Está situat en el carrer Roques nº 3 de [[Valéncia]], en el típic [[Barri del Carme]].
+Está situat en el carrer Roques nº 3 de [[Valéncia]], en el típic [[Barri del Carme]], cantó al carrer de Roters per a on té l'entrada principal.
 == Història ==
@@ Llínea 19: / Llínea 18: @@
 == Contingut ==
-És d'un alt valor artístic i històric component-se de les Roques,<ref> Les roques són monumentals carros triumfals arrossegats per cavalleries, que versen sobre distints temes bíblics i estan esculpits en fusta </ref> les tres simbòliques àguiles, l'arca de l'aliança, els jagants, els nanos, els cavallets, la "Tarasca" de Santa Marta, la "Moma" i els "momos", el Dragó de Sant Jordi (dragó alat), diversos vestits usats pels participant en la processó del Corpus i la "Cuca Fera" que acompanya a Santa Margarita, i és el dragó monstruós duta per hòmens que van amagats baix d’ella i que obri la processó representant la victòria de la religió verdadera sobre l’idolatria pagana o l’heregia.
+És d'un alt valor artístic i històric component-se de [[les Roques]],<ref> Les roques són monumentals carros triumfals arrossegats per cavalleries, que versen sobre distints temes bíblics i estan esculpits en fusta </ref> les tres simbòliques àguiles, l'arca de l'aliança, els jagants, els nanos, els cavallets, la "Tarasca" de Santa Marta, la "Moma" i els "momos", el Dragó de Sant Jordi (dragó alat), diversos vestits usats pels participant en la processó del Corpus i la "Cuca Fera" que acompanya a Santa Margarita, i és el dragó monstruós duta per hòmens que van amagats baix d’ella i que obri la processó representant la victòria de la religió verdadera sobre l’idolatria pagana o l’heregia.
 Les onze Roques són, en orde cronològic:
-:*''[[Roca de Plutó]]'' ([[1511]]), coneguda popularment com la Diablera  a causa dels numerosos caps de Dimonis que se situen en la base. Provablement es va construir en l'any 1511, quan es nomenà inicialment de l'infern, posteriorment se li posa el nom de Plutó a causa de la figura principal.
+:* ''[[Roca de Plutó]]'' ([[1511]]), coneguda popularment com la Diablera  a causa dels numerosos caps de Dimonis que se situen en la base. Provablement es va construir en l'any 1511, quan es nomenà inicialment de l'infern, posteriorment se li posa el nom de Plutó a causa de la figura principal.
-:*''[[Roca de Sant Miquel]]'' ([[1528]]), es va construir partint d'una Roca inicial nomenada Roca del Juí Final, la qual es construí en l'any 1528 o [[1535]]. La figura principal representa a Sant Miquel en [[espasa]] i escut  com a custodi del paraís. En la part davantera es troba l'image de Júpiter.
+:* ''[[Roca de Sant Miquel]]'' ([[1528]]), es va construir partint d'una Roca inicial nomenada Roca del Juí Final, la qual es construí en l'any 1528 o [[1535]]. La figura principal representa a Sant Miquel en [[espasa]] i escut  com a custodi del paraís. En la part davantera es troba l'image de Júpiter.
-:*''[[Roca de La Fe]]'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.
+:* ''[[Roca de La Fe]]'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.
-:*''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap  d'[[Holofernes]].
+:* ''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap  d'[[Holofernes]].
-:*''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.
+:* ''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.
-:*''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.
+:* ''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.
-:*''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].
+:* ''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].
-:*''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.
+:* ''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.
-:*''[[Roca del Patriarca|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.
+:* ''[[Roca del Patriarca|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.
-:*''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.
+:* ''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.
-:*''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.
+:* ''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.
 Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del ''[[Corpus Christi|Corpus]]''.
-==Referències==
+== Vore també ==
+* [[Les Roques]]
+* [[Museus de la ciutat de Valéncia]]
+* [[Corpus Christi]]
+* [[Processó del Corpus Christi]]
+* [[Dansa dels Arquets]]
+* [[Dansa dels Cavallets]]
+* [[Dansa de la Magrana]]
+* [[Dansa de la Moma]]
+* [[Dansa dels Nanos]]
+* [[Dansa dels Pastorets]]
+* [[Dansa de les Vetes]]
+== Referències ==
 {{Reflist}}
-== Vore també ==
+* [https://cultural.valencia.es/museu/museu-del-corpus-casa-de-les-roques/ Cultural Valencia. La Casa de Las Rocas]
-*[[Museus de la ciutat de Valéncia]]
+* [http://www.jdiezarnal.com/valencialacasadelasrocas.html Jdiez Arnal. La Casa de Las Rocas (en [[castellà]])]
-*[[Corpus Christi]]
+* [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia]
-*[[Processó del Corpus Christi]]
-*[[Dansa de la Moma]]
+== Bibliografia ==
-*[[Dansa de la Magrana]]
+*  Zacarés, Salvador Carreres. Els Cirialots y La Casa de les Roques (en [[castellà]]). Ayuntamiento de Valencia, 1959
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.corpusvalenciaamics.com/ Associació ''"Amics del Corpus de Valéncia"'']
+{{Commonscat|Casa de les Roques}}
-:[http://www.corpusvalenciaamics.Com/casa_Rocas.Html Casa de les Roques]
-:[http://www.corpusvalenciaamics.com/museo.Html Museu del Corpus]
+* [http://www.corpusvalenciaamics.com/ Associació ''"Amics del Corpus de Valéncia"'']
+* [http://www.corpusvalenciaamics.Com/casa_Rocas.Html Casa de les Roques]
+* [http://www.corpusvalenciaamics.com/museo.Html Museu del Corpus]
+{{Museus de Valéncia}}
+{{Monuments de Valéncia}}
 [[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]][[Categoria:Arquitectura valenciana]]
-{{Monuments de Valéncia}}
 [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
+[[Categoria:Corpus Christi]]