Un Zapovédnik (rus: заповедник, tr.: Zapovédnik; ucranià: Заповідник, tr.: Zapovídnik) és un àrea protegida en personalitat jurídica especial en l'Imperi rus, l'Unió Soviètica i en l'espai postsoviétic (en total catorze països de l'antiga CEI). En el moment de la caiguda de l'Unió Soviètica hi havia més de cent zapovédniks en el seu territori.

El terme es referix a àrees protegides pel seu valor històric, cultural o de valor per a l'història de l'art, edificis, recints o llocs que tenen rellevància per a la memòria colectiva de la societat. La traducció com "àrea protegida", com veem, es queda curta.

Dins dels llímits d'un Zapovédnik no estan permeses les activitats econòmiques que contradiguen el propòsit del Zapovédnik o representen una influència amoladora sobre ell. La peixca, la tala d'arbres, les construccions immobiliàries o la construcció de carreteres només estan permeses si ajuden a conservar la funció del Zapovédnik, una condició que s'estén al restant d'activitats.

Un Zapovédnik és una persona jurídica, dispon d'una administració en un director al cap, aixina com subseccions científiques i un cos de seguritat. Les violacions del cos llegal del Zapovédnik poden ser dutes a juí.

En Rússia hi ha 101 zapovédniks cobrint una superfície de 300.000 quilómetros quadrats (al voltant de l'1.4% del total del territori del país. Inclouen de tot, des d'aïllades estepas a grans péntols de Siberia i l'Àrtic, des del chicotet zapovédnik de Gálichia Gorá de 2.1 quilómetros quadrats fins al més gran, la Gran Reserva Natural de l'Àrtic, de 41.692 quilómetros quadrats. El Ministeri rus de Recursos Naturals gestiona noventa y nueve d'estes àrees, quedant el de Ilmen (administrat per l'Acadèmia Russa de les Ciències) i el de Gálichia Gorá (administrat per l'Universitat de Vorónezh).[1]

Els atres tipos d'àrees protegides de Rússia són parcs nacionals, zakáznik (àrea de recursos dirigits), monuments naturals (a sovint arbres, zones d'interés geològic, o atres chicotetes àrees), etc. Alguns zapovédniks són considerats Reserva de la Biosfera.

Teoria del zapovédnost

 
Vasili Dokucháyev.

La justificació teòrica i ètica per als zapovédniks és coneguda com zapovédnost' (заповедость, "l'estat de ser protegit en un zapovédnik"). Va ser desenrollada en la década de 1890 i principis del sigle XX, principalment pel biòlec del sol Vasili Dokucháyev.

L'idea fonamental és l'exclusió de la gent i la prohibició de l'activitat econòmica, en l'única excepció d'accés no intrusiu per a científics i guardabosques.[2] Els zapovédniks pretenen ser parceles d'ecosistema natural que poden ser estudiades com etalony(эталоны) o estàndarts en els quals comparar ecosistemes administrats, com els creats per l'agricultura i la silvicultura.[3] Aplegats a este punt, els zapovédniks tenen que ser lo prou extensos com per a ser autosuficients, en una cadena trófica completa fins als predadors majors[4]

En 1910, la teoria del zapovédnost va donar un pas alvance en I.P. Borodín, que va argumentar que els zapovédniks no deurien ser establits poc a poc, sino com un pla establit de reserves que foren mostres de tots les principals regions naturals del país.[5]

En la década de 1940, Aldo Leopold va entendre la necessitat de reserves del tipo zapovédnik: "Mentres que les majors àrees apleguen a estar parcialment trastornades, a J. E. Weaver només li va bastar en uns pocs acres salvages per a descobrir per qué la flora de les praderies és més resistent a les sequies que la flora agronómica que l'ha suplantat". La resposta era que la flora de praderia té un sistema de ráices molt més complex i eficient, i açò només podia ser descobert estudiant l'ecosistema natural inalterado.[6]


És obvi que seria molt difícil, sino impossible, establir un zapovédnik "perfecte" en el dia de hui, totalment natural i autosuficient, sobretot davant els efectes que produïx la polució i l'efecte hivernàcul.

Història

Els primers zapovédniks varen ser situats en la regió de la estepa del Imperi rus en la década de 1890. Alguns d'ells contaven en estacions d'investigació. Dokucháyev va ser l'autor espiritual d'estos primers zapovédniks. Es va triar la estepa a causa de la ràpida desaparició de la estepa verge per causa dels cultius, ya que estos exacerbaban els efectes de les sequies. Es va aplegar llavors a al conclusió de que es devia investigar per a entendre el funcionament de la estepa per a la seua millor explotació.[7]

 
Sagell commemoratiu dels 50 anys del Zapovédnik de Barguzín.

La motivació de les ciències aplicades per a establir zapovédniks va continuar en el primer zapovédnik organisat per l'estat. La Reserva Natural de Barguzín va ser establida pel govern sarista en 1916 en la vora oriental del llac Baikal. El seu propòsit era protegir i estudiar la població de la marta cibelina -una valiosa espècie, que estava decaent per la caça per a conseguir les seues pells.[8] Atres zapovédniks semblen haver-se establit per la mateixa época, pero o es varen frustrar (com el de Sayan) o no varen rebre reconeiximent formal fins a més vesprada (per eixemple Kédrovaia Pad').[9]

La nacionalisació de la terra de Lenin en 1917 i 1918 va crear un marc llegal favorable per al sistema de zapovédniks soviètic, ya que havien desaparegut els problemes per a assegurar grans àrees, ya que els terratinents privats havien desaparegut.[10] Afortunadament, Lenin sembla haver tingut un interés genuí en la protecció de la naturalea, i açò potser explique en part el perqué de que s'haja otorgat ràpidament el permís per a crear en 1919 el Zapovédnik de Astracán en el delta del Volga en la vora noroest del mar Caspio.[11]

El reconeiximent llegal dels zapovédniks va ser posat per escrit en la mida "Sobre la Protecció de Monuments Naturals, Jardins i Parcs", fet llei per Lenin en 1921.[12] Pese a que la creació de zapovédniks va ser alvance, la llegislació permetia també la creació de parcs nacionals, encara que no es va crear cap en l'Unió Soviètica durant el següent mig sigle.

En 1933, hi havia quinze zapovédniks estatals en Rússia,[13] i en 1995 s'havien establit 115. L'àrea mija dels nous zapovédniks va caure de 780km² en 1916-25 a 110 km² en 1936-45, per a ascendir a 5.060km² en 1986-1995.[14] En 2007 hi havia 101 zapovédniks operant, reflectint els pocs nous que s'havien creat des de 1995, aixina com els dos periodos de contracció i tancaments en este sistema. El primer d'estos periodos va ser planejat per A.V.Malinovski i portat a terme en 1951, en vistes a convertir els zapovédnik en institucions d'investigació i comerç, com per a lliberar àrees substancials de bosc protegit per a la seua explotació comercial.[15] Durant els següents dèu anys el sistema es va recuperar una miqueta, pero en 1961, Nikita Jrushchov ho va criticar, referint-se una película sobre el Zapovédnik de Altái en la que un científic era mostrat observant com una farda rosegava una anou.[16] Sis zapovédniks varen ser tancats, i uns atres varen ser amalgamados o reduïts en la seua àrea.[17]


Encara que el zapovédnik ideal és una institució en una gran àrea d'ecosistemes naturals sense explotar usats només per a l'investigació científica, i una plantilla resident de científics i guardabosques, l'història de molts zapovédniks ha segut prou diferent, algunes voltes pel tancament, unes atres per l'explotació comercial (incloent la tala d'arbres). Inclús aixina, alguns zapovédniks han tingut casi una història impecable, i la majoria retenen la visió original de ser institucions d'investigació científica i no un lloc per a l'alimentació de l'erari públic.

Mijos protegits

 
Mapa de zapovédniks en Rússia.

No és fàcil resumir la cobertura d'ecosistemes protegits pels zapovédniks, pero es pot un fer una idea general contant el número de reserves en les principals zones de vegetació natural. De nort a sur:

  • Desert àrtic (sense arbres; sense una capa de vegetació contínua) i tundra (sense arbres; chicotets arbusts, jncies i verdets)
  • taigá (bosc de coníferes boreal mesclat en abedulls i atres arbres caducifolios)
  • bosc caducifolio (àrees discontínues dominades per roures i atres espècies caducifolias)
  • estepa (sense arbres, dominada per plantes herbàcies en flor en el nort i herba en el sur).

Esta és una classificació molt simplista, ya que cada zona deu ser dividida en sub zones, i hi ha tipos de vegetació de transició. Aixina, molts zapovédniks, especialment en zones de transició o que cobrixen un ranc ampli d'altituts, contindran diferents tipos de vegetació.

Segons esta classificació, el número de zapovédniks (alguns ocupen zones disperses entre sí, aixina que ací es conten separadament) per a cada zona és el següent: Desert àrtic i tundra, 15; taigá, 40; bosc caducifolio, 13; estepa, 30. Al voltant de mija dotzena són predominantment montanya, especialment en el Caucas. El zapovédnik de Komandor i el de l'illa de Wrangel són illes remotes. Uns pocs són principalment chapulls.

Administració i usos

 
El riu Yeniséi al seu pas pel zapovédnik Sayano-Shúshenski.

Encara que el principi del zapovednost estipulava que no hi hauria us econòmic, en la pràctica, els zapovédnik han segut requerits per a contribuir en l'economia nacional. El Zapovédnik de Vorónezh, per eixemple, crie castors europeus per a la seua reintroducció en atres àrees en benefici de l'indústria pellicera.[18] Atres zapovédniks també han segut considerats per a la cria d'atres espècies de pell valiosa, com la marta cibelina, permetent-los reproduir-se cap a àrees veïnes sense protecció parar recolzar el trampeo comercial.[19]

L'administració sense intervenció a voltes és molt difícil de conseguir en els zapovédniks de la estepa, ya que moltes voltes són massa chicotets com per a mantindre un ecosistema autosuficient que incloga herbívors salvages com la saiga, perque estos tenen hàbits migratoris. A voltes s'han intentat mantindre varis règims de sega, pero estos no poden reemplaçar satisfactòriament els processos naturals des del punt de que no reciclen els nutrients i la matèria orgànica a través de la cadena alimentícia dels herbívors i carnívors, i no poden recrear l'efecte del pas d'estos animals.

Una activitat important en els zapovédnik és el monitoreo regular dels events estacionals (fenologia). Açò està estandardisat en un programa d'observacions conegut com la Crònica de la Naturalea (Летопись природы). El nom va ser sugerit per A. N. Formózov en 1937 encara que ya havia segut desenrollat un programa semblant en 1914 per V. N. Sukachev i per G. A. Kozhenikov en 1928.[20] Les instruccions per a elaborar i seguir la Crònica de la Naturalea són actualisades periòdicament.[21]


Baix la pressió de la autofinanciació, alguns zapovédniks han intentat vàries voltes desenrollar el turisme ecològic (usualment en una zona que fa la funció de parachoques, per a evitar infringir el principi del zapovédnost). En alguns casos el turisme ha aplegat a ser un sério problema a raïl de la proximitat de centres de recree, com en el cas del Zapovédnik de Teberdá, en el Caucas. El centre de recree de Dombái, per molt temps el destí favorit del esquí alpí rus, està situat prop del centre del zapovédnik, de modo que l'impacte del creixent turisme rus i estranger en l'àrea ha creat pressió sobre l'ecosistema preservat que ho rodeja.

L'importància internacional del sistema Zapovédnik

L'impacte antropogénic en l'ambient -per la polució, el canvi climàtic i el creiximent poblacional humà dels últims temps- està generant crecientement sérios problemes, la solució dels quals dependrà d'una millor comprensió de la biosfera que tenim en este moment. Per a crear condicions en que el desenroll d'esta comprensió de la biosfera siga possible, és essencial preservar, tant com pugam, eixemples intactes d'ecosistemes naturals, i el zapovédnik és l'únic gran sistema d'àrees protegides creat des del principi en esta intenció. En el cas de l'erosió del sol, per eixemple, només comparant la formació del sol i les taxes de pèrdua de la estepa o de la praderia intacta i les del mateix tipo de sol pero baix l'agricultura extensiva podrem apreciar cuán agressiva per al capital natural és a sovint esta última.[22]

El monitoreo regular a llarc determini dels fenomens naturals en els zapovédniks ha proveït una base de senyes primària vàlida per a valorar cóm la pressió antropogénica, principalment en el canvi climàtic, està afectant als ecosistemes naturals.[23] Existixen, per tant, arguments per a establir una ret global de zapovédniks ben finançada en la finalitat d'aumentar la nostra comprensió de les pressions antropogénicas sobre tots els ecosistemes naturals del món.

Zapovédnik en Rússia

Llista de zapovédniks de Rússia

Nom Localisació Tamany
km² (el meu.²)
Any de fundació Notes
Altái República de Altái 8812 (3402) 1932 Part del sitie Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO Montanyes Dorades de Altái.
Astracán Óblast de Astracán 668 (258) 1919 Consistix en tres parts de la delta del riu Volga en la mar Caspio.
Azas República de Tuvá 3340 (1290) 1985
Barguzín República de Buriatia 3744 (1446) 1916 Part del sitie Patrimoni de la Humanitat del Lago Baikal
Basegi Krai de Perm 380 (147) 1982 Zona de Basegi en els Urales centrals.
Bashkirski Bashkortostán 496 (192) 1930 Dos àrees dels Urales meridionals
Bastak Óblast Autònom Judeu 918 (354) 1997
Baikal República de Buriatia 1657 (640) 1969 En els terrats de la vora sur del Lago Baikal, en la zona de Jamar-Donaven.
Baikal-Lena Óblast de Irkutsk 6599 (2548) 1986 Part del sitie Patrimoni de la Humanitat del llac Baikal, inclou les fonts del riu Lena a l'oest del llac.
Belogore Óblast de Belgorod 21 (8) 1999
Bogdinsko Baskunchakski Óblast de Astracán 185 (71) 1997 En les àrees occidentals de les terres baixes del mar Caspio, a la vora esquerra del Volga, inclou el llac Baskunchak (el llac salat més gran del país)
Bolon Krai de Jabárovsk 1036 (400) 1997
Bolshaia Kokshaga República de Mari-El 216 (83) 1993
Bolshejejtsir Krai de Jabárovsk 454 (175) 1963 Replanell aïllat de Bolshói Jejtsir prop de la confluència del riu Amur i el riu Ussuri
Bosc de Briansk Óblast de Briansk 122 (47) 1987
Bosc Central Óblast de Tver 214 (83) 1931
Bosc de Kologrivski Óblast de Kostromá 589 (227) 2006
Bosc i estepa Privólzhskaya Óblast de Penza 84 (32) 1989 Cinc àrees de bosc i estepa.
Botcha Krai de Jabárovsk 2670 (1031) 1994 Inclou la conca del riu Botcha en la part septentrional de les montanyes Sijoté-Alín
Bureya Krai de Jabárovsk 3580 (1382) 1987 Inclou les montanyes entre el riu Právaya Bureya i Lévaya Bureya (vore riu Bureya)
Caucas Krai de Krasnodar
República d'Adiguèsia
2803 (1082) 1924 Part del sitie Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO del Caucas Occidental
Chórniye Zemli República de Kalmukia 1219 (470) 1990
Tsentralno-Chernoziomny Óblast de Kursk
Óblast de Belgorod
51 (20) 1935 Sis llocs de bosc i estepa tallats per barrancs en la regió central de terra negra.
Daguestán República de Daguestán 191 (74) 1987 Dos àrees de la costa de la mar Caspio
Dalnevostochni Morskói
(Marina de l'Extrem Oriente)
Krai de Primorie 643 (248) 1987 Tres àrees marines i dotze illes en el Mar de Japó
Darwin Óblast de Vólogda
Óblast de Tver
1127 (435) 1945
Dauriya Óblast de Chita 448 (173) 1987
Delta del Lena República de Sajá 14330 (5533) 1985 Inclou el delta del Lena en la costa àrtica del mar de Láptev
Depressió Ubsunurski República de Tuvá 3230 (1247) 1993 Part del sitie Patrimoni de la Humanitat de la Conca de Uvs Nuur, entre Rússia i Mongòlia, al voltant del llac Uvs Nuur.
Dénezhkin Kamen Óblast de Sverdlovsk 782 (302) 1991 Fundat originalment en 1946 en 1350 km² pero no operacional entre 1960 i 1990
Erzi República de Ingusetia 60 (23) 2000
Gálichia Gorá Óblast de Lipetsk 2.30 (0.89) 1925 Des de 1952 a 1970 va ser una granja experimental, en sis àrees de la conca del riu Don.
Gran Àrtic Krai de Krasnoyarsk 41692 (16097) 1993 Inclou sèt àrees de la porció de terra i illes de la Península de Taimir
Gidan Ókrug Autónom Yamalo-Nénets 8782 (3391) 1996 Situat en penínsules i illes del Mar de Kara, inclou 718 km² de mar
Ilmen Óblast de Cheliábinsk 304 (117) 1920 Establit com a reserva mineralógica en els Urales meridionals.
Illa de Wrangel Ókug Autònom de Chukotka 22260 (8595) 1976 Part del siti Patrimoni de la Humanitat de la 'Reserva Natural del Sistema de l'Illa de Wrangel'
Jakaski República de Jakasia 2680 (1035) 1991 Format pro la fusió del Chicotet Abakán i Chazy en 1999
Janka Krai de Primorie 393 (152) 1990 Part del Llac Janka i les seues afores, en la frontera chinenca
Jerguinski República de Buriatia 2379 (919) 1992 Inclou el curs superior del riu Barguzín i els monts de Barguzín
Jingán Óblast de Amur 972 (375) 1963 Inclou part dels Montes Maly Jingán en la frontera en China
Jopior Óblast de Vorónezh 162 (63) 1935 Boscs i estepas a lo llarc del Riu Jopior|-
Jugjurski Krai de Jabárovsk 8600 (3320) 1990 Inclou cordilleres costeres i algunes illes del mar de Ojotsk
Kabardino-Balkarski Kabardino-Balkaria 828 (320) 1976 Que consistix més que res en glaciars i roca viva en el Caucas
Kaluzhskie Zaseki Óblast de Kaluga 185 (71) 1992
Kandalaksha Óblast de Múrmansk 705 (272) 1932 Consistix en la costa i les illes al voltant del Mar Blanco i la Península de Kola.
Katún República de Altái 1520 (587) 1991 Inclou el curs superior del riu Katún en el Massiç de Altái i part de les Montanyes Dorades de Altái
Kedróvaya Pad Krai de Primorie 179 (69) 1925 Inclou els monts i la vall del riu Kedróvaya.
Kérzhenski Óblast de Nizhni Nóvgorod 469 (181) 1993 Localisat en el curs mig del riu Kérzhenets
Kivach República de Karelia 109 (42) 1931
Komandor Krai de Kamchatka 36487 (14088) 1993 Inclou les Illes del Comandant prop de la costa de la Península de Kamchatka en l'Oceà Pacífic
Komsomolsk Krai de Jabárovsk 645 (249) 1963 Originalment prop de Komsomolsk del Amur i posteriorment resituado en l'àrea montanyosa a l'oest del riu Amur en 1980
Koriakski Koriakia 3272 (1263) 1995 Inclou les terres baixes i terres altes, llac, turberas i tundra del nort de la Península de Kamchatka.
Kostamuksha República de Karelia 475.69 (183.66) 1983 En 1990, va ser unit a àrees protegides de Finlàndia, per a formar la transfronterer Reserva Natural de l'Amistat
Kronotski Krai de Kamchatka 11420 (4409) 1934 Part del sitie Patrimoni de la Humanitat dels volcans de la Península de Kamchatka
Kuriles Óblast de Sajalín 654 (253) 1984 Inclou tres àrees de les Illes Kuriles i la Kunashir
Kuznetsk Alatau Óblast de Kémerovo 4130 (1595) 1989
Laponia Óblast de Múrmansk 2784 (1075) 1930 Inclou montanyes, taiga, i tundra de la Península de Kola
Lazovski Krai de Primorie 1209.89 (467.13) 1940 Antigament cridat Sudzujinski, era part de la reserva de Sijoté-Alín
Baix Svir Óblast de Leningrado 416 (161) 1980 Inclou pantans i boscs de les vores del riu Svir i llac de Ládoga.
Magadán Óblast de Magadán 8838 (3412) 1982 Inclou quatre àrees al voltant de la costa nort del Mar de Ojotsk
Mordovski República de Mordovia Rep. 322 (124) 1936
Nenets Ókrug Autònom de Nenetsia 3134 (1210) 1997 Inclou part de la delta del riu Pechora i algunes illes del mar de Barents
Nora Óblast de Amur 2112 (815) 1998
Nurgush Óblast de Kírov 57 (22) 1994 Inclou la conca d'inundació del riu Viatka, en numerosos canals i llac formats pels meandres del riu.
Oká Óblast de Riazán 557 (215) 1935 Inclou turberas, boscs i dunes a lo llarc del riu Oká
Oliokma República de Sajá 8471 (3271) 1984 Inclou tossals i montanyes en la vora dreta del riu Oliokma
Oremburgo Óblast de Oremburgo 217 (84) 1989 Consistix en quatre àrees de tossals i estepa en els Urales meridionals.
Osetia del Nort Osetia del Nort-Alania 295 (114) 1967 Alvertents septentrionals del Gran Caucas
Pasvik Óblast de Múrmansk 146 (56) 1992 Inclou taiga en la conca del ric Pau prop de la frontera noruega
Pechora-Ilich República Komi 7213 (2785) 1930 Inclou part del sitie Patrimoni de la Humanitat dels Boscs vérgens de Komi.
Chicotet Sosva Ókrug Autònom de Janti-Mansi 2256 (871) 1976 Inclou part de l'antiga reserva de Kondo-Sosva
Pínega Óblast de Arjánguelsk 515 (199) 1974 Taiga a lo llarc del riu Pínega
Polistovski Óblast de Pskov 380 (147) 1994 Inclou part del major sistema de turberas d'Europa (Polisto-Lovátskaya), llimita en el llac Polistó
Poronaiski Óblast de Sajalín 567 (219) 1988 Dos àrees de terres baixes de taiga i tossals en l'Illa de Sajalín
Prioksko-Terrasni Óblast de Moscou 49 (19) 1945 Inclou la rara vegetació prat-estepa (Flora del riu Oká).
Prisurski República de Chuvasia 91 (35) 1995
Putorana Krai de Krasnoyarsk 18873 (7287) 1988 Inclou montanyes, taiga, tundra, i llac del nort de Siberia
Rdeiski Óblast de Nóvgorod 369 (142) 1994 Fa frontera en el zapovédnik Polistovski, és part del seu sistema de turberas.
Rostov Óblast de Rostov 95 (37) 1995
Sayano-Shúshenski Krai de Krasnoyarsk 3904 (1507) 1976 Inclou part dels Montes Sayanes
Shulgan-Tash Bashkortostán 225 (87) 1986 Antigament formava part del zapovédnik Bashkir
Siberia Central Krai de Krasnoyarsk 10220 (3946) 1985 Àrees de taiga en els alvertents occidentals de la Replanell Central Siberiana
Sijoté-Alín Krai de Primorie 4010 (1548) 1935 Part del Sitie Patrimoni de la Humanitat de Sijoté-Alín
Sojondo Óblast de Chitá 2110 (815) 1973
Krasnoyárskie Stolbý Krai de Krasnoyarsk 471 (182) 1925 Inclou part dels Montes Sayanes
Urales del Sur Bashkortostán 2530 (977) 1978
Taimir Krai de Krasnoyarsk 17819 (6880) 1979 Inclou part del bosc més al nort del món, el llac Taimir i el desert àrtic de la Cordillera de Byrranga
Taz Superior Ókrug Autònom Yamalo-Nenets 6313 (2437) 1986 Inclou turberas i taiga en el curs superior del riu Taz
Teberdá República de Karacháevo-Cherkesia 850 (328) 1936 Dos àrees de boscs i glaciars en el Caucas
Tigirek República de Altái 407 (157) 1999
Tunguska Krai de Krasnoyarsk
Evenkía
2970 (1147) 1995 Lloc del Bòlit de Tunguska de 1908.
Ussuri Krai de Primorie 404 (156) 1932 Alvertents occidentals de Sijote-Alin, que drenan en el riu Ussuri
Víshera Krai de Perm 2412 (931) 1990 Inclou part dels Urales septentrionals en la conca del riu Víshera
Visim Óblast de Sverdlovsk 135 (52) 1946
Vitim Óblast de Irkutsk 5850 (2259) 1982 Montanyes propenques a la conca del riu Vitim
Volga-Kama República de Tartaristán 101 (39) 1960 Dos àrees de bosc a lo llarc del riu Volga
Vorónezh Óblast de Vorónezh 311 (120) 1927 Inclou la mitat del bosc de Usmansk a lo llarc del riu Vorónezh
Vorona Óblast de Tambov 103 (40) 1994 Inclou el bosc, la estepa i els chapulls de la vall del riu Vorona
Yuganski Ókrug Autònom Janti-Mansi 6490 (2506) 1982
Zeya Óblast de Amur 994 (384) 1963 Inclou part dels monts Tukuringr i la conca del riu Zeya
Zhigulí Óblast de Samara 231 (89) 1927 En la península de Samárskaya Luká, meandre Curva de Samara i illes en el riu Volga

Protecció de la UNESCO

- Reserves de la biosfera -

Des de 1978, més de trenta reserves naturals de Rússia han segut designades per l'UNESCO com Reserves de la biosfera.[24]

- Llocs Patrimoni de la Humanitat -

 
Vista dels Montanyes de Altái des del llac Kucerla.

Algunes de les reserves naturals de Rússia estan protegides per l'UNESCO com a Llocs Patrimoni de la Humanitat naturals:

Normalment, les reserves naturals ocupen només una part del molt més gran lloc Patrimoni de la Humanitat.

Alguns Zapovédnik (Zapovídnik) en Ucrània

En Ucrània el règim llegal dels Zapovédnik va ser fixat per la "Llei de recapte sobre l'existència d'àrees protegides en Ucrània" (ucr. tr.: Pro pryrodno-sapowidnyj fond Ukraïny)de 1992, d'acort a la qual el president té el control sobre el recapte de fondos i la gestió territorial.

Monasteri de les Cuevas de Kiev

 
Monasteri de les Cuevas de Kiev.

En la vora del riu Dniéper al seu pas per Kiev trobem el Monasteri de les Cuevas de Kiev, el qual du des de 1926 sent Zapovédnik pel seu valor com a museu "històric-cultural". Propencs a este monasteri, que ha segut reobert, existixen una série de museus d'interés.

Zapovédnik Nacional de Jórtytsia

Comprén lo que era l'antic "Zapovédnik històric-cultural de l'illa Jórtytsia", és dir, l'illa de Jórtytsia en el Dniéper, prop de Zaporizhia (en l'est d'Ucrània), les seues aigües, algunes illes més chicotetes i les vores de l'atre costat del riu. La nova consideració d'esta àrea va ser otorgada en 1993 pel govern ucranià. Està dedicat a l'observació, el desenroll i la protecció de la naturalea, aixina com del patrimoni històric de l'illa, relacionat en cultures prehistòriques i l'història dels cosacos.

L'estatus "nacional" els serà otorgat d'acort en la regulació nº364 (juliol de 1992) del Gabinet de ministres i del vicepremier: "als bens culturals que eixerciten un paper significatiu en la vida mental de la gent". Este estatus supon un major prestigi, aixina com una major finançació de l'estat i la prohibició de que total o parcialment siga privatizar.

Referències

  1. ↑ Tsentr dikoi prirody
  2. ↑ Shtilmark (2003) p.2.
  3. ↑ Weiner (2000), p.91.
  4. ↑ Shtilmark (2003), pp.12-13.
  5. ↑ Shtilmark (2003), pp.17-18.
  6. ↑ Leopold (1968), pp.196-7.
  7. ↑ Shtilmark (2003), pp.10-13;Weiner (2000), p.12.
  8. ↑ Shtilmark (2003), p.25.
  9. ↑ Shtilmark (2003), pp.24-25.
  10. ↑ Shtilmark (2003), p.29.
  11. ↑ Shtilmark (2003), p.30; Weiner (2000), p.27.
  12. ↑ Shtilmark (2003), p.34; Weiner (2000), p.28.
  13. ↑ Weiner (2000), p.251.
  14. ↑ Shtilmark (2003), p.206.
  15. ↑ Shtilmark (2003), p.118; Weiner (1999), p.102.
  16. ↑ Shtilmark (2003), p.135; Weiner (1999), p.296.
  17. ↑ Shtilmark (2003), p.137.
  18. ↑ Shtilmark (2003), p.71.
  19. ↑ Shtilmark (2003), p.67.
  20. ↑ Shtilmark (2003), pp.67, 84, 96; Volkov (1996), p.9.
  21. ↑ Filonov & Nukhimovskaya (1990).
  22. ↑ Montgomery (2007), pp.150-8, 172-4.
  23. ↑ Kokorin et al.
  24. ↑ Llista de Reserves de la biosfera / Europe

Bibliografia

Commons

  •   Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reserves Naturals de Rússia.
  • Filonov, K.P. & Nukhimovskaya, Yu. D. (1990) Létopis' prirody v zapovédnikaj SSSR: metodícheskoye posóbiye. Moscou: Nauka. ISBN 5-02-005470-4.
  • Kokorin, A.O., Kozharinov, A.V. & Minin A.A. (2001) Climate Change Impact on Ecosystems. Moscou: WWF. ISBN 5-89932-024-9.
  • Leopold, Aldo (1968) Sand County Almanac. London (&c): Oxford University Press. ISBN 0-19-500777-8.
  • Montgomery, D.R. Dirt: the Erosion of Civilizations. Berkeley (&c): University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-24870-8.
  • Shtil'mark, F.R. (2003) History of the Russian Zapovedniks 1895-1995. Edimburc: Russian Nature Press. ISBN 0-9532990-2-3.
  • Volkov, A.E. (ed.) (1996) Strict Nature Reserves (Zapovedniki) of Russia: Collection of Chronicle of Nature data for 1991-1992. Moscou: Sabashnikov Publishers. ISBN 5-8242-0051-3.
  • Weiner, D.R. (1999) A Little Corner of Freedom: Russian Nature Protection from Stalin to Gorbachev. Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-23213-5.
  • Weiner, D.R. (2000) Models of Nature: Ecology, Conservation & Cultural Revolution in Soviet Russia (2nd edition). Pittsburgh Pa: University of Pittsburgh Press. ISBN 0-8229-5733-7.


Referències