Zapovédnik
Un Zapovédnik (rus: заповедник, tr.: Zapovédnik; ucranià: Заповідник, tr.: Zapovídnik) és un àrea protegida en personalitat jurídica especial en l'Imperi rus, l'Unió Soviètica i en l'espai postsoviétic (en total catorze països de l'antiga CEI). En el moment de la caiguda de l'Unió Soviètica hi havia més de cent zapovédniks en el seu territori.
El terme es referix a àrees protegides pel seu valor històric, cultural o de valor per a l'història de l'art, edificis, recints o llocs que tenen rellevància per a la memòria colectiva de la societat. La traducció com "àrea protegida", com veem, es queda curta.
Dins dels llímits d'un Zapovédnik no estan permeses les activitats econòmiques que contradiguen el propòsit del Zapovédnik o representen una influència amoladora sobre ell. La peixca, la tala d'arbres, les construccions immobiliàries o la construcció de carreteres només estan permeses si ajuden a conservar la funció del Zapovédnik, una condició que s'estén al restant d'activitats.
Un Zapovédnik és una persona jurídica, dispon d'una administració en un director al cap, aixina com subseccions científiques i un cos de seguritat. Les violacions del cos llegal del Zapovédnik poden ser dutes a juí.
En Rússia hi ha 101 zapovédniks cobrint una superfície de 300.000 quilómetros quadrats (al voltant de l'1.4% del total del territori del país. Inclouen de tot, des d'aïllades estepas a grans péntols de Siberia i l'Àrtic, des del chicotet zapovédnik de Gálichia Gorá de 2.1 quilómetros quadrats fins al més gran, la Gran Reserva Natural de l'Àrtic, de 41.692 quilómetros quadrats. El Ministeri rus de Recursos Naturals gestiona noventa y nueve d'estes àrees, quedant el de Ilmen (administrat per l'Acadèmia Russa de les Ciències) i el de Gálichia Gorá (administrat per l'Universitat de Vorónezh).[1]
Els atres tipos d'àrees protegides de Rússia són parcs nacionals, zakáznik (àrea de recursos dirigits), monuments naturals (a sovint arbres, zones d'interés geològic, o atres chicotetes àrees), etc. Alguns zapovédniks són considerats Reserva de la Biosfera.
Teoria del zapovédnost
La justificació teòrica i ètica per als zapovédniks és coneguda com zapovédnost' (заповедость, "l'estat de ser protegit en un zapovédnik"). Va ser desenrollada en la década de 1890 i principis del sigle XX, principalment pel biòlec del sol Vasili Dokucháyev.
L'idea fonamental és l'exclusió de la gent i la prohibició de l'activitat econòmica, en l'única excepció d'accés no intrusiu per a científics i guardabosques.[2] Els zapovédniks pretenen ser parceles d'ecosistema natural que poden ser estudiades com etalony(эталоны) o estàndarts en els quals comparar ecosistemes administrats, com els creats per l'agricultura i la silvicultura.[3] Aplegats a este punt, els zapovédniks tenen que ser lo prou extensos com per a ser autosuficients, en una cadena trófica completa fins als predadors majors[4]
En 1910, la teoria del zapovédnost va donar un pas alvance en I.P. Borodín, que va argumentar que els zapovédniks no deurien ser establits poc a poc, sino com un pla establit de reserves que foren mostres de tots les principals regions naturals del país.[5]
En la década de 1940, Aldo Leopold va entendre la necessitat de reserves del tipo zapovédnik: "Mentres que les majors àrees apleguen a estar parcialment trastornades, a J. E. Weaver només li va bastar en uns pocs acres salvages per a descobrir per qué la flora de les praderies és més resistent a les sequies que la flora agronómica que l'ha suplantat". La resposta era que la flora de praderia té un sistema de ráices molt més complex i eficient, i açò només podia ser descobert estudiant l'ecosistema natural inalterado.[6]
És obvi que seria molt difícil, sino impossible, establir un zapovédnik "perfecte" en el dia de hui, totalment natural i autosuficient, sobretot davant els efectes que produïx la polució i l'efecte hivernàcul.
Història
Els primers zapovédniks varen ser situats en la regió de la estepa del Imperi rus en la década de 1890. Alguns d'ells contaven en estacions d'investigació. Dokucháyev va ser l'autor espiritual d'estos primers zapovédniks. Es va triar la estepa a causa de la ràpida desaparició de la estepa verge per causa dels cultius, ya que estos exacerbaban els efectes de les sequies. Es va aplegar llavors a al conclusió de que es devia investigar per a entendre el funcionament de la estepa per a la seua millor explotació.[7]
La motivació de les ciències aplicades per a establir zapovédniks va continuar en el primer zapovédnik organisat per l'estat. La Reserva Natural de Barguzín va ser establida pel govern sarista en 1916 en la vora oriental del llac Baikal. El seu propòsit era protegir i estudiar la població de la marta cibelina -una valiosa espècie, que estava decaent per la caça per a conseguir les seues pells.[8] Atres zapovédniks semblen haver-se establit per la mateixa época, pero o es varen frustrar (com el de Sayan) o no varen rebre reconeiximent formal fins a més vesprada (per eixemple Kédrovaia Pad').[9]
La nacionalisació de la terra de Lenin en 1917 i 1918 va crear un marc llegal favorable per al sistema de zapovédniks soviètic, ya que havien desaparegut els problemes per a assegurar grans àrees, ya que els terratinents privats havien desaparegut.[10] Afortunadament, Lenin sembla haver tingut un interés genuí en la protecció de la naturalea, i açò potser explique en part el perqué de que s'haja otorgat ràpidament el permís per a crear en 1919 el Zapovédnik de Astracán en el delta del Volga en la vora noroest del mar Caspio.[11]
El reconeiximent llegal dels zapovédniks va ser posat per escrit en la mida "Sobre la Protecció de Monuments Naturals, Jardins i Parcs", fet llei per Lenin en 1921.[12] Pese a que la creació de zapovédniks va ser alvance, la llegislació permetia també la creació de parcs nacionals, encara que no es va crear cap en l'Unió Soviètica durant el següent mig sigle.
En 1933, hi havia quinze zapovédniks estatals en Rússia,[13] i en 1995 s'havien establit 115. L'àrea mija dels nous zapovédniks va caure de 780km² en 1916-25 a 110 km² en 1936-45, per a ascendir a 5.060km² en 1986-1995.[14] En 2007 hi havia 101 zapovédniks operant, reflectint els pocs nous que s'havien creat des de 1995, aixina com els dos periodos de contracció i tancaments en este sistema. El primer d'estos periodos va ser planejat per A.V.Malinovski i portat a terme en 1951, en vistes a convertir els zapovédnik en institucions d'investigació i comerç, com per a lliberar àrees substancials de bosc protegit per a la seua explotació comercial.[15] Durant els següents dèu anys el sistema es va recuperar una miqueta, pero en 1961, Nikita Jrushchov ho va criticar, referint-se una película sobre el Zapovédnik de Altái en la que un científic era mostrat observant com una farda rosegava una anou.[16] Sis zapovédniks varen ser tancats, i uns atres varen ser amalgamados o reduïts en la seua àrea.[17]
Encara que el zapovédnik ideal és una institució en una gran àrea d'ecosistemes naturals sense explotar usats només per a l'investigació científica, i una plantilla resident de científics i guardabosques, l'història de molts zapovédniks ha segut prou diferent, algunes voltes pel tancament, unes atres per l'explotació comercial (incloent la tala d'arbres). Inclús aixina, alguns zapovédniks han tingut casi una història impecable, i la majoria retenen la visió original de ser institucions d'investigació científica i no un lloc per a l'alimentació de l'erari públic.
Mijos protegits
No és fàcil resumir la cobertura d'ecosistemes protegits pels zapovédniks, pero es pot un fer una idea general contant el número de reserves en les principals zones de vegetació natural. De nort a sur:
- Desert àrtic (sense arbres; sense una capa de vegetació contínua) i tundra (sense arbres; chicotets arbusts, jncies i verdets)
- taigá (bosc de coníferes boreal mesclat en abedulls i atres arbres caducifolios)
- bosc caducifolio (àrees discontínues dominades per roures i atres espècies caducifolias)
- estepa (sense arbres, dominada per plantes herbàcies en flor en el nort i herba en el sur).
Esta és una classificació molt simplista, ya que cada zona deu ser dividida en sub zones, i hi ha tipos de vegetació de transició. Aixina, molts zapovédniks, especialment en zones de transició o que cobrixen un ranc ampli d'altituts, contindran diferents tipos de vegetació.
Segons esta classificació, el número de zapovédniks (alguns ocupen zones disperses entre sí, aixina que ací es conten separadament) per a cada zona és el següent: Desert àrtic i tundra, 15; taigá, 40; bosc caducifolio, 13; estepa, 30. Al voltant de mija dotzena són predominantment montanya, especialment en el Caucas. El zapovédnik de Komandor i el de l'illa de Wrangel són illes remotes. Uns pocs són principalment chapulls.
Administració i usos
Encara que el principi del zapovednost estipulava que no hi hauria us econòmic, en la pràctica, els zapovédnik han segut requerits per a contribuir en l'economia nacional. El Zapovédnik de Vorónezh, per eixemple, crie castors europeus per a la seua reintroducció en atres àrees en benefici de l'indústria pellicera.[18] Atres zapovédniks també han segut considerats per a la cria d'atres espècies de pell valiosa, com la marta cibelina, permetent-los reproduir-se cap a àrees veïnes sense protecció parar recolzar el trampeo comercial.[19]
L'administració sense intervenció a voltes és molt difícil de conseguir en els zapovédniks de la estepa, ya que moltes voltes són massa chicotets com per a mantindre un ecosistema autosuficient que incloga herbívors salvages com la saiga, perque estos tenen hàbits migratoris. A voltes s'han intentat mantindre varis règims de sega, pero estos no poden reemplaçar satisfactòriament els processos naturals des del punt de que no reciclen els nutrients i la matèria orgànica a través de la cadena alimentícia dels herbívors i carnívors, i no poden recrear l'efecte del pas d'estos animals.
Una activitat important en els zapovédnik és el monitoreo regular dels events estacionals (fenologia). Açò està estandardisat en un programa d'observacions conegut com la Crònica de la Naturalea (Летопись природы). El nom va ser sugerit per A. N. Formózov en 1937 encara que ya havia segut desenrollat un programa semblant en 1914 per V. N. Sukachev i per G. A. Kozhenikov en 1928.[20] Les instruccions per a elaborar i seguir la Crònica de la Naturalea són actualisades periòdicament.[21]
Baix la pressió de la autofinanciació, alguns zapovédniks han intentat vàries voltes desenrollar el turisme ecològic (usualment en una zona que fa la funció de parachoques, per a evitar infringir el principi del zapovédnost). En alguns casos el turisme ha aplegat a ser un sério problema a raïl de la proximitat de centres de recree, com en el cas del Zapovédnik de Teberdá, en el Caucas. El centre de recree de Dombái, per molt temps el destí favorit del esquí alpí rus, està situat prop del centre del zapovédnik, de modo que l'impacte del creixent turisme rus i estranger en l'àrea ha creat pressió sobre l'ecosistema preservat que ho rodeja.
L'importància internacional del sistema Zapovédnik
L'impacte antropogénic en l'ambient -per la polució, el canvi climàtic i el creiximent poblacional humà dels últims temps- està generant crecientement sérios problemes, la solució dels quals dependrà d'una millor comprensió de la biosfera que tenim en este moment. Per a crear condicions en que el desenroll d'esta comprensió de la biosfera siga possible, és essencial preservar, tant com pugam, eixemples intactes d'ecosistemes naturals, i el zapovédnik és l'únic gran sistema d'àrees protegides creat des del principi en esta intenció. En el cas de l'erosió del sol, per eixemple, només comparant la formació del sol i les taxes de pèrdua de la estepa o de la praderia intacta i les del mateix tipo de sol pero baix l'agricultura extensiva podrem apreciar cuán agressiva per al capital natural és a sovint esta última.[22]
El monitoreo regular a llarc determini dels fenomens naturals en els zapovédniks ha proveït una base de senyes primària vàlida per a valorar cóm la pressió antropogénica, principalment en el canvi climàtic, està afectant als ecosistemes naturals.[23] Existixen, per tant, arguments per a establir una ret global de zapovédniks ben finançada en la finalitat d'aumentar la nostra comprensió de les pressions antropogénicas sobre tots els ecosistemes naturals del món.
Zapovédnik en Rússia
Llista de zapovédniks de Rússia
| Nom | Localisació | Tamany km² (el meu.²) |
Any de fundació | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Altái | República de Altái | 8812 (3402) | 1932 | Part del sitie Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO Montanyes Dorades de Altái. |
| Astracán | Óblast de Astracán | 668 (258) | 1919 | Consistix en tres parts de la delta del riu Volga en la mar Caspio. |
| Azas | República de Tuvá | 3340 (1290) | 1985 | |
| Barguzín | República de Buriatia | 3744 (1446) | 1916 | Part del sitie Patrimoni de la Humanitat del Lago Baikal |
| Basegi | Krai de Perm | 380 (147) | 1982 | Zona de Basegi en els Urales centrals. |
| Bashkirski | Bashkortostán | 496 (192) | 1930 | Dos àrees dels Urales meridionals |
| Bastak | Óblast Autònom Judeu | 918 (354) | 1997 | |
| Baikal | República de Buriatia | 1657 (640) | 1969 | En els terrats de la vora sur del Lago Baikal, en la zona de Jamar-Donaven. |
| Baikal-Lena | Óblast de Irkutsk | 6599 (2548) | 1986 | Part del sitie Patrimoni de la Humanitat del llac Baikal, inclou les fonts del riu Lena a l'oest del llac. |
| Belogore | Óblast de Belgorod | 21 (8) | 1999 | |
| Bogdinsko Baskunchakski | Óblast de Astracán | 185 (71) | 1997 | En les àrees occidentals de les terres baixes del mar Caspio, a la vora esquerra del Volga, inclou el llac Baskunchak (el llac salat més gran del país) |
| Bolon | Krai de Jabárovsk | 1036 (400) | 1997 | |
| Bolshaia Kokshaga | República de Mari-El | 216 (83) | 1993 | |
| Bolshejejtsir | Krai de Jabárovsk | 454 (175) | 1963 | Replanell aïllat de Bolshói Jejtsir prop de la confluència del riu Amur i el riu Ussuri |
| Bosc de Briansk | Óblast de Briansk | 122 (47) | 1987 | |
| Bosc Central | Óblast de Tver | 214 (83) | 1931 | |
| Bosc de Kologrivski | Óblast de Kostromá | 589 (227) | 2006 | |
| Bosc i estepa Privólzhskaya | Óblast de Penza | 84 (32) | 1989 | Cinc àrees de bosc i estepa. |
| Botcha | Krai de Jabárovsk | 2670 (1031) | 1994 | Inclou la conca del riu Botcha en la part septentrional de les montanyes Sijoté-Alín |
| Bureya | Krai de Jabárovsk | 3580 (1382) | 1987 | Inclou les montanyes entre el riu Právaya Bureya i Lévaya Bureya (vore riu Bureya) |
| Caucas | Krai de Krasnodar República d'Adiguèsia |
2803 (1082) | 1924 | Part del sitie Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO del Caucas Occidental |
| Chórniye Zemli | República de Kalmukia | 1219 (470) | 1990 | |
| Tsentralno-Chernoziomny | Óblast de Kursk Óblast de Belgorod |
51 (20) | 1935 | Sis llocs de bosc i estepa tallats per barrancs en la regió central de terra negra. |
| Daguestán | República de Daguestán | 191 (74) | 1987 | Dos àrees de la costa de la mar Caspio |
| Dalnevostochni Morskói (Marina de l'Extrem Oriente) |
Krai de Primorie | 643 (248) | 1987 | Tres àrees marines i dotze illes en el Mar de Japó |
| Darwin | Óblast de Vólogda Óblast de Tver |
1127 (435) | 1945 | |
| Dauriya | Óblast de Chita | 448 (173) | 1987 | |
| Delta del Lena | República de Sajá | 14330 (5533) | 1985 | Inclou el delta del Lena en la costa àrtica del mar de Láptev |
| Depressió Ubsunurski | República de Tuvá | 3230 (1247) | 1993 | Part del sitie Patrimoni de la Humanitat de la Conca de Uvs Nuur, entre Rússia i Mongòlia, al voltant del llac Uvs Nuur. |
| Dénezhkin Kamen | Óblast de Sverdlovsk | 782 (302) | 1991 | Fundat originalment en 1946 en 1350 km² pero no operacional entre 1960 i 1990 |
| Erzi | República de Ingusetia | 60 (23) | 2000 | |
| Gálichia Gorá | Óblast de Lipetsk | 2.30 (0.89) | 1925 | Des de 1952 a 1970 va ser una granja experimental, en sis àrees de la conca del riu Don. |
| Gran Àrtic | Krai de Krasnoyarsk | 41692 (16097) | 1993 | Inclou sèt àrees de la porció de terra i illes de la Península de Taimir |
| Gidan | Ókrug Autónom Yamalo-Nénets | 8782 (3391) | 1996 | Situat en penínsules i illes del Mar de Kara, inclou 718 km² de mar |
| Ilmen | Óblast de Cheliábinsk | 304 (117) | 1920 | Establit com a reserva mineralógica en els Urales meridionals. |
| Illa de Wrangel | Ókug Autònom de Chukotka | 22260 (8595) | 1976 | Part del siti Patrimoni de la Humanitat de la 'Reserva Natural del Sistema de l'Illa de Wrangel' |
| Jakaski | República de Jakasia | 2680 (1035) | 1991 | Format pro la fusió del Chicotet Abakán i Chazy en 1999 |
| Janka | Krai de Primorie | 393 (152) | 1990 | Part del Llac Janka i les seues afores, en la frontera chinenca |
| Jerguinski | República de Buriatia | 2379 (919) | 1992 | Inclou el curs superior del riu Barguzín i els monts de Barguzín |
| Jingán | Óblast de Amur | 972 (375) | 1963 | Inclou part dels Montes Maly Jingán en la frontera en China |
| Jopior | Óblast de Vorónezh | 162 (63) | 1935 | Boscs i estepas a lo llarc del Riu Jopior|- |
| Jugjurski | Krai de Jabárovsk | 8600 (3320) | 1990 | Inclou cordilleres costeres i algunes illes del mar de Ojotsk |
| Kabardino-Balkarski | Kabardino-Balkaria | 828 (320) | 1976 | Que consistix més que res en glaciars i roca viva en el Caucas |
| Kaluzhskie Zaseki | Óblast de Kaluga | 185 (71) | 1992 | |
| Kandalaksha | Óblast de Múrmansk | 705 (272) | 1932 | Consistix en la costa i les illes al voltant del Mar Blanco i la Península de Kola. |
| Katún | República de Altái | 1520 (587) | 1991 | Inclou el curs superior del riu Katún en el Massiç de Altái i part de les Montanyes Dorades de Altái |
| Kedróvaya Pad | Krai de Primorie | 179 (69) | 1925 | Inclou els monts i la vall del riu Kedróvaya. |
| Kérzhenski | Óblast de Nizhni Nóvgorod | 469 (181) | 1993 | Localisat en el curs mig del riu Kérzhenets |
| Kivach | República de Karelia | 109 (42) | 1931 | |
| Komandor | Krai de Kamchatka | 36487 (14088) | 1993 | Inclou les Illes del Comandant prop de la costa de la Península de Kamchatka en l'Oceà Pacífic |
| Komsomolsk | Krai de Jabárovsk | 645 (249) | 1963 | Originalment prop de Komsomolsk del Amur i posteriorment resituado en l'àrea montanyosa a l'oest del riu Amur en 1980 |
| Koriakski | Koriakia | 3272 (1263) | 1995 | Inclou les terres baixes i terres altes, llac, turberas i tundra del nort de la Península de Kamchatka. |
| Kostamuksha | República de Karelia | 475.69 (183.66) | 1983 | En 1990, va ser unit a àrees protegides de Finlàndia, per a formar la transfronterer Reserva Natural de l'Amistat |
| Kronotski | Krai de Kamchatka | 11420 (4409) | 1934 | Part del sitie Patrimoni de la Humanitat dels volcans de la Península de Kamchatka |
| Kuriles | Óblast de Sajalín | 654 (253) | 1984 | Inclou tres àrees de les Illes Kuriles i la Kunashir |
| Kuznetsk Alatau | Óblast de Kémerovo | 4130 (1595) | 1989 | |
| Laponia | Óblast de Múrmansk | 2784 (1075) | 1930 | Inclou montanyes, taiga, i tundra de la Península de Kola |
| Lazovski | Krai de Primorie | 1209.89 (467.13) | 1940 | Antigament cridat Sudzujinski, era part de la reserva de Sijoté-Alín |
| Baix Svir | Óblast de Leningrado | 416 (161) | 1980 | Inclou pantans i boscs de les vores del riu Svir i llac de Ládoga. |
| Magadán | Óblast de Magadán | 8838 (3412) | 1982 | Inclou quatre àrees al voltant de la costa nort del Mar de Ojotsk |
| Mordovski | República de Mordovia Rep. | 322 (124) | 1936 | |
| Nenets | Ókrug Autònom de Nenetsia | 3134 (1210) | 1997 | Inclou part de la delta del riu Pechora i algunes illes del mar de Barents |
| Nora | Óblast de Amur | 2112 (815) | 1998 | |
| Nurgush | Óblast de Kírov | 57 (22) | 1994 | Inclou la conca d'inundació del riu Viatka, en numerosos canals i llac formats pels meandres del riu. |
| Oká | Óblast de Riazán | 557 (215) | 1935 | Inclou turberas, boscs i dunes a lo llarc del riu Oká |
| Oliokma | República de Sajá | 8471 (3271) | 1984 | Inclou tossals i montanyes en la vora dreta del riu Oliokma |
| Oremburgo | Óblast de Oremburgo | 217 (84) | 1989 | Consistix en quatre àrees de tossals i estepa en els Urales meridionals. |
| Osetia del Nort | Osetia del Nort-Alania | 295 (114) | 1967 | Alvertents septentrionals del Gran Caucas |
| Pasvik | Óblast de Múrmansk | 146 (56) | 1992 | Inclou taiga en la conca del ric Pau prop de la frontera noruega |
| Pechora-Ilich | República Komi | 7213 (2785) | 1930 | Inclou part del sitie Patrimoni de la Humanitat dels Boscs vérgens de Komi. |
| Chicotet Sosva | Ókrug Autònom de Janti-Mansi | 2256 (871) | 1976 | Inclou part de l'antiga reserva de Kondo-Sosva |
| Pínega | Óblast de Arjánguelsk | 515 (199) | 1974 | Taiga a lo llarc del riu Pínega |
| Polistovski | Óblast de Pskov | 380 (147) | 1994 | Inclou part del major sistema de turberas d'Europa (Polisto-Lovátskaya), llimita en el llac Polistó |
| Poronaiski | Óblast de Sajalín | 567 (219) | 1988 | Dos àrees de terres baixes de taiga i tossals en l'Illa de Sajalín |
| Prioksko-Terrasni | Óblast de Moscou | 49 (19) | 1945 | Inclou la rara vegetació prat-estepa (Flora del riu Oká). |
| Prisurski | República de Chuvasia | 91 (35) | 1995 | |
| Putorana | Krai de Krasnoyarsk | 18873 (7287) | 1988 | Inclou montanyes, taiga, tundra, i llac del nort de Siberia |
| Rdeiski | Óblast de Nóvgorod | 369 (142) | 1994 | Fa frontera en el zapovédnik Polistovski, és part del seu sistema de turberas. |
| Rostov | Óblast de Rostov | 95 (37) | 1995 | |
| Sayano-Shúshenski | Krai de Krasnoyarsk | 3904 (1507) | 1976 | Inclou part dels Montes Sayanes |
| Shulgan-Tash | Bashkortostán | 225 (87) | 1986 | Antigament formava part del zapovédnik Bashkir |
| Siberia Central | Krai de Krasnoyarsk | 10220 (3946) | 1985 | Àrees de taiga en els alvertents occidentals de la Replanell Central Siberiana |
| Sijoté-Alín | Krai de Primorie | 4010 (1548) | 1935 | Part del Sitie Patrimoni de la Humanitat de Sijoté-Alín |
| Sojondo | Óblast de Chitá | 2110 (815) | 1973 | |
| Krasnoyárskie Stolbý | Krai de Krasnoyarsk | 471 (182) | 1925 | Inclou part dels Montes Sayanes |
| Urales del Sur | Bashkortostán | 2530 (977) | 1978 | |
| Taimir | Krai de Krasnoyarsk | 17819 (6880) | 1979 | Inclou part del bosc més al nort del món, el llac Taimir i el desert àrtic de la Cordillera de Byrranga |
| Taz Superior | Ókrug Autònom Yamalo-Nenets | 6313 (2437) | 1986 | Inclou turberas i taiga en el curs superior del riu Taz |
| Teberdá | República de Karacháevo-Cherkesia | 850 (328) | 1936 | Dos àrees de boscs i glaciars en el Caucas |
| Tigirek | República de Altái | 407 (157) | 1999 | |
| Tunguska | Krai de Krasnoyarsk Evenkía |
2970 (1147) | 1995 | Lloc del Bòlit de Tunguska de 1908. |
| Ussuri | Krai de Primorie | 404 (156) | 1932 | Alvertents occidentals de Sijote-Alin, que drenan en el riu Ussuri |
| Víshera | Krai de Perm | 2412 (931) | 1990 | Inclou part dels Urales septentrionals en la conca del riu Víshera |
| Visim | Óblast de Sverdlovsk | 135 (52) | 1946 | |
| Vitim | Óblast de Irkutsk | 5850 (2259) | 1982 | Montanyes propenques a la conca del riu Vitim |
| Volga-Kama | República de Tartaristán | 101 (39) | 1960 | Dos àrees de bosc a lo llarc del riu Volga |
| Vorónezh | Óblast de Vorónezh | 311 (120) | 1927 | Inclou la mitat del bosc de Usmansk a lo llarc del riu Vorónezh |
| Vorona | Óblast de Tambov | 103 (40) | 1994 | Inclou el bosc, la estepa i els chapulls de la vall del riu Vorona |
| Yuganski | Ókrug Autònom Janti-Mansi | 6490 (2506) | 1982 | |
| Zeya | Óblast de Amur | 994 (384) | 1963 | Inclou part dels monts Tukuringr i la conca del riu Zeya |
| Zhigulí | Óblast de Samara | 231 (89) | 1927 | En la península de Samárskaya Luká, meandre Curva de Samara i illes en el riu Volga |
Protecció de la UNESCO
- Reserves de la biosfera -
Des de 1978, més de trenta reserves naturals de Rússia han segut designades per l'UNESCO com Reserves de la biosfera.[24]
- Llocs Patrimoni de la Humanitat -
Algunes de les reserves naturals de Rússia estan protegides per l'UNESCO com a Llocs Patrimoni de la Humanitat naturals:
- Lago Baikal (inclou el Zapovédnik de Berguzin);
- Caucas Occidental (inclou la Reserva de la Biosfera del Caucas, parts de la Reserva de la Biosfera de Teberda i el parc natural de Sochi);
- Sijote-Alin (inclou el Zapovédnik Sijote-Alin);
- Montanyes Dorades de Altái (inclou els zapovédniks de Altái i Katun);
- Volcans de Kamchatka (inclou el Zapovédnik de Kronotski i tres parcs nacionals);
- Istme de Curlandia (inclou el parc nacional del Istme de Curlandia
- Boscs vérgens komi (inclou la Reserva Natural de Pechora-Ilich);
- Conca del Uvs Nuur (inclou la Reserva Natural del Uvs Nuur);
- Illa de Wrangel (inclou el Zapovédnik de l'Illa de Wrangel Island).
Normalment, les reserves naturals ocupen només una part del molt més gran lloc Patrimoni de la Humanitat.
Alguns Zapovédnik (Zapovídnik) en Ucrània
En Ucrània el règim llegal dels Zapovédnik va ser fixat per la "Llei de recapte sobre l'existència d'àrees protegides en Ucrània" (ucr. tr.: Pro pryrodno-sapowidnyj fond Ukraïny)de 1992, d'acort a la qual el president té el control sobre el recapte de fondos i la gestió territorial.
Monasteri de les Cuevas de Kiev
En la vora del riu Dniéper al seu pas per Kiev trobem el Monasteri de les Cuevas de Kiev, el qual du des de 1926 sent Zapovédnik pel seu valor com a museu "històric-cultural". Propencs a este monasteri, que ha segut reobert, existixen una série de museus d'interés.
Zapovédnik Nacional de Jórtytsia
Comprén lo que era l'antic "Zapovédnik històric-cultural de l'illa Jórtytsia", és dir, l'illa de Jórtytsia en el Dniéper, prop de Zaporizhia (en l'est d'Ucrània), les seues aigües, algunes illes més chicotetes i les vores de l'atre costat del riu. La nova consideració d'esta àrea va ser otorgada en 1993 pel govern ucranià. Està dedicat a l'observació, el desenroll i la protecció de la naturalea, aixina com del patrimoni històric de l'illa, relacionat en cultures prehistòriques i l'història dels cosacos.
L'estatus "nacional" els serà otorgat d'acort en la regulació nº364 (juliol de 1992) del Gabinet de ministres i del vicepremier: "als bens culturals que eixerciten un paper significatiu en la vida mental de la gent". Este estatus supon un major prestigi, aixina com una major finançació de l'estat i la prohibició de que total o parcialment siga privatizar.
Referències
- ↑ Tsentr dikoi prirody
- ↑ Shtilmark (2003) p.2.
- ↑ Weiner (2000), p.91.
- ↑ Shtilmark (2003), pp.12-13.
- ↑ Shtilmark (2003), pp.17-18.
- ↑ Leopold (1968), pp.196-7.
- ↑ Shtilmark (2003), pp.10-13;Weiner (2000), p.12.
- ↑ Shtilmark (2003), p.25.
- ↑ Shtilmark (2003), pp.24-25.
- ↑ Shtilmark (2003), p.29.
- ↑ Shtilmark (2003), p.30; Weiner (2000), p.27.
- ↑ Shtilmark (2003), p.34; Weiner (2000), p.28.
- ↑ Weiner (2000), p.251.
- ↑ Shtilmark (2003), p.206.
- ↑ Shtilmark (2003), p.118; Weiner (1999), p.102.
- ↑ Shtilmark (2003), p.135; Weiner (1999), p.296.
- ↑ Shtilmark (2003), p.137.
- ↑ Shtilmark (2003), p.71.
- ↑ Shtilmark (2003), p.67.
- ↑ Shtilmark (2003), pp.67, 84, 96; Volkov (1996), p.9.
- ↑ Filonov & Nukhimovskaya (1990).
- ↑ Montgomery (2007), pp.150-8, 172-4.
- ↑ Kokorin et al.
- ↑ Llista de Reserves de la biosfera / Europe
Bibliografia
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reserves Naturals de Rússia.
- Filonov, K.P. & Nukhimovskaya, Yu. D. (1990) Létopis' prirody v zapovédnikaj SSSR: metodícheskoye posóbiye. Moscou: Nauka. ISBN 5-02-005470-4.
- Kokorin, A.O., Kozharinov, A.V. & Minin A.A. (2001) Climate Change Impact on Ecosystems. Moscou: WWF. ISBN 5-89932-024-9.
- Leopold, Aldo (1968) Sand County Almanac. London (&c): Oxford University Press. ISBN 0-19-500777-8.
- Montgomery, D.R. Dirt: the Erosion of Civilizations. Berkeley (&c): University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-24870-8.
- Shtil'mark, F.R. (2003) History of the Russian Zapovedniks 1895-1995. Edimburc: Russian Nature Press. ISBN 0-9532990-2-3.
- Volkov, A.E. (ed.) (1996) Strict Nature Reserves (Zapovedniki) of Russia: Collection of Chronicle of Nature data for 1991-1992. Moscou: Sabashnikov Publishers. ISBN 5-8242-0051-3.
- Weiner, D.R. (1999) A Little Corner of Freedom: Russian Nature Protection from Stalin to Gorbachev. Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-23213-5.
- Weiner, D.R. (2000) Models of Nature: Ecology, Conservation & Cultural Revolution in Soviet Russia (2nd edition). Pittsburgh Pa: University of Pittsburgh Press. ISBN 0-8229-5733-7.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zapovédnik» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.