Anar al contingut

Reserva natural de les Kuriles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reserva natural de les Kuriles

La reserva natural de les Kuriles (en ruso: Курильский заповедник) és una reserva natural estricta (un zapovédnik) que comprén les partixes nort i sur de l'illa Kunashir, la major i més meridional de les illes Kuriles, que s'estenen des de l'illa d'Hokkaidō en Japó fins a la península de Kamchatka en l'Extrem Orient rus. També inclou dos illes més chicotetes propenques al surest.[1][2]

La zona és un dels majors llocs de invernada per a aus marines costeres. La reserva s'ubica en un terreny tectónicament inestable i és una de les dos reserves nacionals russes (junt en la reserva natural Kronotski) que protegixen territoris de volcans actius. La reserva està situada en el raión de Yuzhno-Kurilsk del óblast de Sajalín. La reserva va ser creada en 1984 i comprén una superfície de 65 364 hectàrees.[1][2]

Topografia

La reserva consta de tres sectors separats:

  • Kunashir Nort (49 899 ha) comprén la partix nort de l'illa de Kunashir. La zona noroest d'este sector correspon a les estribacions de la cordillera de Dokuchaeva. El sector inclou el mont Ruruy (1485 metros), un complex estratovolcán. La zona surest del sector s'estén des del volcà Tyatya (1819 m) fins al terrat coster, a 30-50 metros sobre el nivell del mar. Tyatya es considera un eixemple clàssic de volcà Somma, el cim del qual s'ha derrocat formant una caldera que conté un nou con central.[1][2]
  • Kunashir Sur (15 366 ha) este sector, situat en la partix sur de Kunashir, es diferencia del nort per un relleu més suau i una menor diferència d'altitut. La part central del sector inclou un volcà en caldera, el mont Golovnin (541 m), en el fondo de la qual es troben dos llac minerals calents i hirvients.[1][2]
  • La cordillera de les Kuriles menors (100 ha) este sector està format per dos illes molt chicotetes («Shards» i «Demin») i es caracterisa per la presència de chicotetes àrees i l'altura de les illes, en signes de considerable erosió, que constituïxen una continuació de la península geomorfològica de Nemuro (Hokkaido).[2][1]

Clima i ecorregió

El estratovolcán mont Ruruy; vist des de Yuzhno-Kurilsk.

Les Kuriles s'ubiquen en la ecorregió dels boscs mixts del sur de Sajalín i les Kuriles. Esta chicoteta ecorregió comprén l'extrem sur de l'illa de Sajalín, en l'Extrem Orient rus, i les illes Kuriles més meridionals, que s'estenen al noreste de l'illa d'Hokkaidō, Japó. És una regió de gran biodiversitat, en més de 1350 espècies de plantes vasculars registrades. En general, presenta la flora de la Rússia continental i la fauna típica de Hokkaido.[3][4]


El clima de les Kuriles és subártic, sense estació seca (classificació climàtica de Köppen (Dfc)). Este clima es caracterisa per estius suaus, solament 1-3 mesos per damunt dels 10 °C (50,0 °F), i hiverns frets i nevats, el més més fret per baix dels -3 °C (26,6 °F).[5][6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Kurils Zapovednik (pàgina web oficial)» (en ru). Ministeri de Recursos Naturals i Mig ambient de Rússia. Consultat el 2026-05-12.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Kurils Zapovednik» (en ru). Ministeri de Recursos Naturals i Mig ambient de Rússia. Consultat el 2026-05-12.
  3. ↑ «South Sakhalin-Kurile mixed forests» (en en). Encyclopedia of Earth. Consultat el 2026-05-12.
  4. ↑ «Map of Ecoregions 2017» (en en). Resolve, using WWF data. Consultat el 2026-05-12.
  5. ↑ Kottek, M.; Grieser, J.; Beck, C.; Rudolf, B. (2006). «World Map of Koppen-Geiger Climate Classification Updated» (en en) (PDF). Gebrüder Borntraeger 2006. Consultat el 2026-05-12.
  6. ↑ «Dataset - Koppen climate classifications» (en en). World Bank. Consultat el 2026-05-12.

Vore també


Referències