Anar al contingut

Reserva natural de Barguzín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reserva natural de Barguzín
Per a atres usos d'este terme vore Barguzín.


La reserva natural de Barguzín (en ruso: Баргузинский заповедник) és una reserva natural estricta (un zapovédnik), establida en 1916 per a la protecció de la marta cibelina de Barguzín. Està ubicada en Buriatia (Rússia) en l'ala occidental de la cordillera de Barguzín, incloent les vores nort-orientals del llac Baikal i part del propi llac. L'àrea de la reserva és de 2482 km², i comprén varis tipos d'ecosistemes boreals, des de turberas i boscs de coníferes de taiga fins a prats subalpinos i tundres de montanya. El paisage és postglacial, caracterisat per terres altes escarpadas, llargues valls fluvials i planures de desgel, aluvials i llacustres.[1]

Història

Històricament, la cordillera de Barguzín pertanyia als evenkis de Shemagir, els qui practicaven la peixca, el pastoreig de renos i la caça. El comerç en mercaders russos i l'arrendament de valls fluvials a caçadors constituïen la principal font d'ingressos dels evenkis,[2] especialment perque la remota zona albergava la valiosa subespècie de marta cibelina (Dimarts zibellina), la marta cibelina de Barguzin. La pell de marta cibelina tenia un valor altíssim entre l'aristocràcia europea i russa, i a finals del sigle XIX la seua població s'havia reduït notablement. El Ministeri Imperial d'Agricultura va reconéixer el problema i en 1913 va organisar vàries expedicions en busca d'un lloc adequat per a crear reserves de caça.[3] Una d'estes expedicions, liderada per Gueorgui Doppelmeyer, va explorar la cordillera de Barguzín proporcionant una descripció detallada de l'entorn i de l'economia local[4] i que finalment va conduir a la creació de la primera reserva natural pública en Rússia en 1916.

Llogaret científic de Davsha


L'àrea protegida inicialment constava d'un santuari de vida selvada i una reserva de caça. Els evenkis havien segut reubicats en la vall nort del riu Tompa, i la primera direcció de la reserva es va establir en l'antic llogaret evenki de Sosnovka. La Revolució d'Octubre i la subsegüent guerra civil varen obstaculisar el treball de la reserva, i les activitats científiques i de conservació sistemàtiques no es varen recomençar fins a la década de 1940. La direcció es va traslladar a la recent creada llogaret d'investigació de Davsha, ubicada més prop del centre geogràfic de la reserva. Per a la década de 1970, el llogaret contava en més de cent habitants, un criadero experimental de martes cibelines i una estació d'investigació, oficines administratives i científiques, una escola, un forn i un aeròdrom en vols regulars a Nizhneangarsk i Ulán-Udé, a on la reserva tenia oficines adicionals. No obstant, despuix de la dissolució de la URSS, les retallades i les dificultats financeres varen provocar el despoblació gradual del llogaret.[5]

En 1986, la reserva es va convertir en reserva de la biosfera de la UNESCO.[6] En 2009, la reserva va assumir la gestió de la reserva natural de Frolikhinsky, ubicada al nort a lo llarc de la costa del llac Baikal. En 2012, es va formar un organisme rector unificat, FSE (Establiment Estatal Federal) «Zapovednoye Podlemory», que va fusionar la gestió de la reserva i del parc nacional de Zabaikalsk.[7]

Ecorregión i clima

Praderies subalpines, típiques de la reserva

La Reserva de Barguzinsky es troba en l'ecorregió dels boscs de coníferes de Transbaikalia. Esta ecorregió comprén els boscs de taiga meridional de montanya, estenent-se cap a l'est i el sur des de les vores del llac Baikal en el sur de Rússia, fins al nort de Mongòlia. El clima de la cordillera de Barguzín és subártic en hiverns secs (classificació climàtica de Köppen (Dwc)). Es caracterisa per estius suaus (solament 1-3 mesos per damunt dels 10 °C (50,0 °F)) i hiverns frets, en precipitacions mensuals inferiors a una dècima part de les del més més plujós de l'estiu.[8][9]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Barguzinsky Nature Reserve | region, Russia» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-03-09.
  2. ↑ Сирина, А.А.(2021).«Эвенки и Баргузинский заповедник: история взаимоотношений в контексте современных тенденций развития ООПТ».Известия Лаборатории Древних Технологий.17(4(41)): 78–91.
  3. ↑ Agarkova, Elena(2009).«Preserving the Symbol of Siberia, Moving On: Sobol' and the Barguzinsky Zapovednik (Part I)».ICWA Letters.
  4. ↑ Доппельмаир, Г.Г. (1926). Соболиный промысел на северо-восточном побережье Байкала (en russian), Moscow: Verkhneudinsk-Leningrad, Publication of the State Planning Committee of the BMASSR, 1926..
  5. ↑ Agarkova, E.(2009).«Preserving the Symbol of Siberia, Moving On: Sobol' and the Barguzinsky Zapovednik (Part II)».ICWA Letters.Consultat el 2026-06-16.(en en)
  6. ↑ «Barguzinskyi Biosphere Reserve, Russian Federation».
  7. ↑ «О «Заповедном Подлеморье»» (en ru). Заповедное Подлеморье. Consultat el 2026-06-17.
  8. ↑ «World Map of Koppen-Geiger Climate Classification Updated» (en en). Gebrüder Borntraeger 2006 (2006). Consultat el 2019-09-14.
  9. ↑ «Dataset – Koppen climate classifications» (en en). World Bank. Consultat el 2019-09-14.


Referències