Parc nacional de Zabaikalsk
El parc nacional de Zabaikalsk (en ruso: Забайкальский национальный парк) comprén la secció central de la vora oriental del llac Baikal, l'ala occidental de les montanyes Barguzín a l'est, les illes Ushkany i l'única península gran del llac, Svyatoy Nos («Nas Sant»). Dels 2690 km² del parc, 38,8 km² són àrees aquàtiques protegides del propi llac.[1]
Topografia
El parc de Zabaikalsk llimita a l'oest en les vores del llac Baikal, al nort en la reserva natural de Barguzín (una reserva natural estricta de tamany similar a la del propi parc) i al sur i a l'est en la cordillera de Barguzín. El punt més alt del parc és el mont Barmashovoe, en 2376 metros.[2]
El parc és, sobretot, molt escarpado. El 55 % del parc té una pendent superior a 26°, i un atre 28 % es troba entre 16° i 25°.[1]
La península de Svyatoy Noy té 53 km de llarc i 35 km d'ample, en el seu propi complex montanyós, el pic del qual més alt es troba a 1877 metros sobre el nivell de la mar i a 1422 metros sobre el nivell del llac. Les montanyes de l'illa estan cobertes de boscs d'abedulls, làrixs, pins i rododendros. Conta en vàries dotzenes de rieres i manantials de montanya, i està conectada al continent per l'istme de Chivyrkuisky. L'illa és coneguda per les seues vistes del llac (que permeten un punt de vista central elevat des d'a on es poden vore cadenes montanyoses l'atre costat de l'aigua en tots els sentits), i per la seua plaja de «dunes cantoras», cridada aixina pel sò que fa en caminar sobre ella.[3]
Les illes Ushkany, situades en el centre del llac pero pertanyents al parc, constituïxen l'extrem oriental, encara sobre l'aigua, de la cordillera Academician, que dividix el llac Baikal en dos conques: nort i sur. En la costa occidental del llac, la cordillera Academician torna a emergir de l'aigua en forma de l'illa de Oljón, que forma part del parc nacional Pribaikalsky. Les illes Ushkany són un archipèlac de quatre illes en una superfície total de 10 km². Són famoses per ser l'hàbitat principal de la foca del Baikal. Les illes estan formades per marbre i pedra calcàrea i contenen coves en evidències d'ocupació humana des del Neolític.[4]
Ecorregión i clima
El parc es troba situat en l'ecorregió de la taiga de Siberia Oriental (WWF ID #). Esta ecorregió està situada entre els rius Yeniséi i Lena. El seu llímit nort alcança el Círcul Polar Àrtic i el seu llímit sur, els 52 °N de latitut. La vegetació dominant és la taiga de coníferes llaugeres, en grans bosc de Larix gmelinii que formen el dosel arbòreu en àrees en poca neu. Esta ecorregió és rica en minerals.[5]
El clima característic de la regió en la que es troba el parc és subártic en hiverns secs (classificació climàtica de Köppen Dwc). Este clima es caracterisa per hiverns llarcs i molt frets i estius frescs, pero en poca neu en hivern. El llac té un efecte moderador, lo que provoca que la temperatura mija de giner siga de -18 °C, mentres que la de juliol és de 23 °C. Les temperatures en la montanya poden ser varis graus més fredes. La precipitació anual promig varia de 450 mm en la vora del llac a 550 mm en les montanyes. Els vents predominants són del sur i suroest.[6][7]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Zaybaybalsky National Park (pàgina web oficial)» (en ru). Direcció Conjunta de la Reserva Natural Estatal de la Biosfera de Barguzin i del Parc Nacional Transbaikal de la FGBU. Archivat des de l'original, el 2016-02-05. Consultat el 2026-06-16.
- ↑ «Zaybaybalsky National Park» (en ru). Consultat el 2026-06-16.
- ↑ «Svyatoy Nos Peninsula» (en ru). Baikal-Raduga. Archivat des de l'original, el 2016-02-05. Consultat el 2026-06-16.
- ↑ «Ushkany Islands» (en ru). Baikal-Raduga. Archivat des de l'original, el 2014-02-28. Consultat el 2026-06-16.
- ↑ «East Siberian taiga» (en en). Encyclopedia of Earth. Consultat el 2026-06-16.
- ↑ Kottek, Markus; Grieser, Jürgen; Beck, Christoph; Rudolf, Bruno(2006-07-10).«World Map of the Köppen-Geiger climate classification updated».Meteorologische Zeitschrift.15(3): 259–263.ISSN 0941-2948.doi:10.1127/0941-2948/2006/0130.(en en)
- ↑ «Dataset - Koppen climate classifications» (en en). World Bank. Consultat el 2026-06-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de Zabaikalsk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.