Anar al contingut

Reserva natural Ilmen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reserva natural Ilmen

La reserva natural Ilmen (en ruso: Ильменский заповедник), també coneguda com Ilmensky, és un zapovédnik rus (reserva natural estricta) que va ser creada per decret de Vladímir Lenin, el 14 de maig de 1920 com una reserva natural mineralógica. És el lloc de depòsits de molts minerals de terres rares: ací es varen descobrir per primera volta setze minerals, inclosa l'ilmenita (cridada aixina pel lloc), la monacita, la cancrinita i la samarskita-(I). A lo llarc dels anys hi ha hagut més de 400 mines en la zona. El museu geològic de la Reserva és un dels més grans de Rússia. La coberta forestal està formada per boscs de pins i làrixs en els tossals baixos dels monts Ilmen i en les crestes de les estribacions en el costat este dels Montes Urales del sur. [1][2]

La reserva està situada just al nort i a l'est de la ciutat de Miass, en el districte administratiu (raión) de Chebarkul del Óblast de Cheliábinsk, a uns 20 km a l'est del parc nacional Taganay i a 75 km a l'oest de la ciutat de Chelyiábinsk.[2][1]

Topografia

Ilmenita, el mineral de titani més important, va ser descobert per primera volta en la de la reserva Ilmen

La reserva està situada en la vertent est dels Montes Urales del Sur, a on el terreny es aplana des de montanyes baixes (400 metros d'altitut) fins a un districte de llac i tossals. La reserva té forma rectangular, 70 km de nort a sur i 10 km d'oest a est. El riu Miass corre de nort a sur a lo llarc de la vora occidental de la reserva. El punt més alt, Ilmen Tau, es troba a 750 metros sobre el nivell del mar.[1]

La geologia de la reserva està formada per una varietat complexa de roques ígneas i metamòrfiques. Les formacions granítiques contenen moltes vetes de pegmatita en minerals associats. En la reserva s'has registrat fins a 278 espècies de minerals diferents i 70 tipos de roques.[2]

Clima i ecorregió

La reserva es troba en l'ecorregió de l'estepa forestal kazakh, una ecorregió esteparia en llarcs «boscs de cinta» de pins; situada entre 300 i 500 milles més al nort que el bosc europeu rus. Esta ecorregió té més chapulls i més clima continental que el bosc estepari d'Europa oriental.[3]


El clima característic de la regió en que es troba la reserva és un clima continental humit, en estiu càlit (classificació climàtica de Köppen (Dfb)). Este clima es caracterisa per grans canvis de temperatura, tant diürns com a estacionals, en estius suaus i hiverns frets i nevats.[4][5] La temperatura promig en giner és de −14 °C (6,8 °F) i de 17 °C (62,6 °F) en juliol. Les precipitacions varien de 500 a 800 mm per any, en un màxim en estiu. La neu alcança una profunditat d'un metro i la capa de neu dura un promig de 195 dies. El periodo sense gelades dura entre 80 i 90 dies.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ilmen Zapovednik (pàgina web oficial)» (en en). Ministeri de Recursos Naturals i Mig ambient de Rússia. Consultat el 2023-11-26.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ilmen Zapovednik» (en ru). Ministeri de Recursos Naturals i Mig ambient de Rússia. Consultat el 2023-11-26.
  3. ↑ «Kazakh forest steppe» (en en). Encyclopedia of Earth. Consultat el 2023-11-26.
  4. ↑ Kottek, M., J. Grieser, C. Beck, B. Rudolf, and F. Rubel, 2006. «World Map of Koppen-Geiger Climate Classification Updated» (en en). Gebrüder Borntraeger 2006. Consultat el 2023-11-26.
  5. ↑ «Dataset - Koppen climate classifications» (en en). World Bank. Consultat el 2023-11-26.


Referències