L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

República de Sajá

Sajá, oficialment República de Sajá (Plantilla:Lang-sah; en ruso: Республика Саха (Якутия)),[1] també coneguda Yakutia, és una de les vintiquatre repúbliques que, junt en els quarantahuit óblasts, nou krais, quatre districtes autònoms, tres ciutats federals i un óblast autònom, conformen els ochenta y nueve subjectes federals de Rússia. La seua capital és Yakutsk. És tant la república autònoma en particular com el subjecte federal en general més gran de Rússia. Està ubicada en el districte Extrem Oriente, llimitant al nort en la mar Glacial Àrtica, al noreste en Chukotka, a l'est en Magadán i Jabárovsk, al sur en Amur i Transbaikalia, al suroest en Irkutsk i a l'oest en Krasnoyarsk. Té una superfície de 3 103 200 km², lo que la situa com la major divisió territorial o entitat subnacional del món, en un tamany similar al d'Estats sobirans com l'Índia o Argentina, encara que la seua població ni tan sols supera el milló d'habitants.

República de Sajá
«Yakutia» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Yakutia (aerollínia).

Història

L'arribada dels yacutos a la seua actual àrea geogràfica és relativament recent. Tenen orígens heterogéneus, com túrquicos i mongoles. Varen absorbir les tribus de caçadors-recolectors i despuix de sigles de consolidació varen escomençar a cridar-se a sí mateixos «sajá». Els evenki es referien als yacutos com «yaco», i este terme va ser adoptat pels russos quan varen començar a aplegar a la regió, a principis d'el XVII. Tygyn Darján, un príncip dels jangalaski yacutos, va concedir el territori per a assentaments russos. el Lenski Ostrog (fort Lenski), que es convertiria més vesprada en l'actual ciutat de Yakutsk, va ser fundada pel cosaco Piotr Bekétov el 25 de setembre de 1632 (la data de la primera construcció del renc). En agost de 1638, els russos varen crear una nova unitat administrativa en el centre administratiu en Lenski Ostrog, lo que va consolidar la predominancia de la ciutat en el territori. l'Imperi rus va establir l'agricultura en la conca del riu Lena. Els membres de grups religiosos que varen ser proscrits a Sajá en la segona mitat d'el XIX varen començar a produir blat, avena i creïlles. El comerç de la pell va introduir els diners en l'economia. L'indústria i els transports varen començar a desenrollar-se a finals d'el XIX i en els començos de l'Unió Soviètica. Est va ser també el començ de les prospeccions geològiques, la mineria i la producció local de plom. El 27 d'abril de 1922, l'antiga «terra Yakólskaya» va ser proclamada RASS de Yakutia, dins de la RSFS de Rússia, i en 1992, despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Moscou va reconéixer la República de Sajá (Yakutia) baix la jurisdicció de la Federació de Rússia com a territori autònom.

Demografia

 
Dia de Rússia en Mirni (República de Sajá)
 
Vladímir Putin el 24 de maig de 2001 en una localitat de Sajá
 
Chiquetes de la República de Sajá

Els yacutos (49,9 %), els russos (37,8 %) i els ucranians (2,2 %) són les tres ètnia més comunes en la república. Ademés dels yacutos hi ha atres grups ètnics originaris, com els evenkis, els dolganos i els yukaguiros.

 
Mapa ètnic de Yakutia per assentaments urbans i rurals, cens de 2010
Ètnia 1926[2] 1939[3] 1959[4] 1970[5] 1979[6] 1989[7] 2002[8] 2010[9] 2021[10]
Yacutos 235 926 (82,64 %) 233 273 (56,5 %) 226 053 (46,4 %) 285 749 (43,0 %) 313 917 (36,9 %) 365 236 (33,4 %) 432 290 (45,5 %) 466 492 (49,9 %) 469 348 (55.3%)
Dolganos* 10 (0,0 %) 64 (0,0 %) 408 (0,0 %) 1272 (0,1 %) 1906 (0,2 %) 2147 (0.3%)
Russos 30 156 (10,56 %) 146 741 (35,5 %) 215 328 (44,2 %) 314 308 (47,3 %) 429 588 (50,4 %) 550 263 (50,3 %) 390 671 (41,1 %) 353 649 (37,8 %) 276 986 (32.6%)
Evenkis 13 145 (4,60 %) 10 432 (2,5 %) 9505 (2,0 %) 9097 (1,4 %) 11 584 (1,4 %) 14 428 (1,3 %) 18 232 (1,9 %) 21 008 (2,2 %) 24 334 (2.9%)
Evenis 738 (0,26 %) 3133 (0,8 %) 3537 (0,7 %) 6471 (1,0 %) 5763 (0,7 %) 8668 (0,8 %) 11 657 (1,2 %) 15 071 (1,6 %) 13 233 (1.6%)
Ucranians 138 (0,05 %) 4229 (1,0 %) 12 182 (2,5 %) 20 253 (3,0 %) 46 326 (5,4 %) 77 114 (7,0 %) 34 633 (3,65 %) 20 341 (2,2 %) 7169 (0.8%)
Tàrtars 1671 (0,59 %) 4420 (1,1 %) 5172 (1,1 %) 7678 (1,2 %) 10 976 (1,3 %) 17 478 (1,6 %) 10 768 (1,1 %) 8122 (0,9 %) 4262 (0.5%)
Yukaguiros 396 (0,1 %) 267 (0,1 %) 285 (0,1 %) 400 (0,1 %) 526 (0,1 %) 697 (0,1 %) 1097 (0,1 %) 1281 (0,1 %) 1510 (0.2%)
Chukchis 1298 (0,4 %) 400 (0,1 %) 325 (0,1 %) 387 (0,1 %) 377 (0,0 %) 473 (0,0 %) 602 (0,1 %) 670 (0,1 %) 709 (0.1%)

*Fins a 1970, els dolganos, junt en els yacutos, es contaven junts. Els idiomes en estatus oficial són el yacuto (també conegut com llengua sajá), parlat per aproximadament el 50 % de la població, i el rus. Els restants idiomes dels pobles indígenes de Siberia tenen estatus oficial en els llocs de la seua compacta residència. El yacuto és un idioma túrquico en influència de les veïnes llengües tunguses i mongólicas.

  • Població: 964 330 (2018)[11]
    • Urbana: 609 999 (64,3 %)
    • Rural: 339 281 (35,7 %)
    • Hòmens: 464 217 (48,9 %)
    • Dònes: 485 063 (51,1 %)
  • Dònes per cada 1000 hòmens: 1045
  • Mija d'edat: 30.0 anys
    • Urbana: 31.0 anys
    • Rural: 27.4 anys
    • Hòmens: 30.0 anys
    • Dònes: 26.6 anys
  • Número de cases: 305 017 (en 937 954 persones)
    • Urbanes: 212 593 (en 600 696 persones)
    • Rurals: 92 424 (en 337 258 persones).

Mapes ètnics

 
Yacutos en Yakutia per assentaments urbans i rurals en %, cens 2002 i 2010
 
Russos en Yakutia per assentaments urbans i rurals en %, cens de 2002 i 2010
 
Evenkis en Yakutia per assentaments urbans i rurals en %, cens 2002 i 2010
 
Evenis en Yakutia per assentaments urbans i rurals en %, cens 2002 i 2010
 
Yukaguiros en Yakutia per assentaments urbans i rurals en %, cens 2002 i 2010
 
Dolganos en Yakutia per assentaments urbans i rurals en %, cens 2002 i 2010
 
Chukchis en Yakutia per assentaments urbans i rurals en %, cens 2002 i 2010

Economia

 
El principal centre de tràfic aéreu de la república.

L'indústria genera el 43 % del producte nacional brut de Sajá, provenint principalment de l'explotació de minerals: diamants, or i estany principalment. Les empreses industrials es concentren en la capital Yakutsk, aixina com en Aldán, Mirny, Neryungri, Pokrovsk i Udachny.cita requerida

Geografia

  • Àrea: 3 103 200 km² o sense aigua 3 083 000 km².[12]
  • Llímits:
  • Punts més alt: Pico Pobeda (Sajá) (3003 m) o pico Mus-Jaya (3011 m).
  • Distància màxima N->S: 2500 km.
  • Distància màxima I->O: 2000 km.
  • Altura mija: no hi ha senyes. S'estén fins a l'illa Henrietta en el nort i és banyada pel mar de Láptev i la mar de Siberia Oriental de l'oceà Àrtic. Estes aigües, les més fredes i gelades de totes les mars en l'hemisferi nort, estan cobertes per gèl durant 9-10 mesos a l'any. Les illes de Nova Siberia són part del territori de la república. Sajá pot dividir-se en tres grans cinturons de vegetació. Entorn al 40 % de Sajá descansa sobre el círcul polar àrtic i tot està cobert pel permafrost, que influïx enormement en l'ecologia de la regió i llimita els boscs del sur de la regió. la tundra de l'àrtic i del subártico definixen la regió mija, a on líquenes i verdet creixen com a grans tapissos verts i són la pastura favorita per als renos. En la partix sur del cinturó de tundra, el pi nano siberiano i elàrix creixen a lo llarc dels rius. Baix de la tundra hi ha una regió extensa de taiga. Els arbres de làrix dominen en el nort i, en el sur, els avets i pins comencen a aparéixer. La taiga cobrix un 47 % de Sajá i casi el 90 % d'esta coberta és làrix.

Rius

Artícul principal → .
 
Riu Amga
 
Ric Olyokma

el riu Lena (4310 km) és el major riu de la zona oriental de Siberia i drena gran part de la república de Sajá. El riu ademés és navegable i és una de les principals vies de comunicació en els mesos en que permaneix lliure de gèl. Fluïx en direcció nort, fins a desaguar en l'oceà Àrtic i té centenars d'afluents, entre els que els més importants són el riu Aldan (2273 km) (i els seus afluents el riu Amga i el riu Maya) i el riu Vilyuy (2650 km). Els grans rius que discorren per Sajá són els següents:

  • riu Muna (715 km), afluent per l'esquerra delena;
  • riu Linde (804 km), afluent delena;
  • riu Vilyuy (2650 km), afluent per l'esquerra delena;
  • riu Aldan (2273 km), afluent per la dreta delena;

Lagos

Hi ha més de 700 llac en la república. Els majors llac i reserves:

Montanyes

La major cordillera montanyosa de Sajá és la cordillera Verjoyansk, que corre parala i a l'est del riu Lena, formant un gran arc que comença en la mar d'Ojotsk i termina en la mar de Láptev. Els monts Cherski corren per l'est de la cordillera Verjoyansk i tenen el pico més alt de Sajá, pico Pobeda (3003 m). No obstant, fotos recents de satèlit revelen que el pico Mus-Jaya podria ser el més alt, ya que alcança els 3011 m. Més a l'est es troben les montanyes de Kolymá, que són riques en or; s'estenen fins a Chukotka. La cadena dels monts Stanovói és ellímit meridional de Sajá.

Recursos naturals

Climatologia

Posseïx el récort Guinness a la major variació de temperatures, ya que s'han aplegat a registrar en Verjoyansk -69.8 °C en hivern i 37 °C en estiu, lo que supon una oscilació de 106.8 °C.[13] En el seu territori es troba Oimiakón, coneguda com la ciutat més freda del món. Curiosament, és també una de les ciutats més càlides de l'hemisferi nort pel seu clima continental extrem, que fa que durant l'hivern la temperatura aplegue als -60 °C i en el curt estiu alcance els 35 °C. En els últims anys, el calfament global ha provocat el derretimiento de sols prèviament congelats. Mils de llars estan en perill de derrocar-se en el fanc en estiu, mentres que els llogarets del nort estan desbordades per les inundacions.[14]

Està gran variació és produïda pel moviment de la Corrent en chorrada Polar, la qual deixa a part de la república en estiu en aire càlit provinent de més baixes altituts, específicament provinent dels vents de l'oest, mentres que en hivern es queda en aire fret que ve directe dels pols, ademés de les borrascas que estan en la corrent en chorrada polar que sol creuar a la república. Ademés, en certes parts de l'any, Sajá esquiva la corrent en chorrada mencionada per una ondulació notable en la seua trayectòria, deixant a la república en aire fret sec dels pols.

Divisió administrativa

Artícul principal → Divisions administratives de la república de Sajá.


Referències

  1. ↑ Capítul 1, artícul 1, punt 4 de la Constitució de la República de Sajá (Yakutia): «Les denominacions república de Sajá (Yakutia) i república de Sajá són equivalents».
  2. ↑ Всесоюзная перепись населения 1926 года. Национальный состав населения по регионам России: Якутская АССР
  3. ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
  4. ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
  5. ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
  6. ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
  7. ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
  8. ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
  9. ↑ «Информационные материалы об окончательных итогах Всероссийской переписи населения 2010 года». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2012. Consultat el 16 de novembre de 2021.
  10. ↑ «Том 5. Национальный состав и владение языками» (en ru). Сахастат. Archivat des d'el original, el 2023-06-29. Consultat el 2024-01-10.
  11. ↑ "26. Численность постоянного населения Российской Федерации по муниципальным образованиям на 1 января 2018 года". Federal State Statistics Service. Consultat el 31 de maig de 2022.
  12. ↑ «Russia's federal constituent entities» (en en). Federation Council of the Federal Assembly of the Russian Federation. Consultat el 2025-04-12.
  13. ↑ Pogodai Klimat
  14. ↑ https://www.letemps.ch/monde/siberie-fin-permafrost
  15. ↑ Lloc oficial [1] archivat en Wayback Machine. (rus)
  16. ↑ Divisions administratives de la République de Sakha sur li site du journal en ligne Yakutiatoday [2] Internet Archive
  17. ↑ Synthèse sur la Iakoutie du Scott Polar Research Institute

Enllaços externs

La Wikipedia en yakuto és una versió de Wikipedia en un idioma que es parla en esta república russa. Pots visitar-la i contribuir en ella.

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=República_de_Sajá&oldid=1321421»