República de Sajá
Sajá, oficialment República de Sajá (Plantilla:Lang-sah; en ruso: Республика Саха (Якутия)),[1] també coneguda Yakutia, és una de les vintiquatre repúbliques que, junt en els quarantahuit óblasts, nou krais, quatre districtes autònoms, tres ciutats federals i un óblast autònom, conformen els ochenta y nueve subjectes federals de Rússia. La seua capital és Yakutsk. És tant la república autònoma en particular com el subjecte federal en general més gran de Rússia. Està ubicada en el districte Extrem Oriente, llimitant al nort en la mar Glacial Àrtica, al noreste en Chukotka, a l'est en Magadán i Jabárovsk, al sur en Amur i Transbaikalia, al suroest en Irkutsk i a l'oest en Krasnoyarsk. Té una superfície de 3 103 200 km², lo que la situa com la major divisió territorial o entitat subnacional del món, en un tamany similar al d'Estats sobirans com l'Índia o Argentina, encara que la seua població ni tan sols supera el milló d'habitants.

Història
L'arribada dels yacutos a la seua actual àrea geogràfica és relativament recent. Tenen orígens heterogéneus, com túrquicos i mongoles. Varen absorbir les tribus de caçadors-recolectors i despuix de sigles de consolidació varen escomençar a cridar-se a sí mateixos «sajá». Els evenki es referien als yacutos com «yaco», i este terme va ser adoptat pels russos quan varen començar a aplegar a la regió, a principis d'el XVII. Tygyn Darján, un príncip dels jangalaski yacutos, va concedir el territori per a assentaments russos. el Lenski Ostrog (fort Lenski), que es convertiria més vesprada en l'actual ciutat de Yakutsk, va ser fundada pel cosaco Piotr Bekétov el 25 de setembre de 1632 (la data de la primera construcció del renc). En agost de 1638, els russos varen crear una nova unitat administrativa en el centre administratiu en Lenski Ostrog, lo que va consolidar la predominancia de la ciutat en el territori. l'Imperi rus va establir l'agricultura en la conca del riu Lena. Els membres de grups religiosos que varen ser proscrits a Sajá en la segona mitat d'el XIX varen començar a produir blat, avena i creïlles. El comerç de la pell va introduir els diners en l'economia. L'indústria i els transports varen començar a desenrollar-se a finals d'el XIX i en els començos de l'Unió Soviètica. Est va ser també el començ de les prospeccions geològiques, la mineria i la producció local de plom. El 27 d'abril de 1922, l'antiga «terra Yakólskaya» va ser proclamada RASS de Yakutia, dins de la RSFS de Rússia, i en 1992, despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Moscou va reconéixer la República de Sajá (Yakutia) baix la jurisdicció de la Federació de Rússia com a territori autònom.
Demografia
Els yacutos (49,9 %), els russos (37,8 %) i els ucranians (2,2 %) són les tres ètnia més comunes en la república. Ademés dels yacutos hi ha atres grups ètnics originaris, com els evenkis, els dolganos i els yukaguiros.
| Ètnia | 1926[2] | 1939[3] | 1959[4] | 1970[5] | 1979[6] | 1989[7] | 2002[8] | 2010[9] | 2021[10] |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Yacutos | 235 926 (82,64 %) | 233 273 (56,5 %) | 226 053 (46,4 %) | 285 749 (43,0 %) | 313 917 (36,9 %) | 365 236 (33,4 %) | 432 290 (45,5 %) | 466 492 (49,9 %) | 469 348 (55.3%) |
| Dolganos* | 10 (0,0 %) | 64 (0,0 %) | 408 (0,0 %) | 1272 (0,1 %) | 1906 (0,2 %) | 2147 (0.3%) | |||
| Russos | 30 156 (10,56 %) | 146 741 (35,5 %) | 215 328 (44,2 %) | 314 308 (47,3 %) | 429 588 (50,4 %) | 550 263 (50,3 %) | 390 671 (41,1 %) | 353 649 (37,8 %) | 276 986 (32.6%) |
| Evenkis | 13 145 (4,60 %) | 10 432 (2,5 %) | 9505 (2,0 %) | 9097 (1,4 %) | 11 584 (1,4 %) | 14 428 (1,3 %) | 18 232 (1,9 %) | 21 008 (2,2 %) | 24 334 (2.9%) |
| Evenis | 738 (0,26 %) | 3133 (0,8 %) | 3537 (0,7 %) | 6471 (1,0 %) | 5763 (0,7 %) | 8668 (0,8 %) | 11 657 (1,2 %) | 15 071 (1,6 %) | 13 233 (1.6%) |
| Ucranians | 138 (0,05 %) | 4229 (1,0 %) | 12 182 (2,5 %) | 20 253 (3,0 %) | 46 326 (5,4 %) | 77 114 (7,0 %) | 34 633 (3,65 %) | 20 341 (2,2 %) | 7169 (0.8%) |
| Tàrtars | 1671 (0,59 %) | 4420 (1,1 %) | 5172 (1,1 %) | 7678 (1,2 %) | 10 976 (1,3 %) | 17 478 (1,6 %) | 10 768 (1,1 %) | 8122 (0,9 %) | 4262 (0.5%) |
| Yukaguiros | 396 (0,1 %) | 267 (0,1 %) | 285 (0,1 %) | 400 (0,1 %) | 526 (0,1 %) | 697 (0,1 %) | 1097 (0,1 %) | 1281 (0,1 %) | 1510 (0.2%) |
| Chukchis | 1298 (0,4 %) | 400 (0,1 %) | 325 (0,1 %) | 387 (0,1 %) | 377 (0,0 %) | 473 (0,0 %) | 602 (0,1 %) | 670 (0,1 %) | 709 (0.1%) |
*Fins a 1970, els dolganos, junt en els yacutos, es contaven junts. Els idiomes en estatus oficial són el yacuto (també conegut com llengua sajá), parlat per aproximadament el 50 % de la població, i el rus. Els restants idiomes dels pobles indígenes de Siberia tenen estatus oficial en els llocs de la seua compacta residència. El yacuto és un idioma túrquico en influència de les veïnes llengües tunguses i mongólicas.
- Població: 964 330 (2018)[11]
- Urbana: 609 999 (64,3 %)
- Rural: 339 281 (35,7 %)
- Hòmens: 464 217 (48,9 %)
- Dònes: 485 063 (51,1 %)
- Dònes per cada 1000 hòmens: 1045
- Mija d'edat: 30.0 anys
- Urbana: 31.0 anys
- Rural: 27.4 anys
- Hòmens: 30.0 anys
- Dònes: 26.6 anys
- Número de cases: 305 017 (en 937 954 persones)
- Urbanes: 212 593 (en 600 696 persones)
- Rurals: 92 424 (en 337 258 persones).
Mapes ètnics
Economia
L'indústria genera el 43 % del producte nacional brut de Sajá, provenint principalment de l'explotació de minerals: diamants, or i estany principalment. Les empreses industrials es concentren en la capital Yakutsk, aixina com en Aldán, Mirny, Neryungri, Pokrovsk i Udachny.cita requerida
Geografia
- Àrea: 3 103 200 km² o sense aigua 3 083 000 km².[12]
- Llímits:
- Per terra: Chukotka (I), óblast de Magadán (I/ES), krai de Jabárovsk (ES), óblast d'Amur (S), krai de Transbaikalia (S), óblast d'Irkutsk (S/BAIX), krai de Krasnoyarsk (O).
- Per aigua: Oceà Àrtic (incloent mar de Láptev i mar de Siberia Oriental) (N).
- Punts més alt: Pico Pobeda (Sajá) (3003 m) o pico Mus-Jaya (3011 m).
- Distància màxima N->S: 2500 km.
- Distància màxima I->O: 2000 km.
- Altura mija: no hi ha senyes. S'estén fins a l'illa Henrietta en el nort i és banyada pel mar de Láptev i la mar de Siberia Oriental de l'oceà Àrtic. Estes aigües, les més fredes i gelades de totes les mars en l'hemisferi nort, estan cobertes per gèl durant 9-10 mesos a l'any. Les illes de Nova Siberia són part del territori de la república. Sajá pot dividir-se en tres grans cinturons de vegetació. Entorn al 40 % de Sajá descansa sobre el círcul polar àrtic i tot està cobert pel permafrost, que influïx enormement en l'ecologia de la regió i llimita els boscs del sur de la regió. la tundra de l'àrtic i del subártico definixen la regió mija, a on líquenes i verdet creixen com a grans tapissos verts i són la pastura favorita per als renos. En la partix sur del cinturó de tundra, el pi nano siberiano i elàrix creixen a lo llarc dels rius. Baix de la tundra hi ha una regió extensa de taiga. Els arbres de làrix dominen en el nort i, en el sur, els avets i pins comencen a aparéixer. La taiga cobrix un 47 % de Sajá i casi el 90 % d'esta coberta és làrix.
Rius
- Artícul principal → .
el riu Lena (4310 km) és el major riu de la zona oriental de Siberia i drena gran part de la república de Sajá. El riu ademés és navegable i és una de les principals vies de comunicació en els mesos en que permaneix lliure de gèl. Fluïx en direcció nort, fins a desaguar en l'oceà Àrtic i té centenars d'afluents, entre els que els més importants són el riu Aldan (2273 km) (i els seus afluents el riu Amga i el riu Maya) i el riu Vilyuy (2650 km). Els grans rius que discorren per Sajá són els següents:
- que desemboquen en la mar de Láptev:
- riu Anabar (939 km);
- riu Olenyok (2292 km);
- riu Lena (4310 km);
- riu Muna (715 km), afluent per l'esquerra delena;
- riu Linde (804 km), afluent delena;
- riu Vilyuy (2650 km), afluent per l'esquerra delena;
- riu Marja (1181 km), afluent del Vilyuy;
- riu Morkoka (812 km), afluent del Marja;
- riu Jukjan (747 km), afluent del Vilyuy;
- riu Jung (1092 km), afluent del Vilyuy;
- riu Aldan (2273 km), afluent per la dreta delena;
- riu Amga (1462 km), afluent del Aldan;
- riu Maya (1053 km), afluent del Aldan;
- riu Uchur (812 km), afluent del Aldan;
- riu Gonam (686 km), afluent del Uchur;
- riu Niukja (583 km), afluent delena;
- riu Oliokma (1320 km), afluent delena;
- riu Tchara (851 km), afluent del Oliokma;
- riu Omoloy (593 km);
- riu Yana-Sartang (1492 km);
- que desemboquen en la mar de Siberia Oriental:
- riu Chroma (711 km);
- riu Indigirka-Chastach (1977 km);
- riu Sedennyaj (796 km), afluent del Indigirka;
- riu Alazeya (1570 km);
- riu Bolshaya Chukochya (758 km);
- riu Kolyma (2129 km);
Lagos
Hi ha més de 700 llac en la república. Els majors llac i reserves:
- llac Mogotoyevo
- llac Nedzheli
- llac Nerpichye, no pertany a Sajá, sino a la península de Kamchatka (Krai de Kamchatka)
- Reserva Vilyuyskoye
Montanyes
La major cordillera montanyosa de Sajá és la cordillera Verjoyansk, que corre parala i a l'est del riu Lena, formant un gran arc que comença en la mar d'Ojotsk i termina en la mar de Láptev. Els monts Cherski corren per l'est de la cordillera Verjoyansk i tenen el pico més alt de Sajá, pico Pobeda (3003 m). No obstant, fotos recents de satèlit revelen que el pico Mus-Jaya podria ser el més alt, ya que alcança els 3011 m. Més a l'est es troben les montanyes de Kolymá, que són riques en or; s'estenen fins a Chukotka. La cadena dels monts Stanovói és ellímit meridional de Sajá.
Recursos naturals
- Sajá està ben dotada de matèries primeres. La terra conté grans reserves de petròleu, gas natural, carbó, diamants, or i argent. El 98 % de tots els diamants de Rússia s'extrau de Sajá, sent més del 20 % de la producció mundial.
Climatologia
Posseïx el récort Guinness a la major variació de temperatures, ya que s'han aplegat a registrar en Verjoyansk -69.8 °C en hivern i 37 °C en estiu, lo que supon una oscilació de 106.8 °C.[13] En el seu territori es troba Oimiakón, coneguda com la ciutat més freda del món. Curiosament, és també una de les ciutats més càlides de l'hemisferi nort pel seu clima continental extrem, que fa que durant l'hivern la temperatura aplegue als -60 °C i en el curt estiu alcance els 35 °C. En els últims anys, el calfament global ha provocat el derretimiento de sols prèviament congelats. Mils de llars estan en perill de derrocar-se en el fanc en estiu, mentres que els llogarets del nort estan desbordades per les inundacions.[14]
Està gran variació és produïda pel moviment de la Corrent en chorrada Polar, la qual deixa a part de la república en estiu en aire càlit provinent de més baixes altituts, específicament provinent dels vents de l'oest, mentres que en hivern es queda en aire fret que ve directe dels pols, ademés de les borrascas que estan en la corrent en chorrada polar que sol creuar a la república. Ademés, en certes parts de l'any, Sajá esquiva la corrent en chorrada mencionada per una ondulació notable en la seua trayectòria, deixant a la república en aire fret sec dels pols.
Divisió administrativa
- Artícul principal → Divisions administratives de la república de Sajá.
- Yakutia és part del districte federal de l'Extrem Oriente i de la regió del Extrem Orient rus. El territori està dividit en 34 ulúes (equivalent als raiones).[15] La república de Sajá conta en dos poblacions en estatus de ciutat (Yakutsk i Schatái) i atres sis unides als ulús (Aldán, Tommot, Lensk, Srednekolimsk, Verjoyansk i Viliúisk).[16] La regió conta en 69 municipis urbans (posiólok gorodskogo tipa) i 352 municipis rurals.[17]
Referències
- ↑ Capítul 1, artícul 1, punt 4 de la Constitució de la República de Sajá (Yakutia): «Les denominacions república de Sajá (Yakutia) i república de Sajá són equivalents».
- ↑ Всесоюзная перепись населения 1926 года. Национальный состав населения по регионам России: Якутская АССР
- ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
- ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
- ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
- ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
- ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
- ↑ Демоскоп Weekly — Приложение. Справочник статистических показателей
- ↑ «Информационные материалы об окончательных итогах Всероссийской переписи населения 2010 года». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2012. Consultat el 16 de novembre de 2021.
- ↑ «Том 5. Национальный состав и владение языками» (en ru). Сахастат. Archivat des d'el original, el 2023-06-29. Consultat el 2024-01-10.
- ↑ "26. Численность постоянного населения Российской Федерации по муниципальным образованиям на 1 января 2018 года". Federal State Statistics Service. Consultat el 31 de maig de 2022.
- ↑ «Russia's federal constituent entities» (en en). Federation Council of the Federal Assembly of the Russian Federation. Consultat el 2025-04-12.
- ↑ Pogodai Klimat
- ↑ https://www.letemps.ch/monde/siberie-fin-permafrost
- ↑ Lloc oficial [1] archivat en Wayback Machine. (rus)
- ↑ Divisions administratives de la République de Sakha sur li site du journal en ligne Yakutiatoday [2] Internet Archive
- ↑ Synthèse sur la Iakoutie du Scott Polar Research Institute
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre República de Sajá.
- [3] [4] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sajá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.