Reserva natural de Oremburgo
La reserva natural de Oremburgo (en ruso: Оренбургский заповедник), també coneguda com Oremburgski, és una reserva natural estricta (un 'Zapovédnik') de Rússia dedicat a la preservació i restauració de quatre tipos separats de paisage estepari: Transvolga, Montes Urales, Urales del Sur i Transurales. La reserva fa açò estenent-se en quatre seccions a lo llarc de 400 km de estepas en l'Óblast de Oremburgo, en l'extrem sur dels Montes Urales. La ciutat d'Oremburgo es troba en mig dels quatre sectors, aproximadament a 1200 km al surest de Moscou. La reserva també protegix llocs històrics i arqueològics del poble Sármata des de el VII al III a. c. La reserva es va establir formalment el 12 de maig de 1989 i cobrix un àrea total de 38 191 hectàrees.[1][2]
Topografia
La reserva de Oremburgo es dividix en cinc sectors que exhibixen diferents comunitats ecològiques de la regió:[2]
- Estepa de Talovskaya (3200 ha). Situat en el raión de Pervomai. És el sector més occidental, sense rieres ni rius permanents. El terreny és pla suaument ondulat en cárcavas i barrancs, hi ha un túmulo funerari Sármanta; en poblacions de marmota alpina (Marmota marmota) i llocs de anidació per al sisón comú (Tetrax tetrax), casi amenaçat, i l'àguila esteparia (Aquila nipalensis), en perill d'extinció. En el sector hi ha grans àrees de pedra calcàrea i argila resistent a l'erosió, o sols de color marró obscur.
- Estepa de Burtinskaya (4500 ha). Situat en el raión de Belyaev. És el sector més propenc a la ciutat d'Oremburgo, conta en fonts d'aigua més desenrollades i trams superiors de vàries rieres. El Paisage és típicament estepari en comunitats de pastures de plomes de festuca i forb-festuca, en el sector hi ha numerosos llac càrstics en aus aquàtiques i poblacions de galápago europeu (Emys orbicularis). Ademés conta en un complex de tretze túmulos funeraris Sármatas, el major dels quals té 40 metros de diàmetro i 2,5 metros d'altura, el sol és franc pesat i baix en humus.
- Estepa de Aytuarskaya (6753 ha). Situat en el raión de Kuvandik, és un sector en paisage típic de Ural-Sur-Montanyes-Estepa de comunitats de festucas i forb-festucas, en molts manantials. Zona montanyosa en extensions d'àlbers i alisos negres de tamany inusualment gran. El riu Aytuarka fluïx a lo llarc de la frontera occidental, en el sector hi ha setze túmulos funeraris Sármatas, en una topografia de tipo càrstica en afloraments rocosos i sol obscur.
- Estepa de Aschisayskaya (7200 ha). Situat en el raión de Svetlin. En el sector es troba el llac Zhurmankol, en aus aquàtiques que inclou el cisne blanc (Cygnus olor) i un túmulo funerari de 20 metros de diàmetro d'una tribu nómada de l'Edat Mija.
- Estepa dels Urales (16 538 ha). Situats en els raiones d'Akbulak i Belyaev. És el sector més oriental i el més extens, creat en 2016 per a albergar el Centre per a la reintroducción del Cavall de Przewalski.
La superfície total de la reserva és de 38 191 hectàrees. En el territori de la reserva hi ha molts monuments històrics i arqueològics, entre els quals els més importants són varis túmulos funeraris pertanyents a la cultura sármata dels sigles VII-III. La reserva es troba en una zona fronteriça entre les terres semiáridas de Kazakhstan al sur i la estepa forestal al nort.[2]
Clima i ecorregió
La reserva es troba en l'ecorregió de l'estepa póntica (cridada aixina per Euxeinos Pontos, el Mar Negra), és una praderia que s'estén des de l'est de Romania fins a Kazakhstan, a través de les vores septentrionals de la Mar Negra i el Mar Caspio. És una praderia expansiva que és relativament plana i en sol fèrtil.[3][4]
El clima de la zona és Clima continental humit, en estius càlit (classificació climàtica de Köppen (Dfa)). Este clima es caracterisa per grans oscilacions de temperatura, tant diürnes com a estacionals, en estius càlits i hiverns frets.[5][6] L'àrea té vents secs molt càlits, en l'estiu, que bufen des d'Àsia central. La temperatura promig oscila entre -16 °C (3,2 °F) en giner i 22 °C (71,6 °F) en juliol. La precipitació mija oscila entre 250 i 390 mm/any.[2]
Vore també
Referències
- ↑ «Orenburg Zapovednik (Pàgina oficial)» (en ru). Ministeri de Recursos Naturals i Mig ambient de Rússia. Consultat el 2022-11-15.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Orenburg Zapovednik» (en ru). Ministeri de Recursos Naturals i Mig ambient de Rússia. Consultat el 2022-11-15.
- ↑ «Pontic steppe» (en en). Encyclopedia of Earth. Consultat el 2022-11-15.
- ↑ «Map of Ecoregions 2017» (en en). Resolve, using WWF data. Consultat el 2022-11-15.
- ↑ Kottek, M., J. Grieser, C. Beck, B. Rudolf, and F. Rubel, 2006. «World Map of Koppen-Geiger Climate Classification Updated» (en en). Gebrüder Borntraeger 2006. Consultat el 2022-11-15.
- ↑ «Dataset - Koppen climate classifications» (en en). World Bank. Consultat el 2022-11-15.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva natural de Oremburgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.