Anar al contingut

Festuca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Festuca

Festuca és un gènero de poàcees (o gramíneas)[1] distribuïdes en les regions templades i en montanyes de regions tropicals. Comprén aproximadament unes 450 a 600 espècies,[2] moltes de les quals es consideren excelents forrajeras i li les cultiva per a tal fi.

Festuca pratensis.

Descripció

El gènero Festuca inclou a herbes perennes, en fulles planes, convolutas o conduplicadas i espiguillas dispostes en panojes.

Les espiguillas són pauci- o plurifloras, comprimides lateralment, en raquilla articulada per damunt de les glumes i entre els antecios. Les glumas són llineal-lanceoladas o lanceoladas, agudes, desiguals, sent menor la gluma inferior. Les lemmes són lanceoladas o oblongo-lanceoladas, membranosas o papiràcees, redonejades en l'esquena, 5-nervadas, agudes, generalment aristadas en l'àpiç. La lemma és bicarenada. Les flors són hermafrodites o be, les superiors masculines. Els estams són 1 a 3, els estils són curts en estigmes plumosos. El cariopse és oblongo o llineal.cita requerida. Varis híbrits són fèrtils.[3]

Hàbitat i distribució

Encara que en agricultura algunes espècies són considerades malezes, per la seua gran capacitat de regeneració i la seua resistència a desaparéixer, són un forraje molt nutritiu per als herbívors i s'utilisen a estes espècies per a aliment de la fauna salvage i el ganado domèstic i en programes de control per a evitar l'erosió dels sols.

Són gramíneas pròximes a Lolium molt difoses i capaces d'adaptar-se als més diversos tipos de sols i climes, molt resistents al calcigue, agressives, invasivas i persistents. Són plantes pioneres que sobreviuen a on moltes espècies llenyoses no són capaces de fer-ho i constituïxen en algunes àrees l'únic aliment disponible. Algunes espècies estan adaptades a sols àrits, calizos, arenencs, yesosos, salobres o tòxics, en excés d'alumini, coure, mercuri i atres metals. En zones apropiades formen praderies denses.

La seua distribució és mundial, llevat en l'Antàrtida.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2015. Consultat el 2 de febrer de 2010.
  2. ↑ «New lectotypifications and new synonyms in Festuca (Poaceae, Pooideae, Loliinae) from the Central Andes».Phytotaxa.247(4)
    247–258.ISSN 1179-3163.doi:10.11646/phytotaxa.247.4.2.Consultat el 25 de novembre de 2016.
  3. ↑ «Past climate changes facilitated homoploid speciation in three mountain spiny fescues (Festuca, Poaceae)».Scientific Reports.6(1)ISSN 2045-2322.doi:10.1038/srep36283.Consultat el 4 de juliol de 2017.