Tribut indígena
El '___protected_title_0___' va ser un Impost que devien contribuir els Indígenes en els territoris d'ultramar del Imperi espanyol (els Regnes d'Índies) de manera anual (Juny - Decembre). El seu propòsit era una contribució econòmica de les comunitats indígenes al Govern Espanyolel qual tenia que invertir-ho per al manteniment dels Servici públics i l'Infraestructura urbana de la República d'indis (puix estava basat en el Pacte de Vassallage que varen fer els indis a canvi de protecció i servici per part de la Monarquia Espanyola). També era necessari per al reconeiximent dels seus drets de propietat dels indis en les seues terres comunitàries.[1]
Característiques
Era una Contribució que devien realisar els vassalls de la República d'indis en el seu Senyor (el Rei d'Espanya). Seria tant una renda econòmica en Diners (o un atre mig d'intercanvi) que anava a l'Estat, com també un reconeiximent jurídic de les obligacions del Senyor (el Rei d'Espanya) en els seus vassalls en brindar-los protecció militar i satisfer les seues necessitats bàsiques. En algunes regions la seua Taxació monetària podia rebaixar-se, o inclús no pagar-se en diners, a canvi de fer una contribució en Força de treball (pagament en espècies) per mig de les mitas, obrajes, servicis per a l'iglésia, etc (pagant-se llavors en produir Roba, Aliments, extraure metals en les Mines, entre atres activitats).
Els tributaris eren indígenes masculins d'entre 18 i 50 anys, que ademés posseïren bona salut (les dònes no tenien obligació de tributar per llei, encara que les viudes s'oferien, a nom del seu espós fallit, en tal de mantindre els seus bens i propietats del marit). Els pròxims eren els adolescents i menors d'edat, sense contar als chiquets. Els reservats eren els indis no tributaris per raons de servici a la comunitat o per incapacitat física, entre els que es trobaven: la Noblea indígena (solament si eren Senyors o Cacics), els Cabildo d'indis i atres indis que treballaren en llabors administratives del Virreinato; els Indis auxiliars i integrants del Eixèrcit realiste que estigueren rancs molt alts; els indis en el Clero o que prestaren algun servici a l'Iglésia; els Capitans de mita; i els indis que tingueren mala salut per malalties greus o que ya siguen majors d'edat.[1]
Per una atra part, sobre la seua capacitat econòmica i laboral, es va fer una atra classificació: Els que més pagaven serien els Originaris en terra (és dir, indis en Propietat privada de les seues terres), seguit pels Forasters sense terra (indis que vivien arrendant i/o treballant lliurement en terres comunals d'algun Señorío) que pagaven la mitat dels anteriors, els seguien els Yanaconas (indis siervo sense Mijos de producció que eren amprats dels Hacendados) que pagaven casi igual que els interiors, i per últim els Urus (indis en estat de Pobrea sense propietats, o comunitats en terres sense Desenroll sostenible) que pagaven la menor cantitat en taxes que aplegaven a tan sol 2 pesos o menys.[1]
El monte dels indis tributaris es fixava en funció de la riquea i la productivitat de la regió a on vixqueren, com també en funció del tipo de tributaris. Per això, no tenien valores uniformes, si no que existia taxes en base en la varietat de les regions i individus. Es feyen càlculs premeditats sobre quant tenien que pagar les comunitats segons el seu número de tributaris. No obstant, es varen presentar abusos a l'hora del cobro de tributs a nivell comunitari quan no s'informava a temps de la reducció de tributaris per morts, malalties o migracions (obligant que viudes o vells tinguen que tributar). Front a això, els Virreinatos enviaven visitadores, que feyen revisitas periòdiques (aproximadament cada 5 anys) per a actualisar els càlculs i evitar dits abusos, entregant informes als Virreyes rendint conte dels abusos per a propondre reformes contra la Corrupció política i fer complir les disposicions que protegien als indis.[1]
Per la seua condició de menors o Cristià nou, seria l'únic impost que devien pagar els indis (ademés del Diezmo a l'Iglésia catòlica, el qual era general a tots els habitants de l'imperi), estant exents dels imposts dels vassalls en la República d'espanyols, els membres dels quals tenien majors obligacions fiscals. Ademés, es podia deixar de pagar-ho a canvi de provar Mestiçage i canviar de Casta, encara que teòricament això implicava pagar atres imposts molt majors en tindre que ser inclós a la República d'espanyols, es va registrar a varis mestizos que en la pràctica conseguien enganyar a les autoritats virreinales i no pagaven ni una contribució.
Història
Com a conseqüència de que la Corona de Castella reconeguera la condició jurídica dels indis com a vassalls lliures en les Lleis de Burgos, estos tenien que complir en el Dret indiano en una série d'obligacions personals a l'Estat, de la mateixa manera que tots els Súbdits de la Monarquia. Açò es devia a que tots els vassalls devien pagar-li al seu senyor gobernant un impost per la mateixa raó de vassallage, per a que aixina el govern puga obtindre ingressos (en els contes de la Real Corona) al servici del manteniment de la comunitat. Ya que els virreinatos tenien una organisació particular basada en pactes entre els diferents estaments, com era el cas entre les comunitats indígenes i la Corona, el tribut garantisava el correcte funcionament del sistema virreinal a nivell institucional, lo que es traduïa en el manteniment dels camps, camins, ponts, eixecució d'obres públiques i el pagament als funcionaris públics.
En el XVII, en la finalitat d'aumentar el cabal recaptat es va estipular que el cobro del tribut devia ser estés als mestizos, negres libertos i indis forasters.
Per al XVIII es varen fer variacions en les taxes de contribució indígena durant les Reformes borbòniques i la seua busca d'una major eficiència i major recaptació fiscal. Aixina, va haver auments en el valor del tribut si algunes comunitats índies presentaven un aument de calitat productiva en les seues terres, o per haver tingut un major creiximent demogràfic; també va haver reduccions si les comunitats índies demanaven una concessió al virreinato per un baixó en la seua capacitat productiva, o per concedir-se premis per la fidelitat al Rei d'una comunitat que es va opondre a alguna rebelió.[1]
Per a inicis de el XIX, el Lliberalisme espanyol i les Corts de Càdis, despuix d'expondre els diputats americans una série d'arguments sobre l'injustícia del tribut indígena per denúncies de que solament generava una extracció abusiva dels recursos de la societat indígena, es va impulsar a que la Constitució espanyola de 1812 decretara la seua abolició d'un cobro senyorial en nom de l'Igualtat davant la llei, per a que aixina els indis tinguen els mateixos deures que els espanyols i no estar sofrint injustícies com a menors d'edat (pese a que era necessari per al sustente dels diferents governs i moviments armats). No obstant, pese a les bones intencions, els lliberals Idealistes en l'Igualitarisme no s'havien percatado de que era el principal ingrés fiscal dels virreinatos (sent els més afectats el Virreinato del Perú, la Província constitucional de Quito i Guatemala)[2] i això va posar en crisis el funcionament de l'estat per a atendre a la ciutadania (siga blanca o indígena), com també que els indis no estaven preparats per a rebre les mateixes responsabilitats que els espanyols (puix abans estaven exonerats del pagament de diezmos i alcabalas exclusius dels Criollos, que eren una despesa major per una Capacitat econòmica més forta en les zones urbanes). La qual cosa va generar descontents generals a on es varen presentar comunitats d'indis que volien la seua restitució de la desigualtat jurídica (incloent el tribut), mentres els virreinatos varen intentar impondre una contribució voluntària per a paliar el Dèficit fins a la Restauració absolutista.[3]
En el Virreinato del Perú
En el Virreinato del Perú, el tribut indígena escomençaria a ser regularisat durant el vice-regnat de Francisco de Toledo, qui va buscar una centralisació del tribut en consolidar la burocràcia metropolitana de la Corona de Castella, per a posteriorment colocar taxes diverses segons les capacitats econòmiques dels indis i les particularitats de les seues comunitats. Prèviament, el règim tributari (durant els primers anys de la Conquista de l'Imperi incaico) havia segut alguna cosa totalment arbitrari i somés a la voluntat del encomendero, que els recaptaven per als seus Encomanes a un modo Feudal descentralisat. Mentres que, la Monarquia Hispànica va voler implantar les Lleis d'Índies per a donar fi als abusos de l'explotació dels indis, ya que es denunciava que les taxes depenien més de la necessitat del senyor que de la Corporació acordant en els seus indis, i també perque l'estat volia recaptar els ingressos dels encomendero per a una administració més racional.[4] Se sap que els encomendero varen protestar quan es va impondre el pagament en diners en lloc d'en espècie, ya que s'argumentava que s'obtenien ingressos majors en la venda dels productes dels indis, i que als indis els beneficiaria en vendre els seus excedents, pero es varen impondre les Reformes de Toledo en tal de millorar les condicions laborals (criticades inicialment per haver impost al principi taxes molt grans, lo que va fer que una cantitat significativa de comunitats rurals practicaren un ausentismo del sistema colonial).[1] També va haver queixes per part dels Nobles incas perque varen ser obligats inicialment a pagar el tribut d'igual manera que els yanaconas i hatunrunas, obligant-los a apelar judicialment fins a conseguir ser eximits. Una part del monte (470.000 pesos aproximadament) es destinava a Espanya i la major part (780.000 pesos aproximadament) es depositava en la Real Facenda de Lima, per a que aixina dit capital recaptat puga ser redistribuït per a totes les dependències virreinales, sent invertides en l'eixecució d'obres públiques (coleges, hospitals d'indis, camins, ponts, etc), manteniment de terres de Poble d'indis i al pagament a treballadors de l'estat.[5]
Durant el XVIII també es donarien les [[Protestes i rebelions de el XVIII en el Virreinato del Perú]], en el que va ser usual que varis moviments, protegits en el lema Vixca el rei, muiga el mal govern, escomençaren a exigir una reducció del tribut indígena i es desterre el ___protected_title_0___ que pertorbava el correcte compliment del pacte colonial en el Rei d'Espanya en cobros considerats abusius, ya que el pagament del tribut era un símbol de vassallage que devia garantisar ___protected_title_1___”. No obstant, ni tan sols les rebelions més radicals (com la Rebelió de Túpac Amaru II en proyectes separatistes) aplegarien a atrevir-se a propondre l'abolició d'està contribució. Açò es devia a que les elites intelectuals (com el propi Túpac Amaru II, qui use ___protected_title_2___ com un mer recurs polític per a guanyar respal fàcil de comunitats indígenes a través de la Manipulació política), coneixedors del funcionament de l'economia virreinal, sabien que en la pràctica resultava perjudicial la seua abolició, no solament per a l'estat, sino també per a les pròpies comunitats indígenes, per més que els indis no l'entengueren aixina, ya que era necessària per al manteniment de la Civitas indígena en la Societat política indiana. També se sabia que l'eixecució d'una política fiscal abolicionista del tribut indígena no haguera dut un resultat homogéneu en el sur i el nort peruà. Sent el sur molt pobre i desigual, en un grup chicotet de persones que acumulaven totes les riquees i una majoria miserable, en una corrupció molt arraïlada, un ambient de tensió constant entre els diferents grups ètnics; en un nort en comunitats indígenes que si ben no tenien una èlit acabalada si eren més pròsperes i estables, i per això tenien una fidelitat més clara sobre la Corona d'Espanya. Lo que haguera desencadenat una atra série de conflictes entre els diferents grups socioeconòmics.[6][7]
Els efectes d'un intent d'abolició del tribut indígena aplegarien a vore's durant les reformes lliberals de les Corts de Càdis i la Constitució espanyola de 1812, ya que la Junta Suprema Central, influenciat per indigenistes lliberals (influenciats més per les idees de l'Ilustració que per l'experiència de govern), ordenaria abolir el tribut, ignorant els arguments de la Real Facenda del Perú i el virrey José Fernando d'Abascal, qui per a paliar la crisis fiscal, tracte de reemplaçar el tribut indígena en una ___protected_title_0___ (una proposta als indígenes de pagar el tribut a canvi de deixar de pagar els nous imposts que, abans de l'igualtat davant la llei, corresponien a les demés classes socials) i després el ___protected_title_1___ (en cert respal de la Noblea indígena), mentres intente donar-los terres als indígenes a canvi del cobro d'un cànon, ademés d'aumentar els imposts al comerç ultramarino o al tabac.[2] Si be les comunitats indígenes varen rebre en goig dites reformes i fins a varen obligar a les autoritats locals a que les eixecuten, en el temps viurien les funestas conseqüències. Allò va ser l'aparició d'un ambient de desgovern i confusió entre vàries comunitats índies en el Perú, degut a que els indis ya s'havien acostumat per sigles a dinàmiques socioeconòmiques en les que el govern tenia la responsabilitat de suplir totes les seues necessitats comunitàries, pero sense haver els ingressos del tribut entre els contes de les institucions, aquelles començarien a funcionar en pèssima calitat, per lo que els indis escomençarien a sofrir el cobro de nous imposts i contribucions (la qual cosa es va justificar en el discurs de l'Igualtat davant la llei i que els indis ara tindrien els mateixos deures cívics que els espanyols, en lloc de la desigualtat jurídica de la república d'indis que protegia les seues tradicions polítiques), per lo que en molts casos escomençarien a pagar en els seus propis diners els processos que antany els eren gratuïts. Allò seria justificat pel Individualisme lliberal i el discurs de que aixina es desenrollaria en l'indi una mentalitat ___protected_title_2___ que els faria conscients dels seus amplis Drets civils i polítics rebuts, per a aixina ya no ser mantinguts per l'estat i la Protectoría d'indis que els va impondre una mentalitat ___protected_title_3___ que impedia el desenroll d'una Burguesia que invertira per a sí mateixos (la qual cosa en realitat solament provocaria l'ira de les comunitats rurals, que ara desijaven renunciar a estos nous deures polítics de la ciutadania, lo que va ser aprofitat pel Eixèrcit Real del Perú per a unir-los a la causa de la Contrarrevolución, fenomen similar a lo que passava en el campesinado espanyol reaccionari sumant-se a les Partides realistes). Tot això va fer que tornaren a exigir la restitució del tribut indígena, encara que encara en un monte anual molt menor, pero restaurant l'antiga protecció que tenien com Vassalls.[8][9][7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Cajías de la Vega, Fernando (2005). Capítul VII. El tribut indígena (en es), Institut français d’études andines, pp. 359–401. ISBN 978-2-8218-4412-4. Consultat el 2024-01-09.
- ↑ 2,0 2,1 Pollack, Aaron(2016-09).«Cap a una història social del tribut d'indis i castes en Hispanoamèrica. Notes entorn a la seua creació, desenroll i abolició».Història mexicana.66(1): 65–160.ISSN 2448-6531.Consultat el 2024-01-17.(en es)
- ↑ Vila, Núria Sala i (1996). I es va armar el tole tole: tribut indígena i moviments socials en el Virreinato del Perú, 1784-1814 (en es), IER - Inst. d'Estudis Regionals, José María Arguedas. Consultat el 2024-01-10.
- ↑ Escobedo Mansilla, Ronald(1978).«El tribut indígena en el Perú. Sigles XVI i XVII».Universitat de Navarra.Consultat el 2024-01-09.(en es)
- ↑ Valcárcel, Luis Eduardo (1940). el_Per%C3%BA.html?aneu=jO95AAAAMAAJ&redir_esc=i El virrey Toledo, gran tirà del Perú: una revisió històrica (en es), Impr. del Museu Nacional. Consultat el 2024-01-09.
- ↑ Godoy, Scarlett O’Phelan (2015-06-03). Un sigle de rebelions anticoloniales: Perú i Bolívia 1700-1783 (en es), Institut français d’études andines. ISBN 978-2-8218-4539-8. Consultat el 2024-01-09.
- ↑ 7,0 7,1 Lluna, José Carlos de la Pont(2006-03-07).«Garrett, David T. Shadows of Empire: The Indian Nobility of Cuzco, 1750-1825. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, 300 pp.».Històrica.30(1): 198–202.ISSN 2223-375X.doi:10.18800/historica.200601.008.Consultat el 2024-01-09.(en es)
- ↑ Tauro, Alberto (1993). Destrucció dels indis (en es), Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Consultat el 2024-01-09.
- ↑ Barié, Cletus Gregor (2003). Pobles indígenes i drets constitucionals en Amèrica Llatina: un panorama (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-99905-0-367-8. Consultat el 2024-01-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tributo indígena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.