Periodo preclásico mesoamericano
El periodo preclàssic mesoamericano va comprendre aproximadament des del 1500 a. C. S'ha establit en base en la data provable d'elaboració de la primera ceràmica mesoamericana i que es prolonga com el periodo de desenroll que va aplegar fins a per l'any 200 d. C., data en que es va consumar la caiguda del poble de Cuicuilco, ubicat al Sur de la Ciutat de Mèxic, a on subsistix la piràmide circular construïda per esta cultura, en el creuament del Perifèric Sur i Av. Insurgents. Atribuint-se la seua desaparició a l'erupció del volcà Xitle, ubicat varis quilómetros més al Sur de dita piràmide, erupció catastròfica que va cobrir de lava en un radi de fins a 20 quilómetros, en diverses onades i que en alguns casos té una gruixa de fins a 30 metros de profunditat. el preclàssic maya, designa específicament quan les societats dels antics mayas varen trobar traces culturals pròpies que els distinguixen d'atres grups mesoamericanos. Les societats són ya llogarets agrícoles sedentarias, per lo que apareix per primera volta la ceràmica. En la Costa Pacífica este periodo inicia al voltant de l'any 1800 a. C., pero en el restant de l'àrea Maya es definix a partir del 1000 o 1200 a. C. És a principis del Preclàssic Mig, al voltant de l'any 800 a. C., quan apareixen les primeres societats complexes en l'Àrea Maya, en la forma de cacicazgos o jefatures.
Preclàssic inferior
[editar | editar còdic]És el punt cultural que marca la transició entre el periodo cenolítico superior i l'inici de la civilisació mesoamericana és el desenroll de la mateixa. Açò és aixina perque la ceràmica és un dels atributs de les societats plenament sedentarias. En el cas de Mesoamérica, s'estima que la producció de ceràmica va deure començar entre els sigles XXVI o XXV a. C. Els restants més antics de la seua manufactura són els rescatats en Port Marqués, en la meridional àrea cultural de Guerrero. Els arqueòlecs les han datat en l'any 2440 a. C. L'etapa primerenca del Preclàssic comprén els 1300 anys que van de 2500 a. C. al 1200 a. C. Per a esta época, les societats mesoamericanas havien aplegat a ser plenament sedentarias, encara que com ocorreria a lo llarc de l'història de la regió.[1]
L'absència d'obres de gran envergadura, característiques dels grans Estat de tipo despótico que varen vore la llum en els sigles posteriors, indica que les societats del preclàssic primerenc varen deure ser igualitarias. Açò no vol dir que tots els individus foren iguals. Les societats simples, com varen deure ser les mesoamericanas en esta dilatada época, es troben organisades sobre la base del parentesc, la divisió sexual del treball i la jerarquización en base en grups d'edat.
A lo llarc del Preclàssic Primerenc, es trobava immersa en un procés de diversificació cultural. En les diverses regions que componen l'àrea varen sorgir diferents tradicions cultural dominant en l'especialisació de les activitats econòmiques. No obstant, cap grup podia produir tots els insumos per a la seua subsistència. Per això es varen formar rets d'intercanvi comercial, incipients en este periodo, i relacionades en les preexistentes en el Cenolítico Superior, que varen permetre a les societats involucrades en elles dispondre de recursos provinents de regions distants. el comerç va prendre, des de llavors, un paper central en la conformació de la civilisació mesoamericana. L'intercanvi comercial va ser el vehícul que va facilitar l'intercanvi cultural entre els mesoamericanos. En el Preclàssic Primerenc, no obstant, prevalen els estils regionals (per lo manco com s'observen en els restants arqueològics corresponents a l'época), encara que és possible parlar d'un procés civilizatorio incipient (com ho cridava Darcy Ribeiro), que havia permés que totes les cultures de l'àrea estigueren basades en l'agricultura del dacsa, i també havia assentat els fonaments del sistema de creències mesoamericanas, expressat en el cult als elements. Durant este periodo, el tipo d'assentament humà característic va deure ser la llogaret. Cap al final d'este horisó algunes d'elles varen créixer en població i aplegarien a ser dominants, com El Opeño en Occident; Tlatilco, Coapexco i Chalcatzingo en el Centre; i Sant Josep Mogote en Oaxaca.
Sant Josep Mogote, Oaxaca
[editar | editar còdic]Una manifestacions d'arquitectura monumental en Mesoamérica és el centre ceremonial de Sant Josep Mogote. Es tracta d'un llogaret ubicat en la vall d'Etla, un de les Valls Centrals d'Oaxaca. Ellogaret de Mogote (el nom original del qual és desconegut) va ser la més important de les que es varen establir en la regió, i va tindre el seu major apogeu cap al final del Preclàssic Primerenc. La seua declinació està clarament associada en la construcció de Mont Albán, la capital clàssica dels zapotecos, cap al final del Preclàssic Mig. Mogote era un llogaret d'agricultors, que controlava la regió central d'Oaxaca (ocupada des d'eixe temps pels zapotecos) i mantenia relacions en l'àrea olmeca.
La Mixteca
[editar | editar còdic]La Mixteca és una regió compartida pels actuals estats d'Oaxaca, Pobla i Guerrero. Es tracta d'una zona que presenta evidències d'una ocupació antiquíssima. Durant el periodo Preclàssic Primerenc, elloc principal de la regió va ser Yucuita (del mixteco yuku=cerro, i ita=flor, d'a on el seu nom significa Cerro de les flors), un llogaret d'uns pocs centenars d'habitants, fundada cap a l'any 1400 a. C. Ellogaret contava en una plataforma central de pedra, entorn a la qual varen ser construïdes les barraques dels seus habitants. Més tardà va ser Mont Negre.
Preclàssic mig
[editar | editar còdic]
La segona part del periodo que ara nos ocupa és denominada Preclàssic Mig, i comprén els sigles que van de 1200-400 a. C. Es tracta d'una época d'intensos canvis tecnològics, especialment en els que respecta a l'agricultura. En algunes regions clau del territori mesoamericano es construïxen els primers sistemes d'irrigación o de control d'aigües. En el seu llibre sobre l'agricultura mesoamericana, Palerm considerava que la movilisació de grans cantitats de mà d'obra per a la realisació dels proyectes hidràulics és un indici d'una societat segmentada, en un Estat fortament centralisat.
Transformacions socials
[editar | editar còdic]En consonancia con Palerm, López Austin i López Luján diuen que precisament l'estratificació social és una de les característiques principals de les societats del preclàssic mig. Apareixen, associats a estos sistemes hidràulics, complexos ceremonials d'arquitectura monumental permanent, és dir, dissenyats per a perdurar en el temps. Els sistemes d'irrigación apareixen primer en la vall de Tehuacán, Pobla, cap a l'any 700 a. C.; uns cent anys més vesprada, en la conca llacustre de Mèxic; i per l'any 400 a. C., en les Valls Centrals d'Oaxaca. De modo paral a la modernisació tecnològica de l'agricultura, les espècies cultivables associades a este periodo varen aumentar en repertori. L'eficiència de l'agricultura va tindre redundància en atres camps de la tecnologia i economia mesoamericanas. D'esta sòrt, el preclàssic mig és un periodo d'especialisació en els processos productius. Este fenomen pot observar-se a nivell intern de les diferents societats, no obstant, més important és l'especialisació regional. Els pobles mesoamericanos, com des de feya molt temps, havien explotat els recursos del seu caseta ecològica, i havien tendit rets incipients d'intercanvi. Pero en el preclàssic mig, els excedents produïts per l'agricultura varen permetre a una part de la població ocupar-se en activitats diferents del cultiu.
Transformacions socials
[editar | editar còdic]Tot lo anterior no va deixar de tindre certes repercussions en l'estructura social, és dir, en el sistema de relacions socials. Varen aparéixer nous grups, com els artesans, i els comerciants varen cobrar una presència més important. Ademés, com s'havia senyalat abans, la societat en el seu conjunt es estratificó, i la classe dirigent (composta per la noblea i els sacerdots) es va definir més clarament com un grup separat del poble pla. Açò és possible saber-ho pels restants trobats en els sepelis, per la relativa riquea de les ofrenes funeràries, les representacions iconógráficas, i, sobretot, per l'aparició d'artículs suntuarios de procedència forànea. De fet, en esta época, és possible observar que les èlits regionals mantenien relacions entre sí. La base d'elles era el comerç, pero des de luego que este estava acompanyat de certa activitat militar. En l'estat actual de coneiximent de les societats mesoamericanas, no resulta fàcil donar una resposta adequada al paper dels militars en les societats del Preclàssic Mig. No obstant, com ho indiquen numerosos monuments en Mont Albán, en les terres baixes mayas i l'àrea nuclear olmeca, és segur que per lo manco estes tres regions varen testimoniar l'expansionisme zapoteca, maya i olmeca. Per un atre costat, el procés d'urbanisació incipient en que es varen vore immersos alguns llogarets de Mesoamérica l'ocàs del Preclàssic Primerenc, pren en esta fase les seues característiques més clares. Els llogarets es convertixen en ciutats, que repetixen clarament la segmentación de la vida social en els tipos de construccions (els de l'èlit solen ser més suntuosos i duradors que les vivendes populars). Les ciutats mesoamericanas varen ser construïdes en base en un pla concienzudo, que va convertir als centres ceremonials d'esta etapa en verdaders observatoris astronòmics. Els eixos principals estan relacionats en punts notables d'observació astronòmica que permetien als sacerdots predir dur una contabilización del temps. Descollen, com a models urbans de l'época, les ciutats de La Venda, en Tabasco, i Sant Josep Mogote en Oaxaca.
El calendari i l'escritura
[editar | editar còdic]
Relacionats en els processos de complejización de la vida social i la tecnologia, apareixen l'escritura i el calendari en Mesoamérica. La primera, des dels seus inicis, transmet informació política, i vinculats a ella, es troben registres cronològics. Els sistemes d'escritura mesoamericana més antics corresponen a la cultura maya. Les inscripcions més antigues procedixen del Monument 3 Sant Josep Mogote, i de les làpides de l'Edifici dels Danzantes en Mont Albán, aixina com en les Esteles 12 i 13 del mateix lloc. Indiquen successos datats en l'any 600 a. C. Algunes d'estes inscripcions estan registrades sobre la base del calendari ritual de 260 dies; unes atres contenen carregadors i signes d'anys, i possiblement també ya incloguen símbols nominatius de les vintenes en que els mesoamericanos dividien el calendari solar de 365 dies. Se solia pensar que l'escritura i el calendari mesoamericanos havien segut desenrolls culturals dels antics mayas. no obstant, hui se sap que estos ho varen rebre dels olmecas, els qui a la seua volta podrien haver-ho pres dels zapotecos. Inclús, la famosa Conte Llarc del temps dels mayas i la seua numeració posicional en base vint, va aparéixer primer entre els olmecas de les selves del golf.
Els llocs del Preclàssic mig
[editar | editar còdic]Presència olmeca en el Golf, Centre i Guerrero
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Olmeca.
No obstant, s'han trobat objectes relacionats en esta cultura en diversos llocs de Mesoamérica, sense que s'hagen clarificat fins al moment les raons d'estes troballes en llocs tan lluntans com Hato vell (Hondures), Tébees (Costa Rica), i Tantoc (Sant Luis Potosí). Les troballes d'objectes olmecas fora de l'àrea nuclear són particularment numerosos en les regions del Centre i Guerrero.[2] En la primera, són emblemàtics llocs com Tlatilco (estat de Mèxic), Chalcatzingo (Morelos) i Les Boques (Pobla). Este últim és conegut perque durant la década dels setanta varen aparéixer en el mercat d'art precolombino numeroses figurillas, que supostament provenien delloc, mateixes que, despuix es va saber, realment tenien un orige incert. No obstant, excavacions realisades en la década de 1990 varen revelar la verdadera importància de "Les Boques" com una dels pocs llogarets de que es conserven restants en l'actualitat. Més problemàtica és la relació entre els olmecas i la regió de Guerrero. Ací s'han trobat per lo manco dos assentaments que mostren indicis d'ocupació humana —com Teopantecuanitlán i Oxtotitlán—, i atres varis a on apareixen mostres de la presència olmeca, que podrien remetre a que, llocs com les Grutas de Juxtlahuaca hagen tingut una importància ceremonial per als portadors de la cultura olmeca. Per una atra part, es presumix que les relacions d'estos grups en les àrees oaxaqueña i Maya va contribuir en el desenroll cultural en eixes regions de les cultures zapoteca i maya
La gran tradició de l'Istme o complex mixe-zoque
[editar | editar còdic]Les troballes arqueològiques en la zona de l'istme de Tehuantepec han permés determinar que en aquella regió va tindre lloc un desenroll primerenc de la ceràmica. La principal característica de la ceràmica d'esta regió (datada entre elluntà 1800 i 1350 a. C.), és que a diferència de les seues contemporànees de la vall de Tehuacán i la costa de Guerrero, la ceràmica de Barra, Locona i Ocós alcança grans altures artístiques. Açò ha fet supondre que els portadors del complex mixe-zoque varen deure haver mantingut contactes en els pobles d'Equador. La Tradició de l'Istme hauria penetrat des del territori Guatemaltec a la costa del Golf, a on, en la confluència de les cultures zapoteca, mixe-zoque i protomaya, hauria florit. Durant el periodo Preclàssic Mig, la Gran Tradició de l'Istme es va estendre per la costa del Pacífic des de Tehuantepec fins a El Salvador. La ceràmica de la Blanca en Guatemala és en molt la més fina del Preclàssic primerenc i antecedix per uns 600 anys a la Olmeca més primerenca, a la qual Michael Coe, curador emèrit del Museu Peabody d'Harvard, crida una versió de camp de la molt més sofisticada Ceràmica de la Blanca, per una atra part les escultures munumentals de la Cultura Monte Alt en el Pacífic de Guatemala, també antecedixen per molt a la Olmeca.[3]
Capacha
[editar | editar còdic]Aproximadament a l'inici del preclàssic mig, va tindre lloc en l'Occident de Mèxic l'aparició d'una tradició ceràmica a la que Isabel Kelly va donar el nom de cultura Capacha. S'han trobat restants d'ella en Colima, Jalisco i Sinaloa. Els objectes més característics d'esta tradició són els tecomates decorats en incisió, i les vasijas en cintura, en ocasions tan estreta, que semblen dos vasijas, una colocada sobre l'atra.
Periodo preclàssic i els seus còdexs
[editar | editar còdic]
La declinació de la cultura olmeca va donar orige al periodo preclàssic tardà (400 a. C.-200 d. C.). Es tracta d'una época de diversificació cultural i assimilació dels elements olmecas en els sistemes culturals de cada poble. En eixa base varen donar començ vàries de les tradicions més importants de Mesoamérica. No obstant, Cuicuilco, en el sur de la vall de Mèxic, i la Chupícuaro, en Michoacán, serien les més importants. La primera va aplegar a convertir-se en la major ciutat de Mesoamérica i principal centre ceremonial del Valle de Mèxic; i mantenia relacions en Chupícuaro. La declinació de Cuicuilco és parala a l'emergència de Teotihuacán, i es consuma en l'erupció del volcà Xitle (circa 150 d. C.), que va motivar la migració dels seus pobladors al nort de la vall de Mèxic. La cultura Chupícuaro és coneguda sobretot per la seua producció alfarera, les chafades de la qual s'han detectat per una àmplia zona ubicada entre el Bajío i la conca llacustre. Cap al final del Preclàssic havia començat la planificació de les ciutats que aplegarien a ser emblemàtiques de Mesoamérica, com Mont Albán i Teotihuacán.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Preclásico Primerenc, (2500-1200 a. C.)» (en és). Arqueologia Mexicana. Consultat el 2021-09-23.
- ↑ «Peça olmeca en la cova Hato Vell Olancho, Hondures» (en és). Arqueologia Mexicana. Consultat el 2022-08-15.
- ↑ mayasautenticos. com/olmecas. htm Orígens dels Olmecas en el Pacífic Sur de Mesoamérica [1] archivat en Wayback Machine..
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ramírez, Felipe (1996). Temamatla: Una visió de l'horisó Formatiu des de la Conca de Mèxic. Tesis de Llicenciatura/Escola Nacional d'Antropologia i Història/INAH-SEP/Mèxic.
- Ramírez, Felipe, Lorena Gámez i Fernán González (2000). La ceràmica de Temamatla. IIA-UNAM/Mèxic.
- Serra Puche, Mari Carmen i Felipe Ramírez (2001). «Temamatla, un lloc de l'horisó formatiu en el surest de la Conca de Mèxic.» Revista Expressió Antropològica, No. 12/maig-agost/Centre Cultural Mexiquense/Toluca, Edo. de Méx./Mèxic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período preclásico mesoamericano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.