Els Tarongers (Hondures)
Els Tarongers és un lloc arqueològic de cultura Lenca que data del periodo preclásico mesoamericano localisat en Hondures, en la ribera nort del Llac de Yojoa a 635 m s. n. m. i conta en un clima càlit i humit. En el seu temps va ser una urbs la qual va estar habitada a lo manco fa més de 2000 anys per la cultura Proto-lenca,i pas per diverses fases evolutives d'ocupació i evolució cultural. El lloc conta en un gran número de montículs, piràmides, i restants ceràmics. Actualment es consideren les estructures més antigues encara en peu en Hondures.
Descripció i ubicació.
[editar | editar còdic]El Parc Eco Arqueològic Els Tarongers es troba ubicat en el Jaral, municipi de Santa Creu de Yojoa, departament de Cortés, Hondures. I Rodejat de 10 parcs més en una extensió de 28 pomes (19,5 ha). Va ser declarat Parc Eco Arqueològic el 7 de decembre de 2001. La seua vegetació és majorment de bosc tropical plujós molt característic de l'àrea del llac.
Va ser batejat com “Els Tarongers” en honor al nom de les comunitats que la varen habitar. La zona dels Tarongers és la més recomanable per a l'observació d'aus en tot el país ya que en la conca s'han identificat més de 250 espècies. Ademés dispon de moderns pots per a realisar passejades pel llac ademés d'instalacions com un museu i cafeteria.
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]Els Tarongers va ser un important centre prehispánico ubicat en la ribera nort del llac de Yojoa, en Hondures. La seua ocupació s'ha datat aproximadament entre 800 a. C. i 1250 d. C., i es dividix en quatre fases principals: Jaral (800–400 a. C.), Edén (400 a. C.–550 d. C.), Yojoa (550–950 d. C.) i Riu Blanco (950–1250 d. C.).
Durant la fase Jaral es va iniciar l'activitat arquitectònica monumental del lloc, principalment en estructures de fanc. En la fase Edén es va produir un canvi important en l'arquitectura, ya que es varen construir les Estructures 1, 2, 3 i 4 principalment en pedra, en especial vores rodades, encara que també es va usar pedra treballada en algunes parts.
El lloc sembla haver alcançat un dels seus moments de major desenroll durant la fase Edén, corresponent al Formatiu Tardà i al Clàssic Primerenc. En esta etapa, l'Estructura 4 es va desenrollar com una gran plataforma en varis edificis damunt, interpretada com una espècie de acrópolis o centre polític del Grup Principal. Posteriorment, durant la fase Yojoa, l'activitat constructiva es va expandir cap a atres sectors de l'assentament, com els Grups 1 i 5.
En la fase Ric Blanco es varen construir jocs de pilota en els Grups 5 i 6, lo que sugerix canvis en les pràctiques polítiques i rituals del lloc durant la seua etapa tardana. L'ocupació del núcleu principal hauria declinat durant la fase Yojoa i culminat en un canvi del patró d'assentament durant Riu Blanco, cap a àrees situades a l'est i oest del parc actual.
Per la seua ubicació junt al llac de Yojoa, Els Tarongers ocupava una posició estratègica entre rutes d'accés cap a les valls de Santa Bàrbara, Comayagua i Sula. La presència d'obsidiana, jade, marbre i ornaments de closca procedents del Pacífic i el Carib sugerix que el lloc va participar en rets d'interacció regional en atres centres i cacicazgos de la regió.
Els Tarongers ha segut interpretat com un de varis centres emergents del periodo Formatiu en la perifèria mesoamericana surest. Alguns autors ho relacionen en processos sociopolítics desenrollats en el món de parla maya i proto-lenca, aixina com en atres centres contemporàneus com Yarumela, Chalchuapa i Kaminaljuyú.
També s'han reportat escultures de pedra d'inspiració olmeca o “olmecoide”, encara que els investigadors senyalen que el disseny general del lloc no correspon a un patró olmeca com el de La Venda. Per això, el seu desenroll deu entendre's com a part de processos regionals propis de la perifèria mesoamericana surest.
Descobriment
[editar | editar còdic]
El lloc arqueològic va ser documentat científicament per primera volta en 1934 gràcies als treballs pioners de la reconeguda arqueòloga Doris Stone. En els seus registres inicials, Stone va reportar la troballa d'entre cinc i sis montículs semienterrados distribuïts a lo llarc de les antigues senderes que conectaven diferents àrees de l'assentament prehispánico. No obstant este important lloc va ser declarat Parc Arqueològic el 7 de decembre de 2001 per mig de decret governamental, reconeixent aixina el seu valor patrimonial i la necessitat de protegir la seua integritat per a futures generacions.
Les primeres excavacions sistemàtiques es varen portar a terme en la década de 1970 baix la direcció del destacat arqueòlec francés Pierre Becquelin, en colaboració en el seu colega Claude Baudez. Els seus treballs es varen concentrar inicialment en l'àrea denominada "El Fos de Saqueig", cridada aixina per mostrar evidències d'antics destorbament causats per saquejadors.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]- Arqueologia en Hondures
- Anex:Museus de Hondures
- Hondures prehispánica
- Història precolombina de Hondures
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy (2000). The biographical dictionary of women in science : pioneering lives from ancient claves to the mid-20th century, Routledge. OCLC 40776839. ISBN 0-415-92038-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Naranjos (Honduras)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.