Yarumela

Yarumela, també cridada el Chircal, és un dels varis llocs arqueològics localisats en Hondures, va anar un enorme assentament de la cultura Lenca durant el periodo formatiu mig de la història mesoamericana entre els anys 1000 a. C. i 250 d. C. Yarumela va ser part d'una regió que va cobrir al voltant de 16 quilómetros quadrats i va compartir la regió en atres llocs arqueològics com Els Tarongers i la Plaja dels Morts.

Entorn i característiques del lloc

Ubicat a xixanta quilómetros al sur d'Els Tarongers, es compon de varis montículs de gran tamany i roques tallades. El lloc de Yarumela va proporcionar informació que va dur als arqueòlecs a saber que va ser un atre imponent centre del preclásico mig. En trobar-se en el departament de la Pau, al nort del poble en el mateix nom, durant els mesos d'estiu tendix a ser considerablement sec, pero en mesos de primavera i hivern sol ploure en molta freqüència i estar nuvolat.

La vegetació que la rodeja es compon principalment d'arbres de pi, arbustos i alguns nopales, sent una zona considerablement mixta en vegetació. També el lloc arqueològic esta rodejat de cultius dels pobladors dels poblats aledaño a la zona. De la mateixa manera que l'assentament trobat en Els Tarongers, l'àrea de Yarumela estava protegida per l'ubicació en la que es trobava. En el costat oriental, l'assentament en Yarumela estava protegit pel riu Humuya, que era una branca del Ulua, i en el costat occidental estava protegit per una gran sanga feta per el home.

Història

Inicis de la ciutat

Maqueta del centre ceremonial de la ciutat en el Museu d'arqueologia de Comayagua.

Concorde els estudis arqueològics realisats en la zona, este assentament va ser fundat aproximadament en l'1,000 a. C. durant el periodo preclásico mesoamericano pels antecessors de la cultura lenca coneguda com els Proto-Lenca. L'assentament del Chilcal de Yarumela va cobrir aproximadament 74 acres (30 hectàrees) de territori en la Vall de Comayagua ya entrat a l'actual departament de la La Pau.

És per la seua ubicació que el lloc va aprofitar el seu fet de ser un important passage entre l'oceà Pacífic i el mar Carib. Açò es va evidenciar per la gran cantitat de closques ornamentals que es varen trobar en el lloc, les closques que eren natives d'abdós regions costeres, açò junt en la cantitat de jade guatemaltec i atres artículs exòtics trobats pels arqueòlecs en l'ubicació del lloc fa que els investigadors creen que va ser aixina. De fet, varis descobriments indiquen que va ser una ruta comercial central que conecte a Mesoamérica en la zona intermija.

Florecimiento

Piràmide 102.

En el pas dels sigles gràcies a la seua importància comercial i la seua riquea la ciutat es convertiria en la capital d'un cacicazgo conegut com Señorío de Yaruma el qual va ser fundat al voltant de l'any 400 a. C. gràcies a l'unió de diverses tribus de tant el Valle de Comayagua com d'atres zones aledaño del mateix. En conformar-se com a capital la seua població estimada a finals del periodo preclásico era d'uns 6,400 habitants sent un dels centres urbans més grans del preclásico en lo que hui és Hondures, aplegant a ser el poblat més gran de la vall de Comayagua.

Aixina la societat de Yarumela va escomençar a tornar-se més cosmopolita aplegant a rebre nous pobladors en el pas de les décades que es mudaven en busca de poder vendre millor els seus productes tals com a ceràmiques, obsidiana, jade, dacsa, chiles, cacao, frijoles, etc. Ya per a inicis del periodo clàssic aproximadament el sigle 100 d. C., esta terminaria convertint-se en l'urbs més poblada de lo que hui és Hondures. Encara que la ciutat estava majoritàriament conformada per comerciants modests per la seua constant activitat econòmica i posseïa una vida urbana activa, es desconeix molt sobre vols varen ser els seus governants puix els pobladors del señorío de Yaruma no varen deixar testimonis escrits ni cap tipo de registre que nos ajude a saber més sobre estos.

Decadència

Entrant al periodo clàssic a pesar de la seua gran densitat poblacional i activitat econòmica, la ciutat va tindre la seua decadència a partir de el III per varis factors com l'aparició de nous centres importants que competien pel liderage econòmic de la zona, conflictes entre diferents señoríos i males collites, el colp final per a l'urbs va ser una erupció del volcà de Sant Miguel, les quals les seues cendres varen aplegar fins a la Vall de Comayagua, despuix d'este fet varis experts apunten que va donar inici al seu abandó absolut despuix de que els últims residents que quedaven decidixen abandonar totalment el centre.

Redescubrimiento

El lloc arqueològic de Yarumela va ser explorat per primera volta pel nortamericà Ephraim Squier en 1855, durant la seua investigació per a una possible ruta de ferrocarril interoceánico. Posteriorment, Samuel Lothrop (1926) i Jens Yde (1935) varen mencionar el lloc en els seus treballs. Pero és ben sabut que la població local ya coneixia estos llocs abans de l'arribada dels exploradors estrangers. En 1941, monsenyor Federico Lunardi va publicar les primeres fotografies del lloc i la seua escultura, atribuint-les erròneament als mayas. Esta tendència a la "mayanizaació" en la lliteratura primerenca ha segut analisada per Darío Euraque (2004). El desenroll d'un parc arqueològic en Yarumela busca destacar la diversitat ètnica i cultural de Hondures.En 1949, Joel Canby va realisar les primeres excavacions i va crear un mapa dels montículs, identificant la seua ocupació durant el periodo Formatiu (800 a. C. - 200 d. C.), contemporàneu als nivells més antics de Copán.

Vore també

• Arqueologia en Hondures
• Anex:Museus de Hondures
• Història precolombina de Hondures
• Pobles indígenes de Hondures
• Regne de Yaruma