Museu de Comayagua
El Museu de Comayagua (conegut també fins a 2008 com a Museu Regional d'Arqueologia de Comayagua) és un museu arqueològic ubicat en Comayagua, Hondures, fundat el 6 de juny de 1940 i gestionat pel Institut Hondureny d'Antropologia i Història.
El museu conta en dèu sales d'exposicions i una temàtica arqueològica de l'història del Valle de Comayagua des de l'antiguetat fins a l'actualitat. És l'únic museu del món de cultura lenca.
El museu està albergat en una casa històrica colonial espanyola construïda a finals de el XVI en una llarga història d'us com Casa Presidencial de Hondures entre moltes atres utilisacions històriques importants.[1]
Història
[editar | editar còdic]
Història de l'immoble
[editar | editar còdic]XVI a XVIII
[editar | editar còdic]L'immoble va ser construït a finals de el XVI com casa particular de Francisco del Barco i Santiponce, conquistador espanyol de Sant Jorge de Olancho. La casa té un disseny típic colonial espanyol d'una família de classe alta de l'época. Despuix de la mort de Francisco del Barco i Santiponce, la casa va passar a ser propietat de la seua neta Juana del Barco.[2]
En el XVIII la casa va passar a ser de Joaquín Fernández Lindo i Molina, regidor de l'Ajuntament de Comayagua. El seu fill, Juan Lindo, va ser alferes real de la ciutat i cap polític i intendent de la província de Comayagua, després diputat de l'Assamblea Nacional constituent i finalment president de Hondures.
En 1804 la casa és habitada pel llavors decà del Colege d'Advocats de Guatemala, Norberto Serrà Pol, assessor jurídic de l'Intendencia de Comayagua.
En 1862, en l'era republicana, l'immoble passa a ser la Casa Presidencial de Hondures despuix de ser confiscada pel president José María Molina en 1860. Quan la capital hondurenya és trasllada per primera volta a Tegucigalpa, la casa deixa de funcionar com la casa presidencial durant un periodo fins que torna a ser-ho quan el govern de dò Ponciano Leiva Madrit trasllada novament la capital a Comayagua.[3]
En 1880 quan la capital és finalment traslladada de manera permanent a Tegucigalpa la casa va deixar de ser casa presidencial definitivament.
XX
[editar | editar còdic]Des de finals de el XIX i fins a 1940 la casa va tindre vàries funcions administratives de la ciutat.
En 1940 una part de l'immoble és designada com a museu privat.
En els anys 1970 la casa passa a propietat del Institut Hondureny d'Antropologia i Història baix el nom de "Museu Regional d'Arqueologia de Comayagua".[1][2]
En 1995 es va convertir en la sèu del programa "Comayagua Colonial", sent el proyecte pilot, albergant les oficines del Pla Mestre i l'Escola Taller.[4]
En abril de 2024 es va convertir en el primer museu de la zona que conta en un guia virtual multilingüe, creat pel publiciste Gustavo Rivas; el qual està basat en l'us còdics QR i una plataforma multimèdia que ajuda als visitants a gojar encara més la seua experiència.
Història del museu
[editar | editar còdic]El museu va ser fundat el 6 de juny de 1940 com a museu privat especialisat en l'arqueologia del Valle de Comayagua. En la década dels anys 1970 pansa a ser propietat del Institut Hondureny d'Antropologia i Història baix el nom de "Museu Regional d'Arqueologia de Comayagua". En 1999 l'edifici es va restaurar i va ser obert de nou al públic en decembre de 1999. En el 2008 el museu va canviar el seu nom a Museu de Comayagua.[5]
Colecció
[editar | editar còdic]El museu té una colecció d'objectes arqueològics de l'antiguetat fins a l'actualitat en objectes prehispànics d'orige Lenca dels diferents periodos i llocs d'ocupació precolombina en la Vall de Comayagua. El museu té una colecció en objectes procedents d'El Chilcal, Tenampúa, Las Vegas i Salitrón. El museu també té objectes dels assentaments de Yarumela en l'época prehispánica, la fundació de la ciutat de Coamyagua com ciutat espanyola, el desenroll de la ciutat durant l'época colonial i republicana, fins a l'actualitat.[5] La colecció inclou ceràmica policroma del periodo Preclásico d'Amèrica, en vaixelles, gots i peces de jade. El museu també conta en una biblioteca pública i un auditori per a events culturals.[1]
-
Estela del periodo preclásico Mesoamericano. -
Urna Lenca decorada. -
Vasijas lencas del periodo clàssic mesoamericano. -
Estàtua Lenca representant un cacic. -
Recreació d'un cacic Lenca. -
Recreació d'un quarto d'una casa criolla en immoble de l'epoca.
-
Verge María del sigle XVII
-
Pintura barroca de la verge María del sigle XVIII.
Vore també
[editar | editar còdic]- Museu Colonial d'Art Religiós (1588)
- Museu Històric i Cívic Casa Cabanyes (1774-1875)
- Museu Casa José Sants Guardiola (s.XVIII)
- Museu Casa Colonial Família Castell
- Anex:Museus de Hondures
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 https://www.elheraldo.hn/regionales/611815-218/commemoren-72-anos-del-museu-de-comayagua
- ↑ 2,0 2,1 Joya, 2014, p. 126
- ↑ Joya, 2014, p. 127
- ↑ (2008) Programa Comayagua colonial: estudi d'impacte i monitoreo de la revitalizació del Centre Històric de Comayagua (1996-2006). (en és), Comayagua: Oficina del Centre Històric de Comayagua, p. 25.
- ↑ 5,0 5,1 https://ihah.hn/museu-de-comayagua/
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Joya. Comayagua: guia d'arquitectura = an architectural guide (en espanyol, english), Junta d'Andalusia. Conselleria d'Obres Públiques i Vivenda, pp. 125-133. OCLC 911310231. ISBN 978-84-7595-269-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Comayagua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.