El Opeño

El Opeño és un jaciment que es localisa en Jacona de Plancarte, un municipi del estat mexicà de Michoacán enclavado en la Vall de Zamora. Dona el seu nom a una cultura precolombina coneguda especialment pels materials de ceràmica trobats en els complexos funeraris de la zona, mateixos que han segut datats en el Preclásico Tardà de Mesoamérica. L'importància del Opeño en l'arqueologia mesoamericana radica en la seua antiguetat i en l'àmplia difusió del seu estil, contemporàneu d'atres desenrolls culturals indígenes com la cultura Capacha i anterior a la cultura de Chupícuaro que es va desenrollar en el Bajío. Les tombes del Opeño són les més antigues de Mesoamérica. Han segut datades al voltant de el XVI, per lo que antecedixen el desenroll de la cultura olmeca, que va tindre els seus centres principals en la costa del golf de Mèxic i va florir uns sigles més vesprada. Els descobriments del Opeño varen ser una fita que va permetre posar en dubte el caràcter que s'atribuïa als portadors de la cultura olmeca com els fundadors de Mesoamérica.

Descripció

El Opeño està constituït per un conjunt funerari que sol ser inclós en la tradició de les tombes de tir, que es va difondre per gran part del Occident de Mesoamérica, sobre el territori de lo que actualment constituïxen els estats de Jalisco, Colima, Nayarit i Michoacán. Els sepelis del Opeño, com els de el restant de les zones a on s'han trobat materials de la Tradició de les tombes de tir, es distinguixen precisament per la seua excepcionalitat en el marc de Mesoamérica. Cap atre poble mesoamericano va construir abans del florecimiento ni despuix del decliu d'esta tradició monuments funeraris d'este tipo. Es tracta de tombes verticals, o casi verticals, que varen ser excavades en el tepetate o toba volcànica que forma part del subsol de la regió. L'accés a les cambres funeràries subterrànees s'efectuava de modos diversos, per eixemple, en Nayarit, és comú que les tombes conten en tirs molt profunts, encara que en El Opeño varen contar en escales. En el complex funerari del Opeño han segut descobertes dotze tombes, totes les quals mostren indicis de planificació arquitectònica. Aixina mateix, el complex en la seua totalitat està organisat entorn a un pla global.

L'arquitectura del Opeño, com s'ha senyalat anteriorment, conta en característiques molt particulars que no varen ser represes en les necròpolis més tardanes de Jalisco, Colima i Nayarit. És important senyalar que l'arquitectura funerària, en característiques similars o divergents, va ser practicada pels pobles que varen viure en una àmplia regió d'Amèrica continental, i en distintes époques, en els temps anteriors a l'arribada dels europeus. Esta regió s'estén des del cridat Occident de Mesoamérica fins al nort de Perú, seguint la costa del Oceà Pacífic. La continuïtat geogràfica i temporal d'estes pràctiques requerix d'anàlisis més profunts que permeten comprendre millor els vínculs entre estos pobles.

Entorn a la necròpolis del Opeño no s'ha trobat cap restant material de les poblacions dels constructors de les tombes. Açò va motivar que se'ls representara com un poble que es trobava en la transició cap al sedentarisme agrícola que va caracterisar a les societats urbanes de Mesoamérica en el Preclásico Mig. No obstant, l'anàlisis dels materials arqueològics trobats en les tombes —tant els restants òsseus dels seus ocupants com les ofrenes en que varen ser enterrats— mostra que els constructors de les tombes del Opeño varen ser membres d'un poble clarament sedentario, en una elevada estratificació social que es reflectix en les diferències entre els bens ofrendados als morts.

Vore també

• Tradició de les tombes de tir
• Cultura de Capacha
• Periodo Preclásico mesoamericano

Referències

• Oliveros, José Arturo (2004): Hacedores de tombes en El Opeño, Jacona, Michoacán, El Colege de Michoacán-H. Ajuntament de Jacona de Plancarte. (Es pot consultar una versió en versió en pdf des del lloc en internet del Colege de Michoacán).
• "La globalisació, un fenomen que es remonta a la a l'época prehispánica: José Arturo Oliveros", entrevista publicada en La Jornada Michoacán, 28 de febrer de 2006.