Pedro Sánchez

Pedro Sánchez Pérez-Castejón
Foto oficial del Consell de Ministres de giner de l'any 2020
Nacionalitat:	Espanyol
Ocupació:	Polític, Professor de l'Universitat i economista
Naiximent:	29 de febrer de 1972
Lloc de naiximent:	Madrit (Espanya)
Defunció:
Lloc de defunció:

Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrit, 29 de febrer de 1972) és un polític espanyol, president del Govern d'Espanya, des de juny de l'any 2018. També és secretari general del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) des de l'any 2017, tornant a un càrrec que ya havia eixercitat anteriorment entre els anys 2014 i 2016.

President del Govern (des de 2018)

Primer Govern (2018-2020)

• Memòria històrica
• Immigració
• Salari mínim
• Vivenda
• Energia
• Maniobres conjuntes en el USS Abraham Lincoln
• Bestreta d'eleccions
• Investidura fallanca i repetició d'eleccions
• Sospites de plagi de la seua tesis doctoral

Segon Govern (2020-2023)

• Pla de Recuperació, Transformació i resiliència
• Energia
• Reforma laboral
• Imposts
• Autopistes
• Cultura
• Vivenda
• Política penal i seguritat ciutadana > Llei de 'Solo sí es sí'
• Consum i mig ambient
• Eutanàsia
• Pensions
• Crisis en Marroc i Algèria
• Llei per a l'igualtat de tracte i la no discriminació
• Treball
• Salari mínim
• Llei de Benestar Animal
• Llei de Memòria Democràtica
• Cas Mediador, més conegut en la prensa com Cas Tito Berni.
• Rescat d'Air Europa
• Desmantelament del OCON Sur de la Guàrdia Civil
• Eleccions anticipades de 2023

Tercer Govern (des de 2023)

• Crisis diplomàtica en Israel
• Salari mínim
• Deute públic
• Investigació judicial a la seua dòna
• Investigació judicial al seu germà
• Subsidi per desocupació
• Despachament
• Vivenda
• Llei d'Amnistia
• Missa en la Catedral de Valéncia per les víctimes de la gota freda.
• Apagó elèctric en la Península Ibèrica de 2025, 28 d'abril. En una duració de casi 23 hores.
• Trens parats el 4 de maig 2025
• Apagó en La Palma
• Indigents dormint en l'aeroport de Barajas i plaga de chinches.
• Cessió al PNV del pagament de les prestacions per desocupació a 44.700 vascs.
• Finançació privilegiada a Catalunya, que garantisa recursos estatals per a competències pròpies de la comunitat autònoma.
• Hisenda catalana pròpia
• 9 de juliol de 2025: Agressió a un home de 68 anys en Torre Pacheco (Múrcia), per part de tres jóvens magrebins.
• 11 de juliol de 2025: Escomencen els disturbis en Torre Pacheco (Múrcia) en reacció a l'agressió a un home de 68 per part de tres jóvens magrebins.
• Boicot a La Vuelta España
• Incendis forestals en Espanya en 2025
• Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025
• Accident ferroviari d'Adamuz
• Regularisació extraordinària d'estrangers en 2026

Un govern massificat

Assessors

Des de 1990 fins a l'any 2023, el número de personal de confiança en els ministeris aumentà un 187% passant dels 302 assessors que hi havia durant el Govern de Felipe González als 869 en 2023 del govern de Pedro Sánchez.

Ministeris i ministres

El tercer govern de Pedro Sánchez contà en 22 ministeris, el major número de ministeris fins ad eixe moment. Pedro Sánchez és el president del Govern que més ministeris ha creat en les últimes quatre llegislatures. La diferència en Mariano Rajoy i José María Aznar és especialment cridanera: Sánchez va passar dels 24 ministres totals que va tindre Rajoy a 42, lo que supon un aument d'un 75%, segons senyes de l'informe ‘Comparativa de la preparació professional dels ministres del PP i el PSOE en els quatre últims governs’ de la Fundación Civismo.

Controvèrsies

• Pactes per a poder governar en els partits independentistes catalans i vascs i els filoterroristes de Bildu.
• Llei del "Solo sí es sí".
• Llei d'Amnistia
• Apagó elèctric general en Espanya, excepte les Illes Canàries, Illes Balears i Ceuta i Melilla. L'apagó tingué una duració de casi 23 hores.

Tercer Govern (des de 2023)

Vore també: Concessions del Govern de Pedro Sánchez al nacionalisme català

Aprovació de la llei d'amnistia d'Espanya de 2024

La Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalisació institucional, política i social en Catalunya, és una llei orgànica d'Espanya que fon aprovada el 30 de maig de 2024 i va entrar en vigor l'11 de juny, el mateix dia de la seua publicació en el BOE. La llei pretén cancelar tots els procediments judicials i les condenes relacionades en els events sorgits durant el "procés" català. Açò inclou la consulta realisada el 9 de novembre de 2014, el referèndum illegal de l'1 d'octubre de 2017 i la conseqüent declaració unilateral d'independència de Catalunya.

Crítiques a l'independència judicial

En setembre de 2025, Pedro Sánchez va acusar a alguns juges de "fer política" en relació en les investigacions que afecten a la seua esposa, Begoña Gómez, i al seu germà, David Sánchez. Estes declaracions varen provocar una forta reacció de les principals associacions judicials, com l'Associació Professional de la Magistratura (APM), que varen considerar les seues paraules com un atac a l'independència judicial i a l'Estat de Dret. Ademés, líders de l'oposició, com Alberto Núñez Feijóo, varen criticar al president per socavar la confiança en el sistema judicial.

RTVE

Pedro Sánchez ha implementat a partir del 2024 una série de mides que han incrementat l'influència del Govern en RTVE, lo que ha generat controvèrsia política i acusacions de control partidiste sobre la radiotelevisió pública espanyola.

1. Modificació del sistema d'elecció de consellers: En octubre de 2024, el Govern va aprovar un real decret que va modificar la Llei 17/2006, aumentant de 10 a 15 el número de membres del Consell d'Administració de RTVE. Ademés, es va establir que els nomenaments pogueren aprovar-se per majoria absoluta en el Congrés en segona votació, facilitant aixina l'elecció sense necessitat de consens en l'oposició.
2. Nomenament de Concepció Cascajosa com a presidenta interina: En març de 2024, Concepció Cascajosa fon designada presidenta interina de RTVE, a pesar de que la seua posició en el procés de selecció havia segut baixa. Este nomenament fon percebut com una decisió política del Govern, ya que Cascajosa és militant del PSOE i havia segut proposta per este partit.
3. Elecció de José Pablo López com a president definitiu: En novembre de 2024, José Pablo López fon elegit president de RTVE pel Congrés, en el respal del PSOE i els seus socis parlamentaris. La seua elecció va consolidar el control del Govern sobre la corporació, ya que López havia segut nomenat conseller en segon regrés, i la seua candidatura fon respalada per una majoria absoluta en el Congrés.

Reaccions i crítiques: L'oposició, especialment el Partit Popular, ha criticat estes accions, acusant al Govern d'utilisar RTVE com un instrument partidiste i de socavar la seua independència. Per un atre costat, el Govern defén que estes mides són necessàries per a garantisar l'estabilitat i el pluralisme de la corporació, superant bloquejos institucionals previs.

Boicot a La Vuelta a España 2025

• Respal i llegitimació de les protestes: Membres del Govern, inclosa la ministra portaveu, han destacat la llegitimitat del dret de manifestació pacífica. Pilar Alegria va dir que el deport no està al marge del sofriment humanitari. El president Pedro Sánchez ha expressat admiració cap a els qui protesten.

Assessors

El número d'assessors del govern de Pedro Sánchez és de 948, dividits d'esta forma:

• Ministeri de Política Territorial: 153 assessors
• Assunts Exteriors: 22 assessors
• Transició Ecològica: 22 assessors
• Drets Socials: 17 assessors
• Joventut: 15 assessors
• Interior: 13 assessors
• Defensa: 10 assessors

El català en Europa

El govern presidit per Pedro Sánchez, davant els pactes en els partits polítics catalanistes i independentistes (ERC i Junts) demana al Parlament Europeu l'oficialitat del català junt al gallec i el vasc en Europa a través del seu ministre d'Assunts Exteriors, José Manuel Albares.

España vincula el proceso de ampliación europea a la oficialidad del catalán

(La Vanguardia, 4.9.2026)

Cas Koldo

En 2024 va començar l'investigació d'una série de delictes que involucraven a l'assessor polític del Ministeri de Transports Koldo García. El cas va motivar l'expulsió del partit de l'exministre i exsecretari d'Organisació del PSOE José Luis Ábalos i la seua posterior imputació en la causa. En 2025 una nova ramificació del cas va afectar de forma directa al llavors secretari d'Organisació Santos Cerdán, que havia succeït a Ábalos en el lloc. Este es va vore forçat a dimitir dels seus càrrecs i militància, i va ingressar en presó preventiva acusat de liderar una trama de comissions per amanys d'obra pública que presuntament hauria involucrat també a la exdirectora d'Adif Isabel Pardo de Vora i l'expresident de Carreteres.

En una roda de prensa posterior a l'aparició d'estes informacions, Sánchez es va disculpar en la ciutadania i va anunciar una auditoria externa dels contes del partit i una reestructuració de l'eixecutiva del partit. Aixina mateix, va realisar una roda de consultes en els socis de Govern i va anunciar un pla de mides anticorrupció.

Investigació judicial a la seua dòna

El 24 d'abril de 2024, el Jujat d'Instrucció número 41 de Madrit va obrir una investigació contra la seua dòna, Begoña Gómez, per presunt tràfic d'influències i corrupció en els negocis com a conseqüència de la denúncia eixercida pel sindicat Manos Limpias. Eixa vesprada, a les 19:09, Sánchez publicava en el seu conte de X Carta a la ciutadania, un comunicat en el que expressava la seua decisió de suspendre la seua agenda pública durant cinc dies per a reflexionar sobre si mereixia la pena seguir al front del Govern.

El dissabte següent, 27 d'abril, durant la celebració del comité federal del PSOE, dirigents i simpatisants del partit es varen movilisar front a la sèu nacional del partit per a recolzar al president i demanar que no dimitira. En una conferència de prensa el dilluns 29 d'abril, va anunciar la seua intenció de continuar en el govern.

Posteriorment, el 4 de juny, el mateix jujat va citar a Begoña Gómez per a declarar com imputada el dia 5 de juliol. Pedro Sánchez va publicar a continuació una Nova carta a la ciutadania en el seu conte de X, en la que es va acusar als líders de l'oposició Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal de tractar d'influir en el resultat de les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny usant la situació de la seua esposa contra ell.

El 15 de juliol de 2024 va testificar Juan Carlos Barrabés, indicant que s'havia reunit fins a en huit ocasions en Begoña Gómez en el Palau de la Moncloa, i que a lo manco en dos ocasions va estar present el president.

El 22 de juliol, el juge va citar per a declarar com a testic al president Pedro Sánchez qui, segons l'artícul 416 de la Llei d'Enjuïciament Criminal, no està obligat a declarar contra el seu cònjuge.[339] La citació tindria lloc en Moncloa puix la Llei d'Enjuïciament Criminal establix que els juges es desplaçaran al domicili o oficina dels presidents del Govern quan prenguen la seua declaració com a testic en la fase d'instrucció. El 30 de juliol, Sánchez es va acollir al seu dret a no declarar davant el juge, qui havia acodit a Moncloa per a interrogar-ho. Eixe mateix dia, l'Advocacia de l'Estat va presentar una querella per prevaricació contra el juge instructor en representació del president del Govern.

El 18 d'octubre, el Tribunal Superior de Justícia de Madrit va rebujar per unanimitat la denúncia presentada per Pedro Sánchez contra el juge. El Tribunal va avalar la citació de Sánchez com a testic i va incidir en el caràcter especulatiu de la denúncia.

Informe PISA

L'informe PISA és un informe internacional de caràcter trianual elaborat per la Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE). En eixe informe de l'any 2025, Espanya trau el pijor resultat històric, cau 23 punts en Llectura, 16 en Matemàtiques i 8 en Ciències quan es complixen 5 anys de l'aplicació de la Llei Celaá.

Y coincide en el tiempo con la implantación de las políticas educativas del Gobierno de Pedro Sánchez, que han rebajado la cultura del esfuerzo y promovido la reducción de los conocimientos concretos para priorizar las actitudes, una combinación que parece no haber funcionado.

(El Mundo, 8.9.2026)

Obra

• La nueva diplomacia económica española (Delta, 2013).
• Manual de resistencia (2019), memòries.
• Tierra firme (2023)

Notes

Aparegueren en prensa notícies sobre el seu llibre titulat Manual de resistencia a on comenten que fon escrit per atra persona (Irene Lozano), lo que se coneix com un negre o negra:

El libro de Pedro Sánchez: otra obra de una "negra" con cargo público remunerado. A punto de publicarse su 'Manual de resistencia', El Mundo desvela cómo se lo escribió Irene Lozano, fichada con sueldo de Secretaria de Estado, cuyo nombre no aparece como coautora.

(El Mundo, 11.2.2019)

Casos de corrupció

Hi han diferents casos de corrupció política els quals impliquen a Pedro Sánchez i que estan investigant-se per la justícia:

• Cas Delcy
• Cas Hidrocarburs
• Cas Mediador, més conegut pel Cas Tito Berni.
• Cas Koldo o Cas Àbalos.
• Cas Azagra o Cas Diputació de Badajoz, David Sánchez, germà del president, Pedro Sánchez.
• Cas Begoña o Cas Begoña Gómez, dòna del president, Pedro Sánchez.
• Cas Álvaro García Ortiz, Fiscal General de l'Estat.
• Cas Leire Díez
• Cas Santos Cerdán

Acontenyiments

Principals acontenyiments ocorreguts en Espanya durant el govern de Pedro Sánchez:

• 2020.- Pandèmia del COVID-19. Durant la pandèmia del Covid-19, el Govern va assegurar inicialment que en Espanya hi hauria com molt un o dos casos, abans d'impondre un confinament massiu, el 14 de març de 2020, que posteriorment fon declarat illegal pel Tribunal Suprem. Aquella gestió no només va paralisar el país, sino que va impedir a mils de famílies despedir-se dels seus majors. Espanya acabà registrant més de 121.000 fallits pel coronavirus, convertint-se en un dels països europeus més colpejats per la crisis sanitària.
• 2021.- Volcà en l'illa canària de La Palma. L'erupció del volcà de La Palma, el 19 de setembre de 2021, va destruir més de mil hectàrees i mils de vivendes. Encara que només es va contabilisar oficialment una víctima mortal, la catàstrofe social es va prolongar durant anys. A dia de hui encara hi ha persones vivint en cases contenidor i sense haver rebut totes les ajudes promeses pel Govern, lo que ha generat un profunt malestar entre els damnificats.
• 2024.- Mort de 2 guàrdies civils. En febrer de 2024, dos guàrdies civils falliren i un tercer resultà ferit en estat greu despuix de ser envestits per una narcollancha en el port de Barbate, en la província de Càdis. El govern de Pedro Sánchez fon acusat de falta de mijos de la Guàrdia Civil en la seua lluita contra el narcotràfic i d'haver desmantellat l'unitat de la Guàrdia Civil, OCON Sur (Organisme de Coordinació del Narcotràfic en el Sur), integrat per 150 agents especialisats en la lluita contra el tràfic de drogues i activitats lligades al blanqueig de capitals, el crim organisat i la corrupció en Andalusia, per part del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
• 2024.- Gota freda de 2024 o DANA. El 29 d'octubre de 2024, una gota freda o DANA va arrasar àmplies zones valencianes, apart d'atres zones, deixant al voltant de 237 morts i mils de damnificats i provocant greus destrosses. A pesar de les alertes meteorològiques, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, no va actuar en la rapidea necessària davant el desbordament del barranc d'El Poyo. Ad això se suma que anys abans Pedro Sánchez va descartar la desviació d'este caixer per considerar-ho car i poc ecològic. També es va criticar durament la tardança en desplegar a l'Eixèrcit per a auxiliar a la població afectada.
• 2025.- Apagó elèctric general en tota la Península Ibèrica, en Espanya, excepte les Illes Canàries, Illes Balears, Ceuta i Melilla. L'apagó tingué una duració de casi 23 hores. En matèria energètica, el 28 d'abril de 2025, Espanya va sofrir un apagó generalisat que va deixar sense suministrament elèctric a millons de persones durant hores, afectant a hospitals, transports i servicis essencials. Les crítiques es varen centrar en la política energètica del Govern, que ha apostat per tancar progressivament les centrals nuclears, reduint fonts estables de generació en nom d'un extremisme climàtic que ha debilitat la seguritat del sistema. El govern de Pedro Sánchez fon acusat de no utilisar energies estables com l'energia nuclear i provocar altibaixos energètics.
• 2026.- Accident ferroviari en Adamuz (Córdova). El 18 de giner de 2026 en el terme municipal d'Adamuz, en la província de Còrdova (Andalusia, Espanya) tingué lloc l'accident ferroviari. El sinistre es va produir quan un tren d'alta velocitat operat per Iryo, que cobria la ruta entre Màlaga i Madrit, va descarrilar i va invadir la via contigua, provocant la colisió en un tren Alvia de Renfe que circulava en sentit contrari en destí a Huelva. L'accident va causar 46 víctimes mortals. L'investigació institucional i els informes remesos a l'autoritat judicial han conclós que l'accident ferroviari d'Adamuz (Córdova) del 18 de giner de 2026 fon provocat per un trencament de carril (una fractura en la via i en la seua soldadura) que va desencadenar el descarrilament del tren de Iryo. Rebent el govern de Pedro Sánchez acusacions per falta de manteniment de les vies ferroviàries.
• 2025, 2026.- Grans incendis forestals. Durant els anys 2025 i 2026, i concretament en els mesos de juliol i agost, es produiren en Espanya grans incendis forestals, en 2025 es cremaren 33.360 hectàrees pero en l'any 2026 la superfície cremada fon més de cinc voltes superior, en 186.480 hectàrees, a finals de juliol de 2026. Estos incendis forestals provocaren morts, 14 fallits en Los Gallardos (Almeria) i un militar de la UME per un accident en l'incendi de Las Peñas de Riglos (Osca). El govern de Pedro Sánchez fon acusat de la falta de manteniment de les zones boscoses per no permetre als veïns el manteniment del bosc per les lleis ecològiques i l'excessiva burocràcia. També fon acusat per la falta de mijos per a l'extinció dels incendis.
• 2026.- Invasió migratòria en Ceuta. El 31 de juliol de 2026, més de 70.000 persones entraren en la població espanyola de Ceuta, frontera espanyola i europea, provocant una violació de l'integritat territorial d'Espanya i una greu crisis migratòria. La majoria dels migrants retornaren a Marroc pero encara aixina es quedaren en Ceuta vora uns 10.000, entre menors i adults. Durant l'invasió falliren més de 80 persones, la majoria, per ofegament. El president del govern, Pedro Sánchez, al dia següent estigué en Ceuta sobre unes dos hores i digué que s'havia produit una violació de l'integritat territorial espanyola pero se'n anà a la seua residència de vacacions, La Mareta en l'illa canària de Lanzarote. La seua intenció era seguir en les seues vacacions en Andorra. Despuix de 27 dies retornà de les seues vacacions i es reuní en els seus ministres per a formar el Consell de Seguritat. S'acusà al govern de Pedro Sánchez per no haver defés la frontera espanyola i europea i no haver evitat eixa entrada massiva de gent, quan el CNI avisà d'una possible invasió 3 dies abans que es produïra. Durant les comparecències dels ministres del govern, Margarita Robles, ministra de Defensa digué que el CNI avisà de la possible invasió, mentres que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, digué que no foren avisats pel CNI.
• 2026.- El 16 d'agost, es produix un tiroteig en Isla Cristina (Huelva) que deixa tres morts, dos dònes, una d'elles embaraçada i un chic de 16 anys que passava pel lloc del succés. S'atribuïx el tiroteig a bandes rivals del narcotràfic. El govern de Pedro Sánchez fon acusat d'haver desmantellat l'unitat de la Guàrdia Civil, OCON Sur (Organisme de Coordinació del Narcotràfic en el Sur), per part del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que es dedicava a combatre el narcotràfic i el blanqueig de capitals en el sur d'Espanya, especialment en l'Estret de Gibraltar i Andalusia.
• 2026.- El dimarts, 2 detembre, Dia de Ceuta, es convocaren i produïren concentracions i manifestacions multitudinàries en tota Espanya a favor de Ceuta i criticant l'invasió d'immigrants i l'abandó del govern espanyol de Pedro Sánchez a la població de Ceuta, la majoria d'elles, convocades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

Frases

El gobierno central está listo para ayudar. Si necesitan más recursos, que los pidan.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, quan es produí la gota freda de 2024, provocant morts i moltes destrosses en municipis valencians de la comarca de L'Horta de Valéncia

Vore també

• Informe de la UCO sobre Santos Cerdán

Referències

Fonts

• «Al menos 507 condenados por delitos sexuales se han beneficiado ya en sus penas por la ley del 'solo sí es sí'». Europa Press
• Casto, Irene; Vélez, Antonio M. (13 de octubre de 2014). «Caja Madrid bonificó la hipoteca de Pedro Sánchez». El Diario de Prensa Digital
• «El Gobierno de Pedro Sánchez prepara el traslado de los restos de Franco del Valle de los Caídos». La Vanguardia
• «España ya es la puerta principal de la inmigración que llega a la UE por mar». ABC
• El libro de Pedro Sánchez: otra obra de una "negra" con cargo público remunerado. El Mundo
• Así fue el rescate 'troceado' de Air Europa para salvar a la compañía de la pandemia. El Independiente
• Las mentiras del Gobierno en el viaje de Delcy a España: la UCO desmonta la versión del PSOE y Sánchez. Onda Cero
• «La jueza rechaza el recurso de la Fiscalía contra la citación del hermano de Pedro Sánchez como imputado». El País
• «Sánchez plagió en su libro 161 líneas con 1.651 palabras de seis textos ajenos y sin ningún tipo de cita». ABC
• «Qué derechos tiene y a qué está obligado Pedro Sánchez como testigo en el caso de Begoña Gómez». 20 Minutos
• Torres, Carmen (9 de octubre de 2018). «Sánchez planta al Senado para no responder por las sospechas de plagio en su tesis». El independiente
• Corrupción desde el escaño del PSOE en el Congreso: "Tito Berni se valió de su posición para acceder a futuras víctimas" - El Mundo
• Última hora crisis del PSOE, en directo: Pedro Sánchez nombra una secretaría de Organisació interina y Santos Cerdán entrega hoy su acta - Antena 3
• El número de asesores del Gobierno ha aumentado - Newtral
• Sánchez es el presidente del Gobierno con más ministerios de las últimas cuatro legislaturas - Fundación Civismo
• Dos guardias civiles mueren tras ser embestidos por una narcolancha en Barbate - El Diario
• Sánchez riega con 400.000 € a tres entidades catalanistas implantadas en Valencia mientras asfixia a Mazón - Ok Diario
• Sánchez bate su propio récord: 948 asesores en el Gobierno, la mayoría desconocidos, y un gasto de 75 millones - La Razón
• Covid, volcán, riada, apagón, incendios, descarrilamientos… la larga lista de tragedias que retratan al Gobierno de Sánchez - La Gaceta
• Dos guardias civiles muertos y otro grave al chocar en una persecución a una narcolancha en Huelva - Canal Sur
• España alcanza las 186.480 hectáreas quemadas en 2026, más de cinco veces la cifra del año pasado - El Debate
• Cerca de 5.000 inmigrantes se mantienen en las calles de Ceuta sin intención de regresar a Marruecos - La Razón
• Se eleva a 141 la cifra de migrantes muertos en la tragedia del Tarajal de Ceuta - Cadena SER
• El CNI dio "varis avisos" a Interior sobre el riesgo de una entrada masiva en la frontera con Ceuta - Cadena SER
• Sánchez cumple con ERC: la Generalitat alquila un edificio para la nueva Hacienda catalana por 1,7 M - El Confidencial
• 265.000 hectáreas y más de 40 grandes incendios declarados: el mapa del peor verano de la historia de España - Xataka
• El tiroteo de Isla Cristina destapa una guerra de clanes alimentada por el negocio de las drogas y las armas - El Debate
• La presión interna desde el PSOE y Moncloa obliga a Sánchez a cancelar su escapada a Andorra - Voz Populi
• EL ESPAÑOL rasga con su exclusiva del informe del asalto a Ceuta el velo de la mentira en el que intenta envolverse Sánchez - El Español
• Miles de personas protestan en España por la respuesta del gobierno de Pedro Sánchez a la crisis migratoria en Ceuta - BBC News Mundo
• El Gobierno avisa a la UE: No aceptará las lenguas de la ampliación hasta que catalán, euskera y gallego sean oficiales - Europa Press
• España vincula el proceso de ampliación europea a la oficialidad del catalán - La Vanguardia
• Desastre educativo en España, con el peor resultado de su historia en el informe PISA: hasta dos cursos escolares de retraso respecte a Reino Unido - El Mundo

Vídeos

• Documental El autócrata. Un retrato político de Pedro Sánchez. Director: Carlos Hernando - YouTube
• Los audios de la corrupción del PSOE: Koldo, Ábalos y Santos Cerdán - El Mundo - YouTube
• La frase con la que Sánchez destapó su miseria - Facebook
• Una mujer de Ceuta: “El pueblo de Ceuta no va a ceder ni un espacio deportivo a inmigrantes”. - Facebook

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pedro Sánchez.

Predecessor: Mariano Rajoy Brey

President del Govern d'Espanya 2018-actualitat

Successor: en el càrrec