Fernando Grande-Marlaska

Fernando Grande-Marlaska Gómez


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Magistrat i polític.
Naiximent:	26 de juliol de 1962
Lloc de naiximent:	Bilbao, País Vasc, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Fernando Grande-Marlaska Gómez (Bilbao, 26 de juliol de 1962) és un juriste, magistrat i polític espanyol, actual ministre de l'Interior del Govern d'Espanya que presidix el socialiste Pedro Sánchez, des de l'any 2018.

Biografia

Naixcut en Bilbao, és fill d'Ángela Marlasca Gómez i d'Avelino Grande, un policia municipal, tal com el propi magistrat Fernando Grande-Marlaska ha manifestat per a desmentir informacions que senyalaven a son pare com a membre de la Policia Armada.

Ingressà en la carrera judicial en l'any 1987 i, fins a 1989, prestà servici en el jujat de primera instància de Santoña (Cantàbria), a on investigà el suïcidi de Rafael Escobedo, condenat pel crim dels marquesos d'Urquijo. D'allí es traslladà al jujat de primera instància n.º 12 de Bilbao. En 1990 passa al Jujat d'Instrucció n.º 2 de Bilbao, en el que permaneix durant nou anys. És ascendit en eixe moment a president de la Secció Sexta de lo penal de l'Audiència Provincial de Viscaya.

En l'any 2003 s'instala en Madrit, com a titular del Jujat d'Instrucció n.º 36. En 2004 passa ya a l'Audiència Nacional en calitat de magistrat substitut del juge Baltasar Garzón en el Jujat Central d'Instrucció n.º 5, a on es donà a conéixer a nivell nacional, ya sent conegut com a instructor en la ciutat de la que és natural, i de la que va decidir partir a la capital pressionat per les amenaces de la banda terrorista ETA.

Magistrat de l'Audiència Nacional

Fins al 30 de juny de 2006 eixercí en el Jujat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, substituint provisionalment al seu titular, el juge Baltasar Garzón. Destacà per l'instrucció de causes contra la banda terrorista ETA, prohibí múltiples manifestacions de l'esquerra abertzale, ordenà l'entrada en presó d'Arnaldo Otegi i l'intervenció policial de l'organisació Fórum Filatélico. En reincorporar-se Garzón a la seua plaça (l'1 de juliol de 2006) quedà adscrit a la Sala de lo penal de l'Audiència Nacional. Es presentà com a candidat independent al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en l'any 2006, pero no fon elegit.

En l'any 2007 assumí la titularitat del Jujat Central d'Instrucció n.º 3 de l'Audiència Nacional, en substitució de Teresa Palacios Criado.

En eixe moment es fa càrrec del cas judicial més important d'aquell moment: l'accident del Yak-42 en Turquia, que costà la vida a 62 militars el 26 de maig de 2003 quan retornaven d'Afganistan. No obstant, als quatre mesos d'aplegar al jujat, l'1 de juny de 2007, va archivar el cas, i va atribuir les responsabilitats a la tripulació ucraniana, eximint al Ministeri de Defensa de l'accident per contractar un avió insegur i de l'identificació fraudulenta dels cadàvers. No obstant, el 22 de giner de 2008, la Secció Quarta de la Sala de lo penal va revocar per unanimitat l'archiu, alegant que el juge no havia practicat diligència alguna i indefensió de les víctimes. Una volta reobert el sumari, va citar com a testics a la cúpula militar del moment, i als exministres Federico Trillo i José Bono. Finalment el 20 de maig de 2008 va imputar per 62 homicidis per imprudència greu a cinc alts mandos militars, entre ells el cap de l'Estat Major de la Defensa, Antonio Moreno Barberá, màxim cap de la cúpula militar en el moment de l'accident.

El 30 d'agost de 2007, decretà l'obertura de juí oral per injúries a la Corona a varis artistes gràfics.

En juny de 2007 decidí archivar la causa oberta contra quatre directius de Air Madrid per presunta estafa comesa durant la crisis que va afectar a l'aerollínia en decembre de 2006 i, en setembre de 2007, va rebujar els recursos d'apelació presentats per l'Associació General de Consumidors i Usuaris i l'Organisació de Consumidors i Usuaris (OCU) contra l'archiu de l'auto.

En l'any 2009 instruí el cas contra la plataforma Gazte Independentistak. 40 persones varen ser detingudes i varen passar fins a 2 anys en presó preventiva acusats d'actuar baix l'organisació illegalisada Segi. En 2014 tots ells foren absolts en l'Audiència Nacional. La sentència determinà que l'organisació no estava vinculada a Segi, sino al desenroll d'activitats de caràcter polític; ademés, va qüestionar la fase d'instrucció per no garantisar els drets dels acusats.

El 23 de febrer de 2012 fon nomenat president de la Sala Penal de l'Audiència Nacional en substitució de Javier Gómez Bermúdez.

El 29 de novembre de l'any següent fon designat vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a proposta del Partit Popular, pel Senat. En substitució de Grande-Marlaska, es convertix en presidenta de la Sala de lo penal de l'Audiència Nacional, el 12 de juny de 2017, Concepción Espejel Jorquera.

Ministre de l'Interior

En l'any 2018, Grande-Marlaska fon propost pel president del Govern, Pedro Sánchez, com a ministre de l'Interior, prometent el càrrec el 7 de juny d'eixe mateix any davant el rei Felip VI. El 26 de juny va confirmar el seu equip, en el que destacava la diputada socialista Ana Botella Gómez com a secretària d'Estat de Seguritat. A partir del seu segon mandat, Botella seria reemplaçada pel llavors cap del Gabinet del ministre, el magistrat Rafael Pérez Ruiz.

En el seu primer viage oficial com a ministre de l'Interior, Grande-Marlaska viajà a Rabat (Marroc), per a abordar en el seu homòlec, Abdelouafi Laftit, el problema migratori i el terrorisme yihadiste.

Una de les primeres intencions del ministre, segons les seues declaracions, era la retirada de les concertines instalades des de la década dels 2000 en les fronteres de Ceuta i Melilla en Marroc. Finalment varen ser retirades entre 2019 i 2020, sent substituïdes per cilindres rotatoris i un aument de l'altura de la tanca, en l'objectiu de dificultar el seu bot.

Un atre dels fets rellevants com a ministre, baix validació del Tribunal Suprem, fon posar fi a la política de dispersió dels presos de la banda terrorista ETA, cosa que inicià en acabant d'aplegar al càrrec i que es va concloure en 2023 en el trasllat dels últims presos. Grande-Marlaska defengué la seua decisió argumentant que ETA estava «derrotada» i que esta política «ya no tenia sentit». Estes decisions varen carrejar crítiques habituals per part de l'oposició conservadora, aixina com d'algunes associacions de víctimes, com l'Associació de Víctimes del Terrorisme, a la parell que eren avalades per atres grups de víctimes, el Govern Vasc i els partits que llavors sostenien al Govern.

Durant el seu mandat, Grande-Marlaska fon reprovat en dos ocasions pel Congrés dels Diputats, abdós a iniciativa del Partit Popular. La primera, el 9 de febrer de 2023, per la seua gestió de la tragèdia de la tanca de Melilla de juny de l'any anterior. La segona, el 29 de febrer de 2024, per la seua gestió en la lluita contra el narcotràfic en el sur del país, que recentment s'havia cobrat la vida de dos guàrdies civils assessinats en el port de Barbate (Càdis) en ser enrollats per una narcollancha.

Aixina mateix, en esta etapa eixercí breument com a diputat en el Congrés dels Diputats, representant a la província de Càdis. Ho feu despuix de ser elegit en les eleccions d'abril i novembre de 2019, renunciant a l'escan en febrer de 2020, i de nou despuix de les eleccions de juliol de 2023, cessant en decembre d'eixe any, en abdós ocasions per a centrar-se en la seua tasca ministerial.

Desmantellament d'OCON Sur

Artícul principal → OCON Sur.

OCON Sur fon una unitat d'èlit de la Guàrdia Civil, fon creada en novembre de l'any 2018 per a combatre el tràfic de drogues en la zona de l'Estret de Gibraltar i el sur d'Andalusia. Començà en una dotació inicial de 150 guàrdies civils. L'unitat fon dissolta i desmantellada en 2022 per orde del Ministeri de l'Interior, sent el cap del departament, el minister d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Es decidí dissoldre el OCON Sur en setembre de 2022 per a incorporar als seus integrants en les unitats territorials de Policia Judicial en l'àmbit d'aplicació del Pla Especial de Seguritat del Camp de Gibraltar, vigent fins a 2025.

Acontenyiments

2024.- Mort de 2 guàrdies civils. En febrer de 2024, dos guàrdies civils falliren i un tercer resultà ferit en estat greu despuix de ser envestits per una narcollancha en el port de Barbate, en la província de Càdis. El govern de Pedro Sánchez fon acusat de falta de mijos de la Guàrdia Civil en la seua lluita contra el narcotràfic i d'haver desmantellat l'unitat de la Guàrdia Civil, OCON Sur (Organisme de Coordinació del Narcotràfic en el Sur), integrat per 150 agents especialisats en la lluita contra el tràfic de drogues i activitats lligades al blanqueig de capitals, el crim organisat i la corrupció en Andalusia, per part del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
2026.- Tiroteig en Huelva. El 16 d'agost es produix un tiroteig en Isla Cristina (Huelva) que deixà tres morts, dos dònes, una d'elles embaraçada i un chic de 16 anys que passava pel lloc del succés. S'atribuïx el tiroteig a bandes rivals del narcotràfic. El govern de Pedro Sánchez fon acusat d'haver desmantellat l'unitat de la Guàrdia Civil, OCON Sur (Organisme de Coordinació del Narcotràfic en el Sur), per part del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que es dedicava a combatre el narcotràfic i el blanqueig de capitals en el sur d'Espanya, especialment en l'Estret de Gibraltar i Andalusia.
2026.- Invasió migratòria en Ceuta. El 31 de juliol de 2026, més de 70.000 persones entraren en la població espanyola de Ceuta, frontera espanyola i europea, provocant una violació de l'integritat territorial d'Espanya i una greu crisis migratòria. La majoria dels migrants retornaren a Marroc pero encara aixina es quedaren en Ceuta vora uns 10.000, entre menors i adults. Durant l'invasió falliren més de 80 persones, la majoria, per ofegament. El president del govern, Pedro Sánchez, al dia següent estigué en Ceuta sobre unes dos hores pero se'n anà a la seua residència de vacacions, La Mareta en l'illa canària de Lanzarote. La seua intenció era seguir en les seues vacacions en Andorra. Despuix de 27 dies retornà de les seues vacacions i es reuní en els seus ministres per a formar el Consell de Seguritat. S'acusà al govern de Pedro Sánchez per no haver defés la frontera espanyola i europea i no haver evitat eixa entrada massiva de gent, quan el CNI avisà d'una possible invasió 3 dies abans que es produïra. Durant les comparecències dels ministres del govern, Margarita Robles, ministra de Defensa digué que el CNI avisà de la possible invasió, mentres que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, digué que no foren avisats pel CNI.

Enllaços externs